português | español | français | català

logo

Database search

Database:
FONS
Search:
SEXENNI DEMOCRATIC []
References found:
314   [Refine the search]
Showing:
1 .. 20   in format [Default]
page 1 of 16
go to page                         


1 / 314
select
print
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
La Premsa com a espill / Escrit per Xavier Ferré Trill
Ferré i Trill, Xavier


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. Novena època (2n trimestre 2019), 1 fitxer html: il.
Ressenya de:
- Vernet i Borràs, Joan. Els Debats polítics i socials a la premsa de Reus durant el sexenni democràtic : (1868-1874) / Joan Vernet Borràs ; pròleg de Josep M. Roig Rosich. Reus : Edicions del Centre de Lectura, 2018

Exhaustiva radiografia -des de l'anàlisi del missatge periodístic- de les actituds socials i polítiques pel que feia a l'emergència del període 1868-1874. Estudi complementari amb altres recerques d'aquest historiador pertanyents a l'àmbit del Baix Camp. Model analític que mostra com la història local, comarcal, és el fonament de la història nacional.


Matèries: Ressenyes ; Sexenni democràtic ; Premsa política ; Premsa local ; Vida política ; Societat ; Economia
Àmbit:Reus
Cronologia:1868 - 1874
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RevistaCLR/article/view/360478
https://www.centrelectura.cat/revistadigital/la-premsa-com-a-espill/


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 314
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Els Debats polítics i socials a la premsa de Reus durant el sexenni democràtic : (1868-1874) / [ressenya de:] Xavier Ferré Trill
Ferré i Trill, Xavier


En: Podall. Montblanc, núm. 8 (2019) , p. 435-437 (Ressenyes bibliogràfiques
Ressenya de:
- Vernet i Borràs, Joan. Els Debats polítics i socials a la premsa de Reus durant el sexenni democràtic : (1868-1874) / Joan Vernet Borràs ; pròleg de Josep M. Roig Rosich. Reus ; Tarragona : Centre de Lectura de Reus : Editorial Arola, 2018


Matèries: Ressenyes ; Sexenni democràtic ; Premsa política ; Premsa local ; Vida política ; Economia ; Societat
Àmbit:Reus
Cronologia:1867 - 1874
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Podall/article/view/360400


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 314
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Incautación del tesoro bibliográfico de la Catedral : Gerona reaccionó vivamente en defensa del patrimonio capitular / por Enrique Mirambell
Mirambell i Belloc, Enric


En: Revista de Gerona. Gerona, núm. 6 (1959) , p. 21-23


Matèries: Patrimoni cultural ; Arxius eclesiàstics ; Biblioteques eclesiàstiques ; Propietat eclesiàstica ; Confiscació ; Llibres ; Documentació eclesiàstica ; Sexenni democràtic
Matèries:Catedral de Girona
Àmbit:Girona
Cronologia:1869
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/76757
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 314
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Félix Sardà i Salvany, "influencer" integrista, en temps del Sexenni i la Restauració [Fitxer informàtic] / Santi Vila i Vicente ; [dirigida per: Xavier Baró i Queralt]
Vila i Vicente, Santi


Barcelona : Universitat Internacional de Catalunya, 2017
Dirigida per: Baró i Queralt, Xavier. Universitat Internacional de Catalunya. Departament d'Humanitats, 2017
1 recurs electrònic (549 p.)

Estudi de la vida i la trajectòria intel·lectual i política de Fèlix Sardà i Salvany (1841-1916), capellà i propagandista catòlic sabadellenc, autor d'una ingent obra periodística, catequètica i d'apostolat catòlic, impulsor entre moltes altres de la Revista Popular, famós per la publicació de El Liberalismo es pecado (1884), un llibre que el convertí en un dels màxims referents de l'integrisme catòlic a Catalunya i a Europa durant el darrer terç del segle XIX i fins els nostres dies. De l'experiència traumàtica dels anys del Sexenni Revolucionari (1868-1874) Sardà en sortiria convençut que el Liberalisme, una forma moderna d'heretgia, no es podia combatre només des de la Trona sinó que calia incorporar les pròpies armes de propaganda i mobilització política liberals: la utilització de la premsa, la propaganda, l'articulació de nous espais de sociabilitat i mobilització polítiques. Poc original en el terreny doctrinal, Sardà destacarà en canvi per la seva capacitat de modernitzar el propagandisme catòlic i de defensar "Lo viejo, a lo moderno!" Políticament, la seva incapacitat de superar els enfrontaments primer entre catòlics, després entre carlins i alfonsins el convertiren en un dels principals responsables de la impossibilitat de la unitat política dels catòlics.


