português | español | français | català

logo

Database search

Database:
fons
Search:
ALTA EDAT MITJANA []
References found:
911   [Refine the search]
Showing:
1 .. 20   in format [Default]
page 1 of 46
go to page                         


1 / 911
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Pergamí de l'arxiu del Marquès d'Alfarràs



En: Chunido : Quaderns d'història local. Cunit, Número 1 (2015) , p. 8-23 : il. (El Pergamí
Bibliografia. Inclou reproducció i transcripció del pergamí de la venda del Castell i el terme de Cunit al 1157;


Matèries: Alta edat mitjana ; Ramon Berenguer IV ; Fonts documentals ; Pergamí ; Contractes de compra-venda ; Castells ; Toponímia
Matèries: Dalmau de Cunit
Àmbit:Cunit
Cronologia:1157; 1425
Accés: https://delmaciodeconito.files.wordpress.com/2020/08/chunido_n1.pdf [Exemplar complet]
Localització: Biblioteca Terra Baixa (El Vendrell)


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 911
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Alta edat mitjana : Cunit a través dels documents d'època



En: Chunido : Quaderns d'història local. Cunit, Número 1 (2015) , p. 4-7 : il. (Cronologia


Matèries: Alta edat mitjana ; Cronologia ; Fonts documentals ; Catàlegs
Àmbit:Cunit
Cronologia:711 - 1291
Accés: https://delmaciodeconito.files.wordpress.com/2020/08/chunido_n1.pdf [Exemplar complet]
Localització: Biblioteca Terra Baixa (El Vendrell)


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 911
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Centcelles y el praetorium del comes Hispaniarum Asterio en Tarraco / Josep Anton Remolà Vallverdú, Meritxell Pérez Martínez
Remolà i Vallverdú, Josep Anton


En: Archivo Español de Arqueología. Madrid. Vol. 86 (2013) , p. 161-186 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.


Matèries: Epoca romana ; Alta edat mitjana ; Edificis ; Instal·lacions militars ; Exèrcit ; Arqueologia ; Mosaics
Matèries:Vil·la romana de Centcelles
Àmbit:Centcelles - Constantí
Cronologia:[400 - 450]
Autors add.:Pérez Martínez, Meritxell
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=4568555
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 911
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Análisis arqueomorfológico y dinámica territorial en el Vallés Oriental (Barcelona) : de la Protohistoria s. VI-V a.C.) a la alta Edad Media (s. IX-X) / Marta Flórez Santasusana, Josep M. Palet Martínez
Flórez i Santasusana, Marta


En: Archivo Español de Arqueología. Madrid. Vol. 85 (2008) , p. 167-192 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.


Matèries: Prehistòria ; Alta edat mitjana ; Paisatge ; Medi geogràfic ; Arqueologia ; Sistemes d'informació geogràfica ; Cartografia
Àmbit:Vallès Oriental
Cronologia:[600 aC - 1000 dC]
Autors add.:Palet i Martínez, Josep Maria
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=4145802
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 911
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Transformación material e ideológica de una ciudad de Hispania : Iluro (Mataró) entre lossiglos I y VII d.C / Víctor Revilla, Xabier Cela
Revilla Calvo, Víctor


En: Archivo Español de Arqueología. Madrid. Vol. 79 (2006) , p. 89-114 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.


Matèries: Epoca romana ; Alta edat mitjana ; Estructures arqueològiques ; Excavacions arqueològiques ; Estructura urbana ; Ciutats
Matèries:Ciutat romana d'Iluro
Àmbit:Mataró
Cronologia:[0 - 700]
Autors add.:Cela i Espín, Xabier
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=2263593
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 911
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Els principals camins de la història, la cultura i l'art condueixen i s'agrupen a Centcelles. Pintures i mosaics / Lluís Papiol Molné
Papiol Molné, Lluís


En: Estudis de Constantí. Constantí, núm. 36 (2020) , p. 7-49 : il.

Estudi d'alguns elements tècnics de la pintura i el mosaic d'època romana, amb especial referència a la sala de la cúpula del monument de Centcelles.


