La Pedra seca / Roser Bech Padrosa, coordinació



En: Alberes. Cassà de la Selva, núm. 27 (primavera-estiu 2022), p. 30-79 : il. (Dossier) 

Conté: Tota pedra fa paret / Roser Bech Padrosa ; Un treball humà ingent / Pere Gifre Ribas ; Tot un món de Pedra / Roser Bech Padrosa ; L'artigatge de la Garriga de Llers / Antoni Egea ; Un paisatge de pedra / Janer Fèlix ; Gas Mountain / Gerard Fageda ; Pitu Puig / Anna M. Velaz Sicart ; Maite Oliva Alsina / Anna Pujol Batllosera ; La Garriga de Vianant / Jaume Canyet ; Els forns de guix i calç de Biure / Marià Baig Aleu ; "Embrocolar" pous / Lluís Serrano ; Modest Soy i Xavier Laporta / Josep. M. Dacosta ; La Wikipedra i la Setmana de la Pedra Seca / Anna Pujol Batllosera ; Biodivesitat a la Garriga / Marc Ranch, Jordi Bou, Vicenç Bros, Pere Pons ; El barretet o barret de paret / Montse Parada, Joan Vallès ; Paco Borrell / Ester Seguí Brunet ; El paisatge humà de Cap De Creu / Toni Gironès Saderra ; Els norais / Erika Serna Coba ; Cadaqués defensa la pedra seca / Gerard Fageda, Roser Bech Pedrosa ; Un immens jardí de pedres / Francesc Montero ; El patrimoni dels humils de Roses / Pol Meseguer Bell ; Barraques i aixarts al Montgrí / Lurdes Boix Llonch ; El paisatge agrari de l'Espolla / Marisa Roig Simon ; L'últim barracaire de Rabós / Rosa M. Moret ; Fred a l'empara de pedra seca / Ernest Costa i Savoia ; Els canals de desguàs a l'Albera / Carles Mestre Ors ; El patrimoni de l'Albera nord / Joan Carreres ; Salvaguarda del Patrimoni, dels Banys / Maite Barcons Reniu ; Vinyes entre feixes a Banyuls / Joan Ferrerós.

Les Muralles de Montblanc i d'altres poblacions mitjanes de les comarques tarragonines : gènesi, procés constructiu i evolució posterior / Josep M. Blanc
Vila i Carabasa, Josep Maria


En: Rodis, núm. 5 (2022) , p. 57-80 : il. (Dossier) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

L'article analitza els sistemes defensius aixecats per dues poblacions catalanes: Montblanc i Conesa, força properes geogràficament, i en un mateix marc cronològic: el context de les guerres de la segona meitat del segle XIV. L'estudi, més enllà de la descripció de les solucions adoptades en cada cas vol posar de relleu les grans diferències entre la manera que cadascuna de les poblacions va afrontar la necessitat de protegir-se. Mentre que Montblanc va construir un circuït de muralles perfectament definit, amb torres de flanqueig, fossat perimetral, etc, a Conesa es van limitar a reforçar amb torres alguns punts del recinte i a eliminar les obertures exteriors de les cases que donaven fora de la població.

La Casa urbana unifamiliar a Girona durant l'alta edat mitjana (segles X i XI) : dades documentals i arqueològiques / Josep Maria Nolla
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Rodis, núm. 5 (2022) , p. 209-230 : il. (Varia) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Per a aquestes cronologies tan reculades les dades són escasses. Tanmateix una anàlisi detallada dels documents i de les restes arqueològiques permet fer-se una idea de la seva localització, tècnica constructiva i d'algunes de les seves característiques. El pati (curtis), el cellarium i una sala noble al primer pis (cenaculum), són elements bàsics. Les seves dimensions varien en funció del lloc i és normal, dins murs, la presència de vinyes, arbres fruiters i fronts de pedrera.

Estudi de tipologies i catalogació d'elements de pedra seca al municipi de Móra d'Ebre [Fitxer informàtic] / Andrea Campos Archilla ; [dirigit per: Josep Gasia Gabernet]
Campos Archilla, Andrea


2017
Dirigida per: Gasia Gabernet, Josep. Universitat de Lleida. Escola Politècnica Superior, 2017
1 recurs electrònic (501 p.)
Treball final de grau (Arquitectura tècnica). Bibliografia.

