Pernafeites (Miravet, Ribera d'Ebre) i Cementiri Vell (el Soleràs, Garrigues), dos casos de fosses de la Guerra Civil associades a hospitals / Anna Camats Malet, Gemma Domènech Casadevall, Sergi González Planas, Eulàlia Mesalles Godoy



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2019-2020 (2022) , p. 263-284 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

El Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, mitjançant la Direcció General de Memòria Democràtica, promociona, coordina i finança el Pla de Fosses, amb l'objectiu de localitzar les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. En el marc d'aquest programa, l'excavació arqueològica de les fosses de Pernafeites i del Cementiri Vell ha permès recuperar les restes de 225 individus en dos dels múltiples nodes de la xarxa d'evacuació i tractament de ferits durant el període que aniria entre la batalla de l'Ebre i la batalla del Segre.

Retrobament amb l'Hospital de Sang de Cambrils



En: L'Arxiu t'informa : butlletí de l'Arxiu Municipal de Cambrils. Cambrils, núm. 11 (desembre 2006), p. 2-4

L'Hospital de Sang de Cambrils als documents privats



En: L'Arxiu t'informa : butlletí de l'Arxiu Municipal de Cambrils. Cambrils, núm. 10 (setembre 2006), p. 1

L'Hospital de Sang de Cambrils als documents municipals de Cambrils i Reus



En: L'Arxiu t'informa : butlletí de l'Arxiu Municipal de Cambrils. Cambrils, núm. 10 (setembre 2006), p. 2

L'Hospital de Sang de Cambrils als documents privats



En: L'Arxiu t'informa : butlletí de l'Arxiu Municipal de Cambrils. Cambrils, núm. 10 (setembre 2006), p. 3

La Memòria d'un hospital de guerra



En: Butlletí Informatiu de l'Arxiu Municipal de Reus. Reus, núm. 13 (hivern 2006), p. 6-8 : il.

Al servei dels ferits : recull de fons de l'Hospital de Sang de Cambrils / Montserrat Flores Juanpere, Manel Tarés Lagunas
Flores Juanpere, Montserrat


Cambrils : Museu d'Història de Cambrils, 2008
95 p. : il. ; 27 cm
Número monogràfic de la revista: Camins, núm. 1 (novembre 2008). Conté: Presentació ; Memòries, imatges, papers : reconstrucció col·lectiva de la vida d'un hospital de guerra / Montserrat Flores Juanpere ; L'Hospital de Sang de Cambrils (1936-39) / Manel Tarés Lagunas ; Fonts i annexos. Inclou: llista de persones que van morir a l'Hospital de Sang de Cambrils.

Hospital de la Cova de Santa Llúcia de la Bisbal de Falset / Enric Masip Gorgori
Masip Gorgori, Enric


En: Kesse: butlletí del Cercle d'Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver. Tarragona, núm. 56 (2024) , p. 86-92

L'article descriu la història de l'hospital militar a la cova de Santa Llúcia durant la batalla de l'Ebre. Amb una infraestructura avançada, l'hospital va atendre centenars de ferits en condicions extremes. La cova, oblidada durant dècades, va ser redescoberta gràcies a investigadors i veterans. Avui, és un símbol de memòria històrica i homenatge als que van patir i van lluitar en aquell conflicte.

La Sanitat republicana a la Batalla de l'Ebre i l'Hospital de la Cova de Santa Llúcia / Albert Sabaté Rull
Sabaté Rull, Albert


En: Kesse: butlletí del Cercle d'Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver. Tarragona, núm. 56 (2024) , p. 177-181

Aquest article descriu l'organització dels serveis sanitaris republicans durant la Batalla de l'Ebre, destacant l'Hospital de la Cova de Santa Llúcia. Es detallen els punts escalonats d'evacuació i tractament dels ferits, des de la primera línia fins a la rereguarda. L'Hospital de la Cova, situat a la Bisbal de Falset, era estratègic per la seva proximitat al front i la seva protecció natural.

"Heroísmos". Història d'un projecte cinematogràfic pioner a benefici de la Creu Roja de Tarragona / Josep Barceló-Prats, Neus Sánchez-Pié
Barceló-Prats, Josep


En: Kesse: butlletí del Cercle d'Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver. Tarragona, núm. 55 (2023) , p. 72-89 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

L'objectiu d'aquest text és descriure l'origen i les finalitats de la pel·lícula "Heroísmos". Ideada i rodada íntegrament a Tarragona, fou estrenada el 7 d'abril de 1922 per tal de recaptar fons a benefici de la Creu Roja i posar en marxa un hospital de sang a la ciutat per atendre els soldats ferits i malalts provinents del Desastre d'Annual.

