português | español | français | català

logo

Database search

Database:
fons
Search:
ENDEUTAMENT PAGES []
References found:
Showing:
1 .. 20   in format [Default]
page 1 of 5
go to page              


1 / 82
select
print

Bookmark and Share
L'Església com a principal institució censalista. El cas del Maresme durant l'època moderna / per M. Alexandra Capdevila Muntadas
Capdevila i Muntadas, M. Alexandra


En: 114151 Església, societat i poder a les terres de parla catalana. Actes del IV Congrés de la CCEPC. Valls : Cossetània : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, 2005. p. 491-507

Apèndix estadístic.



Matèries: Activitat financera ; Església ; Censal ; Endeutament pagès ; Edat moderna
Àmbit:Maresme
Cronologia:[1500 - 1800]
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Ramon Llull; Universitat Rovira i Virgili; B. Centre de Lectura de Reus; Fundació Bosch i Cardellach; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 82
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Societat d'Almenar entorn de l'any 1373 : els efectes de la pesta negra, l'endeutament, els conflictes entre viles i la dependència senyorial en una crisi de llarga durada / Mercè Terré Vilà, Josep Forns Bardají
Terré i Vilà, Mercè


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 9 (2022) , p. 47-54 : il. (Història
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'estudi d'un document notarial relacionat amb la conflictivitat entre viles veïnes ens permet aprofundir en aspectes concrets de la vida quotidiana local, en un moment significatiu de la crisi baix medieval. Destaquem el nom, nombre i origen geogràfic de moltes famílies que habiten Almenar, alguns oficis principals, el sistema de funcionament del govern municipal o la relació entre els senyors jurisdiccionals i la gent de la vila. Aquestes dades, contextualitzades amb l'anàlisi d'altres elements coetanis a nivell local i generals, ens donen una visió àmplia d'un moment de forta davallada demogràfica i de dificultats de subsistència, tant per la falta de producció com per l'increment de les extraccions senyorials i del fisc, que es veuen agreujades al coincidir en la postguerra entre les corones d'Aragó i de Castella (1356-1378).


Matèries: Baixa edat mitjana ; Crisi baix-medieval ; Epidèmies ; Pesta ; Endeutament pagès ; Censal ; Impostos-exaccions ; Càrregues senyorials ; Famílies ; Vida quotidiana ; Fonts documentals ; Societat rural
Àmbit:Almenar
Cronologia:1356 - 1378
Autors add.:Forns i Bardají, Josep
Accés: https://raco.cat/index.php/Shikar/article/view/412261
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 82
select
print
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Guerra i comunitat pagesa a la vegueria de Girona (1640-1720). Alguns testimonis i casos / Pere Gifre Ribas
Gifre i Ribas, Pere


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 34 (2022) , p. 45-72 (Dossier
Número dedicat a: Catàstrofes i canvi social. Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

A la vegueria de Girona, la guerra esdevé un fet habitual: entre 1640 i 1720, n'hi ha de declarada en quaranta-nou anys. En aquest treball s'analitza la incidència de la guerra sobre les comunitats pageses, que són les que en pateixen directament els efectes, i de manera especial s'estudia la fiscalitat derivada de la guerra de Successió que clou aquest cicle militar. Però, com es veu en les finances de Cassà de la Selva, Puigcerdà i Torroella de Montgrí, les comunitats han acumulat un deute important que no s'eixuga fins entrada la segona meitat del segle xviii. Tres generacions conviuen amb la guerra. A partir de 1720, les comunitats pageses de la vegueria de Girona assumeixen, encara, els costos que van comportar: l'endeutament comunitari i les imposicions que recauen sobre les poblacions per pagar-lo.


Matèries: Edat moderna ; Guerra dels Segadors ; Guerra de Successió ; Societat rural ; Pagesia ; Impostos-exaccions ; Endeutament pagès ; Deute públic
Àmbit:Girona, vegueria ; Cassà de la Selva ; Torroella de Montgrí ; Puigcerdà
Cronologia:1640 - 1720
Accés: https://raco.cat/index.php/EHA/article/view/411350
https://revistes.ub.edu/index.php/estudishistoriaagraria/article/view/41226
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 82
select
print
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Frau pagès i pressió senyorial. El cas de la Vall d'en Bas a Catalunya, segle XVI / Joan Antoni Padrós
Padrós Galera, Joan Antoni