El Portal dels Consellers del monestir de Pedralbes. Un exemple de construcció "en lo modo y manera"del segle XVI / Anna Castellano-Tresserra
Castellano i Tresserra, Anna


En: 236476 Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l'arquitectura : homenatge al Dr. Alberto López Mullor : Barcelona, 14 de maig de 2018, Bellaterra, 15 i 16 de maig de 2018. Barcelona : Servei de Patrimoni Arquitectònic Local Diputació de Barcelona : Museu d'Història de Barcelona, Ajuntament de Barcelona : Museu d'Arqueologia de Catalunya, Generalitat de Catalunya : Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana Universitat Autònoma de Barcelona, 2020. p. 563-569 : il


El 1576 es va acordar el contracte del nou portal del Monestir de Pedralbes entre els regidors de la ciutat de Barcelona i el mestre d'obres, Bartomeu Brufal. Un cop finalitzada la construcció del mur perimetral del complex original, aquest portal s'afegia i s'anteposava al ja existent des de l'origen de la fundació del monestir el 1327. L'aixecament d'un nou portal a càrrec del Consell de Cent obeïa a la protecció que aquesta institució oferia al cenobi per petició feta per la seva fundadora, la reina Elisenda de Montcada, l'any 1357, i al deteriorament que en aquell moment presentaven certes parts de l'edifici. La descripció detallada de la construcció d'aquest portal, analitzat en relació al plànol més antic que el monestir conserva, proporciona informació interessant per conèixer els sistemes d'edificis d'aquest moment.

Pedra seca : patrimoni i educació. XI Trobada de Pedra Seca i Arquitectura Tradicional dels Territoris de parla catalana / Carlos Barrull Perna (Ed.)

Trobada de Pedra Seca i Arquitectura Tradicional dels Territoris de parla catalana (11è : 2021 : Móra la Nova )


Barcelona ; Catarroja : Editorial Afers, 2023
286 p. ; 24 cm (Actes i congressos, 20) 
ISBN 9788418618468

En aquesta trobada, la XI Trobada de Pedra Seca i Arquitectura Tradicional dels Territoris de Parla Catalana, com en edicions anteriors es presenten recerques, inventaris i projectes al voltant de les diferents construccions de pedra seca; els coneixements i les tècniques d'aquest art han estat incorporats recentment com a Patrimoni Immaterial per la UNESCO. Per una part es presenten diferents recerques, inventaris i catalogacions de pedra seca; un segon àmbit analitza diferents projectes i propostes al voltant de la pedra seca i el món educatiu formal i no formal. Per primera vegada, es dedica un apartat al món de l'arquitectura de l'arquitectura tradicional. Aquest llibre recull els textos de les ponències i comunicacions presentades a la XI Trobada de Pedra Seca i Arquitectura Tradicional dels territoris de parla catalana que tingué lloc els dies 4, 5 i 6 de novembre de 2021 a la Ribera d'Ebre a Móra la Nova amb sortides a Riba-roja d'Ebre, la Torre de l'Espanyol i la Fatarella (Terra Alta), de manera presencial i virtual. L'organització de la trobada va anar a càrrec de l' APSAT-Associació per la Pedra Seca i l'Arquitectura Tradicional, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l' Institut Ramon Muntaner (IRMU) i va comptar amb la col·laboració d'estudiosos, ajuntaments i entitats de les diferents comarques de Terres de l'Ebre i de tots els territoris implicats, especialment a la Ribera d'Ebre i la Terra Alta. Aquesta jornada va servir per donar a conèixer i debatre sobre les diferents recerques, publicacions, iniciatives i activitats al voltant de la pedra seca i del seu ensenyament. En aquesta edició, per primer cop hi ha un apartat dedicat a l'arquitectura tradicional. (Editorial).

