Bioarqueologia de la maternitat a al-Àndalus : dues embarassades i restes d'individus perinatals a la màqbara del Pla d'Almatà (Balaguer) / Júlia Olivé
Olivé, Júlia


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 4 (2025) , p. 75-79 : il. (Ponències de la Jornada d'Estudis Rei Pere el Cerimoniós) 
Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

La maternitat i la criança dels nadons són elements clau en la vida dels individus que condicionen altament la seva salut i capacitat de supervivència. Mitjançant un estudi multidisciplinari centrat en dos esquelets de sexe femení i dos individus perinatals procedents de la màqbara del Pla d'Almatà (Balaguer). Aquest article fa un recull de les dades de caràcter antropològic i bioarqueològic que fan referència als habitants de madîna Balaghí i el seu context biocultural per fer una aproximació als riscos i els canvis que la maternitat podia suposar en les dones que habitaven aquesta madina.

L'Experiència maternal de Duoda, comtessa i escriptora del segle IX / Helena Casas Perpinyà
Casas Perpinyà, Helena


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 4 (2025) , p. 81-87 : il. (Ponències de la Jornada d'Estudis Rei Pere el Cerimoniós) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

Duoda, aristòcrata franca del segle IX, visqué les convulses disputes dels nobles carolingis per la successió de l'imperi i el control del territori. L'any 841 el marit de Duoda s'endugué els seus dos fills a la cort de Carles el Calb (823-877) per demostrar la seva fidelitat al nou monarca. El Liber Manualis és l'obra que ella escrigué per poder fer de mare i guiar els seus fills més enllà de la seva absència i de la voluntat del seu marit. Aquest article ofereix un recorregut per la vida d'aquesta autora, amb especial atenció a la seva experiència maternal, i en recull les aportacions bibliogràfiques més rellevants.

La Canònica de Santa Maria de Vilabertran en els seus orígens: estudi i diplomatari (969-1108) / Edició i estudi a cura de Tània Alaix i Gimbert



Lleida ; Barcelona : Pagès, 2024
742 p. ; 24 cm (Diplomataris, 87) 
Estudi guanyador de la XXXII Edició de la Beca Raimon Noguera, en l'especialitat de medieval, el 2022.
ISBN 9788413035574

Aquest estudi té per finalitat la d'oferir un corpus documental el màxim de complet possible de tota la documentació pervinguda fins als nostres dies de l'arxiu antic del monestir de Santa Maria de Vilabertran, a l'Alat Empordà. Els índexs, que són un complement imprescindible dels diplomataris medievals, son molt complets, clars i útils. L'autora ha inclòs junts, però diferenciant-los tipogràficament, antropònims i topònims. (Editorial).

Record del Comte-Bisbe Miró, de Besalú, en el mil·lenari de la seva mort / Ramon Sala i Canadell
Sala i Canadell, Ramon


En: La Comarca d'Olot, Núm. 279 (30 ag. 1984), p. 37

Qui era Quíxol, fundadora de l'església de Sant Andreu del Coll (Olot), secularment vinculada a la família Vallgornera, consagrada l'any 995 / Josep M. Salrach
Salrach i Marés, Josep Maria


Barcelona : Arxiu i Biblioteca Vallgornera, 2007
20 p. : il. ; 23 cm
Bibliografia.

Atlas històric de Catalunya : anys 759-992 : Ripoll-Olot [Material cartogràfic] / [cartografia de Josep Nuet i Badia]



Barcelona : Mirador, 1987
2 fulls + amb mapes
Escala 1:100.000. Conté: Full 10-1 : Mapa econòmic i toponímic.-- Fulls 10-2 i 10-3 : Mapa polític, Mapa eclesiàstic.

Marca Hispanica : [Notas]



En: 266041 Notas históricas de Olot. Vol. I. Olot : Impr. y Librería de Juan Bonet, 1899. p. 20-29

El Cartoral de Santa Maria de Lavaix : la memoria escrita de un monasterio pirenaico / Guillermo Tomás Faci
Tomás Faci, Guillermo


En: Revista Ripacurtia. Benavarri. segona etapa, núm. 6 (2024) , p. 45-58 (Dossier: a l'entorn de Lavaix) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

El Monestir de Sant Joan. Primer cenobi femení dels comtats catalans (887-1017) / [ressenya] Cornel-Peter Rodenbusch
Comas Via, Mireia


En: Anuario de Estudios Medievales. vol. 54, núm. 1 (2024) , 2 p. (Reseñas) 
Ressenya de:
. El Monestir de Sant Joan. Primer cenobi femení dels comtats catalans (887-1017) / Irene Brugués, Coloma Boada, Xavier Costa (eds.). Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2019