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 34 (2022) , p. 185-222 (Miscel·lània
Número dedicat a: Catàstrofes i canvi social. Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

La força de l'exacció feudal es contraposa a una debilitat estructural: el control de la producció està en mans dels pagesos. Només a partir d'una anàlisi microhistòrica podem entendre els mecanismes de frau i ocultació de la pagesia (estratègies individuals o col·lectives, nivell social dels protagonistes) i valorar la resposta senyorial (pressió a través dels seus oficials o dels arrendataris, repressió, actualització o invenció de drets), en un context en què la comunitat rural s'esqueixa (endeutament, accés a la terra) i la pressió senyorial té fugues internes (els intermediaris) i es confronta als interessos d'altres senyors veïns. Aquest article fa un acostament a aquest conflicte a la Vall d'en Bas durant el segle XVI creuant dades notarials i curials per entendre les diverses estratègies i els interessos dels protagonistes.


Matèries: Edat moderna ; Feudalisme ; Delmes ; Empriu ; Impostos-exaccions ; Frau fiscal ; Pagesia ; Explotacions agràries ; Societat rural ; Endeutament pagès ; Protocols notarials ; Documentació eclesiàstica
Àmbit:Vall d'en Bas, la
Cronologia:[1500 - 1600]
Accés: https://raco.cat/index.php/EHA/article/view/411369
https://revistes.ub.edu/index.php/estudishistoriaagraria/article/view/41235
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 82
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Terra a subhasta : crisi, endeutament i despossessió al món rural català de finals del segle XIX / [ressenya de] Rosa Congost
Congost i Colomer, Rosa


En: Mestall : butlletí de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines. Girona. Any XVIII, núm. 39 (juny 2016), p. 12 (Llibres
Ressenya de:
. La Terra a subhasta : crisi, endeutament i despossessió al món rural català de finals del segle XIX / Ricard Garcia Orallo. Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2015


Matèries: Ressenyes ; Societat rural ; Pagesia ; Condicions de vida ; Endeutament pagès ; Propietat de la terra ; Crisi econòmica ; Crisi agrària
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1870 - 1930]
Accés: http://www.ddgi.cat/historiarural/mestall/mestall39.pdf [exemplar complet]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; B. Carles Rahola (Girona); B. Octavi Viader i Margarit (Sant Feliu de Guíxols)


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 82
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Enriquir-se o empobrir-se amb el deute. Crèdit privat i canvi social en el món rural : XXIV seminari d'Història Econòmica i social / Rosa Congost
Congost i Colomer, Rosa


En: Mestall : butlletí de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines. Girona. Any XIV, núm. 32 (desembre 2012), p. 12-14 (Trobades


Matèries: Congressos ; Crònica ; Societat rural ; Economia agrària ; Endeutament pagès ; Canvi social ; Crèdits
Àmbit:Girona ; Catalunya
Cronologia:[2012]
Accés: http://www.ddgi.cat/historiarural/mestall/Mestall32.pdf [exemplar complet]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; B. Carles Rahola (Girona); B. Octavi Viader i Margarit (Sant Feliu de Guíxols)


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 82
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Crèdit i endeutament al comtat d'Empúries (1330-1335) / [ressenya de] Josep Colls i Comas
Colls i Comas, Josep


En: Mestall : butlletí de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines. Girona. Any XII, núm. 27 (juny 2010), p. 16 (Llibres
Ressenya de:
. Crèdit i endeutament al Comtat d'Empúries (1330-1335) / Xavier Soldevila Temporal. Castelló d'Empúries : Ajuntament, 2008


Matèries: Ressenyes ; Baixa edat mitjana ; Comtats ; Finances ; Crèdits ; Endeutament pagès ; Fonts documentals ; Arxius notarials
Àmbit:Empúries, comtat ; Alt Empordà ; Baix Empordà
Cronologia:1330 - 1335
Accés: http://www.ddgi.cat/historiarural/mestall/Mestall27.pdf [exemplar complet]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; B. Carles Rahola (Girona); B. Octavi Viader i Margarit (Sant Feliu de Guíxols)


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 82
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Crisis, endeudamiento y desposesión en el mundo rural catalán de finales del siglo XIX / Ricard García Orallo
García Orallo, Ricard