Matèries: Biografia ; Clergues ; Tesis doctorals ; Pensament polític ; Catolicisme ; Integrisme ; Sexenni democràtic ; Restauració ; Propaganda política
Matèries: Sardà i Salvany, Fèlix (1841-1916)
Àmbit:Sabadell ; Catalunya
Cronologia:[1841 - 1916]
Autors add.:Baró i Queralt, Xavier (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/572075
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 314
select
print

Bookmark and Share
Els Debats polítics i socials a la premsa de Reus durant el sexenni democràtic : (1868-1874) / Joan Vernet Borràs ; pròleg de Josep M. Roig Rosich
Vernet i Borràs, Joan


Reus ; Tarragona : Centre de Lectura de Reus : Arola Editors, 2018
261 p. : il. ; 22 cm (Assaig, 145) 
Bibliografia. Apèndix i annexos.
ISBN 9788494950827 Centre de Lectura de Reus
ISBN 9788494804717 Arola Editors

Joan Vernet Borràs hi repassa exhaustivament tota la premsa reusenca del període comprès entre la Revolució del 1868 i la restauració de la dinastia borbònica, el gener del 1875, per tal de recollir els debats polítics que s'hi van produir, incloent-hi els protagonistes i els temes que més preocupaven en diferents àmbits: ideològic, polític, econòmic...(Editorial) .



Matèries: Sexenni democràtic ; Premsa política ; Premsa local ; Vida política ; Economia ; Societat
Àmbit:Reus
Cronologia:1868 - 1874
Autors add.:Roig i Rosich, Josep M. (Pr.)
Localització: B. Abadia de Montserrat; Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú); B. Centre de Lectura de Reus; B. Central Xavier Amorós (Reus); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 314
select
print

Bookmark and Share
Ideologies en el teatre català del Sexenni democràtic i de la guerra civil (1868-1876) / Carme Morell
Morell i Montadi, Carme


En: 044532 Literatura, cultura i carlisme : III Seminari sobre Carlisme. Barcelona : Columna : Fundació Francesc Ribalta, 1995. p. 155-186

Notes.



Matèries: Sexenni democràtic ; Guerra carlina III ; Teatre ; Dramaturgs ; Obres de teatre ; Pensament polític ; Liberalisme ; Carlisme
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1868 - 1876
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Arxiu Nacional de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Ramon Llull; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; Arxiu Comarcal del Bages; B. Can Casacuberta (Badalona); Museu de Badalona


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 314
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Moviment obrer i camperol a l'Hospitalet de Llobregat, entre 1840 i 1880 / Manuel Domínguez López
Domínguez López, Manuel


En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 32 (desembre 2018), p. 43-75

A l'Hospitalet de Llobregat es van crear associacions obreristes durant la dècada de 1840 i es van fer les primeres vagues d'obrers de la indústria en la de 1850. La proximitat de Barcelona i Sants expliquen aquests fenòmens que podem considerar primerencs al país. Les accions de resistència a la proletarització dels camperols, que comencen a la dècada de 1830, són poc conegudes i no parteixen de cap influència forània. Els moviments obrer i camperol van confluir i van actuar amb força intensitat durant el Sexenni Democràtic (1868-1874), especialment després que els sindicats locals s'adhereixin a l'Associació Internacional de Treballadors i a la seva tendència anarquista. La repressió, a partir de 1874, va acabar amb aquest cicle de mobilització popular.