Amposta : un viatge a la profunditat del passat / Josep Valldepérez Lleixà
Valldepérez i Lleixà, Josep


Benicarló ; [Amposta] : Onada Edicions : Institut d'Estudis Comarcals del Montsià, 2023
172 p. : il. ; 21 cm (La Barcella. sèrie Minor, 14 ) 
Annex d'imatges.
ISBN 9788419606365

El contingut del llibre respon al propòsit de l'autor de divulgar el saber que ha anat adquirint sobre aspectes diversos del territori. Amb una formació autodidacta, Josep Valldepérez Lleixà ha anat construint coneixement mitjançant l'observació sistemàtica de l'entorn que l'acull. Unes cognicions i unes vivències que l'han dut a posar en valor l excepcional heterogeneïtat que mostra l àrea geogràfica que comprèn la desembocadura de l'Ebre. Els resultats d'aquesta recerca duen a plantejar més d'una hipòtesi controvertida, com la que defensa que el poblat protohistòric d'Amposta gaudia d'un escenari singular, representat per un mercat portuari en l'antiga desembocadura del riu Ebre. Un espai des d'on es trafegaven els productes per a l'abastiment dels poblats perifèrics o d'altres de més interiors i també per a l exportació. Unes qüestions molt significatives que contribueixen a evidenciar empíricament que Amposta havia esdevingut el port natural i el mercat des d'on s'efectuaven els esmentats intercanvis comercials entre els mercaders que venien d'ultramar i els de l'interior de la Península. (Editorial).

Les Tines i barraques de pedra seca a les Valls del Montcau / pels alumnes de Escola Vall de Nèspola de Mura, Escola Pompeu Fabra del Pot de Vilomara i Rocafort



Montcau ; Talamanca ; Pont de Viloramara i Rocafort : Ajuntament de Mura : Ajuntament de Talamanca : Ajuntament El Pont de Vilomara i Rocafort, 2017
1 vol. : pral. il. col. ; 30 cm

De la Torre dels Galls Carnuts, a ca l'Escarnut (Aiguamúrcia, Tarragona) / Marc Ocaña Salvat
Ocaña Salvat, Marc


En: Butlletí arqueològic. Època V, Núm. 38-39 (2016-2017) , p. 171-185
Resums en català i anglès.

Patrimoni arquitectònic rural de pedra seca [Fitxer informàtic] / Laura Vives i Rosàs ; [dirigit per: Eva Jiménez Gómez, [et al.]]
Vives i Rosàs, Laura


2021
Dirigida per: Jiménez Gómez, Eva. Universitat Politècnica de Catalunya, 2021
1 recurs electrònic
Treball final de grau.

La importància de les construccions de pedra seca és essencial en la nostra cultura, ja que és un dels patrimonis més valuosos que podem trobar actualment. Aquest Treball Final de Grau se centra en les construccions de pedra seca i el seu valor dins de la cultura popular. Aquesta investigació tracta d'abordar aquesta qüestió des d'un punt de vista històric i constructiu i dels seus usos tradicionals i actuals. L'objectiu d'aquesta investigació és donar a conèixer aquesta tècnica per valorar el patrimoni rural, fent una mirada al passat, però també al futur. Aquesta tècnica constructiva permet l'aprofitament de recursos i la seva integració al paisatge. Aquest estudi revela que actualment hi ha poc coneixement d'aquesta tècnica, tot i que és una tècnica útil en agricultura, i fins i tot, també es pot utilitzar de diferents maneres avui en dia, cosa que la converteix en una bona solució per a la bioconstrucció.

Passat, present i futur de l'arquitectura popular de pedra seca : tipus i tècniques constructives al terme municipal de Tàrrega. Una aproximació a l'estudi de les cabanes / José Miguel Esteban Etchamendi, Daniel Sánchez Martínez
Esteban Etchamendi, José Miguel


Tàrrega : Museu Comarcal de l'Urgell, 2014
325 p. : il. ; 30 cm
ISBN 9788495284495

L'Arqueologia industrial a Girona / Ramon Ripoll
Ripoll i Masferrer, Ramon


En: Revista de Girona. Girona. Any 39, núm. 161 (1993) , p. 76-83 : il. (Dossier. Arqueologia industrial) 

Any 1252: construcció de les voltes de la Merceria (rambla) de Girona / Josep Canal, Josep M. Nolla, Eduard Canal, Francesc Reixach



En: Quadern de treball : Associació Arqueològica de Girona. Girona, núm. 7 (1992) , p. 60-65 : il.
Notes.

