português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
FONS
Buscar:
QUADERNS D'ESTUDI : CENTRE D'ESTUDIS DE L'HOSPITALET []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 20   en el formato [Estandar]
página 1 de 12
ir a la página                         


1 / 236
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Amalvígia i les dones soles de Banyols. La Marina de l'Hospitalet de Llobregat, segles X-XI / Mª Ángeles García-Carpintero Sánchez-Miguel
García-Carpintero, M. Ángeles


En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 34 (desembre 2020), p. 12-43 : il.
Notes. Resums en castellà, català i anglès.

Amalvígia va ser una dona que, a la fi de segle X, era propietària d'un rec a la zona de maresmes del delta del Llobregat anomenada Banyols. Junt a Amalvígia trobem altres dones que donen mostres d'una activa vida social. Algunes afegeixen els tí-tols de "Deovota" o "Deodicada" als seus noms. La majoria es mostren properes entre elles i a l'incipient monestir de St. Pere de les Puel·les. Hem recollit els seus noms i ens hem endinsat en els processos de feudalització del segle XI que porten al final del reconeixement de l'acció de les dones. Relacionant dades que trobem als documents de dret dels segles X i XI, configurem un esbós interpretatiu que obre a noves qüestions en un estudi, el de les dones oblidades per la història, que encara és als inicis.


Matèries: Dona ; Feudalisme ; Deltes ; Sèquies ; Monestirs ; Fonts documentals ; Història de la dona ; Edat mitjana
Matèries: Amalgívia
Matèries:Monestir de les Puel·les de Barcelona
Àmbit:Marina, la - Hospitalet de Llobregat, l' ; Barcelona
Cronologia:[900 - 1100]
Accés: https://raco.cat/index.php/QuadernsCELH/article/view/385403
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Autònoma de Barcelona; Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat; Biblioteca Central Tecla Sala (l'Hospitalet de Llobregat); B. Josep Janés (l'Hospitalet de Llobregat); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 236
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Viatgers i vistes de l'Hospitalet a l'època moderna / Quim Solias Huélamo
Solias Huélamo, Quim


En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 34 (desembre 2020), p. 45-62 : il.
Notes. Fonts i bibliografia. Resums en castellà, català i anglès.

Aquest article pretén reconstruir a través dels relats de viatgers i les vistes de ciu-tats alguns aspectes paisatgístics i culturals de l'Època Moderna a l'Hospitalet. Sent aquest un poble de pas en direcció a Barcelona, el llegat dels que van passar per l'indret és útil per conèixer aspectes de l'entorn i la vida urbana entre els segles XVIi inicis del XIX. La crítica a les fonts abastades s'inclou en gran part dins l'estudi ego-documental.


Matèries: Edat moderna ; Viatgers ; Crònica ; Llibre de viatges
Àmbit:Hospitalet de Llobregat, l'
Cronologia:[1500 - 1800]
Accés: https://raco.cat/index.php/QuadernsCELH/article/view/385404
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Autònoma de Barcelona; Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat; Biblioteca Central Tecla Sala (l'Hospitalet de Llobregat); B. Josep Janés (l'Hospitalet de Llobregat); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 236
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Espoliació, impunitat i negoci : la segregació de la Marina al 1920 / Jesús A. Vila
Vila i Garcia, Jesús A.


En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 34 (desembre 2020), p. 65-117 : il.
Notes. Bibliografia. Resums en castellà, català i anglès.

L'article analitza la segregació produïda al 1920 de 935Ha de terres del sud del terme de l'Hospitalet per bastir el port franc de la ciutat de Barcelona. Fa un repàs de la història dels projectes de dipòsits francs i ports francs fins a arribar a la noció de zones franques que al final van prosperar com a eix industrial i motor de l'eco-nomia catalana a partir dels anys 60 del segle passat. L'article analitza també la conjuntura d'agregacions territorials que va viure Barcelona des de finals del segle XIX i fins a principis del XX, en el context de les quals es produeix l'annexió de la Ma-rina hospitalenca i també l'estructura de la propietat de les terres segregades i el pes econòmic de les elits catalanes en tot el procés.


