De l'ager Tarraconensts a la marca extrema d'Al-Andalus. Algunes reflexions entorn al (des)poblament del Camp de Tarragona, la Conca de Barberá i el Priorat entre l'antiguitat tardana i la conquesta feudal / Joan Menchón Bes
Menchón i Bes, Joan J.


En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 57-73
 (El paisatge) 
Bibliografia.

Es presenta un estat de la qüestió sobre el poblament o despoblament de les comarques del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat (província de Tarragona) entre la conquesta islàmica (713-714) i la conquesta feudal (segles XI-XII). A partir de les traces de la documentació diplomàtica, arqueològica i toponímica es planteja que el territori no va estar despoblat, sinó que realment hi havia població, ja sigui d'arrel antiga, andalusina o feudal.

La Vil·la romana de la Llosa : deu anys d'investigació arqueològica / autors: Montserrat Garcia, [et al]
García Noguera, Montserrat


Cambrils : l'Ajuntament, [2001]
209 p. : il. col. ; 24 cm
Beca Recerca Vila de Cambrils, Cambrils 1998. Referències bibliogràfiques.

Ruinas del antiguo pueblo de Oleastrum : manuscrit inèdit de 1865 conservat a la Real Academia de la Historia, Madrid / Bonaventura Hernández Sanahuja ; introducció, edició i notes a cura de Jaume Massó i Joan Menchon
Hernández Sanahuja, Bonaventura


L'Hospitalet de l'Infant : Foment Cultural, 1991
31 p. : il. ; 22 cm (Quaderns d'història local, 1) 
Títol a la coberta: L'Hospitalet i Oleastrum.

El Castell dels comtes de Prades a Falset : una aproximació des de l'arqueologia / Joan Menchón Bes
Menchón i Bes, Joan J.


En: 166338 L'Infant Pere d'Aragó i d'Anjou "molt graciós e savi senyor" ; Conejo da Pena. Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant ; Valls : Ajuntament de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant : Cossetània, 2015

Apèndixs.

L'Aleixar : Sant Martí de l'Aleixar / [Manuel Maria Fuentes Gasó ; Joan Josep Menchón Bes]
Fuentes i Gasó, Manuel M.


En: 169427 El Tarragonès : El Baix Camp : L'Alt Camp : El Priorat : La Conca de Barberà ; Pladevall i Font, Antoni (Dir.). Barcelona : Fundació Enciclopèdia Catalana, 1995. p. 226

Riudoms : Necròpoli del mas de Barenys ; Estela funerària de Riudoms / [Joan Josep Menchón i Bes]
Menchón i Bes, Joan J.


En: 169427 El Tarragonès : El Baix Camp : L'Alt Camp : El Priorat : La Conca de Barberà ; Pladevall i Font, Antoni (Dir.). Barcelona : Fundació Enciclopèdia Catalana, 1995. p. 251

L'Albiol : Castell de l'Albiol. Necròpoli de les "Masies Catalanes" / [Jordi Bolòs i Masclans, Rosari Moya Guerrero, Joan Josep Menchón Bes
Bolòs i Masclans, Jordi


En: 169427 El Tarragonès : El Baix Camp : L'Alt Camp : El Priorat : La Conca de Barberà ; Pladevall i Font, Antoni (Dir.). Barcelona : Fundació Enciclopèdia Catalana, 1995. p. 223-225

In Campo Barberano, romans, sarraïns i feudals a la Conca de Barberà / Joan Menchón Bes
Menchón i Bes, Joan J.


En: Aplec de Treballs : revista del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà. Montblanc, núm. 42 (2024) , p. 43-72 : il. (Prehistòria) 
Número Homenatge a Pilar Sans i Ollé i a Domènec Corbella Llobet. Notes.

Es presenta una aproximació al poblament de la Conca de Barberà entre l'antiguitat tardana i la conquesta feudal (s. V-XII) a partir del que coneixem pels documents diplomàtics, la toponímia i les restes arqueològiques. La revisió d'aquestes fonts històriques porten a proposar que aquest territori no era ni de lluny un espai erm i abandonat com s'havia pensat, ans al contrari.

Nous elements d'escultura arquitectònica visigòtica trobats a Tarragona / Javier Á. Domingo, Pilar Bravo, Moisés Díaz, Reis Fabregat, Joan Menchon, Josep Francesc Roig, Dolores Ynguanzo
López i Vilar, Jordi


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 42 (2020) , p. 97-130 : il
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Es presenta un nou conjunt de peces d'escultura arquitectònica visigòtica de la ciutat de Tarrago-na Bàsicament són peces de marbre procedents dels edificis de la ciutat del segle I, amb alguna peça de pedra local del tipus Mèdol La seva cronologia és dels segles VI-VII tot i que hi ha peces que poden ser dels segles VIII-X.

La Construcción del recinto imperial de Tarraco (provincia Hispania Citerior) / Josep M. Macias Solé, Joan Josep Menchon i Bes, Andreu Muñoz Melgar, Immaculada Teixell Navarro



En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 32 (2010) , p. 423-479 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Es defineix una hipòtesi inèdita relativa al disseny urbanístic del campament romà republicà. A partir de l'accessibilitat de la muralla i unint amb vies perpendiculars i paral·leles els accessos coneguts i els altres possibles documentats històricament, es planteja una retícula ortogonal per Tarraco amb paral·lels en ciutats romanes contemporànies. A partir d'un resum dels precedents constructius i models identitaris inspiradors de l'escenogràfica imatge del Fòrum Provincial, s'observen les extraordinàries similituds respecte a la domus Augusti al Palatí i l'estreta vinculació de Tarraco amb el princeps . Es descriuen els processos de disseny i construcció antics en relació al monument imperial, així com la idoneïtat respecte a l'ús d'un software vectorial a per l'estudi bidimensional i tridimensional d'aquest.