Matèries: Moviments socials ; Moviment obrer ; Moviment camperol ; Associacions obreres ; Conflictivitat social ; Vagues ; Sindicalisme ; Sexenni democràtic
Àmbit:Hospitalet de Llobregat, l'
Cronologia:1840 - 1880
Accés: https://www.raco.cat/index.php/QuadernsCELH/article/view/350532
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Autònoma de Barcelona; Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat; Biblioteca Central Tecla Sala (l'Hospitalet de Llobregat); B. Josep Janés (l'Hospitalet de Llobregat); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 314
select
print
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Prim, el bicentenari i unes pinzellades a l'Espanya del segle XIX / Escrit per Josep Fàbregas Roig
Fàbregas Roig, Josep


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. Novena època (1r trimestre 2015), 1 fitxer html, 3 p.

L'article del professor d'Història Moderna de la URV Josep Fàbregas Roig "Prim, el bicentenari i unes pinzellades a l'Espanya del segle XIX" contextualitza les activitats realitzades a Reus i al Centre de Lectura amb motiu del bicentenari del naixement de Joan Prim i Prats (1814). També s'expliquen les biografies escrites sobre el polític i militar reusenc (Pere Anguera, Emilio de Diego,.).


Matèries: Associacions culturals ; Institucions culturals ; Polítics ; Militars ; Biografia ; Revolució liberal ; Isabel II d'Espanya ; Sexenni democràtic ; Historiografia ; Commemoració
Matèries: Prim i Prats, Joan (1814-1870)
Matèries:Centre de Lectura de Reus
Àmbit:Reus ; Espanya
Cronologia:1814 - 1870
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RevistaCLR/article/view/292591
https://www.centrelectura.cat/revistadigital/?p=871


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 314
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Figura prócer del P.Fita a través de unas cartas inéditas / por Luis G. Constans, M.D.
Constans i Serrat, Lluís G.


En: Anales del Instituto de Estudios Gerundenses. Gerona. Vol. 4 (1949) , p. 59-77


Matèries: Clergues ; Historiadors ; Epistolari ; Revolució 1868 ; Sexenni democràtic
Matèries: Fita i Colomer, Fidel (1835-1918)
Àmbit:Arenys de Mar ; Banyoles ; Catalunya
Cronologia:1835 - 1918 (esp. 1868-1874)
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/53520
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 314
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Jaume Nuet Minguell (1831-1902), primer Comte de Torregrossa / Felip Gallart Fernàndez, Vicent Lladonosa Giró
Gallart i Fernàndez, Felip


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 8 (2017) , p. 37-46 : il. (Estudis
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Jaume Nuet Minguell va néixer l'any 1831 a Torregrossa en una família benestant coneguda com cal Farré. Descendent dels Nuet d'Alcarràs i dels Minguell de Torregrossa, l'any 1865 ja constava com un dels grans contribuents de la província de Lleida. Es va casar amb Eloisa de Gaminde i de Gaminde, hereva d'un importantíssim patrimoni que el féu ascendir socialment i econòmica. Simpatitzant del general Prim, participà activament en la Revolució de 1868. L'any 1871 el rei Amadeu de Savoia li atorgà el títol de Comte de Torregrossa i el 1872 fou nomenat senador. La caiguda d'Amadeu I no va aturar la seva carrera política i encara va ser diputat per les Borges Blanques i per Lleida dins de les fi les del partit Liberal Fusionista. L'any 1881 va formar part de la Diputació Lleidatana. Moria l'any 1902 a la ciutat de Lleida. Aquest article vol ser una aproximació que ens ajudi a entendre com una descendent d'una família de pagesos benestants de Torregrossa i d'Alcarràs va poder arribar a la noblesa i esdevenir tan infl uent dins de l'economia i la política lleidatana, catalana i espanyola.


