português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
FONS
Buscar:
STUDIA HISTORICA. HISTORIA MODERNA []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 13   en el formato [Estandar]
página 1 de 1


1 / 13
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Gremio cuando interesa : producción y comercialización de pañuelos de seda en Manresa (Cataluña) en el siglo XVIII / Ferrer-Alòs, Llorenç
Ferrer i Alòs, Llorenç


En: Studia historica. Historia moderna. Salamanca. Vol. 44, núm. 1 (2022) , p. 409-444
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.


Matèries: Edat moderna ; Indústria sedera ; Producció industrial ; Comercialització ; Gremis
Àmbit:Manresa
Cronologia:[1700 - 1800]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=8522664


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 13
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Gran Bretaña y la cuestión catalana : la negociación hispanobritánica durante el final de la guerra de Sucesión española / Manuel Alejandro Castellano García
Castellano García, Manuel Alejandro


En: Studia historica. Historia moderna. Salamanca. Vol. 42, núm. 2 (2020) , p. 329-363
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.


Matèries: Edat moderna ; Guerra de Successió ; Diplomàcia ; Felip V d'Espanya ; Política internacional ; Institucions polítiques ; Tractat d'Utrecht
Àmbit:Catalunya ; Espanya ; Madrid ; Regne Unit
Cronologia:1713
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7697829


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 13
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Quid de la cuestión : sobre sentencias de Visita y su ejecución : el caso de la Visita del General de Catalunya, 1599-1711 / Ricard Torra-Prat
Torra i Prat, Ricard


En: Studia historica. Historia moderna. Salamanca. Vol. 41, núm. 2 (2019) , p. 339-367
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

Al llarg de les últimes dècades, l'estudi dels sistemes de fiscalització presents en l'espai polític de la Monarquia Hispànica dels Àustries ha gaudit d'una notable producció. En aquest sentit, Visites, Judicis de Residència i Perquisicions han estat estudiades profusament, la qual cosa ens ha portat a comprendre molt millor tant el seu funcionament, com les seves virtuts i punts febles. No obstant això, encara que una part gens menyspreable d'aquests estudis ha apuntat a l'aparent "inutilitat" d'aquests sistemes, cap ha emprès un estudi sistemàtic de les sentències per ells promulgades. L'objectiu d'aquest article és l'anàlisi de les sentències de la Visita del General de Catalunya i el seu mecanisme d'execució.


Matèries: Edat moderna ; Institucions polítiques ; Monarquia ; Sentències ; Diputació del General de Catalunya ; Cort General de Catalunya
Matèries: Austries, Casa dels
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1599 - 1711
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7183874


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 13
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Comercio, deuda censal y violencia legal : las instituciones públicas aragonesas ante las marcas de Cataluña (1484-1564) / José Antonio Mateos Royo
Mateos Royo, José Antonio


En: Studia historica. Historia moderna. Salamanca. Vol. 41, núm. 1 (2019) , p. 291-322
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

Aquest article analitza els efectes de la violència legal sobre la negociació política practicada per les institucions públiques per a resoldre plets sobre temes econòmics a l'Europa mediterrània al començament de l'Edat Moderna. Els diferents marcs jurídicos i interessos econòmics, així com la desconfiança entre les institucions públiques rectores de Catalunya i Aragó van dificultar la resolució de dos conflictes legals sobre deute públic. Com a resultat, les represàlies catalanes sobre el comerç aragonès van persistir llarg temps. En el primer cas, la monarquia hispànica va imposar en 1499 una mediació i solució política. En el segon, el perjudici d'aquesta violència legal al comerç regional va afeblir el poder de negociació aragonès: la Diputació o govern permanent va acceptar en 1532 les condicions catalanes per a finalitzar les represàlies. Aquestes consideracions pràctiques van regir propostes de mútues rebaixes aranzelàries procedents del Parlament aragonès des de 1537, finalment acceptades per les Corts catalanes en 1564, per a promoure el comerç entre tots dos territoris.


Matèries: Edat moderna ; Institucions polítiques ; Comerç ; Deute públic ; Impostos-exaccions ; Violència
Àmbit:Aragó, corona d' ; Aragó ; Catalunya
Cronologia:1484 - 1564
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7000945


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 13
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Los Límites de la obediencia en el mundo conventual femenino de Edad Moderna : polémicas de clausura en la corona de Aragón, siglo XVII / Ángela Atienza López
Atienza López, Ángela


En: Studia historica. Historia moderna. Salamanca. Vol. 40, núm. 1 (2018) , p. 125-157
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

Aquest treball estudia les polèmiques i controvèrsies que es van viure en els convents femenins de la Corona d'Aragó enfront dels decrets emesos a la fi del regnat de Felipe IV que pretenien imposar un respecte estricte de la clausura, limitant les visites que rebien les monges i els seus contactes amb l'exterior. Es completarà amb això els nostres coneixements sobre les polèmiques de clausura viscudes a l'Espanya Moderna. L'estudi d'aquestes tensions permet a més aprofundir en l'anàlisi de les dinàmiques socials i culturals de l'obediència en aquest món religiós femení durant l'Antic Règim i els marcs en els quals es van establir límits.


