Vestidos para morir. Una inhumación de entre los siglos XI y XII de Sidillà (Foixà, Baix Empordà, Girona) / Gisela Ripoll, Joan Tuset Estany, Izaskun Ambrosio-Arcas, María Rosa Arán Martínez, Núria Molist



En: Empúries. Barcelona, núm. 59 (2025) , p. 235-259 : il.
Bibliografia. Resums en català, castellà, i anglès.

L'objectiu d'aquest treball és donar a conèixer una inhumació vestida del jaciment de Sidillà. La sivella de cinturó que acompanya a l'individu és un guarniment personal poc freqüent als segles XI i XII, cro-nologia proporcionada per la datació radio-carbònica. El conjunt de dades exposat permet augmentar el coneixement sobre els rituals i maneres de vestir els morts a inicis de l'època medieval.

Arqueologia montmelonina / Marcos Parra García
Parra García, Marcos


En: CEM : butlletí del Centre d'Estudis de Montmeló. Montmeló, núm. 15 (novembre 2025), p. 33-35 : il.
Bibliografia.

Montmeló és un poble que, com bé és sabut, té molts anys d'Història. L'estudi d'aquesta Històrias'ha donat per una diversitat de punts de vista i a partir d'un gran ventall de fonts documentals o del testimoni d'aquelles persones que la van viure. Però, i en mesura sovint més desconeguda, també s'hapogut reconstruir la història del nostre poble i de les persones que van ocupar el territori abans que nosaltres a través de l'arqueologia.

Ressenya del (II) Seminari d'Arqueologia del Castellot de Bolvir (SACB) / Maria López Hernández
López Hernández, Maria


En: Ker : Revista científica de l'associació Grup de Recerca de Cerdanya. Puigcerdà, núm. 20 (juliol 2025), p. 71-73 : il.

Montlleó: La presència sapiens a la Cerdanya a finals del Darrer Màxim Glacial / Xavier Mangado Llach, Marta Sánchez de la Torre, Cynthia B. González Olivares, Eulàlia Rafart Vidal



En: Ker : Revista científica de l'associació Grup de Recerca de Cerdanya. Puigcerdà, núm. 19 (juliol 2024), p. 36-42 : il
Bibliografia.

El Serrat de Castellar (Fontanals de Cerdanya) : primeres hipòtesis sobre un nou assentament iberoromà a la Cerdanya / Joan Oller Guzmán, Jordi Morera Camprubí i Oriol Olesti Vila
Oller Guzmán, Joan


En: Ker : Revista científica de l'associació Grup de Recerca de Cerdanya. Puigcerdà, núm. 19 (juliol 2024), p. 43-50 : il

Ressenya del (II) Seminari d'Arqueologia del Castellot de Bolvir (SACB) / Maria López Hernández
López Hernández, Maria


En: Ker : Revista científica de l'associació Grup de Recerca de Cerdanya. Puigcerdà, núm. 19 (juliol 2024), p. 64-66 : il

El Fenómeno del doble sellado en dolia del nordeste peninsular / Maria Rueda Prunell
Rueda Prunell, Maria


En: Espacio, Tiempo y Forma : Serie I, Prehistoria y arqueología. Madrid. nueva época, núm. 18 (2025) , p. 3-23 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Aquest article se centra en la problemàtica del segellament dels dolia, en concret, sobre aquells recipients amb dos segells. A més de fer hipòtesi sobre el motiu d'aquest segellament, es descriuen els fragments de dolia amb dos segells trobats en l'actual zona catalana, intentant relacionar-los amb els personatges apareguts en l'epigrafia monumental, principalment de les ciutats de Barcino i Tarraco, així com en l'epigrafia de les àmfores. Encara que la majoria d'aquests segells ja havien estat publicats anteriorment en corpus més generals, aquest article pretén agrupar aquest fenomen del doble segellat, donar-li una possible explicació, a més de presentar algunes marques inèdites.

El Derelicte Aiguablava I : un exemple de comerç de vi de la tarraconense en època d'August / Rut Geli Mauri
Geli Mauri, Rut


En: Empúries. Barcelona, núm. 58 (2020) , p. 51-79 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El derelicte Aiguablava I, excavat pel Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya l'any 2009, constitueix un petit vaixell de cabotatge que s'enfonsà a la cala d'Aiguablava, localitzada al sud del cap de Begur. Transportava un carregament homogeni de vi envasat en àmfores Pascual 1, procedent de la costa catalana i es dirigia en un trajecte Sud- Nord, cap al port de Narbona. Tot i que l'arquitectura naval no s'ha conservat, el carregament i la ceràmica de la tripulació han per-mès datar l'enfonsament i estudiar un exemple de comerç d'aquest vi produït a la costa catalana a la segona meitat del s. I aC.