Matèries: Port franc ; Zona franca ; Termes territorials ; Segregació de municipis ; Economia ; Fonts documentals
Àmbit:Marina, la - Hospitalet de Llobregat, l' ; Marina de Port, la - Barcelona
Cronologia:[1890 - 1920]; 1920; 1920 - 2020
Accés: https://raco.cat/index.php/QuadernsCELH/article/view/385405
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Autònoma de Barcelona; Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat; Biblioteca Central Tecla Sala (l'Hospitalet de Llobregat); B. Josep Janés (l'Hospitalet de Llobregat); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 236
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Empresonament franquista a l'Hospitalet de Llobregat / Joan Montblanc Lasaga
Montblanc i Lasaga, Joan


En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 34 (desembre 2020), p. 121-172 : il.
Notes. Bibliografia. Resums en castellà, català i anglès.

L'estudi del fons de les presons ha permès localitzar 1.871 víctimes de la repressió franquista a l'Hospitalet entre les 5.608 del conjunt del Baix Llobregat. La seva de-tecció és un primer pas per facilitar-ne l'anàlisi a nivell local, aprofundir en el seu context més immediat i entendre la magnitud punitiva de la dictadura, permetent-nos extreure unes primeres pinzellades de l'impacte que va tenir a la ciutat. L'estudi de les presons comporta endinsar-se en uns espais infrahumans on durant dècades es va castigar sense contemplacions qualsevol oposició política i les diferents con-ductes socials que el règim va prioritzar reprimir. La realitat penitenciària mostra clarament com els mecanismes repressius es van mantenir a ple rendiment durant tot el període.


Matèries: Repressió política ; Presos ; Control social ; Centres penitenciaris ; Fonts documentals ; Franquisme
Àmbit:Hospitalet de Llobregat, l'
Cronologia:1939 - 1975
Accés: https://raco.cat/index.php/QuadernsCELH/article/view/385406
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Autònoma de Barcelona; Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat; Biblioteca Central Tecla Sala (l'Hospitalet de Llobregat); B. Josep Janés (l'Hospitalet de Llobregat); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 236
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Transporte y la ciudad. Una lectura del desarrollo urbano de l'Hospitalet de Llobregat / Laura Moreno
Moreno Segura, Laura


En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 34 (desembre 2020), p. 174-209 : il.
Notes. Bibliografia. Resums en castellà, català i anglès.

Aquest article descriu i analitza la relació entre els processos d'urbanització i el desen-volupament de sistemes de transport públic en el cas de l'Hospitalet de Llobregat, tenint en compte l'entramat polític, jurídic, econòmic i social que ha marcat el seu esdevenir. Així, es narra el sorgiment i consolidació del transport públic a la ciutat com un procés vinculat a les formes d'ocupació del territori que han caracteritzat l'Hospitalet des del segle XIX, el seu paper com a ciutat industrial, fortament influenciada per Barcelona i el seu desenvolupament metropolità, juntament amb diversos processos polítics i econò-mics que van des de la República, la Guerra Civil, l'autarquia, el desarrollismo fins al final de la dictadura franquista.


Matèries: Transport públic ; Transport urbà ; Urbanisme ; Transformació urbana ; República espanyola II ; Guerra civil espanyola ; Franquisme
Àmbit:Hospitalet de Llobregat, l'
Cronologia:1931 - 1975
Accés: https://raco.cat/index.php/QuadernsCELH/article/view/385407
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Autònoma de Barcelona; Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat; Biblioteca Central Tecla Sala (l'Hospitalet de Llobregat); B. Josep Janés (l'Hospitalet de Llobregat); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 236
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Memòria de mestra. Josefina Vidal Badia / Introducció Clara C. Parramon



En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 34 (desembre 2020), p. 213-235 : il. (Memòries de mestres
Notes.