Matèries: Edat moderna ; Antic Règim ; Religioses ; Política religiosa ; Convents ; Catolicisme ; Pràctica religiosa ; Dinàmica social ; Condicions de vida
Àmbit:Aragó, corona d'
Cronologia:[1601 - 1700]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6499017


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 13
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Silencio y obediencia en el proyecto educativo de la catalana Juliana Morell (1594-1653) / Rosa María Alabrús Iglesias
Alabrús i Iglesias, Rosa María


En: Studia historica. Historia moderna. Salamanca. Vol. 40, núm. 1 (2018) , p. 159-183
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

L'article analitza la projecció com a monja dominica de la catalana Juliana Morell, així com el seu pensament i discurs educatiu en el marc de l'ofensiva recatolitzadora de la França de principis del segle XVII després de la mort d'Enric IV. A partir de la documentació de la Bibliothèque Nationale de France i de la Bibliothèque Municipale i la Bibliothèque Ceccano d'Avignon s'examinen les obres i la correspondència d'aquest personatge que va ser nena prodigi i després priora en el convent de Santa Práxedes d'Avinyó. Especialment se subratllen les seves idees sobre l'educació, el silenci i l'obediència en el marc de la disciplina conventual. (...).


Matèries: Biografia ; Religioses ; Priores ; Convents ; Catolicisme ; Educació
Matèries:Dominiques
Àmbit:Barcelona ; Avinyó - França ; Catalunya
Cronologia:1594 - 1653
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6499020


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 13
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Entre el orden y el desorden : el clero diocesano barcelonés de la contrarrefoma (1564-1700) / José Luis Betrán
Betrán Moya, José Luis


En: Studia historica. Historia moderna. Salamanca. Vol. 40, núm. 1 (2018) , p. 185-232
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

La implantació dels decrets tridentins en la diòcesi de Barcelona va ser un procés lent en el temps que va requerir de l'impuls decidit dels bisbes que la van governar a partir de la segona meitat del segle XVI. L'anàlisi de les constitucions sinodals així com dels processos de la cort episcopal ens permet un acostament a la realitat del clergat barceloní tridentí.


Matèries: Edat moderna ; Contrareforma ; Clergues ; Organització de l'església ; Administració de l'església ; Diòcesis
Àmbit:Barcelona, diòcesi
Cronologia:1564 - 1700
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6499023


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 13
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Política estatal y circulación monetaria en la Corona de Aragón durante el siglo XVII : la depreciación de la monedad de plata / José Antonio Mateos Royo
Mateos Royo, José Antonio


En: Studia historica. Historia moderna. Salamanca, núm. 33 (2011) , p. 203-234
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Aquest article estudia la política estatal aplicada a la plata als territoris hispànics de la Corona d'Aragó al segle XVII. La creixent demanda de moneda amb menor valor intrínsec pel mercat va obrir un debat sobre la depreciació de les monedes domèstiques en la Corona. A causa del seu menor poder que a Castella, la monarquia hispànica va haver de negociar aquesta mesura amb elits i institucions de cada regne. L'article analitza les raons fiscals o monetàries d'aquestes reformes, així com el grau de suport polític aconseguit a cada territori.


Matèries: Edat moderna ; Corona d'Aragó ; Moneda ; Política monetària
Àmbit:Aragó, corona d'
Cronologia:[1601 - 1700]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3847432


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 13
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Administración real en los condados de Rosellón y Cerdaña (1600-1640) / Miquel Àngel Martínez Rodríguez
Martínez i Rodríguez, Miquel Àngel


En: Studia historica. Historia moderna. Salamanca, núm. 30 (2008) , p. 217-234
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Durant els últims anys he investigat els diferents nivells de l'administració real a Catalunya, prestant una atenció especial al funcionament de la justícia. Però fa aproximadament un parell d'anys vaig decidir concentrar-me en l'estudi dels alts càrrecs en aquests territoris, és a dir, en l'administració real en el Rosselló i la Cerdanya. Per a això era imprescindible estudiar els governadors d'aquests comtats i els procuradors reals, que pertanyien a famílies molt conegudes. Aquest últim càrrec va ser patrimonialitzat per la família Llupià. També m'he preocupat per conèixer les interminables activitats bèl·liques, que tant caracteritzen la seva trajectòria professional, contra l'exèrcit francès. Fet de per si mateix molt rellevant, ja que molts d'ells van desenvolupar el seu cursus honorum en aquesta candent zona fronterera. Aquests oficials també havien de tenir uns imprescindibles coneixements jurídics, qualitats que no garantien per elles mateixes la promoció, però que no per això s'havien de menysprear. Els seus llaços familiars i les seves relacions socials eren així mateix importants per aconseguir la seva anhelada projecció professional. Aquesta informació tan rellevant es pot observar amb claredat durant el procés de selecció, quan cada candidat mostra les seves connexions socials, les quals li capaciten per optar als màxims càrrecs de responsabilitat als comtats. El Consell d'Aragó i els virreis sempre tenen en compte, d'una forma o una altra, els serveis familiars dels pretendents. Càrrecs aquests que no representaven la meta final per als seus ocupants. L'administració real a Catalunya era més atractiva i normalment millor retribuïda. Però com era realment difícil accedir directament als mateixos era aconsellable intentar aconseguir aquests càrrecs als comtats, encara que no estiguessin tan ben retribuïts.