Un Espacio simbólico : lecturas del ajuar de la tumba 69 de la Necrópolis Bonjoan, en Emporion (Empúries, Girona) / Margarita Moreno Conde, Ricardo Olmo, Alicia Perea, Marta Santos



En: Empúries. Barcelona, núm. 58 (2020) , p. 81-117 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà, i anglès.

La Fundación y la secuencia cronológica del edificio octogonal de la villa romana de Can Farrerons (Premià de Mar, Barcelona) / Josep M. Font Piqueras
Font i Piqueras, Josep


En: Empúries. Barcelona, núm. 58 (2020) , p. 155-175 : il.
Bibliografia. Resums en castellà, i anglès.

Consum carni i artesanat en os als afores del Puig de Sant Andreu : el jaciment ibèric del Camp d'en Gou - Gorg d'en Batlle (Ullastret, Baix Empordà) / Sílvia Valenzuela-Lamas, Lua Valenzuela-Suau, Sergio Jiménez-Manchón, Ferran Codina Falgas, Rosa Plana Mallart Aurora Martín Ortega



En: Empúries. Barcelona, núm. 57 (2017) , p. 7-26 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.

A redós del vell camí de Sant Feliu de la Garriga (Viladamat) unes excavacions preventives van exhumar un establiment rural tardoantic. Malgrat l'estat de les restes s'han posat al descobert diverses sitges i fosses difícils d'interpretar i una cabana semisoterrada amb dues llars. El material arqueològic, amb moltes importacions, permet datar l'hàbitat entre inicis del segle VI i inicis del VIIILes diverses campanyes d'excavació al Camp d'en Gou - Gorg d'en Batlle van posar al descobert tot un barri situat a les afores de la muralla del Puig de Sant Andreu. La importància i la densitat d'aquesta ocupació periurbana van evidenciar que el poblament de la capital dels Indigets no estava concentrat només dins de l'espai fortificat, sinó que s'estenia també pels terrenys immediats fora de la muralla. El present estudi presenta els resultats de l'anàlisi de la fauna recuperada durant les excavacions d'aquest barri periurbà, que presenta un consum inusualment elevat de porc, i posa les bases per una ulterior comparació amb el registre faunístic intramurs del Puig de Sant Andreu i amb el d'altres jaciments contemporanis.

El Jaciment tardoantic del Camí de Sant Feliu de la Garriga (Viladamat, Alt Empordà) / Josep M. Nolla, Josep Casas, Marc Prat
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Empúries. Barcelona, núm. 57 (2017) , p. 53-83 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.

A redós del vell camí de Sant Feliu de la Garriga (Viladamat) unes excavacions preventives van exhumar un establiment rural tardoantic. Malgrat l'estat de les restes s'han posat al descobert diverses sitges i fosses difícils d'interpretar i una cabana semisoterrada amb dues llars. El material arqueològic, amb moltes importacions, permet datar l'hàbitat entre inicis del segle VI i inicis del VIII.

La Cerámica ática de barniz negro de época clásica en Ampurias / Carmen Sánchez, Ángel Carlos Pérez Aguayo
Sánchez Fernández, Carmen


En: Empúries. Barcelona, núm. 57 (2017) , p. 119-147 : il.
Bibliografia. Resums en castellà, i anglès.

Guerra y conflicto en la Hispania Citerior : el impacto de la conquista romana en la Península Ibérica (ss. II - I a.C.) / Carles Padrós Gómez
Padrós Gómez, Carles


En: Empúries. Barcelona, núm. 58 (2020) , p. 177-207 : il.
Bibliografia. Resums en castellà, i anglès.

Recerca d'indústria lítica paleolítica a la conca mitjana del riu Fluvià hipotèticament inclosa als seus dipòsits d'època plistocena / Joan Abad, Albert Aulines, Marc Franch, Ivan Bustamante i Jordi Casadevall



En: Quadern de prehistòria catalana. Girona, núm. 25 (2025) , p. 11-191

Entorns de protecció de les pintures rupestres de Catalunya: propostes de delimitació i tramitació legal / Tània Álvarez Herraiz, Laura Fernández Macías
Alvarez Herraiz, Tània


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2019-2020 (2022) , p. 7-33 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

L'any 1998 la UNESCO va incloure en la Llista de Patrimoni Mundial l'Art Rupestre de l'Arc Mediterrani de la Península Ibèrica. La declaració afecta 758 jaciments del llevant peninsular, 60 dels quals es localitzen a Catalunya. Els organismes públics responsables de la gestió d'aquests béns inscrits a la Llista han de complir amb un seguit d'obligacions per a la conservació i protecció del bé. El darrer compliment va ser l'anomenat Inventari Retrospectiu, en el qual es demanava entre d'altres, l'establiment d'un entorn de protecció que permetés una millor protecció i salvaguarda del bé i del seu entorn. El Servei d'Arqueologia i Paleontologia ha posat en marxa un projecte de delimitació dels entorns de protecció dels conjunts amb pintures rupestres inclosos en la Llista de Patrimoni Mundial. En aquesta tribuna expliquem aquest projecte i exposem els primers casos que es van tramitar l'any 2019: Cova del Taller, Cabra Feixet i els conjunts de la Cova del Cingle, la Cova del Pi i la Cova del Ramat, localitzats a les Terres de l'Ebre.