Matèries: Memòries ; Professores ; Ensenyament secundari ; Centres d'ensenyament
Matèries: Vidal Badia, Josefina (1933-2018)
Àmbit:Olot ; Hospitalet de Llobregat, l'
Cronologia:[1933 - 1994]
Autors add.:Parramon i Homs, Clara Carme (Intr. i Ed.)
Accés: https://raco.cat/index.php/QuadernsCELH/article/view/385408
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Autònoma de Barcelona; Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat; Biblioteca Central Tecla Sala (l'Hospitalet de Llobregat); B. Josep Janés (l'Hospitalet de Llobregat); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 236
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Jaume Botey i Vallès "La veritat com a trobada" : traducció de l'article aparegut a la revista Acontecimiento l'any 2018 / Jaum Botey i Vallès
Botey i Vallès, Jaume


En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 33 (desembre 2019), p. 11-23 : il
Número homenatge a Jaume Botey i Vallès. Resums en català, castellà i anglès.

Aquest article és una traducció del que es va publicar a la revista Acontecimiento l'any 2016. L'article deriva d'una conferència que Jaume Botey va realitzar, el dia 24 de juliol de 2013, a l'Aula de Verano de l'Institut Mounier dedicada a "El miedo a la verdad". L'autor reflexiona en forma d'autobiografia, des dels inicis al Camp de la Bota fins a les lluites en què va participar a l'Amèrica Llatina o l'Iraq, sobre la vivència de la fe i la relació amb el seu compromís social i polític.


Matèries: Professors ; Historiadors ; Polítics ; Pensament polític ; Clergues ; Cristianisme ; Moviments socials
Matèries: Botey i Vallès, Jaume (1940-2018)
Àmbit:Hospitalet de Llobregat, l' ; Barcelona ; Món
Cronologia:[1940 - 2018]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/QuadernsCELH/article/view/369110
https://www.celh.cat/sites/default/files/publicacions/pdf/Article botey.pdf
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Autònoma de Barcelona; Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat; Biblioteca Central Tecla Sala (l'Hospitalet de Llobregat); B. Josep Janés (l'Hospitalet de Llobregat); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 236
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Jaume Botey : pensament i compromís / Joaquim Sempere
Sempere i Carreras, Joaquim


En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 33 (desembre 2019), p. 25-41 : il
Número homenatge a Jaume Botey i Vallès. Resums en català, castellà i anglès.

El pensament de Jaume Botey arrenca de la pobresa com escàndol. La seva fe en Crist es vincula a la protesta i lluita contra la desigualtat, lluita essencialment política que el porta a la militància comunista. L'educació, a la qual es dedica professionalment, és per a ell socialment i personalment alliberadora. Un tema clau són les desigualtats Nord-Sud. Distingeix fe com a espai personal de creença i religió com a fet institucional. D'aquí el valor del laïcisme: política i Estat pertanyen a una esfera pública, que cal separar de la intimitat de la fe. Subratlla el valor del diàleg intercultural, entre religions i entre creients i no creients. Valora la llibertat personal com a conquesta irrenunciable de la modernitat, i la consideració de Déu-pare també com a mare, obrint el cristianisme a l'assimilació dels valors feministes.


Matèries: Professors ; Historiadors ; Polítics ; Pensament polític ; Clergues ; Cristianisme ; Moviments socials ; Pobresa ; Discriminació social
Matèries: Botey i Vallès, Jaume (1940-2018)
Àmbit:Hospitalet de Llobregat, l' ; Catalunya
Cronologia:[1994 - 2018]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/QuadernsCELH/article/view/369111
https://www.celh.cat/sites/default/files/publicacions/pdf/article sempere.pdf
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Autònoma de Barcelona; Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat; Biblioteca Central Tecla Sala (l'Hospitalet de Llobregat); B. Josep Janés (l'Hospitalet de Llobregat); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 236
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
La Casa de Reconciliació i el barri de Can Serra / Andreu Trilla Llobera
Trilla i Llobera, Andreu


En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 33 (desembre 2019), p. 43-62 : il
Número homenatge a Jaume Botey i Vallès. Resums en català, castellà i anglès.

