Ciutat i medi ambient: l'illa de calor a l'Hospitalet / A. Algaba Calvo, F.M. Muñoz Ramírez, A.M. Solana Solana
Algaba Calvo, Antonio


En: Notes de geografia física. Barcelona, núm. 22 (1993) , p. 77-88

Caracterización de la fertilidad de los suelos viticolas del Penedés / Eugenio Cobertera Laguna
Cobertera Laguna de Ezquerra, Eugenio


En: Notes de geografia física. Barcelona, núm. 20-21 (1991-1992) , p. 33-40 : gràf.

La caracterització dels sòls agrícoles, en els països desenvolupats, ha de permetre discernir no només les relacions entre sòl i quantitat de producció, sinó també entre sòl i la qualitat de la producció. S'estudien els sòls vitícoles de la comarca catalana del Penedès, origen del cava espanyol, establint els seus continguts en macro i microelements nutitius i les seves relacions amb les característiques dels mostos de les varietats "macabeo" i "parellada". Els resultats reflexen unes deficiències generalitzades en bor, ferro i zinc, de difícil correcció, havent de recórrer a la nutrició foliar.

Dinámica actual de un sector del valle del río Llobregat (estret del Cairat - Martorell) / Montserrat Jardí Porqueras
Jardí i Porqueres, Montserrat


En: Notes de geografia física. Barcelona, núm. 1 (1979) , p. 41-47 : map.
Notes.

La Dinàmica de la vegetació a St. Llorenç del Munt / Josep Pintó i Fusalba
Pintó i Fusalba, Josep


En: Notes de geografia física. Barcelona, núm. 22 (1993) , p. 25-54 : il., map., gràf.
Bibliografia. Notes. Resum en castellà i anglès.

Presentació dels resultats d'un estudi sobre dinàmica de la vegetació efectuat a les serres de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, pertanyents a la unitat geogràfica coneguda com serralada costanera catalana, situades al nord de Barcelona entre les comarques del Vallès Occidental i el Bages. Es dissenyà un estudi de la dinàmica vegetal en dues escales diferents: les espècies individuals i les comunitats vegetals. Com a resultat del treball s'obtingueren els materials següents: la flora del territori estudiat, una cartografia corològica de tots els arbres, arbusts i altres espècies significatives, una descripció de la composició florística, estructura i dinàmica de las comunitats vegetals així com un mapa de la vegetació actual a escala 1:10.000. L'estudi de detall de la vegetació en uns sectors mostra ha permeté establir les cadenes de vegetació en funció de factors com l'erosió del sòl, els materials litològics, la influència dels elements climàtics i l'actuació humana, a més de les línees bàsiques de les sèries de vegetació del territori estudiat.

Els Boscos de Sant Llorenç del Munt i l'Obac / Josep Pintó i Fusalba
Pintó i Fusalba, Josep


En: Notes de geografia física. Barcelona, núm. 20-21 (1991-1992) , p. 147-156 : map.
Notes. Resum en castellà i anglès.

En l'article es descriuen els diferents tipus de boscos que es troben a les serres de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, al parc natural del mateix nom situat entre les comarques del Vallès Occidental i el Bages. L'alzinar és el bosc predominant. Se'n distingeixen diversos tipus: alzinar montà, alzinar amb boix, alzinar clar i alzinar amb pi. Els pinars ocupen les parts baixes més afectades per l'acció humana.

Aproximación a la biogeografía del sector meridional de la Conca d'Òdena (Anoia) / Jaume Rios Calvet
Rios i Calvet, Jaume


En: Notes de geografia física. Barcelona, núm. 17 (1988) , p. 49-56 : map.

Tras una presentació de les condicions geogràfiques generals l'article planteja les comunitats que conformarien la vegetació potencial del territori estudiat. La vegetació actual es presentada de forma pormenoritzada, fent més èmfasi en les comunitats més esteses i les biològicament més notables, comentant-se la seva dinàmica natural. Un conjunt de perfils interpretatius donen una idea visual de la corologia de les comunitats descrites.

Càlcul dels períodes de retorn de les precipitacions màximes en 24 hores de dues estacions de muntanya: Montserrat i Sant Llorenç del Munt / Montserrat Jardí Porqueras
Jardí i Porqueres, Montserrat


En: Notes de geografia física. Barcelona, núm. 11 (1984) , p. 39-46 : gràf.

L'objectiu de present treball és el càlcul dels períodes de retorn mitjançant les lleis de distribució de Gumbel i Goodrich aplicades a una sèrie de precipitacions de dues estacions de muntanya: Montserrat i Sant Llorenç del Munt, situades a les estribacions de la depressió central catalana i a unes altures respectives de 726 i 1095 m. El desenvolupament de les dues lleis de probabilitat s'ha efectuat amb l'ajuda d'un ordinador i ha estat comprovat l'ajustament de les dades mitjançant el test de Kolmogoroff, arribant a la conclusió que ambdues lleis són igualment vàlides per aquestes dues estacions de muntanya.

Los Geosistemas del macizo de Sant Llorenç del Munt / Joan Sabí Bonastre
Sabí i Bonastre, Joan


En: Notes de geografia física. Barcelona, núm. 6 (1981) , p. 11-19
Notes.

Concentración de dióxido de azufre y rafagosidad del viento en el área urbana de Barcelona / V. Compañ, D. Segarra, F. Tena, [et al.]



En: Notes de geografia física. Barcelona, núm. 18 (1989) , p. 17-26 : il., gràf.
Notes.