Impremta i biblioteca a l'hospital militar de Montserrat (1936-1939) / Àngels Rius Bou
Rius i Bou, M. Àngels


Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2023
260 p., 80 p. de làm. : ilú.col. ; 20 cm (Biblioteca Abat Oliba, 315) 
Bibliografia.
ISBN 9788491912576

Impremta i biblioteca a l'hospital militar de Montserrat (1936-1939) és una síntesi de la història humana i cultural dins del recinte de Montserrat durant la Guerra Civil. S'hi dona a conèixer la instal·lació de dependències de l'Exèrcit de l'Est, primer a la Colònia Puig i posteriorment a Montserrat, amb la creació d'un hospital militar conegut com a Clínica Z. S'hi explica la vida quotidiana d'artistes, sanitaris, treballadors, mossos d'esquadra, polítics, nens, refugiats i espies, i la creació d'una biblioteca que va sobreviure a la retirada de l'exèrcit destinada a la formació política i cultural dels soldats. Finalment, s'hi presenta la creació del segell editorial Ediciones Literarias del Ejército del Este, amb la presència del poeta Manuel Altolaguirre. S'hi exposen títols, fins ara no identificats, d'aquest segell editorial i detalls inèdits sobre la confecció del paper d'autèntiques edicions de bibliòfil d'obres de poetes com Neruda, Vallejo i Prados. (Editorial).

El Puig de Vivers hospital de campanya / per Xavier Valeri
Valeri i Coromí, Xavier


En: El Soroll de les Fonts, Núm. 39 (juny 2004), p. 32-37

Manifiesto de los caudales que la Direccion General de Hospitales Militares del Exercito de Cataluña, a cargo del clero secular y regular de este Principado, ha recibido y distribuido para atender á la manutencion y demas gastos de los mismos, desde 14 inclusive de junio de 1810 en que los tomó á su cargo, hasta último de diciembre de 1814, con expresion del valor á que resulta cada una de las estancias causadas en dicha época, consideradas todas de la clase ordinaria ...



Barcelona? : [s.n.], [1815?]
[1] f. ; 42 * 60 cm
Text datat a Barcelona el 15 de desembre de 1815. Text signat per Fr. Melchor, Abad de Besalú, director general, Juan Antonio de Maritorena, Ssubdelegado del Sr. Intendente, el Baron de Horst, Arcediano de Badalona, director general, Fr. Bruno Casals, director general, Tomas Spá, contador, Valentin Torres de Amat, Tesorero. Tít. obtingut de l'epígraf i de les 1es línies de text.

L'Hospital Militar i les crisis epidèmiques a la Barcelona del segle XIX i primer terç del segle XX / Ida Carrau Bueno
Carrau Bueno, Ida


En: 258612 Barcelona hospitalària : la ciutat i els seus hospitals, segles XIV-XX. Barcelona : Ajuntament de Barcelona : Museu d'Història de Barcelona MUHBA, 2023

Del Masnou a l'Hospital Varsòvia de Tolosa de Llenguadoc: l'exili del metge lliurepensador, maçó i socialista Josep Torrubia Zea (1885-1978) / Rosa Toran, Àlvar Martínez-Vidal
Toran Belver, Rosa


En: 249779 Exilis polítics a l'època contemporània (segles XIX i XX). Territoris de partida, territoris d'acollida : Actes del XIII Congrés de la CCEPC. La Jonquera, 4, 5 i 6 de novembre de 2022. [Barcelona] ; Valls : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana : Institut Ramon Muntaner : Cossetània, 2024. p. 379-392
 (Estudis polítics i culturals) 
Bibliografia.