El barri de Can Serra es crea i comença a ser habitat durant els anys seixanta. Jaume Botey va ser nomenat rector de la nova parròquia l'any 1971. L'article repassa l'experiència viscuda a Can Serra entre 1969 i 1978 i la seva projecció en una obra comuna: la Casa de Reconciliació. Eren moments d'obertura de l'església, afavorida pel Concili Vaticà Segon, les lluites veïnals, sindicals i polítiques del moment, i el període de la transició política a Espanya. Partint d'un conjunt de llibretes manuscrites per en Jaume Salas, se segueix la construcció d'aquest espai de fe i acció social, i el compromís social i polític així com la vinculació amb la fe d'en Jaume Botey.


Matèries: Franquisme ; Tardofranquisme ; Transició democràtica ; Clergues ; Cristianisme ; Moviment veïnal ; Barris
Matèries: Botey i Vallès, Jaume (1940-2018)
Matèries:Casa de la Reconiciliació de Can Serra
Àmbit:Can Serra - Hospitalet de Llobregat, l'
Cronologia:1969 - 1978
Accés: https://www.raco.cat/index.php/QuadernsCELH/article/view/369112
https://www.celh.cat/sites/default/files/publicacions/pdf/article trilla.pdf
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Autònoma de Barcelona; Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat; Biblioteca Central Tecla Sala (l'Hospitalet de Llobregat); B. Josep Janés (l'Hospitalet de Llobregat); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 236
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
En Jaume Botey educador : una mirada personal / Rosa Maria Pujol Vilallonga
Pujol Vilallonga, Rosa Maria


En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 33 (desembre 2019), p. 117-129
Número homenatge a Jaume Botey i Vallès. Resums en català, castellà i anglès.

Seguint el criteri personal de l'autora i en base al seu coneixement directe d'en Jaume Botey com a formador de mestres i educadors socials, l'article repassa algunes de les seves mirades sobre el fet educatiu. Des de la concepció d'en Jaume sobre l'alumnat i el professorat com a eixos centrals del procés educatiu s'apunten alguns dels seus objectius formatius a la universitat. Es planteja la seva manera personal d'acompanyar a les persones en el descobriment de la importància de lluitar per una educació no mercantilista, respectuosa amb les cultures locals i en base a un sentit crític de la realitat. Es parla de la seva visió de l'educació com un fet social, un fet històric, un fet polític, i un fet laic.


Matèries: Professors ; Escoles de mestres ; Formació de fomadors ; Ciències de l'educació
Matèries: Botey i Vallès, Jaume (1940-2018)
Matèries:Universitat Autònoma de Barcelona. Escola de Mestres
Àmbit:Hospitalet de Llobregat, l' ; Bellaterra - Cerdanyola del Vallès ; Catalunya
Cronologia:1975 - 2015
Accés: https://www.raco.cat/index.php/QuadernsCELH/article/view/369113
https://www.celh.cat/sites/default/files/publicacions/pdf/article pujol.pdf
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Autònoma de Barcelona; Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat; Biblioteca Central Tecla Sala (l'Hospitalet de Llobregat); B. Josep Janés (l'Hospitalet de Llobregat); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 236
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Jaume Botey: entre el compromís polític i els moviments socials / Homera Rosetti, Natalia Rosseti
Rosetti, Homera


En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 33 (desembre 2019), p. 79-92: il.
Número homenatge a Jaume Botey i Vallès. Resums en català, castellà i anglès.