Aproximació a les barraques de vinyataires cobertes amb volta catalana / Pere Cortés
Cortés i Morera, Pere


En: Fulls d'història local. Escala, XI (març 1990), p. 89-96 : il.
Primer premi de monografia històrica (Extracte del II Certamen literari).

Com es construïa un pont romà / text de Paula Garcia Castro ; amb l'assessorament de Carles Buena Casa
Garcia Castro, Paula


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 243 (juny 2022), p. 62-63 : il. (Reportatges. Edat Antiga) 

Projecte de localització, inventari i tipificació de barraques i altres construccions formades a base de pedra seca, del municipi de Vilajuïga



[Vilajuïga] : [l'Ajuntament], 2009?
1 vol. : il. col., map. ; 30 cm
Inclou 5 plànols desplegables. A portada: Ajuntament de Vilajuïga. A portada: Projecte per a la recuperació de la paret seca en l'àmbit del Parc Natural del Cap de Creus dins el terme municipal de Vilajuïga.

Després de les vil·les. Establiments rurals de l'antiguitat tardana i alta edat mitjana al nord-est de Catalunya. Anàlisi de conjunt / Josep Casas, Josep M. Nolla, Marc Prat
Casas, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 62 (2021) , p. 31-56

L'anàlisi dels pocs jaciments rurals que fins ara s'han identificat com a pertanyents al període visigot en aquest territori ens permet fer una primera aproximació a la gran transformació en el model d'ocupació del camp a l'antiguitat tardana, després de la desaparició de les vil·les d'època romana, fins i tot les més tardanes. S'identifiquen i estudien les restes fins ara localitzades, sovint obrades aprofitant part de les restes d'edificis anteriors, però altres vegades edificades ex novo, en llocs on no hi havia hagut mai ningú, seguint un model d'habitatges senzills, de superfície reduïda i amb materials modestos.

L'Obra sitgetana de Gaietà Buïgas i Monravà / Isabel Coll
Coll i Mirabent, Isabel


En: Butlletí del Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges. Any IV, núm. 11 [amb el n§ 12] (gener 1979), p. [1-3] : il.

Les Gavarres / Pep Aymerich, Jordi Ferrer, Oriol Granyer, Elvis Mallorquí, Josep Matés, Olga Muñoz, Marta Picó, Jordi Sagrera, Xavier Solà i Nuri de Toro ; [Coordinació: Olga Muñoz] ; [assessorament històric: Maribel Fuertes]



[S.l.] : GRETA : Consorci les Gavarres, 2021
1 vol (Aprendre de l'arquitectura anònima, 1) 

Veient com en pocs anys una part dels masos abandonats es perdien per enrunament o sovint es restauraven de forma poc reeixida, vam constatar l'interès i la urgència de documentar els materials, les tècniques i les solucions constructives que conformen l'arquitectura popular a les Gavarres. Aquest llibre és, doncs, el resultat d'aquest estudi. Però no només això, també té vocació d'eina per reivindicar i preservar aquest ric patrimoni i el de les construccions anònimes en general. Es tracta d'una obra adreçada als amants de l'arquitectura tradicional, als tècnics de les administracions, als arquitectes, als paletes, a la gent d'ofici i als propietaris, amb l'ànim de sensibilitzar i ajudar perquè aquesta identitat es mantingui. (Editorial).

Tres vil·les republicanes a l'extrem nordoriental de la Citerior / Josep Maria Nolla, Lluis Palahí
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Revista d'Arqueologia de Ponent. Lleida, núm. 28 (2018) , p. 47-62 : il. (Documents) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Excavacions recents en extensió han permès aplegar informació important en relació amb la fase fundacional republicana de tres vil·les (Ametllers, Collet i Pla de l'Horta) que permeten constatar unes maneres de fer uniformes de tradició itàlica però també de tradició indígena i que no són sinó el reflex de la creació de ciuitates durant la primera meitat del segle I aC.