Preu de venda del terme de Cubelles l'any 999 : un mul òptim que valgui cinc unces / Jaume Casañas Mestres
Virella i Bloda, Albert


En: Anuari : Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles. 2023 (2024) , p. 123-125 (Articles) 

Encara que el 977 el nom de Cubelles ja apareix com a referència en detallar-se els límits del castell de Castellet, no és fins vint-i-dos anys més tard que es esmentat com a terme propi, ja que fins a aquest moment havia format part del grandiós territori del castell d'Olèrdola. Segons es després de l'escriptura de la compra-venda datada el 17 d'octubre del 999, els comtes de Barcelona, Ramon Borrell i Ernessenda de Carcassona, venen les terres conreades o ermes, que tenen al lloc que en diuen Marítima o be Roca Crespa i també Cubelles, a Gombau pel "preu d'un mul òptim que valgui cinc unces". Recordem que una unça equival a 33.33 grams i cal pensar que aquests 166 grams devien ser d'or; ja que aquest era el metall preciós més valorat a l'hora de fer transaccions d'aquest tipus.

Farus (el Far d'Empordà). Una peça important en la defensa del territori a la baixa antiguitat / Josep M. Nolla Brufau
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 55 (2024) , p. 39-46 : il. (Arqueologia, història) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El Far d'Empordà, en una situació a mig camí entre Panissars i Sant Julià de Ramis, i enlairant-se considerablement sobre la vasta plana empordanesa, tal com es pot deduir del topònim com dels documents carolingis més antics, fou un fortí amb torre de senyals lluminosos que forma part del sofisticat sistema defensiu baix-imperial i d'època del domini visigot.

Celdas y monasterios dependientes : los otros espacios de vida monástica en la Cataluña altomedieval (siglos IX-X) / Xavier Costa Badia
Costa Badia, Xavier


En: Edad Media : revista de historia. Valladolid, núm. 24 (2023) , p. 67-109 (Dossier monográfico) 
Exemplar dedicat a: "Patrimonio, memoria, identidad y conocimiento: fuentes y archivos monásticos en la Europa meridional en la Edad Media". Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Títols i resums en castellà i anglès.

Mieres durant l'alta edat mitjana / Carles Guillot
Guillot, Carles


En: Roca de Migdia : revista de Mieres. Mieres, núm. 3 (gener 2018), p. 16-18 : il. (Històries i llegendes) 

Poder, religió i territori : una nova mirada als orígens del monacat al Ripollès (segles IX-X) [Fitxer informàtic] / Xavier Costa Badia
Costa Badia, Xavier


Barcelona : Edicions de la Universitat de Barcelona, [2022]
1 recurs electrònic (Munera, 1) 
Bibliografia.
ISBN 9788491688716

Vers l'any 880, el comte Guifré el Pelós va promoure la fundació dels monestirs de Santa Maria de Ripoll i Sant Joan de les Abadesses; dues generacions més tard, el seu net Guifré II de Besalú va fer el mateix amb el de Sant Pere de Camprodon. Per quin motiu es van fundar tres cenobis en una regió tan petita com és el Ripollès? Quin impacte tingueren sobre el paisatge preexistent? Per què van evolucionar de manera desigual? A Poder, religió i territori s'estudien els orígens d'aquests tres monestirs des d'una perspectiva de conjunt innovadora que permet donar resposta a totes aquestes preguntes i moltes altres. Al mateix temps, s'hi planteja una profunda reflexió sobre com van contribuir a estructurar el Ripollès en els àmbits social, polític, econòmic i religiós al llarg de l'Alta Edat Mitjana. Finalment, s'hi analitzen les estretes relacions que establiren amb el poder comtal, encarnat en terres ripolleses pel Casal de Barcelona, ja que en ben pocs territoris es veu amb tanta claredat la interacció entre ambdues institucions. (Editorial).