En aquest article, les autores recuperen escrits i reflexions de l'activista, polític i professor Jaume Botey sobre alguns temes clau que van marcar el seu pas pels. nombrosos moviments socials en què va participar: el moviment antiglobalització, els Fòrums Socials Mundials, la Plataforma Aturem la Guerra, la solidaritat internacionalista, etc. La importància d'unir reflexió teòrica i praxi, la connexió entre les organitzacions polítiques i els nous moviments emergents, i la necessària perspectiva anticapitalista i internacionalista, travessen les reflexions d'una persona referent per a moltes activistes.


Matèries: Professors ; Historiadors ; Polítics ; Pensament polític ; Moviments socials ; Moviment antiglobalització
Matèries: Botey i Vallès, Jaume (1940-2018)
Àmbit:Hospitalet de Llobregat, l' ; Catalunya
Cronologia:[2001 - 2018]
Autors add.:Rosetti, Nataia
Accés: https://www.raco.cat/index.php/QuadernsCELH/article/view/369207
https://www.celh.cat/sites/default/files/publicacions/pdf/article rosetti_santolino.pdf
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Autònoma de Barcelona; Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat; Biblioteca Central Tecla Sala (l'Hospitalet de Llobregat); B. Josep Janés (l'Hospitalet de Llobregat); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 236
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Una Mirada des de l'Hospitalet : Jaume, mestre proper, padrí del moviment solidari / Montse Santolino
Santolino, Montse


En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 33 (desembre 2019), p. 92-96 : il.
Número homenatge a Jaume Botey i Vallès. Resums en català, castellà i anglès.

Jaume Botey ha estat una persona rellevant a l'Hospitalet no només perquè va fer coses molt importants quan va tenir l'oportunitat política de fer-ho (com aixecar escoles), sinó per la seva capacitat de fer que passessin moltes altres coses. En Jaume, que deia que aquesta ciutat era molt dura i que sabia perfectament qui i com l'havien fet tan dura, tan grollera i tan impossible, mai no es va rendir i mai no va deixar d'animar o inventar espais per fer possible que brollés i rebrollés la ciutat més amable, culta i solidària que ell encarnava tan bé.


Matèries: Professors ; Historiadors ; Polítics ; Pensament polític ; Moviments socials ; Moviment antiglobalització
Matèries: Botey i Vallès, Jaume (1940-2018)
Àmbit:Hospitalet de Llobregat, l'
Cronologia:1994 - 2018
Accés: https://www.raco.cat/index.php/QuadernsCELH/article/view/369207
https://www.celh.cat/sites/default/files/publicacions/pdf/7. Una mirada activista.pdf
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Autònoma de Barcelona; Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat; Biblioteca Central Tecla Sala (l'Hospitalet de Llobregat); B. Josep Janés (l'Hospitalet de Llobregat); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 236
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Jaume Botey i Vallès. Polítiques educatives a l'Hospitalet (1979-1983) / Enric Roldán Bermejo
Roldán i Bermejo, Enric


En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 33 (desembre 2019), p. 97-116 : il.
Número homenatge a Jaume Botey i Vallès. Resums en català, castellà i anglès.