Matèries: Epoca romana ; Baix imperi ; Alta edat mitjana ; Vil·les romanes ; Monuments ; Art romà ; Mosaics ; Pintura ; Cristianisme
Matèries:Vil·la romana de Centcelles
Àmbit:Constantí
Cronologia:[350 - 600]
Accés: https://raco.cat/index.php/Constanti/article/view/3734218
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; MNAT: Museu Nacional Arqueològic de Tarragona; B. Pública de Tarragona; Biblioteca Municipal de Constantí


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 911
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Escrivans a Vallès. Segles X i XI [Fitxer informàtic] / Robert Baró i Cabrera ; [dirigit per: Antoni Virgili]
Baró i Cabrera, Robert


[Bellaterra] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2019
Dirigida per: Virgili i Colet, Antoni. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana, 2019
1 recurs electrònic (426 p.)
ISBN 9788449091001

La comarca del Vallès era, als segles X i XI, el rerepaís del comtat de Barcelona; estava sota el control dels seus sobirans, però prou lluny de la capital com per desenvolupar unes dinàmiques autònomes. D'aquest territori s'ha conservat una quantitat molt considerable de documentació medieval original en els seus riquíssims arxius d'institucions civils i eclesiàstiques. Mercès a aquestes dues característiques és un espai idoni per intentar identificar-hi unes persones concretes, els escrivans: aquells que amb la seva signatura validaven els documents per donar-los caràcter públic. L'estudi s'organitza en tres seccions. La primera dedicada a la descripció de les fonts documentals i la metodologia emprada per obtenir i processar la informació. En la segona s'identifiquen els escrivans: es presenta l'inventari i estudi dels individus, així com la prosopografia d'una quarantena d'ells. La tercera secció se centra en la topografia vinculada als escrivans, mostrant les fonts d'informació i les eines utilitzades per analitzar-les, així com els resultats cartogràfics i l'elaboració de les fitxes d'unitat topogràfica que permeten intuir com es relacionaven els escrivans amb el territori. Es constata que als segles X i XI la immensa majoria dels escrivans són clergues seculars, dels quals es pot seguir en alguns casos la carrera eclesiàstica. Al segle X el clergat regular és pràcticament absent, mentre que figuren signant una petita proporció de documents el segle XI. Inversament, al segle X hi ha una contingent significatiu d'escrivans laics, que al segle XI es redueix notablement. Es conclou que els escrivans actuaven donant validesa als documents en actes performatius, no merament assertius, en virtut d'una autoritat pública que distingia els oficis i tenia per incompatibles els de jutge i escrivà. Homogeneïtat en els tipus documentals, llargues trajectòries, àmplia presència distribuïda per tot el territori i, sobretot, la capacitat de canviar el vocabulari en un reduït espai de temps, indiquen que hi ha un vincle estable entre l'autoritat pública i els escrivans molt abans de la recepció del Dret Comú i de la implantació de la institució del notariat. Es destaca que en el transcurs de la quarta dècada del segle XI hi hagué un ràpid canvi en el vocabulari emprat per designar els llocs de culte i llurs espais adjacents, amb el que s'introduí un nou formulari, generat en un context teològic carolingi. Probablement fou el resultat de l'execució d'un pla procedent de l'autoritat comtal, en concret d'Ermessenda de Carcassona, acompanyada pel jutge Bonshom i els bisbes Pere Roger de Girona i Oliba de Vic, que el 1038 consagraren les seves respectives catedrals. A la ciutat de Barcelona també es documenta aquest canvi en el vocabulari, a Santa Maria del Mar on, amb motiu de la renovació de la canònica catedralícia, entre el 1009 i el 1019, hi hagué una intervenció directa dels comtes. Pocs anys després, amb la revolta dels senyors de la marca a mitjan segle XI, els escrivans seguiren actuant al servei d'una autoritat de natura pública, i llur funció serví per consolidar les noves relacions socials i econòmiques fonamentades en l'ús privat de la violència, que fou instrumentalitzada també a través dels documents escrits.