Poder, religió i territori : una nova mirada als orígens del monacat al Ripollès (segles IX-X) / Xavier Costa Badia
Costa Badia, Xavier


Barcelona : Edicions de la Universitat de Barcelona, [2022]
156 p. : il. col. ; 21 cm (Munera, 1) 
Bibliografia.
ISBN 9788491688082

Vers l'any 880, el comte Guifré el Pelós va promoure la fundació dels monestirs de Santa Maria de Ripoll i Sant Joan de les Abadesses; dues generacions més tard, el seu net Guifré II de Besalú va fer el mateix amb el de Sant Pere de Camprodon. Per quin motiu es van fundar tres cenobis en una regió tan petita com és el Ripollès? Quin impacte tingueren sobre el paisatge preexistent? Per què van evolucionar de manera desigual? A Poder, religió i territori s'estudien els orígens d'aquests tres monestirs des d'una perspectiva de conjunt innovadora que permet donar resposta a totes aquestes preguntes i moltes altres. Al mateix temps, s'hi planteja una profunda reflexió sobre com van contribuir a estructurar el Ripollès en els àmbits social, polític, econòmic i religiós al llarg de l'Alta Edat Mitjana. Finalment, s'hi analitzen les estretes relacions que establiren amb el poder comtal, encarnat en terres ripolleses pel Casal de Barcelona, ja que en ben pocs territoris es veu amb tanta claredat la interacció entre ambdues institucions. (Editorial).

Diplomatari dels comtes Bernat I de Besalú i Guifré II de Cerdanya, germans de l'abat i bisbe Oliva / Ramon Ordeig i Mata ; amb un pròleg de Martí Aurell ; i un epíleg de Lourdes de Sanjosé
Ordeig i Mata, Ramon


Vic : EH, 2022
514 p. : il. col. ; 27 cm (Estudis històrics. Diplomatari, 12) 
Textos en català i llatí.
ISBN 9788409387915

Recull i transcripció dels documents dispersos que fan referència als dos comtes germans de l'abat Oliba, el comte Bernat I de Besalú, dit Tallaferro i Guifré II de Cerdanya.

Entre Castilla y Catalunya / Roger Galisteo
Galisteo, Roger


Barcelona : Edlibrix, 2013
406 p. : il. col., map. ; 23 cm
Entre Castilla y Catalunya; Página legal; Dedicatoria; índice; Prólogo; Libro primero; 1. Reino de Asturias; 2. Reino de Galicia; 3. Reino de Cantabria; 4. Reino de Vasconia; 5. Reino de Navarra; 6. Sobrarbe, Ribagorza y el Pallars; 7. Reino de Aragón; 8. Reino de Valencia; 9. Reino de Murcia; 10. Reino de Cartagena; 11. Reino de Jaén; 12. Reino de Extremadura; 13. Reino de Toledo; 14. Madrid; 15. Reino de Mallorca; 16. Reino de Sevilla; 17. Califato de Córdoba; 18. Reino de Málaga; 19. Reino de Granada; 20. Los Reyes Católicos; 21. Las Ordenes Religiosas y Militares; 22. La Inquisición 23. Expulsión de los españoles judíos24. Las Alpujarras y expulsión de los moriscos; 25. Germana de Foix; Libro segundo La reconquista; La reconquista; 26. León; 27. León y Castilla; Libro tercero; 28. Las Casas reinantes en Castilla; 29. Casa de Austria; 30. Casa de Borbón; 31. Casa Trastámara; Libro cuarto La evolución de los Condados catalanes; 31.Cultura mediterránea. Romanización; 32.Tarraco; 33.Los visigodos. Aquitania; 34.Invasión musulmana; 35.Wifredo el velloso (Guifré el Pilós); 36.Condado del Rosselló y Empúries; 37.Condado de Besalú; 38.Condado de Perelada; 39.Condado de Girona 40.Condado de Conflent; 41.Condado de Cerdanya; 42.Condado de Urgell; 43.Condado de Berga; 44.Condado de Osona; 45.Condado de Provenza; 46.Condado de Lenguadoc; 47.Condado de Carcasona; 48.Condado de Razes; 49.Condado de Barcelona; 50.Guifré el Pilós (Wifredo el velloso); 50.Dinastías; 51.Castilla No era España; 51.Caída de Barcelona y Decreto (...); 52.Evolución de nuestros lenguajes; 52.Conclusión para mis nietos (...).
ISBN 9788494198472

"¿Qué cosa es la España? He advertido con el trato de diferentes naciones que muchos que son considerados instruidos en la historia, reciben notorias equivocaciones respeto a la España y no pocos creeen que los reynos y provincias que contiene la España tienen un mismo idioma, las mismas leyes, exsempsiones, costumbres y los mismos trajes. Para apagar semejantes equivocaciones, me valdré de algunas similitudes o comparaciones ...Eran estas naciones, en el continente de la España, distinctas en leyes, costumbres, trajes y idiomas. En leyes como es de ver en sus particulares estatutos; en costumbres y trajes, lo advertirá el que viajare; en idiomas, son distinctos, esto es portugues, viscaino, cathalan i castellano o aragonés ... Assimismo otro idioma que se usa en el reyno de Valencia y es lo mas se parece al idioma cathalan.D'esto se ve claro que, aunque todo el continente de la España se nombran sus naturales en comun españoles, eran y son distinctos." Francesc de Castellví i Obando (1682-1757) "Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725". (Editorial).