L'article presenta l'acció política i educativa realitzada per Jaume Botey com a regidor d'Ensenyament de l'Ajuntament de l'Hospitalet entre els anys 1979 i 1983. A l'Hospitalet, com en altres municipis de l'àrea metropolitana, les urgències eren fonamentalment escolaritzar, crear les aules necessàries per fer-ho possible i rebaixar les grans ràtios de les aules; que les escoles tinguessin un mínim de condicions per treballar amb dignitat, però també la ferma voluntat d'exigir, per als Ajuntaments, més competències en matèria educativa. No es volia només quedar-se en les competències escoles-edificis; es volia entrar dins de les escoles per ajudar a transformar-les pedagògicament, per fer escoles de la ciutat per a la ciutat. I com a prova d'aquest plantejament, l'article posa de relleu la decisió d'incloure el Departament de Dinàmica Educativa dins de la Regidoria d'Educació. Va ser una iniciativa pionera que seguiren altres ajuntaments i que, tal com deia en Jaume Botey, reprenia la tradició d'acció pedagògica promoguda pels ajuntaments durant la Segona República i que el "desert pedagògic" del franquisme havia trencat. Es tractava, doncs, de dinamitzar l'escola, impulsar la formació d'equips de Renovació Pedagògica, crear consciència de ciutat tot reforçant-ne el teixit social. I sobretot, oferir serveis de qualitat a les escoles i als mestres perquè, de forma progressiva, s'incorporessin a un projecte comú de transformació de l'escola. Es tractava de convertir la ciutat en escola i promoure, no només ensenyament, sinó educació.


Matèries: Professors ; Historiadors ; Polítics ; Eleccions municipals 1979 ; Regidors ; Transició democràtica ; Ajuntament ; Política educativa ; Renovació pedagògica
Matèries: Botey i Vallès, Jaume (1940-2018)
Àmbit:Hospitalet de Llobregat, l'
Cronologia:1979 - 1983
Accés: https://www.raco.cat/index.php/QuadernsCELH/article/view/369117
https://www.celh.cat/sites/default/files/publicacions/pdf/9. article roldan.pdf
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Autònoma de Barcelona; Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat; Biblioteca Central Tecla Sala (l'Hospitalet de Llobregat); B. Josep Janés (l'Hospitalet de Llobregat); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 236
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Aproximació bibliogràfica a l'obra de Jaume Botey / Bibliografia compilada per: Maria Villanueva, M. Pilar Massana i Lídia Santacana



En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 33 (desembre 2019), p. 117-129
Número homenatge a Jaume Botey i Vallès.


Matèries: Historiadors ; Bibliografies
Matèries: Botey i Vallès, Jaume (1940-2018)
Àmbit:Hospitalet de Llobregat, l' ; Catalunya
Cronologia:1940 - 2018
Autors add.:Villanueva i Margalef, Maria ; Massana i Llorens, M. Pilar ; Santacana, Lídia
Accés: https://www.raco.cat/index.php/QuadernsCELH/article/view/369120
https://www.celh.cat/sites/default/files/publicacions/pdf/10. aproximacio bibliog.pdf
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Autònoma de Barcelona; Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat; Biblioteca Central Tecla Sala (l'Hospitalet de Llobregat); B. Josep Janés (l'Hospitalet de Llobregat); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 236
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
En la mort de Jaume Botey i Pep Ribas / Junta del CEL'H



En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 32 (desembre 2018), p. 11-12


Matèries: Necrologia ; Historiadors
Matèries: Botey i Vallès, Jaume (1940-2018)
Àmbit:Hospitalet de Llobregat, l'
Cronologia:1940 - 2018
Autors add.:Centre d'Estudis de l'Hospitalet. Junta
Accés: https://www.raco.cat/index.php/QuadernsCELH/article/view/350523
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Autònoma de Barcelona; Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat; Biblioteca Central Tecla Sala (l'Hospitalet de Llobregat); B. Josep Janés (l'Hospitalet de Llobregat); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 236
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Josep Ribas i Vinyals (In Memoriam)



En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 32 (desembre 2018), p. 13-20


Matèries: Necrologia ; Historiadors
Matèries: Ribas i Vinyals, Josep (1942-2018)
Àmbit:Hospitalet de Llobregat, l'
Cronologia:1942 - 2018
Accés: https://www.raco.cat/index.php/QuadernsCELH/article/view/350525
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Autònoma de Barcelona; Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat; Biblioteca Central Tecla Sala (l'Hospitalet de Llobregat); B. Josep Janés (l'Hospitalet de Llobregat); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 236
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Usos del temps lliure entre els infants i joves de l'Hospitalet de Llobregat / Irene Sabaté Muriel, Sílvia Bofill Poch, Martín Lundsteen, Irene Vergara Vives