Matèries: Biografia ; Polítics ; Parlamentaris ; Propietaris agraris ; Vida política ; Revolució 1868 ; Sexenni democràtic ; República espanyola I ; Restauració
Matèries: Nuet Minguell, Jaume (1831-1902)
Àmbit:Torregrossa ; Alcarràs ; Lleida, província
Cronologia:1831 - 1902
Autors add.:Lladonosa i Giró, Vicent
Autors add.:Jornades d'Estudis sobre el Pla d'Urgell (7s : 2016 : Bell-lloc d'Urgell )
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Mascanca/article/view/331420
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; B. Comarcal Jaume Vila (Mollerussa); Universitat de Girona; UAB: Sibhil·la; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 314
select
print

Bookmark and Share
Progrés i República: Miquel Ferrer i Garcés (1816-1896) / Manuel Lladonosa Vall-llebrera
Lladonosa i Vall-llebrera, Manuel


Lleida : Pagès, 2018
634 p. ; 24 cm (Guimet, 223) 
ISBN 9788499759692

Miquel Ferrer i Garcés (1816-1896) és un personatge preeminent del republicanisme i de la vida social lleidatana del segle: advocat, professor d'història i geografia de l'Institut de Segon Ensenyament del qual va esdevenir director, polític republicà, diputat a Corts en dos moments cabdals de la vida política espanyola (1854-1856 i 1869-1871), governador civil de Lleida (1868) i Barcelona (1873), director general (Instrucció Pública, registre civil i registre de la propietat i del notariat) el 1873, president de diverses institucions com la Societat Literària i de Belles Arts, degà del Col·legi d'Advocats, dirigent a Lleida del Partit Republicà Democràtic Federal, seguidor de Francesc Pi i Margall, hi trobem les idees bàsiques del republicanisme i, al llarg de la seva vida, el ressò dels corrents polítics, socials i culturals del seu segle. Entre aquests la crida a un regeneracionisme lleidatà, la visió del desplegament creixent de la identitat catalana per a la qual defensava el projecte federal pimargallià i la resposta a la qüestió social. La seva passió republicana s'identificà amb una visió del progrés com a motor de la societat i indicador de la direcció de la història. (Editorial).



Matèries: Biografia ; Advocats ; Professors ; Polítics ; Diputats a Corts ; Governadors civils ; Republicanisme ; Bienni progressista ; Sexenni democràtic ; Restauració ; Pensament polític ; Identitat nacional ; Partits polítics
Matèries: Ferrer i Garcés, Miquel (1816-1896)
Matèries:Partit Republicà Democràtic Federal : PRDF
Àmbit:Aitona ; Lleida ; Barcelona
Cronologia:1816 - 1896
Localització: Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 314
select
print

Bookmark and Share
Viure l'anticlericalisme : una història cultural del lliure pensament català (1868-1923) / Albert Palà Moncusí
Palà Moncusí, Albert


Catarroja ; Barcelona : Editorial Afers, 2018
335 p. ; 22 cm (Recerca i pensament, 89) 
I Premi d'Assaig Ateneu Barcelonès. Bibliografia. Índex.
ISBN 9788416260461

El lliure pensament català és un dels moviments socials més desconeguts de la nostra història contemporània, malgrat que va ser un dels més rellevants i influents durant el Sexenni Democràtic (1868-1874) i la Restauració borbònica (1874-1923). Aquest llibre l'analitza des d'una perspectiva d'història cultural i presta atenció a les seves estructures organitzatives, al seu permanent activisme anticlerical i a les confluències que generà amb diferents espiritualitats alternatives i moviments socials i polítics. Maçons, republicans, anarquistes, espiritistes i, fins i tot, alguns protestants, teòsofs o socialistes participaren d'alguna manera en tot el magma de tendències que s'integraren al moviment lliurepensador. Personalitats com Francesc Ferrer i Guàrdia, Francesc Sunyer i Capdevila, Ángeles López de Ayala, Amàlia Domingo Soler, Odón de Buen, Rossend Arús, Anselmo Lorenzo o Josep Llunas i Pujals col·laboraren en un moviment que els oferia possibilitats d'actuació complementàries a les diferents militàncies polítiques i sindicals o a la privacitat de les lògies maçòniques i dels grups espiritistes. En el marc d'una societat majoritàriament catòlica, l'activisme lliurepensador contribuí decisivament a construir noves identitats anticlericals que es mobilitzaren amb múltiples objectius: combatre la influència de l'Església en el món educatiu i en les consciències femenines, construir cosmovisions alternatives al creacionisme o secularitzar els ritus de pas. Òbviament, no foren tasques fàcils i generaren una autèntica "guerra cultural" contra un catolicisme que pretenia mantenir la seva posició dominant. Rescatar aquests combats de l'oblit permet, també, situar en la llarga durada l'anàlisi de l'anticlericalisme català anant més enllà dels episodis cíclics de violència que, molt sovint, han orientat de manera finalista la seva anàlisi. (Editorial).



