L'Església com a principal institució censalista. El cas del Maresme durant l'època moderna / per M. Alexandra Capdevila Muntadas
Capdevila i Muntadas, M. Alexandra


En: 114151 Església, societat i poder a les terres de parla catalana. Actes del IV Congrés de la CCEPC. Valls : Cossetània : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, 2005. p. 491-507

Apèndix estadístic.

La Societat d'Almenar entorn de l'any 1373 : els efectes de la pesta negra, l'endeutament, els conflictes entre viles i la dependència senyorial en una crisi de llarga durada / Mercè Terré Vilà, Josep Forns Bardají
Terré i Vilà, Mercè


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 9 (2022) , p. 47-54 : il. (Història) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'estudi d'un document notarial relacionat amb la conflictivitat entre viles veïnes ens permet aprofundir en aspectes concrets de la vida quotidiana local, en un moment significatiu de la crisi baix medieval. Destaquem el nom, nombre i origen geogràfic de moltes famílies que habiten Almenar, alguns oficis principals, el sistema de funcionament del govern municipal o la relació entre els senyors jurisdiccionals i la gent de la vila. Aquestes dades, contextualitzades amb l'anàlisi d'altres elements coetanis a nivell local i generals, ens donen una visió àmplia d'un moment de forta davallada demogràfica i de dificultats de subsistència, tant per la falta de producció com per l'increment de les extraccions senyorials i del fisc, que es veuen agreujades al coincidir en la postguerra entre les corones d'Aragó i de Castella (1356-1378).

Guerra i comunitat pagesa a la vegueria de Girona (1640-1720). Alguns testimonis i casos / Pere Gifre Ribas
Gifre i Ribas, Pere


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 34 (2022) , p. 45-72 (Dossier) 
Número dedicat a: Catàstrofes i canvi social. Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

A la vegueria de Girona, la guerra esdevé un fet habitual: entre 1640 i 1720, n'hi ha de declarada en quaranta-nou anys. En aquest treball s'analitza la incidència de la guerra sobre les comunitats pageses, que són les que en pateixen directament els efectes, i de manera especial s'estudia la fiscalitat derivada de la guerra de Successió que clou aquest cicle militar. Però, com es veu en les finances de Cassà de la Selva, Puigcerdà i Torroella de Montgrí, les comunitats han acumulat un deute important que no s'eixuga fins entrada la segona meitat del segle xviii. Tres generacions conviuen amb la guerra. A partir de 1720, les comunitats pageses de la vegueria de Girona assumeixen, encara, els costos que van comportar: l'endeutament comunitari i les imposicions que recauen sobre les poblacions per pagar-lo.

Frau pagès i pressió senyorial. El cas de la Vall d'en Bas a Catalunya, segle XVI / Joan Antoni Padrós
Padrós Galera, Joan Antoni


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 34 (2022) , p. 185-222 (Miscel·lània) 
Número dedicat a: Catàstrofes i canvi social. Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

La força de l'exacció feudal es contraposa a una debilitat estructural: el control de la producció està en mans dels pagesos. Només a partir d'una anàlisi microhistòrica podem entendre els mecanismes de frau i ocultació de la pagesia (estratègies individuals o col·lectives, nivell social dels protagonistes) i valorar la resposta senyorial (pressió a través dels seus oficials o dels arrendataris, repressió, actualització o invenció de drets), en un context en què la comunitat rural s'esqueixa (endeutament, accés a la terra) i la pressió senyorial té fugues internes (els intermediaris) i es confronta als interessos d'altres senyors veïns. Aquest article fa un acostament a aquest conflicte a la Vall d'en Bas durant el segle XVI creuant dades notarials i curials per entendre les diverses estratègies i els interessos dels protagonistes.