En: Mestall : butlletí de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines. Girona. Any XI, núm. 25 (juny 2009), p. 11-12 (Recerques


Matèries: Crisi agrària ; Endeutament pagès ; Crèdits ; Agricultura ; Pagesia ; Contractes de conreu ; Propietat de la terra ; Tinença de la terra ; Sistema fiscal
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1860 - 1900]
Accés: http://www.ddgi.cat/historiarural/mestall/Mestall25.pdf [exemplar complet]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; B. Carles Rahola (Girona); B. Octavi Viader i Margarit (Sant Feliu de Guíxols)


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 82
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Els Mecanismes d'endeutament en una comarca de l'interior de Catalunya durant el segle XVIII (les Garrigues) / Gabriel Ramon-Molins
Ramon i Molins, Gabriel


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 30-31 (2019) , p. 171-192 : il. gràf. (Miscel·lània
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El present article aporta una visió de l'evolució de diferents mecanismes d'endeutament a la Catalunya rural del segle XVIII partint de l'exemple de la comarca de les Garrigues. Analitzant l'activitat registrada pels notaris de la comarca, observem com els censals, protagonistes absoluts del mercat creditici durant els segles moderns, comencen a perdre la seva hegemonia al llarg del segle XVIII, sobretot durant la segona meitat. Les vendes a carta de gràcia, en canvi, després d'un primer repunt dels debitoris, esdevindran el mecanisme hegemònic del crèdit agrari de finals de segle. Una substitució que es deu a un conglomerat de causes, d'entre les quals destaquem l'increment de l'endeutament pagès, la reducció de les pensions de censal i, sobretot, l'interès per aconseguir el control de la terra, que marcarà el punt diferencial amb altres regions de la Catalunya seca.


Matèries: Edat moderna ; Endeutament pagès ; Renda agrària ; Societat rural ; Censal
Àmbit:Garrigues
Cronologia:[1701 - 1800]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/380380
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 82
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Recuperació agrària a Lleida i a la seva àrea, 1670-1706 / per Enric Vicedo-Rius
Vicedo i Rius, Enric


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 71 (2015) , p. 59-94
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

L'objectiu d'aquest estudi és l'anàlisi de la recuperació agrària entre 1670 i 1706 a Lleida i la seva àrea d'influència. Es produeix una recuperació tant a l'horta de Lleida com als termes despoblats, tot i que aquests tenen en aquest període un desenvolupament més ramader que agrícola. L'emfiteusi és l'instrument clau en la reconstitució de les relacions socials a les terres de senyoria i fins i tot en projectes municipals de Lleida, mentre que les llicències de cultiu, que exigeixen un terratge (part de fruits) i poden ser revocades en qualsevol moment, són el contracte més habitual en els termes despoblats a causa de la guerra. Aquest redreçament es tradueix en una davallada de l'endeutament i, en ocasions, en un apoderament de les universitats, com palesa el cas de Bellvís. En altres casos -com ara els de Torres de Segre, els Arcs i Torrefarrera- s'aconsegueix una situació avantatjosa per a la pagesia en el seu objectiu de recuperar l'economia local.


Matèries: Edat moderna ; Economia agrària ; Endeutament pagès ; Contractes de conreu ; Emfiteusi ; Conflictivitat social ; Agricultura
Àmbit:Lleida ; Segrià
Cronologia:1670 - 1706
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Recerques/article/view/369040
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 82
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Els Riscos d'avalar censals. El mas Montjoi de Dalt i la seva relació amb el mas Pòlit (Vilamaniscle) / Josep Lluís Iglesias Xifra, Carme Sanmartí Roset
Iglesias Xifra, Josep Lluís


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 50 (2019) , p. 93-107 (Història
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Durant el segle XVIII, els masos de Montjoi i dels Arbres pertanyien a la família Romanyach i Pomés, però la manca de descendència dels hereus va fer que el 1796 les propietats passessin a mans de Josep Berta Filló, a canvi de pagar 5.000 lliures en concepte de la quarta trebel·liànica. Per liquidar la totalitat d'aquesta quantitat, Josep Berta va haver d'endeutar-se, actuant com a fiador el pare de la seva esposa, Maria Heras del mas Pòlit de Vilamaniscle. Es van crear dos censals, un a favor de la Comunitat de Preveres de l'Església Parroquial de Palamós i l'altre dels agustins del Convent de Palamós. A través de correspondència i documentació pública i privada conservada al mas Pòlit, aquest article es proposa estudiar un exemple d'endeutament en el qual la solidaritat familiar va permetre l'adquisició d'unes propietats, malgrat els evidents riscos que va córrer l'avalador.