Matèries: Tesis doctorals ; Alta edat mitjana ; Feudalisme ; Fonts documentals ; Notaris ; Clergues ; Inventaris ; Prosopografia ; Església
Àmbit:Vallès Occidental ; Vallès Oriental
Cronologia:[900 - 1100]
Autors add.:Virgili i Colet, Antoni (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/669440
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 911
select
print

Bookmark and Share
La Basílica de la Santa Creu : la Catedral abans de la Catedral : IV Jornades de les basíliques històriques de la ciutat de Barcelona (2 i 3 de maig de 2019) / Julia Beltrán de Heredia Bercero (Ed.)

Jornades de les basíliques històriques de la ciutat de Barcelona (4es : 2019 : Barcelona )


Barcelona : Ateneu Universitari Sant Pacià, 2020
212 p., 31 làm. : il. col., plàn. ; 24 cm (Studia historica tarraconensia, 10) 
Referències bibliogràfiques i notes.
ISBN 9788412063684

Conté: Història de les excavacions arqueològiques i descobertes a la Catedral de Barcelona / Julia Beltrán de Heredia Bercero - Notes per a un projecte de visualització del baptisteri paleocristià des de la Catedral de Barcelona / Robert Baró i Cabrera - Spolia y reutilización. Elementos de la Antigüedad clásica y tardía en la Catedral de Barcelona / Julia Beltrán de Heredia Bercero, Isabel Rodà de Llanza - Procedencia del mármol de la pila bautismal de la catedral románica de Barcelona: estudio arqueométrico / Anna Gutiérrez Garcia-M., Pilar Lapuente Mercadal, Roberta di Febo - Els homines scholastici i els llibres a Barcelona en època carolíngia / Jesús Alturo i Perucho - Una catedral de lletres. Llibres, lectors i llibreries a la Catedral de Barcelona (ss. XI-XIII) / J. Antonio Iglesias-Fonseca - Un projecte en marxa. Diplomatari de l'Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona, segle XII. Digitalització del fons i inventari de textos sobre la comunitat jueva / Antoni Virgili - Cercant les arrels: historiografia de la seu romànica de Barcelona / Marc Sureda i Jubany.



Matèries: Esglésies ; Catedrals ; Alta edat mitjana ; Arquitectura religiosa ; Arqueologia ; Elements arquitectònics ; Romànic ; Materials de construcció ; Biblioteques eclesiàstiques ; Llibres ; Epoca carolíngia ; Diplomataris ; Arxius capitulars ; Jueus ; Fonts documentals ; Historiografia
Matèries:Catedral de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[1000 - 1400]
Autors add.:Beltrán de Heredia i Bercero, Julia (Ed.)
Autors add.:Ateneu Universitari Sant Pacià


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 911
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Guifré el Pilós va ser de debò comte de Girona? / Josep Camprubí Sensada
Camprubí i Sensada, Josep


En: Revista de Girona. Girona, núm. 318 (gener-febrer 2020), p. 48-51: il. (Història

La historiografia del segle xx ha considerat que Guifré el Pilós o Pelós havia governat els territoris de Cerdanya-Berguedà, Urgell, Barcelona, Osona-Manresa, Besalú i Girona. Però realment tenim indicis documentals que ens permetin afirmar que aquest personatge intervingué a Girona? Com es va arribar a aquesta interpretació? És vàlida encara?


Matèries: Historiografia ; Alta edat mitjana ; Comtats ; Comtes ; Guifré I el Pelós
Àmbit:Girona ; Catalunya
Cronologia:[840 - 897]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/362555
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 911
select
print
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Análisis de los contextos cerámicos de la Antigüedad tardía de la basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor (Barcelona) / Julia Beltrán de Heredia Bercero, Javier Aquilué Abadías
Beltrán de Heredia i Bercero, Julia


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 14 (2018) , p. 78-94 : il. (Notes i estudis
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà, anglès i francès.

En el present treball s'anatitzen els contextos ceràmics de les excavacions realitzades al subsòl de l'actual basílica gòtica dels Sants Màrtirs Just i Pastor. Aquests contextos permeten datar les primeres construccions de la Barcino romana i datar en la primera meitat del segle VI l'edificació sobre elles del conjunt cristià tardoantic locatitzat en aquest sector de la ciutat visigoda.


