La Problemàtica social envers els desnonaments rústics de 1934 i 1935 a l'Alt Camp, el Baix Camp i el Tarragonès / Georgina Masdeu Vives
Masdeu Vives, Georgina


En: Quaderns de Vilaniu : miscel·lània de l'Alt Camp. Valls, núm. 89 (maig 2026), p. 3-50 : il (Quaderns d'història) 
Resums en català i anglès.

Una de cada cinc demandes de desnonament rústic sol.licitades a Catalunya després del fracàs dels Fets d'Octubre de 1934 i l'establiment del nou govern radical-cedista es van produir al Camp de Tarragona; aquest fet va reafirmar l'Alt Camp, el Baix Camp i el Tarragonès com unes de les comarques del Principat amb més conflictivitat agrària. Els municipis del Camp que durant els primers anys de la Segona República van experimentar notables onades de violència relacionades amb la qüestió rabassaire, com ara Vila-rodona, la Selva del Camp o la Pobla de Montornès, posteriorment van patir amb més contundència la repressió que es va accionar amb el fracàs de la insurrecció, també a través de les sol.licituds de desnonament rústic.

Propietat rural i patrimoni urbà a Catalunya : el cas de la Garrotxa (segle XVI) / Joan Antoni Padrós
Padrós Galera, Joan Antoni


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 37 (2025) , p. 145-184 : il. (Miscel·lània) 
Número dedicat a: Humanitats digitals i història agrària. Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

La terra és un bé escàs a la Garrotxa del segle xvi, amb uns masos consolidats i engrandits després de la crisi baixmedieval. Només l'endeutament obliga a treure al mercat fragments de terra o, menys sovint, masos sencers. El capital urbà és el detonant d'aquests processos, perquè sol estar darrere l'endeutament pagès; però, en canvi, rarament s'interessa per l'adquisició de propietats agràries. Hi ha, excepcions a aquesta dinàmica: els agents urbans adquireixen horts propers a les viles, que veuen com a refugi de capital fix amb bons rendiments; i també compren de manera puntual masos sencers, per diversificar el risc de les seves operacions mercantils o industrials, com a espai de repòs i per associar la seva riquesa a la terra, seguint l'imaginari feudal. Quan s'estableixen en l'entorn rural, generen conflictes amb la comunitat pagesa perquè no entenen o no comparteixen els codis.

Hombres tan acomodados en semejantes soledades : un estudi de cas sobre les elits rurals a partir d'inventaris post mortem (les Guilleries, c. 1800) / Josep Mas Ferrer
Mas Ferrer, Josep


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 86 (2025) , p. 39-54 (Herència i mèrit en les elits contemporànies) 
Notes a peu de pàgina.

Aquest article pretén estudiar el nivell de vida i de confort de les elits rurals a finals de l'Antic Règim. El treball empra com a font documental els inventaris post mortem i consisteix en un estudi de cas de quatre grans hisendats del massís de les Guilleries. Els resultats obtinguts apunten en la línia que a principis del segle xix les elits rurals gaudien d'una situació de força i privilegi, havent aconseguit construir un vast patrimoni de béns immobles, els quals generaven un flux d'ingressos que havia de facilitar l'adquisició de tota mena de béns mobles, teixint així un gran patrimoni, material i immaterial, que els permetia disposar d'un alt nivell de confort, quelcom que no estava a l'abast de la gran majoria de les famílies.

La Família Bosch de la Jonquera : patrimoni agrari i influència política (1819-1936) / Lluís Serrano Jiménez
Serrano i Jiménez, Lluís


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 86 (2025) , p. 55-80 (Herència i mèrit en les elits contemporànies) 
Notes a peu de pàgina.

Les quatre generacions estudiades de la família Bosch, hisendats, amb masos i finques arreu de la geografia empordanesa i, més tard, vallespirenca, representen un cas, durant el segle xix, de la vocació d'aquests propietaris rendistes d'ocupar càrrecs polítics en el context del nou ordre liberal. Carles Bosch de la Trinxeria, escriptor jonquerenc nascut a Prats de Molló -més enllà del seu impacte literari- es va implicar en afers capitals de la seva època. Amb clara consciència de classe van estar a llocs clau, van ser el node d'una àmplia xarxa de relacions i van participar en associacions agràries en defensa dels drets de propietat. La seva trajectòria, especialment amb Bosch Armet, és un exemple del declivi dels hisendats.

Els Béns agraris del Capítol Catedral de Tarragona els anys quarantes del segle XIX / Salvador J. Rovira i Gómez
Rovira i Gómez, Salvador J.