Entre Castilla y Catalunya [Fitxer informàtic] / Roger Galisteo
Galisteo, Roger


Madrid : Bubok Publishing, 2016
1 recurs en línea (674 p.)
Entre Castilla y Catalunya; Página legal; Dedicatoria; índice; Prólogo; Libro primero; 1. Reino de Asturias; 2. Reino de Galicia; 3. Reino de Cantabria; 4. Reino de Vasconia; 5. Reino de Navarra; 6. Sobrarbe, Ribagorza y el Pallars; 7. Reino de Aragón; 8. Reino de Valencia; 9. Reino de Murcia; 10. Reino de Cartagena; 11. Reino de Jaén; 12. Reino de Extremadura; 13. Reino de Toledo; 14. Madrid; 15. Reino de Mallorca; 16. Reino de Sevilla; 17. Califato de Córdoba; 18. Reino de Málaga; 19. Reino de Granada; 20. Los Reyes Católicos; 21. Las Ordenes Religiosas y Militares; 22. La Inquisición 23. Expulsión de los españoles judíos24. Las Alpujarras y expulsión de los moriscos; 25. Germana de Foix; Libro segundo La reconquista; La reconquista; 26. León; 27. León y Castilla; Libro tercero; 28. Las Casas reinantes en Castilla; 29. Casa de Austria; 30. Casa de Borbón; 31. Casa Trastámara; Libro cuarto La evolución de los Condados catalanes; 31.Cultura mediterránea. Romanización; 32.Tarraco; 33.Los visigodos. Aquitania; 34.Invasión musulmana; 35.Wifredo el velloso (Guifré el Pilós); 36.Condado del Rosselló y Empúries; 37.Condado de Besalú; 38.Condado de Perelada; 39.Condado de Girona 40.Condado de Conflent; 41.Condado de Cerdanya; 42.Condado de Urgell; 43.Condado de Berga; 44.Condado de Osona; 45.Condado de Provenza; 46.Condado de Lenguadoc; 47.Condado de Carcasona; 48.Condado de Razes; 49.Condado de Barcelona; 50.Guifré el Pilós (Wifredo el velloso); 50.Dinastías; 51.Castilla No era España; 51.Caída de Barcelona y Decreto (...); 52.Evolución de nuestros lenguajes; 52.Conclusión para mis nietos (...).
ISBN 84-686-3366-6

"¿Qué cosa es la España? He advertido con el trato de diferentes naciones que muchos que son considerados instruidos en la historia, reciben notorias equivocaciones respeto a la España y no pocos creeen que los reynos y provincias que contiene la España tienen un mismo idioma, las mismas leyes, exsempsiones, costumbres y los mismos trajes. Para apagar semejantes equivocaciones, me valdré de algunas similitudes o comparaciones ...Eran estas naciones, en el continente de la España, distinctas en leyes, costumbres, trajes y idiomas. En leyes como es de ver en sus particulares estatutos; en costumbres y trajes, lo advertirá el que viajare; en idiomas, son distinctos, esto es portugues, viscaino, cathalan i castellano o aragonés ... Assimismo otro idioma que se usa en el reyno de Valencia y es lo mas se parece al idioma cathalan.D'esto se ve claro que, aunque todo el continente de la España se nombran sus naturales en comun españoles, eran y son distinctos." Francesc de Castellví i Obando (1682-1757) "Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725". (Editorial).

La Fundació del Monestir de Sant Pere de Besalú i la congregació benedictina claustral tarraconense / Ernesto Zaragoza Pascual
Zaragoza i Pascual, Ernest


En: Analecta Sacra Tarraconensia. Barcelona. Vol. 81 (2008) , 1-17

Pons Guri, Josep M. y Palou Miquel, Hug, Un cartoral de la canònica agustiana de Santa Maria del castell de Besalú (segles X-XV), Diplomataris, núm. 28, Fundació Noguera, Barcelona, 2002, 171 pp. / [Ressenya de:] Josep Serrano Daura
Serrano Daura, Josep


En: Anuario de historia del derecho español. Madrid. Vol. LXXIV (2004) , p. 878-879
Ressenya de:
- Pons Guri, Josep M. (Ed.); Palou Miquel, Hug (Ed.). Un cartoral de la canònica agustiana de Santa Maria del castell de Besalú (segles X-XV) / Diplomataris, 28. , Barcelona : Fundació Noguera, 2002