Matèries: Excavacions arqueològiques ; Arqueologia urbana ; Epoca romana ; Alta edat mitjana ; Epoca visigòtica ; Restes ceràmiques ; Esglésies
Matèries:Església dels Sants Just i Pastor de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[0 - 100; 400 - 1300]; 2011 - 2104
Autors add.:Aquilué i Abadías, Javier
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7166576
http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/quarhis/14/05-Beltran_Aquilue.pdf
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 911
select
print
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
El Taller de Pedralbes i els gresols ceràmics de la plaça del Rei per la fosa de plata. Evidènces ceràmiques de la Barcelona del segle VIII : arqueologia i arqueometria / Julia Beltrán de Heredia Bercero, Jaume Buxeda i Garrigós, Marisol Madrid i Fernández, Marta Valls Llorens



En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 14 (20187) , p. 96-121 : il. (Notes i estudis

El treball presenta l'estudi de diverses evidències de producció ceràmica a la Barcelona del segle VIII. D'un costat el taller de Predalbes i de l'altre un grup de recipients ceràmics que es van localitzar a les excavacions antigues de la plaça del Rei, al subsòl del Tinell, on se situen les residències del poder des del segle VI. Un estudi arqueològic i arqueomètric ha permès identificar els darrers recipients ceràmics com a gresols emprats durant el segle VIII i com a gresols ceràmics per fondre la plata, en el que seria una activitat argentera segurament vinculada al wali de la ciutat. El forn de Pedralbes no guardaria relació amb aquests gresols, però sí amb altres materiats apareguts a la ciutat en contextos contemporanis. En tot cas, la ceràmica produïda mostra una baixa estandardització i sembla correspondre a una producció poc centratitzada i dispersa.


Matèries: Arqueologia ; Tallers ; Ceràmica ; Joieria ; Alta edat mitjana
Àmbit:Pedralbes - Barcelona ; Barcelona
Cronologia:[700 - 800]
Autors add.:Beltrán de Heredia i Bercero, Julia ; Buxeda i Garrigós, Jaume ; Madrid i Fernández, Marisol ; Valls Llorens, Marta
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7166577
http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/quarhis/14/06-Beltran_Buixeda_Madrid.pdf
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 911
select
print
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
La Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor de Barcelona en el marco de la ciudad tardoantigua y altomedieval (siglos V al XIII) y su precedente roamano (siglo I) / Julia Beltrán de Heredia Bercero
Beltrán de Heredia i Bercero, Julia


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 14 (2018) , p. 183-184 (Noticiari


Matèries: Excavacions arqueològiques ; Arqueologia urbana ; Epoca romana ; Alta edat mitjana
Matèries:Església dels Sants Just i Pastor de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[0 - 100; 400 - 1300]; 2011 - 2104
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7166587
http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/quarhis/14/15-Aquilue_Beltran_Caixal_Fierro_Kirchner.pdf
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 911
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Sant Pere d'Ègara : Arquitectura i litúrgia en èpca del bisbat. Segles VI-VIII / Antonio Moro i García, M. Gemma Garcia Llinares
Moro i García, Antoni


En: Terme : Revista d'Història. Terrassa, núm. 33 (novembre 2019), p. 59-68 : il. (Dossier. Sant Pere, 1000 anys d'història) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

La construcció del conjunt episcopal d'Ègara respon a un patró, a una exigència del culte i a unes necessitats litúrgiques evidents. La relació de l'espai físic, l'arquitectura i la litúrgia esdevenen una simbiosi obligada on s'entreveu aquesta relació funcional. Per tal de comprendre la funció de cadascun dels espais i àmbits que configuren l'església de Sant Pere al segle VI analitzarem les diferències entre el que es coneix com a espai arquitectònic i l'espai litúrgic. L'espai arquitectònic és el que s'ha de relacionar amb la forma de l'edifici, i que correspon a l'escenari físic de l'església amb les diferents parts que la integren (pòrtics, peus, absis...). L'espai litúrgic fa referència a les activitats que s'hi realitzen i, per tant, al culte.