En: Universitas Tarraconensis : Revista de Geografia, Història i Filosofia. Tarragona. Vol. III (1979-1980) , p. 5-14
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix amb relació dels bens agraris del Capítol de la Catedral de Tarragona.

El Fons patrimonial Homdedeu de Riudecanyes : 1573-1872 / Josep M.T. Grau i Pujol, Sabí Peris i Serradell
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: Arxius : Butlletí del Servei d'Arxius. Barcelona, Núm. 33 (primavera 2002), p. 2
Inclou capítol dedicat als fons documentals sobre Riudecanyes.

Maspujols, corregimiento de Tarragona, segun el catastro de 1732
Navarro i Miralles, Lluís J.


En: Universitas Tarraconensis : Revista de Geografia, Història i Filosofia. Tarragona. Vol. IV (1981-1982) , p. 193-216

El Catastro por menor de Maspujols, de 1732, perfectamente conservado en su Ayuntamiento, está formado por 29 folios, donde constan las confrontaciones o lindes de las parcelas, filiaciones de sus propietarios y los repartimientos al por mayor y por menor de las contribuciones.

S. XVIII. Relació amb les valoracions dels béns (cases, cabals, rendes i terres) dels habitants de la vila de Reus, així com dels veïns de Maspujals, Castellvell [del Camp] i [Almoster] [Fitxer informàtic]



17??
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

1713, abril 15. Valoracions de les cases, terres i cabals dels habitants del terme de Colldejou [Fitxer informàtic]



1713
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

1715, juny 19. Valoracions de les terres que els veïns de Maspujals, [Almoster] i Castellvell [del Camp] tenen a la vila de Reus [Fitxer informàtic]



1715
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

El Poder a Olot : els anys setanta



En: L'Olotí. Olot, Núm. 74 (1980) , p. 32-39
Número extra: festes del Tura (set. 1980).

[Llibre de genealogia, propietats, beneficis i censals de la família Ferrer d'Olot]



[17??]
172 f. ; 31 cm
Els actes que es relacionen arriben fins a l'any 1760. A 2 columnes (text a la dreta i notes a l'esquerra). Sense enquadernació; només reforç de pell al llom. Incipit: "Successió de mi lo Dr. Francisco Ferrer y Sabater á Joan Ferrer, notari de Olot".

Fins on va arribar la vinya al Bages : segles XIX-XX : una reconstrucció virtual del paisatge d'Artés, Avinyó i Sallent / Llorenç Ferrer Alòs, Meritxell Gisbert Traveria, Mireia Vila Cortina
Ferrer i Alòs, Llorenç


Manresa : Centre d'Estudis del Bages, [2024]
85 p. : il., map. ; 30 cm (El món rural, 1 ) 
Bibliografia.

El volum creua les dades disponibles de les parcel·les d'Artés, Avinyó i Sallent amb els mapes parcel·laris que es van elaborar en aquests municipis i visualitza tot un seguit de variables que permeten entendre no sols la intensa especialització vitícola sinó les característiques de la distribució de la terra, el paper dels masos, la terra dels rabassaires, la terra en propietat dels pagesos del poble i l'estructura de l'explotació que se'n derivava. Compta amb un destacat aparell fotogràfic i quantitatiu i, sobretot amb un visor que permet visualitzar amb molt detall les dades exposades en el llibre. (CEB).

Temps de masos, terra de masies. Estudi del fons patrimonial Ramon Ros Castelló. Segles XIII-XVI / Jaume Vilaginés Segura
Vilaginés i Segura, Jaume


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 40 (gener 2025), p. 33-65 : il. (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Els pergamins del Fons Ramon Ros Castelló, dipositats a l'Arxiu Històric de Mollet del Vallès (AHMVA), permeten un estudi exhaustiu de la història social de Mollet i Gallecs en el transcurs de diferents segles, a través de dues famílies, i ens amplien el coneixement de la topografia i la toponímia històrica de les dues localitats. Aquests documents ens aporten informació sobre les dues famílies esmentades, els Mascort de Gallecs i els Ros del Cloquer de Mollet, que van posseir el domini útil dels masos respectius abans que, probablement per un matrimoni posterior, s'unissin en una sola família i establissin la residència al mas Mascort (can Mulà de Gallecs). Els documents del fons són de caràcter notarial i es van conservar amb la finalitat de justificar el domini patrimonial sobre les propietats familiars. A través d'aquesta documentació, podem observar el model familiar que va ser el puntal de la societat catalana fins a l'època contemporània, basada en la figura de l'hereu, que va permetre crear llinatges de pagesos que se sentien identificats amb el seu mas, el nom del qual portaven com a cognom. També, es pot observar com la successió en un sol fill generava problemes greus de supervivència del patrimoni i de la família, ja que la llei obligava a pagar la legítima dels germans cabalers i els dots de les germanes amb oneroses quantitats. Finalment, l'estudi de les dues famílies demostra com les dones, quan esdevenien hereves (pubilles), conservaven l'autoritat sobre el mas i s'encarregaven de transmetre la continuïtat dinàstica de la família i la integritat del mas.