La Terra a subhasta : crisi, endeutament i despossessió al món rural català de finals del segle XIX / [ressenya de] Rosa Congost
Congost i Colomer, Rosa


En: Mestall : butlletí de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines. Girona. Any XVIII, núm. 39 (juny 2016), p. 12 (Llibres) 
Ressenya de:
. La Terra a subhasta : crisi, endeutament i despossessió al món rural català de finals del segle XIX / Ricard Garcia Orallo. Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2015

Enriquir-se o empobrir-se amb el deute. Crèdit privat i canvi social en el món rural : XXIV seminari d'Història Econòmica i social / Rosa Congost
Congost i Colomer, Rosa


En: Mestall : butlletí de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines. Girona. Any XIV, núm. 32 (desembre 2012), p. 12-14 (Trobades) 

Crèdit i endeutament al comtat d'Empúries (1330-1335) / [ressenya de] Josep Colls i Comas
Colls i Comas, Josep


En: Mestall : butlletí de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines. Girona. Any XII, núm. 27 (juny 2010), p. 16 (Llibres) 
Ressenya de:
. Crèdit i endeutament al Comtat d'Empúries (1330-1335) / Xavier Soldevila Temporal. Castelló d'Empúries : Ajuntament, 2008

Crisis, endeudamiento y desposesión en el mundo rural catalán de finales del siglo XIX / Ricard García Orallo
García Orallo, Ricard


En: Mestall : butlletí de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines. Girona. Any XI, núm. 25 (juny 2009), p. 11-12 (Recerques) 

Els Mecanismes d'endeutament en una comarca de l'interior de Catalunya durant el segle XVIII (les Garrigues) / Gabriel Ramon-Molins
Ramon i Molins, Gabriel


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 30-31 (2019) , p. 171-192 : il. gràf. (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El present article aporta una visió de l'evolució de diferents mecanismes d'endeutament a la Catalunya rural del segle XVIII partint de l'exemple de la comarca de les Garrigues. Analitzant l'activitat registrada pels notaris de la comarca, observem com els censals, protagonistes absoluts del mercat creditici durant els segles moderns, comencen a perdre la seva hegemonia al llarg del segle XVIII, sobretot durant la segona meitat. Les vendes a carta de gràcia, en canvi, després d'un primer repunt dels debitoris, esdevindran el mecanisme hegemònic del crèdit agrari de finals de segle. Una substitució que es deu a un conglomerat de causes, d'entre les quals destaquem l'increment de l'endeutament pagès, la reducció de les pensions de censal i, sobretot, l'interès per aconseguir el control de la terra, que marcarà el punt diferencial amb altres regions de la Catalunya seca.

La Recuperació agrària a Lleida i a la seva àrea, 1670-1706 / per Enric Vicedo-Rius
Vicedo i Rius, Enric


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 71 (2015) , p. 59-94
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

L'objectiu d'aquest estudi és l'anàlisi de la recuperació agrària entre 1670 i 1706 a Lleida i la seva àrea d'influència. Es produeix una recuperació tant a l'horta de Lleida com als termes despoblats, tot i que aquests tenen en aquest període un desenvolupament més ramader que agrícola. L'emfiteusi és l'instrument clau en la reconstitució de les relacions socials a les terres de senyoria i fins i tot en projectes municipals de Lleida, mentre que les llicències de cultiu, que exigeixen un terratge (part de fruits) i poden ser revocades en qualsevol moment, són el contracte més habitual en els termes despoblats a causa de la guerra. Aquest redreçament es tradueix en una davallada de l'endeutament i, en ocasions, en un apoderament de les universitats, com palesa el cas de Bellvís. En altres casos -com ara els de Torres de Segre, els Arcs i Torrefarrera- s'aconsegueix una situació avantatjosa per a la pagesia en el seu objectiu de recuperar l'economia local.

Els Riscos d'avalar censals. El mas Montjoi de Dalt i la seva relació amb el mas Pòlit (Vilamaniscle) / Josep Lluís Iglesias Xifra, Carme Sanmartí Roset
Iglesias Xifra, Josep Lluís


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 50 (2019) , p. 93-107 (Història) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Durant el segle XVIII, els masos de Montjoi i dels Arbres pertanyien a la família Romanyach i Pomés, però la manca de descendència dels hereus va fer que el 1796 les propietats passessin a mans de Josep Berta Filló, a canvi de pagar 5.000 lliures en concepte de la quarta trebel·liànica. Per liquidar la totalitat d'aquesta quantitat, Josep Berta va haver d'endeutar-se, actuant com a fiador el pare de la seva esposa, Maria Heras del mas Pòlit de Vilamaniscle. Es van crear dos censals, un a favor de la Comunitat de Preveres de l'Església Parroquial de Palamós i l'altre dels agustins del Convent de Palamós. A través de correspondència i documentació pública i privada conservada al mas Pòlit, aquest article es proposa estudiar un exemple d'endeutament en el qual la solidaritat familiar va permetre l'adquisició d'unes propietats, malgrat els evidents riscos que va córrer l'avalador.