Matèries: Esglésies ; Arquitectura religiosa ; Construcció d'edificis ; Litúrgia ; Alta edat mitjana
Matèries:Esglésies de Sant Pere de Terrassa
Àmbit:Terrassa
Cronologia:[500 - 800]
Autors add.:Garcia i Llinares, Gemma
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Terme/article/view/370314
Localització: Biblioteca Central de Terrassa; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; B. Vapor Badia (Sabadell); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 911
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Antiguitat tardana i alta edat mitjana : les crisis d'abans de la Crisi o, de nou, la transició del sistema antic al feudalisme / Josep Maria Salrach Mares
Salrach i Mares, Josep María


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 71 (2015) , p. 11-44


Matèries: Edat antiga ; Alta edat mitjana ; Feudalisme
Àmbit:Països Catalans
Cronologia:[300 - 1000]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7095577
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 911
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Els Levites : el pode fàctic del territori comtal català / Josep Bastardas
Bastardas, Josep


En: Querol : Revista Cultural de Cerdanya. Puigcerdà, núm. 26 (primavera 2020), p. 16-27 : il.
Notes a peu de pàgina.


Matèries: Alta edat mitjana ; Epoca carolíngia ; Poder polític ; Poder local ; Noblesa ; Genealogia ; Famílies ; Fonts documentals
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[800 - 1000]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Querol/article/view/367984


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 911
select
print
Text complet
Bookmark and Share


17 / 911
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Llengua catalana en temps de l'abat-bisbe Oliba (v. 971 - Cuixà 1046) / Josep Moran i Oceringauregui
Moran i Ocerinjauregui, Josep


En: Querol : Revista Cultural de Cerdanya. Puigcerdà, núm. 24 (primavera 2019), p. 71-74 : il. (Dossier: Oliba de Cerdanya


Matèries: Alta edat mitjana ; Llengua catalana
Matèries: Oliba, Abat (971-1046)
Àmbit:Catalunya
Cronologia:971- 1046
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Querol/article/view/355744


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 911
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Mil anys del bisbe Oliba de Vic / Marc Sureda i Jubany
Suereda i Jubany, Marc


En: Querol : Revista Cultural de Cerdanya. Puigcerdà, núm. 24 (primavera 2019), p. 75-77 : il. (Dossier: Oliba de Cerdanya
Bibliografia.


Matèries: Alta edat mitjana ; Abats ; Bisbes ; Commemoració
Matèries: Oliba, Abat (971-1046)
Matèries:Monestir de Santa Maria de Ripoll ; Monestir de Sant Miquel de Cuixà
Àmbit:Cerdanya, comtat ; Besalú, comtat ; Vic, diòcesi ; Ripoll
Cronologia:1017 - 1018; 2018
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Querol/article/view/355745


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 911
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Mil·lenari de l'episcopat d'Oliba de Cerdanya / Ramon Ordeig i Mata
Ordeig i Mata, Ramon


En: Querol : Revista Cultural de Cerdanya. Puigcerdà, núm. 24 (primavera 2019), p. 78-80 : il. (Dossier: Oliba de Cerdanya
Bibliografia.


Matèries: Alta edat mitjana ; Abats ; Bisbes ; Commemoració
Matèries: Oliba, Abat (971-1046)
Matèries:Monestir de Santa Maria de Ripoll ; Monestir de Sant Miquel de Cuixà
Àmbit:Cerdanya, comtat ; Besalú, comtat ; Vic, diòcesi ; Ripoll
Cronologia:1017 - 1018; 2018
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Querol/article/view/355746


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 911
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Temps d'Oliba, Abat de Ripoll i de Cuixà (1008-1046) i Bisbe de Vic (1018-1046) / Josep M. Salrach
Selrach i Marès, Josep Maria


En: Querol : Revista Cultural de Cerdanya. Puigcerdà, núm. 24 (primavera 2019), p. 81-95 : il. (Dossier: Oliba de Cerdanya
Bibliografia.


Matèries: Alta edat mitjana ; Comtats ; Abats ; Bisbes
Matèries: Oliba, Abat (971-1046)
Matèries:Monestir de Santa Maria de Ripoll ; Monestir de Sant Miquel de Cuixà
Àmbit:Cerdanya, comtat ; Besalú, comtat ; Vic, diòcesi ; Ripoll
Cronologia:971 - 1046
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Querol/article/view/355747


Enllaç permanent a aquest registre



page 1 of 46
go to page                         

Database  fons : Advanced form

   
Search:
in field:
 
1     
2   
3