Matèries: Masos ; Explotacions agràries ; Pagesia ; Censal ; Endeutament pagès ; Famílies ; Transmissió de béns ; Propietat de la terra
Matèries: Romanyach, Família ; Heras, família
Matèries:Mas Montjoi de Dalt de Roses ; Mas Pòlit de Vilamaniscle
Àmbit:Roses ; Vilamaniscle
Cronologia:[1715 - 1843]
Autors add.:Santmartí i Roset, Carme
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/363142
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 82
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Notícia de molins de vent al Cap de Creus a l'època moderna : el molí de vent de la Selva de Mar i l'atzarosa vida del pagès Francisco Cervera Climent / David Moré Aguirre
Moré Aguirre, David


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 10 (2018) , p. 103-116
Notes. Resum en català i anglès.

Aquesta comunicació pretén donar llum sobre la història d'uns elements patrimonials que foren antics molins de vent, les restes dels quals resten gairebé en l'oblit i que es coneixen bàsicament a partir de documentació notarial del segle XVIII. La tramuntana que tant caracteritza l'Empordà és i era un recurs natural capaç de ser explotat i contribuir a la dinamització econòmica del territori. Es contextualitzarà històricament l'aprofitament de la foça eòlica al nord-est de Catalunya i s'aportarà documentació inèdita sobre alguna d'aquestes construccions.


Matèries: Fonts documentals ; Protocols notarials ; Molins de vent ; Energia eòlica ; Pagesos ; Plet ; Endeutament pagès
Matèries: Cervera Climent, Francisco (1730-1785)
Àmbit:Creus, cap de ; Selva de Mar, la
Cronologia:[1762 - 1798]
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (10è : 2017 : Queralbs )
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/351006#
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; UAB: Sibhil·la; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 82
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Els Deutes dels propietaris. L'impacte de la crisi agrària de finals del segle XIX al Vallès Oriental / Ricard Garcia Orallo
Garcia Orallo, Ricard


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 22 (2018) , p. 65-97 : màp. graf. (Ponències
Notes. Bibliografia. Inclou annex amb llistat de masos subhastats en procediments judicials de reclamació de deutes. Resums en català i anglès.

Durant l'últim quart del segle XIX, diversos factors incidiren negativament sobre l'economia de les explotacions agràries catalanes. L'evolució descendent dels preus dels principals productes agrícoles i l'expansió de la plaga fil·loxèrica, entre altres elements, van donar lloc a una profunda crisi. Un dels símptomes d'aquella conjuntura va ser la multiplicació dels judicis executius per deutes impagats, els quals solien concloure amb la subhasta pública del patrimoni dels deutors. A partir de la quantificació i l'anàlisi d'aquestes subhastes, aquest article pretén avaluar l'impacte de la crisi agrària sobre els municipis que conformen l'actual comarca del Vallès Oriental. Després d'una primera exposició de les dades obtingudes, s'analitzen els principals patrimonis rústics que varen ser posats a la venda. D'aquesta manera es fan evidents alguns dels elements materials i les relacions socials que donaven forma a l'economia comarcal, així com les transformacions socials i econòmiques experimentades pel món rural durant aquell període.


Matèries: Explotacions agràries ; Crisi agrària ; Propietaris agraris ; Propietat de la terra ; Endeutament pagès ; Dades estadístiques
Àmbit:Vallès Oriental
Cronologia:1875 - 1905
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/349222
Localització: Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Fundació Bosch i Cardellach; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Can Pedrals (Granollers); B. La Grua (Montmeló); B. Can Rajoler (Parets del Vallès); B. de Montornès del Vallès; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 82
select
print

Bookmark and Share
Terra de masos, vila de mar : Sitges en els primers anys del domini de la Pia Almoina de Barcelona (1342-1418) / Carme Muntaner i Alsina ; pròleg de Teresa Vinyoles i Vidal
Muntaner i Alsina, Carme


Sitges : Grup d'Estudis Sitgetans, 2017
594 p. : il. col. ; 26 cm (Estudis sitgetans. Sèrie Major, 8) 
Bibliografia. Textos en català i llatí.