En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 32 (desembre 2018), p. 21-42

El curs 2015-16, l'Observatori de la Infància de l'Hospitalet de Llobregat va encarregar un estudi sobre els usos del temps lliure per part dels infants i joves de l'Hospitalet de Llobregat a un grup d'antropòlogues de la Universitat de Barcelona. L'objectiu era oferir un diagnòstic general dels usos del temps que es desenvolupa fora de l'horari lectiu. Per fer-ho, es van classificar les diferents modalitats d'usos del temps lliureo no lectiu en funció de criteris rellevants en el context concret de la ciutat, es van recollir les perspectives dels diferents actors socials implicats (professionals, famílies, infants i joves), de 5 barris sòcio-urbanísticament diversos (El Centre, La Forida, Santa Eulàlia, Bellvitge i Santfeliu) i es van detectar les necessitats, obstacles i demandes existents. El present article sintetitza les condicions en que es va realitzar l'estudi, així com els resultats que va aportar, i que es van plasmar en un informe presentat en un acte públic el novembre de 2016.


Matèries: Infància ; Joventut ; Lleure ; Estudi antropològic
Àmbit:Hospitalet de Llobregat, l'
Cronologia:2015 - 2016
Autors add.:Sabaté Muriel, Irene ; Bofill i Poch, Sílvia ; Lundsteen, Martín
Accés: https://www.raco.cat/index.php/QuadernsCELH/article/view/350529
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Autònoma de Barcelona; Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat; Biblioteca Central Tecla Sala (l'Hospitalet de Llobregat); B. Josep Janés (l'Hospitalet de Llobregat); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 236
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Moviment obrer i camperol a l'Hospitalet de Llobregat, entre 1840 i 1880 / Manuel Domínguez López
Domínguez López, Manuel


En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 32 (desembre 2018), p. 43-75

A l'Hospitalet de Llobregat es van crear associacions obreristes durant la dècada de 1840 i es van fer les primeres vagues d'obrers de la indústria en la de 1850. La proximitat de Barcelona i Sants expliquen aquests fenòmens que podem considerar primerencs al país. Les accions de resistència a la proletarització dels camperols, que comencen a la dècada de 1830, són poc conegudes i no parteixen de cap influència forània. Els moviments obrer i camperol van confluir i van actuar amb força intensitat durant el Sexenni Democràtic (1868-1874), especialment després que els sindicats locals s'adhereixin a l'Associació Internacional de Treballadors i a la seva tendència anarquista. La repressió, a partir de 1874, va acabar amb aquest cicle de mobilització popular.


Matèries: Moviments socials ; Moviment obrer ; Moviment camperol ; Associacions obreres ; Conflictivitat social ; Vagues ; Sindicalisme ; Sexenni democràtic
Àmbit:Hospitalet de Llobregat, l'
Cronologia:1840 - 1880
Accés: https://www.raco.cat/index.php/QuadernsCELH/article/view/350532
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Autònoma de Barcelona; Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat; Biblioteca Central Tecla Sala (l'Hospitalet de Llobregat); B. Josep Janés (l'Hospitalet de Llobregat); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 236
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Gent del PSUC de l'Hospitalet de Llobregat / Joan Camós Cabecerán
Camós i Cabecerán, Joan


En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 32 (desembre 2018), p. 77-105