Notícia de molins de vent al Cap de Creus a l'època moderna : el molí de vent de la Selva de Mar i l'atzarosa vida del pagès Francisco Cervera Climent / David Moré Aguirre
Moré Aguirre, David


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 10 (2018) , p. 103-116
Notes. Resum en català i anglès.

Aquesta comunicació pretén donar llum sobre la història d'uns elements patrimonials que foren antics molins de vent, les restes dels quals resten gairebé en l'oblit i que es coneixen bàsicament a partir de documentació notarial del segle XVIII. La tramuntana que tant caracteritza l'Empordà és i era un recurs natural capaç de ser explotat i contribuir a la dinamització econòmica del territori. Es contextualitzarà històricament l'aprofitament de la foça eòlica al nord-est de Catalunya i s'aportarà documentació inèdita sobre alguna d'aquestes construccions.

Els Deutes dels propietaris. L'impacte de la crisi agrària de finals del segle XIX al Vallès Oriental / Ricard Garcia Orallo
Garcia Orallo, Ricard


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 22 (2018) , p. 65-97 : màp. graf. (Ponències) 
Notes. Bibliografia. Inclou annex amb llistat de masos subhastats en procediments judicials de reclamació de deutes. Resums en català i anglès.

Durant l'últim quart del segle XIX, diversos factors incidiren negativament sobre l'economia de les explotacions agràries catalanes. L'evolució descendent dels preus dels principals productes agrícoles i l'expansió de la plaga fil·loxèrica, entre altres elements, van donar lloc a una profunda crisi. Un dels símptomes d'aquella conjuntura va ser la multiplicació dels judicis executius per deutes impagats, els quals solien concloure amb la subhasta pública del patrimoni dels deutors. A partir de la quantificació i l'anàlisi d'aquestes subhastes, aquest article pretén avaluar l'impacte de la crisi agrària sobre els municipis que conformen l'actual comarca del Vallès Oriental. Després d'una primera exposició de les dades obtingudes, s'analitzen els principals patrimonis rústics que varen ser posats a la venda. D'aquesta manera es fan evidents alguns dels elements materials i les relacions socials que donaven forma a l'economia comarcal, així com les transformacions socials i econòmiques experimentades pel món rural durant aquell període.

Terra de masos, vila de mar : Sitges en els primers anys del domini de la Pia Almoina de Barcelona (1342-1418) / Carme Muntaner i Alsina ; pròleg de Teresa Vinyoles i Vidal
Muntaner i Alsina, Carme


Sitges : Grup d'Estudis Sitgetans, 2017
594 p. : il. col. ; 26 cm (Estudis sitgetans. Sèrie Major, 8) 
Bibliografia. Textos en català i llatí.

La present recerca té com a finalitat l'estudi d'un territori concret, el del terme del castell i vila de Sitges, entre mitjans del segle XIV i principis del XV, en base a tres objectius: en primer lloc, analitzar el domini senyorial d'aquest territori, en mans de l'Almoina dels pobres de la Seu de Barcelona des de 1342; en segon terme, aprofundir en l'estudi de l'evolució del territori rural i vilatà sobre els quals s'assentaren tant la senyoria com la comunitat estudiades; i finalment, conèixer la comunitat que hi vivia. Aquest darrer objectiu s'ha focalitzat en tres aspectes: la organització de la universitat, el treball al mar i la seva gent i el crèdit privat i l'endeutament.

La Formació d'una estructura de la propietat de la terra a la Catalunya Vella (segles XVI-XIX) / Llorenç Ferrer i Alòs
Ferrer i Alòs, Llorenç


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Bellaterra, núm. 33 (2015) , p. 67-93 (Dossier) 
Notes. Referències bibliogràfiques. Resums en català, castellà i anglès.

El treball és l'estudi de la formació d'una estructura de la propietat des de l'edat mitjana fins al segle XIX. S'analitza la concentració de la terra en mans d'institucions eclesiàstiques, la utilització de la precària primer i de l'emfiteusi després, que originà una divisió entre domini directe i domini útil, la crisi del segle XIV, l'aparició dels masos, el procés de concentració a través del sistema hereditari i de les vies d'endeutament, el procés de fragmentació provocat pels deutes i l'aparició de la rabassa que va permetre resoldre el problema del bloqueig de la terra. L'anàlisi es fa a partir de l'estudi intensiu de parròquies ubicades a la comarca del Bages, a l'interior de Catalunya.