Tres Balnearis en temps de guerra : Caldes de Malavella va acollir soldats, malalts i refugiats aliats / Joaquim Carbó, text
Carbó, Joaquim


En: Revista de Girona. Girona. Any 57, núm. 264 (gener-febrer 2011), p. 32-35: il. (Lletres) 

Inventari de la Farmàcia de l'Hospital Militar del castell de Sant Ferran de Figueres, signat per Enric Ferran Xirau el 9 de gener del 1885 / Enric Torrent Ferran, Laura Torrent Sánchez
Torrent Ferran, Enric


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 54 (2023) , p. 199-214 : il. (Història) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

S'aborda la biografia d'Enric Ferran Xirau, farmacèutic figuerenc que pertanyia al Cos de Sanitat Militar, autor de l'Inventari de la Farmàcia de l'Hospital Militar del castell de Sant Ferran de Figueres amb motiu del seu tancament per a, posteriorment, reconvertir-lo en centre penitenciari. El document és signat a Figueres el dia 9 de gener de 1885. S'elabora la transcripció i descripció de la totalitat de l'Inventari, el qual es tracta d'un manuscrit d'onze pàgines, que s'ha conservat fins ara a la Farmàcia Torrent (antiga Farmàcia Ferran) de la Pujada del Castell número 6 de Figueres. S'efectua la publicació completa, íntegra i comentada d'aquest inventari, en què es detalla una relació valorada dels medicaments, efectes i envasos els quals constaven a l'arxiu que es va entregar a l'Hospital Militar de Barcelona el 23 de gener del mateix any. Es fa esment de l'evolució de les normatives referents a la Sanitat Militar dels segles XVIII i XIX.

Hospital del Molar. Un caso de museografía social / Júlia Castell Villanueva, Frances-Xavier Hernàndez Cardona, Isabel Boj Cullel
Castell Villanueva, Júlia


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 13 (2023) , p. 229-259 : il. (Patrimoni, didàctica i recreació) 
Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

L'any 2017 l'Ajuntament i la Universitat de Barcelona van emprendre un projecte per recuperar i dignificar els espais de l'hospital de campanya del Molar (Priorat) a partir d'una exposició singular que presentés la problemàtica de la sanitat de l'Exèrcit Popular durant la Guerra Civil Espanyola i més concretament, durant la Batalla de l'Ebre. A la proposta es va assajar un nou model integral de museografia social, de cost i manteniment sostenibles, que volia donar protagonisme a les emocions, i en la qual tingués protagonisme una iconografia estàtica i cinètica generada a partir de grups de recreació històrica. Aquesta proposta havia de ser congruent amb la utilització d'escenografies didàctiques i l'exposició d'una col·lecció extraordinària de medicina i cirurgia de guerra.

Heroïnes invisibles. Homenatge al col·lectiu d'infermeres de l'Hospital de Sang de Valls / Juan Roberto Zepeda Iturrieta
Zepeda Iturrieta, Juan Roberto


En: Quaderns de Vilaniu : miscel·lània de l'Alt Camp. Valls, núm. 83 (maig 2023), p. 65-76 (Quaderns biogràfics) 

La publicació següent és un homenatge a totes les infermeres que van formar part de l'Hospital de Sang de Valls durant la Guerra Civil. El punt de partida ha estat recuperar un article anterior (publicat a Quaderns de Vilaniu l'any 2007) on s'explicava el funcionament d'aquest centre sanitari i, a partir d'aquí, s'han anat descobrint nous i interessants detalls sobre les infermeres. Malauradament, la majoria d'elles ja no hi són, però mai no és tard per reconèixer el paper que van tenir durant el conflicte.

Apuntes históricos sobre la hospitalización de militares en Tarragona (1713-1931) / Josep Barceló i Prats, Neus Sánchez Pié
Barceló i Prats, Josep


En: Cuadernos dieciochistas. Salamanca, núm. 24 (2023) , p. 143-171
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

El present article té per objecte descriure els inicis i evolució de l'hospitalització de personal castrense a Tarragona. Els orígens es remunten a 1713, quan les tropes borbòniques van ocupar l'hospital civil de la ciutat tarragonina per a donar atenció als seus malalts i ferits de guerra. Això va obligar als administradors de l'esmentat hospital civil a buscar i llogar un nou edifici per a albergar als malalts pobres de Tarragona. Aquesta situació es va perpetuar fins a 1750, quan el rei Ferran VI va acordar que l'edifici hospitalari -ocupat a la fi de la Guerra de Successió espanyola- combinés les funcions d'hospital civil i militar. A partir de llavors i fins a 1931, només una part de l'hospital civil de Tarragona es va dedicar per a l'atenció de militars, sent l'Exèrcit l'encarregat de sufragar els costos derivats de l'estada de les seves tropes.