Matèries: Edat moderna ; Administració reial ; Felip III de Castella i II d'Aragó ; Felip IV de Castella i III d'Aragó ; Càrrecs reials ; Famílies
Àmbit:Catalunya ; Cerdanya ; Rosselló ; Catalunya Nord
Cronologia:1600 - 1640
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3001592


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 13
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Oficiales de la Bailía y de la oficina del maestre racional de Cataluña (1580-1640) / Miquel Àngel Martínez Rodríguez
Martínez i Rodríguez, Miquel Àngel


En: Studia historica. Historia moderna. Salamanca, núm. 22 (2000) , p. 53-73
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Aquest treball pretén donar a conèixer la trajectòria dels oficials reals a Catalunya. Per a això s'han escollit dues institucions molt representatives de l'etapa foral: la Batllia General i l'Oficina del Mestre Racional. Gràcies a aquest esforç, estem en condicions no només de traçar el perfil dels servidors de l'estat, sinó també de conèixer la seva posició social. Encara que alguns dels oficials que van servir en les mateixes posseïen anteriorment un conegut estatus social, uns altres van intentar formar part d'ambdues institucions per aconseguir el seu anhelat ascens social. Però no tots ells compartien unes mateixes expectatives de futur, malgrat haver aconseguit engrossir les files de tan rellevants organismes. Aquells que tenien una formació jurídica podien accedir amb més facilitat a càrrecs socialment més prestigiosos, per exemple l'audiència.


Matèries: Edat moderna ; Administració reial ; Felip III de Castella i II d'Aragó ; Felip IV de Castella i III d'Aragó ; Càrrecs reials ; Batlles generals
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1580 - 1640
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1083364


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 13
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Corte y el país : en torno a las últimas cortes catalanas de la Edad Moderna / Ernest Belenguer Cebrià
Belenguer i Cebrià, Ernest


En: Studia historica. Historia moderna. Salamanca, núm. 6 (1988) , p. 399-410
Notes a peu de pàgina.

La més descarnada realitat posterior de l'incident de la no acceptació i, en conseqüència, no impressió de cinc capítols de Corts va fer veure la persistència de la tensió i dificultats, finalitzades les Corts. De retorn a Madrid, la no sanció del monarca als acords de la Cúria va generar el subsegüent conflicte del virrei, duc de Fira, i els nobles catalans que van ser detinguts: Joan de Vilanova i Josep de Castellvell, diputat i oïdor del braç militar de la Generalitat com si en si mateix el mecanisme constitucional fos insuficient, per molt necessari que seguís sent, si no anava acompanyat d'una voluntat i possibilitat de redreçar en tots els aspectes la pràctica quotidiana governamental, a la qual es desitjava menys autoritària en el seu conjunt i no foralista únicament en els parèntesis de legislatura.


Matèries: Edat moderna ; Monarques ; Felip III de Castella i II d'Aragó ; Carles III de Catalunya-Aragó ; Felip V d'Espanya ; Cort General de Catalunya ; Diputació del General de Catalunya ; Braç reial ; Braç militar
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1599; 1701-1702
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=106595


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 13
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La implantación de los alcaldes mayores en Cataluña (1717-1720) / Rafael Cerro Nargánez
Cerro Nargánez, Rafael


En: Studia historica. Historia moderna. Salamanca, núm. 21 (1999) , p. 295-314 (Varia
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

El 1716 la dinastia dels Borbó va imposar a Catalunya el Decret de Nova Planta i va abolir les seves constitucions i privilegis. El Decret va establir al Principat la nova magistratura castellana dels corregidors (governadors militars) i els alcaldes majors. Durant el segle XVIII, Catalunya va tenir vint alcaldes majors per a les causes civils i criminals, molts dels quals eren doctors en Dret o batxillers, però no tots ells van ser partidaris de Felipe V durant la Guerra de Successió espanyola (1700-1714).


Matèries: Guerra de successió ; Decret de Nova Planta ; Felip V d'Espanya ; Alcaldes majors ; Administració reial
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1717 - 1720
Accés: http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=287708&orden=234843&info=link
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 13
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Rey y la ciudad: la entrada real de Carlos I en Barcelona / María de los Ángeles Pérez Samper
Pérez Samper, Maria dels Àngels


En: Studia historica. Historia moderna. Salamanca, núm. 6 (1988) , p. 439-448
Homenatge al Professor Manuel Fernández Alvarez. Notes.


Matèries: Festes oficials ; Monarques ; Carles I de Castella i d'Aragó ; Visites reials
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1519
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=106598
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 1

Base de datos  FONS : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3