Societat i mercat de crèdit en temps de fil·loxera (l'Alt Empordà, 1875-1905) / Ricard Garcia Orallo
Garcia Orallo, Ricard


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 47 (2016) , p. 149-174 : gràf. (Dossier : Novetats en la recerca històrica empordanesa) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Inclou Annex. Resums en català i anglès.

Durant les dècades finals del segle XIX, l'Alt Empordà va patir de manera molt severa les convulsions experimentades pel sector vitivinícola. Com funcionava el mercat de crèdit en aquell context? Tenien les diverses classes socials el mateix comportament financer? Aquest estudi examina la dinàmica del mercat de crèdit rural en un temps de crisi. En primer lloc, es presenta l'evolució del nombre de préstecs signats en el districte notarial de Figueres al llarg del període 1880-1905 i es mostra que el mercat del crèdit responia a les variacions dels preus del vi. A continuació, s'analitzen tots els préstecs protocol·litzats els anys 1888 i 1903. Es proposa l'ús de la classe de cèdula personal que cada persona tenia assignada com a una manera útil de definir grups socials. Els resultats obtinguts mostren que la distància social i geogràfica entre prestadors i prestataris es va incrementar clarament durant el període estudiat. L'empitjorament de les expectatives econòmiques havia donat lloc a l'exhauriment de la capacitat d'autofinançament dels estrats mitjans i baixos de la societat.

La Despoblació del Sas de Llitera i el mite de la Guerra dels Segadors : el cas d'Almacelles / Jacinto Bonales Cortés
Bonales Cortés, Jacinto


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 3 (2016) , p. 94-98 : il. (Història) 
Notes i blbliografia. Resums en català i anglès.

La historiografia clàssica ha trobat en la Guerra dels Segadors la causa de la destrucció i despoblament dels termes del Sas o Plana de Llitera. Prenent com a exemple el cas d'Almacelles proposem que va ser el model socioeconòmic d'Antic Règim al Segrià el que va impossibilitar l'adopció de mesures correctores i va accelerar un procés de despoblament irreversible causat per la confluència d'un crèdit urbà continu i creixent, amb el canvi climàtic propi de la "petita edat de gel".

Mercados de crédito, crisis económica y estructura social en la Cataluña del nordeste (1875-1905)
Garcia Orallo, Ricard


En: Investigaciones de Historia Económica. Madrid. Vol. 12, núm. 1 (Febrero 2016), p. 22-33 : gràf.
Resums en castellà i anglès.

En el present text s'examina la dinàmica del mercat rural de crèdit i la seva relació amb el cicle econòmic durant el final del segle XIX i l'inici del XX. En primer lloc, es presenta l'evolució del nombre de crèdits protocolizados en el partit judicial de Figueres entre 1880 i 1905. A continuació s'analitzen les característiques de les transaccions crediticies, a partir de la informació proporcionada per totes les escriptures autoritzades en 2 anys representatius: 1888 i 1903. Es proposa l'ús de la classe de cèdula personal que cada individu tenia assignada com una via útil per definir grups socials i aprofundir en l'anàlisi. Els resultats obtinguts mostren que la distància social i geogràfica entre prestadores i prestataris es va incrementar notablement durant el període estudiat. L'empitjorament de les expectatives econòmiques havia conduït a l'esgotament de la capacitat d'autofinançament dels estrats mitjà i baix de la societat.

Una Aportació a la prehistòria dels hisendas gironins : la família i el patrimoni Puig (segles XVII i XVIII) / per Pere Gifre i Ribas
Gifre i Ribas, Pere


En: Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols. Vol. 9 (1990) , p. 187-212
Notes a peu de pàgina.

El crèdit a pagès als segles XIV-XVI. Sobre la lògica econòmica del mercat de rendes / Mercè Aventín i Puig
Aventín i Puig, Mercè


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Any XIII, núm. 13-2 (1993) , p. 55-64 (Institucions Econòmiques) 
Notes a peu de pàgina.