Matèries: Anticlericalisme ; Sexenni democràtic ; Restauració ; Vida política ; Moviments socials ; Pensament polític ; Oposició política ; Associacions polítiques ; Maçoneria
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1868 - 1923
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 314
select
print

Bookmark and Share
L'Ajuntament de Tremp entre 1868 i 1931 : continuïtat electoral i predomini republicà / Josep Armengol i Segú ; tesi de llicenciatura dirigida per la Dra. Conxita Mir i Curcó
Armengol i Segú, Josep


1993
273 p. : gràf. ; 30 cm
Text imprès per ordinador.



Matèries: Ajuntament ; Eleccions municipals ; Vida política ; Administració local ; Alcaldes ; Republicanisme ; Sexenni democràtic ; Restauració ; República espanyola II
Matèries:Ajuntament de Tremp
Àmbit:Tremp
Cronologia:1868 - 1931
Autors add.:Mir i Curcó, Conxita (Dir.)
Localització: B. Pública Maria Barbal (Tremp)


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 314
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Diego Caro Cancela : Parlamento y política en la Sevilla del siglo XIX. Manuel Sánchez Silva frente al proteccionismo catalán y los fueros vascos / Carlos Larrinaga
Larrinaga Rodríguez, Carlos


En: Historia y Política. Ideas, Procesos y Movimientos Sociales. Madrid, núm. 38 (Julio-Diciembre 2017), p. 388-391 (Recensiones
Ressenya de:
- Caro Cancela, Diego. Parlamento y política en la Sevilla del siglo XIX. Manuel Sánchez Silva frente al proteccionismo catalán y los fueros vascos / Diego Caro Cancela. Sevilla : Diputación de Sevilla, 2016


Matèries: Ressenyes ; Vida política ; Revolució liberal ; Sexenni democràtic ; Restauració ; Biografia ; Polítics ; Parlamentaris ; Pensament polític ; Pensament econòmic ; Proteccionisme
Matèries: Sánchez Silva, Manuel (1806-1881)
Àmbit:Utrera - Sevilla ; Sevilla ; Andalusia ; Catalunya ; País Basc ; Espanya
Cronologia:1806 - 1881
Accés: https://recyt.fecyt.es/index.php/Hyp/article/view/60997
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 314
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Federalismo regionalista catalán de base krausista durante el Sexenio Democrático (1868-1874) / Jordi Pomés-Vives
Pomés i Vives, Jordi


En: Historia contemporánea. Bilbao, núm. 55 (2017) , p. 421-446
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia. Resum, paraules clau i títol també en anglès.

Durant el Sexenni Democràtic es va manifestar a Catalunya un federalisme regionalista de base krausista ben diferenciat tant del federalisme anomenat intransigent, de base pimargallana, com del federalisme organicista de base krausista que defensava des de Madrid fonamentalment el republicanisme més d'ordre, encapçalat per Nicolás Salmerón o Emilio Castelar. Aquest federalisme regionalista català, que va tenir a Salvador Sanpere i Miquel (1840-1915) i a Eusebi Pascual i Casas (1837-1883) com els seus principals valedors alhora que teòrics, va postular la defensa d'una Catalunya ben integrada políticament com a Estat federal dins del conjunt de la nació espanyola (o ibèrica) -estructurada territorialment de forma federal-, encara que amb un alt grau de competències exclusives, amb l'objectiu que quedessin garantides les seves particularitats culturals, econòmiques i del dret civil. Cal emmarcar l'afirmació d'aquest federalisme dins del context de creixement del moviment cultural de la Renaixença catalana.