S'analitzen dades sobre el vent i sobre concentració d'aerosol obtingudes a l'Observatori Meteorològic de Barcelona per a investigar la seva relació amb la rafagositat del vent, definida segons els criteris utilitzats en el Brookhaven National Laboratory. S'analitza la relació entre la direcció i la rafagositat del vent així com les seves variacions anuals i mensuals. També s'estudia la relació entre la concentració del diòxid de sofre i la rafagositat, comprovant-se que resulta un indicador molt útil en aquesta classe d'anàlisis, especialment per a estudis de tipus local.

Frecuencia anual y distribución mensual de las nevadas en el Tibidabo (cordillera litoral catalana) / Javier Martín Vide
Martín i Vide, Xavier


En: Notes de geografia física. Barcelona, núm. 10 (1983) , p. 17-22 : map., gràf.
Notes.

L'article prova que el fenomen de la neu en el modestos relleus de la Serralada Litoral catalana davant de la ciutat de Barcelona no pot ésser considerat com excepcional. Per això es calcula la freqüència anual de dies de neu i de dies en que la neu qualla i s'agafa i el desglossament mensual d'aquestes situacions, buscant les causes de les mateixes. S'utilitzen dades de l'Observatori Fabra (latitud= 41§ 24' 59'' N., longitud= 0H. 8M. 30 S. E., altitud= 420 m). L'Observatori es troba situat al vessant SE del Tibidabo (Serra de Collserola), donant enfront a la ciutat de Barcelona i a la Mediterrània, a uns 7 km del mar, en un sector de pendent moderada cobert de vegetació de tipus mediterrani.

Frecuencias diarias de la precipitación en Barcelona / Javier Martín Vide
Martín i Vide, Xavier


En: Notes de geografia física. Barcelona, núm. 1 (1979) , p. 25-33 : gràf.
Notes.

Diversos aspectos climatológicos de la lluvia en Barcelona / Augusto Burgueño Rivero
Burgueño Rivero, Augusto


En: Notes de geografia física. Barcelona, núm. 5 (1981) , p. 3-16 : gràf.
Bibliografia. Notes.

Aplicación de la cadena de Markov de dos estados al cálculo de probabilidad de precipitación. Caso de Barcelona / Javier Martín Vide
Martín i Vide, Xavier


En: Notes de geografia física. Barcelona, núm. 3 (1980) , p. 31-34
Notes.

Las Precipitaciones de octubre de 1979 en Barcelona / Pedro L. Clavero Paricio, Javier Martín Vide, José Miguel Raso Nadal
Clavero Paricio, Pedro Luis


En: Notes de geografia física. Barcelona, núm. 2 (1980) , p. 11-27 : gràf., map.
Notes.

Las Advecciones frías y las temperaturas mínimas de diciembre de 1980 en Barcelona / Pedro L. Clavero Paricio, Javier Martín Vide, José Miguel Raso Nadal
Clavero Paricio, Pedro Luis


En: Notes de geografia física. Barcelona, núm. 4 (1981) , p. 17-30 : map., gràf.
Notes.

Aproximación a los recursos energéticos del Pirineo catalán / José A. Plana Castellví
Plana Castellví, Josep A.


En: Notes de geografia física. Barcelona, núm. 20-21 (1991-1992) , p. 157-170 : map., gràf.

El treball es centra en l'anàlisi territorial d'un espai de muntanya en relació als seus recursos energètics. L'estudi del clima com un factor determinant de l'abundància d'aigua i del seu aprofitament hidroelèctric és, juntament amb el inventari de l'escassa presència de recursos minerals, l'eix central d'aquesta visió dels Pirineus. Així mateix, es fa una referència expressa i profunda de com el recurs de l'aigua en aquesta regió va incidir d'una forma notable en el desenvolupament socioeconòmic de Catalunya.

Sobre la desforestació del Pirineu català, el segle XVIII i les seves conseqüències mediambientals / Jaume Font i Garolera
Font i Garolera, Jaume


En: Notes de geografia física. Barcelona, núm. 20-21 (1991-1992) , p. 71-78

El present article és un treball de geografia històrica que descriu, partint de les observacions del viatger il·lustrat Francisco de Zamora (1757-1812), el procés de destrucció dels boscos dels Pirineus catalans. s'analitza, concretament, les tales abusives i la roturació de terres marginals, així com les conseqüències sobre el medi natural. Finalment, es posa de relleu la necessitat de conèixer aquests episodis històrics de degradació medioambiental en efectuar l'estudi i interpretació dels paisatges actuals.

Tendencia secular de la temperatura de mayo en el Pirineo oriental / José Creus Novau
Creus Novau, José


En: Notes de geografia física. Barcelona, núm. 20-21 (1991-1992) , p. 41-49 : gràf.

Una població relativament vella de Pinus Uncinata R. del Parc Nacional d'Aigüestortes ha permès establir una dendrocronologia de 688 anys. A partir de la reconstrucció de la temperatura de maig se ha pogut situar l'últim avanç glacial (petita edat del gel) en la zona.

Morfologia glacial del macizo de Calmquerdós: los heleros instalados en su borde meridional / Antonio Gómez Ortiz
Gómez Ortiz, Antonio


En: Notes de geografia física. Barcelona, núm. 13-14 (1985) , p. 85-96 : map., gràf.

Aportación al estudio nivoclimático del pirineo oriental / Ferran Salvador Franch
Salvador Franch, Ferran


En: Notes de geografia física. Barcelona, núm. 13-14 (1985) , p. 67-84 : gràf., map.