La present recerca té com a finalitat l'estudi d'un territori concret, el del terme del castell i vila de Sitges, entre mitjans del segle XIV i principis del XV, en base a tres objectius: en primer lloc, analitzar el domini senyorial d'aquest territori, en mans de l'Almoina dels pobres de la Seu de Barcelona des de 1342; en segon terme, aprofundir en l'estudi de l'evolució del territori rural i vilatà sobre els quals s'assentaren tant la senyoria com la comunitat estudiades; i finalment, conèixer la comunitat que hi vivia. Aquest darrer objectiu s'ha focalitzat en tres aspectes: la organització de la universitat, el treball al mar i la seva gent i el crèdit privat i l'endeutament.



Matèries: Baixa edat mitjana ; Règim senyorial ; Església ; Senyoria ; Pagesia ; Economia ; Condicions de vida ; Contractes de conreu ; Endeutament pagès ; Pesca ; Societat rural ; Beneficència ; Crèdits ; Finances ; Masos ; Desenvolupament urbà ; Rendes eclesiàstiques
Matèries:Pia Almoina de la Seu de Barcelona
Àmbit:Sitges
Cronologia:1342 - 1418
Autors add.:Vinyoles i Vidal, Teresa Maria
Autors add.:Grup d'Estudis Sitgetans
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Ramon Llull; B. Centre de Lectura de Reus; B. Santiago Rusiñol (Sitges)


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 82
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Formació d'una estructura de la propietat de la terra a la Catalunya Vella (segles XVI-XIX) / Llorenç Ferrer i Alòs
Ferrer i Alòs, Llorenç


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Bellaterra, núm. 33 (2015) , p. 67-93 (Dossier
Notes. Referències bibliogràfiques. Resums en català, castellà i anglès.

El treball és l'estudi de la formació d'una estructura de la propietat des de l'edat mitjana fins al segle XIX. S'analitza la concentració de la terra en mans d'institucions eclesiàstiques, la utilització de la precària primer i de l'emfiteusi després, que originà una divisió entre domini directe i domini útil, la crisi del segle XIV, l'aparició dels masos, el procés de concentració a través del sistema hereditari i de les vies d'endeutament, el procés de fragmentació provocat pels deutes i l'aparició de la rabassa que va permetre resoldre el problema del bloqueig de la terra. L'anàlisi es fa a partir de l'estudi intensiu de parròquies ubicades a la comarca del Bages, a l'interior de Catalunya.


Matèries: Edat moderna ; Propietat de la terra ; Tinença de la terra ; Transmissió de béns ; Masos ; Endeutament pagès ; Rabassa morta ; Emfiteusi
Àmbit:Bages ; Catalunya
Cronologia:[1500 - 1800]
Accés: http://ddd.uab.cat/record/158564
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Humanitats (Hemeroteca); UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 82
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Societat i mercat de crèdit en temps de fil·loxera (l'Alt Empordà, 1875-1905) / Ricard Garcia Orallo
Garcia Orallo, Ricard


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 47 (2016) , p. 149-174 : gràf. (Dossier : Novetats en la recerca històrica empordanesa
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Inclou Annex. Resums en català i anglès.

Durant les dècades finals del segle XIX, l'Alt Empordà va patir de manera molt severa les convulsions experimentades pel sector vitivinícola. Com funcionava el mercat de crèdit en aquell context? Tenien les diverses classes socials el mateix comportament financer? Aquest estudi examina la dinàmica del mercat de crèdit rural en un temps de crisi. En primer lloc, es presenta l'evolució del nombre de préstecs signats en el districte notarial de Figueres al llarg del període 1880-1905 i es mostra que el mercat del crèdit responia a les variacions dels preus del vi. A continuació, s'analitzen tots els préstecs protocol·litzats els anys 1888 i 1903. Es proposa l'ús de la classe de cèdula personal que cada persona tenia assignada com a una manera útil de definir grups socials. Els resultats obtinguts mostren que la distància social i geogràfica entre prestadors i prestataris es va incrementar clarament durant el període estudiat. L'empitjorament de les expectatives econòmiques havia donat lloc a l'exhauriment de la capacitat d'autofinançament dels estrats mitjans i baixos de la societat.


