El Nacionalisme republicà a Catalunya (1904-1910) / Santiago Izquierdo Ballester
Izquierdo Ballester, SantiagoEn:
Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics. Barcelona, núm. 23 (2012) , p. 19-63 (
Sessió inaugural)
Notes a peu de pàgina. Resum en anglès i català.
En aquestes pàgines presentem una aproximació al complex procés que va conduir a la formació, a Barcelona, del Centre Nacionalista Republicà i, després, de la Unió Federal Nacionalista Republicana. La UFNR era la continuadora del CNR, nascut el 1904 arran d'una escissió que es produí a l'interior de la Lliga Regionalista. Els escindits de la Lliga es postularan com els capdavanters d'un catalanisme que es presenta més clarament nacionalista, obert i progressista que el regionalista. D'un catalanisme que té com una de les seves fites màximes treballar per la consecució de la República. Aquestes són les línies mestres del projecte polític nacionalista republicà que s'inicia el 1904, i que el 1910 experimentarà un important salt qualitatiu arran de la fundació de la UFNR, considerat el primer partit polític catalanista, progressista i republicà en la història política catalana. L'article vol resseguir la trajectòria del nacionalisme republicà entre els anys 1904 i 1910, tot inserint-la en el marc polític general català i espanyol i, en especial, en dos dels episodis centrals de la Catalunya de començaments del segle xx: Solidaritat Catalana i la Setmana Tràgica, que tindran una incidència directa en la gestació, el desenvolupament i la consolidació del projecte polític nacionalista republicà.