Matèries: Sexenni democràtic ; Republicanisme ; Federalisme ; Regionalisme ; Vida política ; Pensament polític ; Renaixença
Matèries: Sanpere i Miquel, Salvador (1840-1915) ; Pascual i Casas, Eusebi (1837-1883) ; Roca i Ferreras, Josep Narcís (1834-1891)
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:1868 - 1874
Accés: http://www.ehu.eus/ojs/index.php/HC/article/view/18092
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 314
select
print

Bookmark and Share
L'Humor gràfic a Barcelona : de La Flaca (1868) a la transició democràtica (1975-1978) / a cura de Santi Barjau, Antoni Guiral i Eloïsa Sendra



Barcelona : Efados, 2017
216 p,
ISBN 9788416547005

Catalunya és un país amb una llarga tradició en el camp de l'humor gràfic. Malgrat la censura que sempre han vigilat de ben a prop la feina dels caricaturistes més crítics, Barcelona ha estat un dels principals focus d'edició de premsa humorística del sud d'Europa. El nostre país ha donat alguns dels artistes més destacats d'aquest art irreductible i mordaç. La primavera de 2013 els principals especialistes en premsa satírica, humor gràfic i còmic, van reunir-se a L'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona per estudiar els aspectes més destacats de la nostra rica tradició humorística. Aquest llibre és fruit d'aquelles jornades, i repassa des de les primeres revistes satíriques del s. XIX a la transgressió descordada del Perich, passant per l'humor en la publicitat o durant el franquisme. Per primera vegada es fa una aproximació acadèmica d'aquesta profunditat i nivell a l'Humor gràfic d'aquest país. (Editorial).



Matèries: Humor gràfic ; Premsa satírica ; Dibuixants ; Revistes ; Còmic ; Publicitat ; Sexenni democràtic ; Vida política ; Franquisme ; Transició democràtica
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1868 - 1978
Autors add.:Barjau i Rico, Santi (Ed.) ; Guiral, Antoni (Ed.) ; Sendra i Salillas, Eloïsa (Ed.)


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 314
select
print
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Alcaldes de Girona (1868-1874) / Josep Clara i Resplandis
Clara i Resplandis, Josep


Girona : Ajuntament de Girona, 2017
151 p. ; 22 cm (Girona Biografies, 5) 
ISBN 9788484962281

Josep Clara ha reunit en un llibre la biografia dels sis alcaldes que van governar la ciutat de Girona durant el Sexenni Revolucionari (1868-1874). Un període en què, segons el propi autor, Girona era una ciutat "emmurallada, amb uns 15.000 habitants, dominada per les tradicions, considerada feudal i sacerdotal". Una ciutat on el passat medieval encara es feia present malgrat la revolució industrial i on no hi havia higiene ni carrers asfaltats. El primer va ser Pedro Barragán, d'origen extremeny, militar i guàrdia civil, que va fer un bon matrimoni amb una gironina i això li va permetre aconseguir un bon estatus social. Barragán va ser batlle en dues ocasions: durant quatre mesos entre finals de 1868 i principis de 1869 i durant un any entre febrer de 1872 i 1873. Entre 1869 i 1872 va governar Joaquim Masseguer, natural de Torroella de Montgrí i que va ser el que més temps va ostentar el càrrec: un total de tres anys. Per tant, també va ser el que va tenir temps de fer més coses per a a la ciutat. Era conegut pels seus negocis i és de l'únic que se'n conserva una fotografia. L'únic gironí en el càrrec durant aquest període va ser Joaquim Riera, molt jove (25 anys) i que només va durar dos mesos en el càrrec. Tot i això, va ser més reconegut en els cercles intel·lectuals de Barcelona per la seva faceta com a poeta i escriptor que no pas per la seva tasca al capdavant de l'alcaldia de Girona. Narcís Farró, nascut a Sarrià de Ter, va ocupar l'alcaldia durant un mes i una setmana. Dedicat als negocis, va acabar essent assassinat per una qüestió de deutes. Josep Prats i Font, originari de Tortellà, va ser alcalde entre maig de 1873 i gener de 1874. Durant la seva carrera política va tenir problemes perquè durant un temps se'l va considerar francès, tot i que ell va renunciar explícitament a aquesta nacionalitat. Finalment, el darrer alcalde d'aquest període va ser Ignasi Bassols, un personatge que les cròniques de l'època descriuen com un "camaleó polític", adaptable a qualsevol circumstància.(Diari de Girona).