Matèries: Plaga de la Fil·loxera ; Crisi agrària ; Endeutament pagès ; Societat rural ; Crèdits ; Vinya ; Indústria vinícola
Àmbit:Alt Empordà
Cronologia:1875 - 1900
Accés: http://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/10.2436-20.8010.01.201
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 82
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Despoblació del Sas de Llitera i el mite de la Guerra dels Segadors : el cas d'Almacelles / Jacinto Bonales Cortés
Bonales Cortés, Jacinto


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 3 (2016) , p. 94-98 : il. (Història
Notes i blbliografia. Resums en català i anglès.

La historiografia clàssica ha trobat en la Guerra dels Segadors la causa de la destrucció i despoblament dels termes del Sas o Plana de Llitera. Prenent com a exemple el cas d'Almacelles proposem que va ser el model socioeconòmic d'Antic Règim al Segrià el que va impossibilitar l'adopció de mesures correctores i va accelerar un procés de despoblament irreversible causat per la confluència d'un crèdit urbà continu i creixent, amb el canvi climàtic propi de la "petita edat de gel".


Matèries: Guerra dels Segadors ; Antic Règim ; Despoblament ; Historiografia ; Canvi climàtic ; Crisi econòmica ; Renda agrària ; Endeutament pagès
Àmbit:Almacelles ; Segrià
Cronologia:[1400 - 1700]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Shikar/article/view/317733
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 82
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Mercados de crédito, crisis económica y estructura social en la Cataluña del nordeste (1875-1905)
Garcia Orallo, Ricard


En: Investigaciones de Historia Económica. Madrid. Vol. 12, núm. 1 (Febrero 2016), p. 22-33 : gràf.
Resums en castellà i anglès.

En el present text s'examina la dinàmica del mercat rural de crèdit i la seva relació amb el cicle econòmic durant el final del segle XIX i l'inici del XX. En primer lloc, es presenta l'evolució del nombre de crèdits protocolizados en el partit judicial de Figueres entre 1880 i 1905. A continuació s'analitzen les característiques de les transaccions crediticies, a partir de la informació proporcionada per totes les escriptures autoritzades en 2 anys representatius: 1888 i 1903. Es proposa l'ús de la classe de cèdula personal que cada individu tenia assignada com una via útil per definir grups socials i aprofundir en l'anàlisi. Els resultats obtinguts mostren que la distància social i geogràfica entre prestadores i prestataris es va incrementar notablement durant el període estudiat. L'empitjorament de les expectatives econòmiques havia conduït a l'esgotament de la capacitat d'autofinançament dels estrats mitjà i baix de la societat.


Matèries: Crisi agrària ; Estructura social ; Endeutament pagès ; Renda agrària ; Crèdits ; Fonts documentals
Àmbit:Figueres ; Alt Empordà
Cronologia:1875 - 1905
Accés: http://www.elsevier.es/es-revista-investigaciones-historia-economica-economic-328-articulo-mercados-credito-crisis-economica-estructura-90447109 [Accès restringit]
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 82
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Una Aportació a la prehistòria dels hisendas gironins : la família i el patrimoni Puig (segles XVII i XVIII) / per Pere Gifre i Ribas
Gifre i Ribas, Pere


En: Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols. Vol. 9 (1990) , p. 187-212
Notes a peu de pàgina.


Matèries: Genealogia ; Famílies ; Propietaris agraris ; Propietat de la terra ; Endeutament pagès
Matèries: Puig, família
Àmbit:Vilaür ; Alt Empordà ; Baix Empordà
Cronologia:[1601 - 1820]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/EBE/article/view/271570/359198
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 82
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El crèdit a pagès als segles XIV-XVI. Sobre la lògica econòmica del mercat de rendes / Mercè Aventín i Puig
Aventín i Puig, Mercè


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Any XIII, núm. 13-2 (1993) , p. 55-64 (Institucions Econòmiques
Notes a peu de pàgina.


Matèries: Economia agrària ; Renda agrària ; Endeutament pagès ; Pagesia ; Propietat rural ; Agricultura ; Censal
Àmbit:Catalunya ; Sant Celoni
Cronologia:1350 - 1548
Autors add.:Congrés d'Història Moderna de Catalunya (3r : 1993 : Barcelona )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/101232/152127
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Ciències Socials; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



page 1 of 5
go to page              

Database  fons : Advanced form

   
Search:
in field:
 
1     
2   
3