Intervenció arqueològica al núm. 17 de l'avinguda Estanislau Figueras de Tarragona / Joan Menchon i Bes
Menchon i Bes, Joan J.


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 24 (2002) , p. 69-73 : il.
Notes a peu de pàgina.

Es presenten els resultats de la intervenció arqueològica d'urgència que l'any 1991 es va realitzar al número 17 de l'avinguda Estanislau Figueras. Fruit dels treballs arqueològics es va poder estudiar part d'una vil·la suburbana de Tàrraco, que es data entre els segles I i II-III dC. Sobre els nivells d'amortització es localitza una altra fase de tipus funerari.

Capitell de pilastra procedent de la part alta de Tarragona / Joan Josep Menchon i Bes
Menchon i Bes, Joan J.


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 21-22 (1999-2000) , p. 155-173
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Noves dades d'elements decorats d'arquitectura hispanovisigòtica a la província de Tarragona / Josep M. Macias Solé, Joan Josep Menchon i Bes, Andreu Muñoz
Macias i Solé, Josep Maria


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 18 (1996) , p. 97-122
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Una Nova lauda sepulcral del segle XIV / Josep M. Macias Solé, Joan Josep Menchon i Bes, Andreu Muñoz
Macias i Solé, Josep Maria


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 17 (1995) , p. 229-233 : il.
Bibliografia.

La Muralla de la baixada del Roser : proposta per a la seva restauració / Pau Arroyo i Casals, Joan Menchon i Bes
Arroyo i Casals, Pau


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 15 (1993) , p. 391-416 : il. (Noticiari) 
Bibliografia.

Intervenció arqueològica al terrat de la torre de les monges (Tarragona). Informe preliminar / Joan J.p Menchon i Bes
Menchon i Bes, Joan J.


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 13 (1991) , p. 187-223 : il.
Notes a peu de pàgina.

Observacions per a un estudi de les esteles funeràries discoïdals dels Països Catalans / Joan Menchon i Bes
Menchon i Bes, Joan J.


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núms. 10-11 (1988-1989) , p. 251-317
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Unes Muralles medievals molt antigues : Tarragona / Joan Josep Menchon Bes
Menchon i Bes, Joan J.


En: Rodis, núm. 6 (2023) , p. 305-336 : il. (Varia) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

El perímetre de l'anomenada Força Vella correspon al de la ciutat romana fundacional amb l'afegitó carolingi i, durant l'edat mitjana la defensa urbana s'organitzà a través de tres castells (Gironella, Sobreportes i Cabrera) i diverses torres amb un sector de muralla infeudades a mans de diverses famílies. L'estudi, a partir de dades documentals i arqueològiques, intenta identificar-les i, quan és possible, descriure'n elements i característiques.

L'Arribada del braç de Santa Tecla en el 700 aniversari : història, patrimoni i cultural tradicional / Maria Bonet Donato i Joan Menchon Bes (coords.)



Tarragona : Publicacions URV, 2023
242 p. : il. ; 24 cm (Recerca, 56) 
ISBN 9788413650678 (paper)
ISBN 9788413650685 (pdf)

En aquest llibre es proporciona l'emmarcament històric, antropològic i cultural de l'arribada del braç de Santa Tecla a Tarragona al segle XIV i s'estableix la relació entre el culte medieval a la santa i l'entrada amb el desenvolupament de la festa, la celebració i el culte a Tecla com a fet religiós, polític i cultural, i com a element de cohesió, identitat i diferenciació de la ciutat. Del contingut dels estudis que el composen cal destacar-ne la varietat de fonts intencionals i preterintencionals, històriques, hagiogràfiques, iconogràfiques, folklòriques, literàries i orals que refereixen una sèrie de fets passats des de disciplines i mètodes diferents i complementaris. El resultat final dona resposta a la doble voluntat de reconèixer l'entitat, la importància i la vigorositat de la Tarragona medieval en la ciutat contemporània, i també la condició de referent que té la festivitat de Santa Tecla. (Editorial).

La Torre de Vallferosa (Torà, la Segarra, segles VIII-IX). Primer balanç dels estudis d'una construcció singular / Joan Menchon, Carme Subiranas, Mariona Valldepérez, Josep Blasco, Pilar Giráldez, Màrius Vendrell, Joan S. Mestres, Roger Sala, Helena Ortiz-Quintana, Josep Esteve, Lurdes Verdés



En: 236476 Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l'arquitectura : homenatge al Dr. Alberto López Mullor : Barcelona, 14 de maig de 2018, Bellaterra, 15 i 16 de maig de 2018. Barcelona : Servei de Patrimoni Arquitectònic Local Diputació de Barcelona : Museu d'Història de Barcelona, Ajuntament de Barcelona : Museu d'Arqueologia de Catalunya, Generalitat de Catalunya : Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana Universitat Autònoma de Barcelona, 2020. p. 487-499 : il


La torre de Vallferosa (Lleida) és una construcció que s'ha datat entre els segles X-XI, per tant formaria part de la sèrie de castells de la frontera o marca entre els territoris d'al-Àndalus i els comtats catalans. La seva reinterpretació i les anàlisis de carboni 14 indiquen que realment es va construir entre els segles VIII-IX per la qual cosa no es va edificar a causa de la formació de la frontera del segle X. La datació obliga a buscar nous models d'explicació històrica: torre relacionada amb el control de les comunicacions -camins i carrerades- i el control fiscal entre territoris.