L'objectiu d'aquest article és recuperar la història del PSUC i reconèixer el paper del PSUC a nivell local i molt especialment sota el franquisme. De fet, a l'Hospitalet es pot veure el paper permanent del PSUC en la història de la ciutat, des de la fundació del partit el juliol de 1936 fins a la formació d'Iniciativa per Catalunya l'any 1987. Durant la guerra civil, el PSUC va estar enfrontat amb els anarquistes per estratègies oposades sobre l'acció política a la rereguarda, com s'evidencià en els xocs de desembre del 36 i en les propostes concretes que uns i altres volien portar a terme. Durant el franquisme se succeïren diverses generacions de militants del PSUC. Primer, els de la immediata postguerra amb accions de lluita armada esperant la fi de la II guerra mundial. Una mica més tard, per la forta repressió a nivel de tot l'Estat i amb la constant arribada de nova població, vingueren a l'Hospitalet homes i dones represaliats i exiliats dels seus pobles d'origen, molts provinents de PCE, que reorganitzaren el PSUC clandestí a la ciutat, amb una primera generació dels que visqueren la guerra representats per Felipe Cruz i Pura Fernández. Una altra generació més jove, nascuts en temps de guerra o en la immediata postguerra, foren els que portaren a terme la reorganització del partit a nivell local i esdevingueren centres de les xarxes clandestines que s'anaren formant a la ciutat en la lluita antifranquista. En aquest sentit, cal destacar Felip Gómez, Mercè Olivares, Jaume Valls i José Carrasco. Al final del franquisme, i sobretot provinents de CCOO i de les associacions de veïns, la militància del PSUC es multiplicà passant de les cèl·lules a les agrupacions i creant une expectatives polítiques que després no es van poder concretar municipalment. El grup dirigent ja és una altra generació, nascuda sota el franquisme i que podia estar representada per Joan Saura, Mariano Aragón, Nelly Peydó o Clara C. Parramon entre molts altres.


Matèries: Partits polítics ; Militància política ; Guerra civil espanyola ; Franquisme ; Transició democràtica ; Polítics ; Vida política
Matèries:Partit Socialista Unificat de Catalunya : PSUC
Àmbit:Hospitalet de Llobregat, l'
Cronologia:1936 - 1987
Accés: https://www.raco.cat/index.php/QuadernsCELH/article/view/350538
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Autònoma de Barcelona; Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat; Biblioteca Central Tecla Sala (l'Hospitalet de Llobregat); B. Josep Janés (l'Hospitalet de Llobregat); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 236
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Aproximació a la Casa dels Cargols : una mostra de modernisme a l'Hospitalet de Llobregat / Nadine Mula
Mula, Nadine


En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 32 (desembre 2018), p. 107-130

La Casa dels Cargols és un dels pocs exemples d'arquitectura modernista erigida a l'Hospitalet de Llobregat i per aquesta raó ens hem proposat de reivindicar-ne el valor constructiu, artístic i patrimonial. En les pròximes línies presentarem un estat de la qüestió que actuarà com a punt d'inflexió entre allò que ja coneixíem de la torre i les noves dades descobertes arran d'aquesta recerca. L'estudi s'ha construït segons els habituals mètodes d'investigació historicoartística, consultant fonts primàries, i recursos electrònics i bibliogràfics. D'altra banda, aquest article aporta informació inèdita sobre el nexe familiar que que uneix la Casa del Cargols de l'Hospitalet amb la construcció homònima ubicada a l'Eixample de Barcelona. A més, ens ofereix noves dades sobre Mariano Tomàs i Barba, artífex de la torre.


Matèries: Arquitectura ; Edificis ; Modernisme ; Patrimoni històric i artístic ; Arquitectes ; Famílies
Matèries: Ribera, família ; Tomàs i Barba, Mariano
Matèries:Casa dels Cargols de l'Hospitalet de Llobregat ; Casa dels Cargols de Barcelona
Àmbit:Hospitalet de Llobregat, l' ; Barcelona
Cronologia:[1895]; [1911]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/QuadernsCELH/article/view/350541
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Autònoma de Barcelona; Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat; Biblioteca Central Tecla Sala (l'Hospitalet de Llobregat); B. Josep Janés (l'Hospitalet de Llobregat); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 12
ir a la página                         

Base de datos  FONS : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3