Can Mulà, el primer parc públic de Mollet / Jordi Bertran Duarte
Bertran i Duarte, Jordi


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 40 (gener 2025), p. 67-92 : il. (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'actual parc de Can Mulà, que acull la biblioteca, fou en origen una finca propietat de la família Ros. A la dècada de 1870, hi construeixen una torre residencial envoltada de jardí i hort. Poc després, l'any 1875, hi neix aquí Frederic Ros Sallent (Mollet del Vallès, 1875 - Barcelona, 1956), que esdevindrà un dels personatges més influents del Mollet de la primera meitat del segle XX. A la dècada de 1940, la família Ros se'n va a viure definitivament a Barcelona i la finca passa a ser un lloc d'estiueig i de trobada familiar. L'any 1961, s'inicia un conflicte d'interessos amb l'administració pública, quan aquesta qualifica una part de la finca com a zona verda. Després d'una llarga negociació i de moments d'incertesa, l'any 1975, es formalitza la donació de la finca per part dels hereus -Ramon i Frederic Ros Costa-Jussà- a l'Ajuntament. Entre les condicions, s'estableix que l'edifici -la torre- es destini a activitats culturals i que no s'edifiquin els exteriors. Aquell mateix any, per la Festa Major, s'obren al públic els espais exteriors, que esdevenen el primer parc públic de la ciutat. Anys després, el 1990, s'inaugura la biblioteca en l'edifici que havia estat la residència de la família Ros.

Estudiar la propietat rural a l'edat mitjana : un capbreu a Horta el 1495 / Alvit Martínez i Civit
Martínez Civit, Alvit


En: El Pou : publicació del Grup d'Estudis de la Vall d'Horta i la Muntanya Pelada, número 12 (desembre 2022), p. 47-54 : il.
Notes. Bibliografia i referències.

El Mas Viladomat, l'altra gran finca del Guinardó / Juanjo Fernández
Fernández, Juanjo


En: El Pou : publicació del Grup d'Estudis de la Vall d'Horta i la Muntanya Pelada, número 11 (desembre 2021), p. 13-19 : il.
Notes.

De les finques que van originar la urbanització del barri del Guinardó a principis del segle XX el Mas Viladomat era la més extensa. Salvador Riera havia comprat la finca del mas Guinardó el 1894. Va ser l'inici del projecte de parcel·lació de la zona de muntanya del municipi de Sant Martí de Provençals que continuaria amb la compra del mas Viladomat el 1896. Aquestes dues finques junt amb les propietats de Pere Borràs i altres promotors, formaven uns plans d'urbanització.

Posesiones del infante en la vegueria de Besalú / P. Nolasco de El Molar
Rebull i Muntanyola, Daniel (Nolasc del Molar)


En: Pyrene. Año II, no. 5 (dic. 1963), p. 146-148

Don Francisco Solana, notario, y deputado, ò procurador general del partido de Besalù. Aviendo su Magestad (Dios le guarde) fiado el reparto de lo que devia contribuir por razón de catastro este Principado, à los deputados, ò procuradores generales, de las diez y siete subdelegaciones, que le componen; â fin de que precediendo las devidas averiguaciones pagasse cada contribuyente, à proporción de sus fondos segun reglas de catastro...
Solana, Francisco


Catalunya? : [s.n.], [172?]
[2] f.
Caplletra ornada. La reproducció digital del document forma part de la col·lecció Guerra de Successió (1702-1714) de la Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona. Títol obtingut de l'epígraf i de les 1es línies de text. Precedeix el títol una creu.

El Mas Guinardó, de rural a urbà : història d'una masia que ha donat nom a una barriada de Barcelona / Joan Corbera
Corbera Palau, Joan


En: El Pou : publicació del Grup d'Estudis de la Vall d'Horta i la Muntanya Pelada, número 8 (desembre 2018), p. 9-25: il (Tema de portada) 
Notes.