Matèries: Biografia ; Alcaldes ; Sexenni democràtic ; Ajuntament ; Vida política
Matèries: Barragán García, Pedro (1820-1875) ; Riera i Bertran, Joaquim (1848-1924) ; Massaguer i Vidal, Joaquim (1816-1888) ; Farró i Albert, Narcís (1826-1889) ; Prats i Font, Josep (1832-1894) ; Bassols i de Rovira, Ignasi (1826-1890)
Àmbit:Girona
Cronologia:1868 - 1874
Autors add.:Ajuntament de Girona
Accés: https://cdn.girona.cat/sgdap/sgdapdocs/Alcaldes/Pedro_Barragan_Garcia.pdf
https://cdn.girona.cat/sgdap/sgdapdocs/Alcaldes/Joaquim_Riera_Bertran.pdf
https://cdn.girona.cat/sgdap/sgdapdocs/Alcaldes/Joaquim_Massaguer_Vidal.pdf
https://cdn.girona.cat/sgdap/sgdapdocs/Alcaldes/Narcis_Farro_Albert.pdf
https://cdn.girona.cat/sgdap/sgdapdocs/Alcaldes/Josep_Prats_Font.pdf
https://cdn.girona.cat/sgdap/sgdapdocs/Alcaldes/Ignasi_Bassols_Rovira.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; B. Carles Rahola (Girona)


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 314
select
print

Bookmark and Share
Discurso pronunciado por el joven Pedro Prat en el dia de la instalacion del Centro Católico-carlista de la ciudad de Manresa, en 24 febrero de 1870
Prat, Pedro


[Manresa?] : [s.n.], [1870 o post.]
[1] f. ; 45 * 32 cm
Lloc probable deduït del tít. i text datat el 24 de febrer de 1870. Tít. obtingut de l'epígraf.



Matèries: Sexenni democràtic ; Carlisme ; Discursos ; Associacions polítiques
Matèries:Centro Católico-carlista de Manresa
Àmbit:Manresa
Cronologia:[1870]
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 314
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Les Eleccions generals a Riudoms durant el Sexenni / Pere Anguera
Anguera i Nolla, Pere


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any IV, núm. 38 (octubre 1982), p. 12-14 : il. (Història
Notes. En aquest número el subtítol de la revista és: Full informatiu dels socis del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar.


Matèries: Sexenni democràtic ; Eleccions generals ; Comportament electoral
Àmbit:Riudoms
Cronologia:1868 - 1874
Accés: http://www.raco.cat/index.php/LoFloc/article/view/290644/378963
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; B. Pública de Tarragona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 314
select
print

Bookmark and Share
La Provincia : diario republicano-federal



[1872]-
Gerona : [s.n.], [1872]-
44 cm. Periodicitat desconeguda.
Capçalera tip. Avant-títol: Igualdad, fraternidad, justicia, libertad. Descripció basada en: año 2, núm. 159 (14 jul. 1873).



Matèries: Republicanisme ; Revistes ; Premsa política ; Federalisme ; Sexenni democràtic
Àmbit:Girona ; Catalunya
Cronologia:[1872 - 18??]
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



page 1 of 16
go to page                         

Database  FONS : Advanced form

   
Search:
in field:
 
1     
2   
3