Mobilitat logística al nivell P de l'Abric Romaní (Capellades, Anoia): estudi tafonòmic i espacial de les restes faunístiques / Juan Marín, Antonio Rodríguez-Hidalgo, Josep Vallverdú, Bruno Gómez de Soler, Florent Rivals, José Ramón Rabuñal, Antonio Pineda, Edgar Tellez, María Gema Chacón, Eudald Carbonell, Palmira Saladié



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2019-2020 (2022) , p. 34-71 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

A través de l'estudi tafonòmic i espacial del registre faunístic del nivell P de l'Abric Romaní, es va definir que el conjunt va ser el resultat d'almenys dos tipus diferents d'ocupacions: 1) Un campament residencial transitori durant breus estades, centrat en l'explotació de cérvols; 2) Un campament de caça per a la captura especialitzada de cavalls. Els resultats caracteritzen els neandertals de l'Abric Romaní com a grups implicats en un sistema de mobilitat logística, que es desplaçaven per tot el territori en funció de la disponibilitat de grans ungulats.

Projecte Almenara (Agramunt, Urgell) : recerca i recuperació patrimonial d'una necròpolis tumulària de cremació de final de l'edat del bronze i primera edat del ferro (segles IX-VI a. de la n. e.). Les intervencions dels anys 2015-2018 / Òscar Escala Abad, Andreu Moya i Garra, Gemma Piqué Palacín, Georgina Prats Ferrando, Anna Bach Gómez, Enric Tartera Bieto, Ares Vidal Aixalà, Núria Armentano Oller, Lydia Gutiérrez Becerra



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2019-2020 (2022) , p. 89-112 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

En aquest article recollim tota la informació aconseguida sobre el castell de Canals, ubicat al terme municipal de l'EMD de Valldoreix, a partir dels resultats de les campanyes arqueològiques dutes a terme entre 2017 i 2018. Amb les últimes intervencions arqueològiques realitzades donant compliment a les línies d'actuació traçades al Pla director, s'han excavat aproximadament dos terços de la superfície interior del castell i s'ha aconseguit obtenir una imatge força ajustada de les característiques principals del monument.

La Vil·la romana dels Pompeu o Can Ring (Besalú, la Garrotxa) : balanç de les primeres campanyes de recerca (2017-2020) / Joan Frigola Torrent, Joaquim Tremoleda Trilla, Pere Castanyer Masoliver
Frigola i Torrent, Joan


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2019-2020 (2022) , p. 138-154 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

L'any 2017 es van reprendre els treballs d'excavació a la vil·la dels Pompeu, situada als afores de Besalú. Fins aleshores el coneixement del jaciment es limitava, essencialment, als resultats proporcionats per una única campanya portada a terme el 1960. Les intervencions recents, tanmateix, han permès amb només quatre anys (2017-2020) assolir una visió força completa de l'establiment, tant en l'àmbit cronològic com, sobretot, arquitectònic i econòmic. En aquest sentit, l'obtenció de vi centrava la major part dels esforços productius de la vil·la i suposava, sens dubte, la seva principal font d'ingressos.

El Jaciment de Vilardida : de l'hàbitat de l'ibèric final a l'assentament tardoantic. Primeres valoracions dels darrers treballs arqueològics / Adrià Cubo Córdoba, Jordi Morera Camprubí, Tatiana Piza Ruiz
Cubo Córdoba, Adrià


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2019-2020 (2022) , p. 155-176 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

El jaciment de Vilardida s'ubica al llogarret homònim, un nucli a cavall entre els municipis de Monferri i Vila-rodona, a la comarca de l'Alt Camp. La intervenció arqueològica es realitzà en el marc de la millora de la carretera C-51 al seu pas per aquestes poblacions, en una extensió propera al quilòmetre. L'indret ja havia estat localitzat a partir de diferents campanyes de prospeccions i sondejos, però se'n desconeixia l'abast real. A partir de la delimitació iniciada l'abril de 2017 es van poder identificar quatre zones amb restes arqueològiques: d'est a oest, es tractava d'un camí medieval que podia remuntar l'origen a l'època romana; una necròpolis tardoantiga; un hàbitat ibèric amb perduració als primers segles altimperials; i finalment, les restes d'una vil·la tardorromana i d'un assentament de l'antiguitat tardana. Les excavacions posteriors van determinar que els diferents sectors corresponien a un mateix assentament que des de les etapes ibèriques havia anat evolucionant al llarg del període romà. Finalment, la localització de dos enterraments dipositats seguint el ritual islàmic relacionava l'hàbitat de l'antiguitat tardana amb els primers segles altmedievals.