Alexandre Olivar (1919-2018) / text prepared by Josep Massot
Massot i Muntaner, Josep


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 12 (2019) , p. 90-91 (In Memoriam) 

Alexandre Olivar (1919-2018) / text preparat per Josep Massot i Muntaner
Massot i Muntaner, Josep


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 12 (2019) , p. 191-192 (In Memoriam) 

"Adsumus", l'oració del consell municipal gironí / Pep Vila
Vila i Medinyà, Pep


En: Revista de Girona. Girona. Any 46, núm. 198 (gener-febrer 2000), p. 54-55 : il. (Tradicions) 

Deux nouveaux fragments polyphoniques antérieurs à l'Ars nova dans un manuscrit du monastère de Santa María de Vallbona / M. Carmen Gómez Muntané
Gómez i Muntané, M. Carmen


Paris : Créaphis, 1991
[11] p., [2] p. : música, facsím. ; 20 cm
Separata de: Aspects de la musique liturgique au Moyen Age, 1991, p. [177]-188.

Los Manuscritos del Monasterio de Vallbona (Lérida) / José Janini
Janini, José


En: Hispania sacra. vol. 30 (1962) , p. 439-452
Referències bibliogràfiques.

Pervivència d'una biblioteca litúrgica: fragments de còdexs de l'arxiu parroquial de Verdú a la Biblioteca de Catalunya / Anna Gudayol
Gudayol, Anna


En: Miscel·lània Litúrgica Catalana, Núm. 22 (2014) , p. [53]-94 : il.
Referències bibliogràfiques.

El Repertori litúrgic marià a Catalunya a finals del segle XVII : les antífones marianes majors de l'M 1168 del "Fons Verdú" de la Biblioteca de Catalunya / Josep M. Salisi i Clos ; [dirigida per: Antonio Ezquerro Esteban]
Salisi i Clos, Josep Maria


2012
Dirigida per: Ezquerro Esteban, Antonio. Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Filosofia i Lletres, Departament d'Art i Musicologia, 2012
3 vol. : il., música ; 30 cm
Dispobible també en versió digital. Bibliografia. Índex.

Aquesta tesi presenta l'estudi de la música mariana a Catalunya a finals del segle XVII, concretament, les quatre antífones marianes majors (Alma Redemptoris mater, Ave Regina caelorum, Regina caeli laetare i Salve Regina). Els documents musicals manuscrits de les catorze antífones estudiades i analitzades es troben dins el volum M 1168 del "Fons Verdú" de la Biblioteca de Catalunya. Les antífones triades són composicions d'una dotzena d'autors de la segona meitat del segle esmentat, uns compositors tots ells actius a l'àrea mediterrània peninsular. La tesi s'estructura en tres parts ben diferenciades. En la primera part s'hi reflecteix la contextualització social, política, religiosa i litúrgica del moment esmentat, a la vegada que l'estudi de la vida i obra dels diversos autors, així com també l'evolució històrica tant del text com de la música de les antífones marianes majors. En la segona part s'hi troba una exhaustiva anàlisi de cadascuna de les catorze antífones i la comparació diacrònica i sincrònica d'antífones d'altres autors europeus (francesos, anglesos, alemanys, italians i portuguesos) anteriors, coetanis i posteriors a les obres originals estudiades. I una tercera part on es presenta l'edició en partitura del repertori musical seleccionat amb els criteris de transcripció ben definits i detallats; i a la vegada, es presenten també les partitures antífones dels compositors europeus comparats. Les aportacions fonamentals que fa aquesta tesi són: -L'estudi, l'anàlisi i la transcripció d'un nombre destacable de composicions musicals litúrgiques, totes elles conservades en documents musicals autògrafs i que amplien en bona mesura el corpus de la música litúrgica del barroc hispànic; unes obres de compositors prou destacats en el seu moment, finals de segle XVII a la península. -L'estudi de la música litúrgica mariana i la seva evolució des de documents anteriors al Concili de Trento (mitjans de segle XVI) fins a inicis del segle XX. -L'ús de la música policoral dins de la música litúrgica hispànica a la segona meitat del segle xvii i la seva evolució i transformació segons la particular formació de les capelles musicals. -La manera com els compositors assimilaven els antics textos litúrgics i que com a autèntics artistes creadors (artesans) escrivien les seves obres musicals, unes veritables manifestacions artístiques. -L'estudi de les capelles musicals dels diversos centres religiosos de l'àmbit hispànic i, més concretament, del centre on foren conservats i copiats els manuscrits estudiats (en aquest cas, la població lleidatana de Verdú). -La recuperació i edició en partitura d'aquests materials musicals que en faciliti, a la vegada, la divulgació d'aquests materials musicals per a ús dels músics professionals i aficionats.

L'Ordinari d'Urgell de 1536 / Francesc Xavier Parés i Saltor
Parés i Saltor, Francesc Xavier


2000
Facultat de Teologia de Catalunya. Institut Superior de Litúrgia, 2000
408 p. ; 30 cm
Exemplar mecanografiat. Bibliografia.

L'Ordinari d'Urgell de 1536 / Francesc Xavier Parés i Saltor ; [introducció de: Joan Martí i Alanis]
Parés i Saltor, Francesc Xavier


2a ed.
La Seu d'Urgell : Societat Cultural Urgel·litana, 2002
333 p., 8 f. de làm. : il. col. ; 25 cm (Col·lectània Sant Pacià, 74 ) 
Tesi doctoral presentada i defensada a la Facultat de Teologia de Catalunya, Barcelona, 22 de juny de 2000. Bibliografia. A la part superior de la portada: Facultat de Teologia de Catalunya.
ISBN 8460742245

L'Ordinari d'Urgell de 1536 / Francesc Xavier Parés i Saltor ; [introducció de: Joan Martí i Alanis]
Parés i Saltor, Francesc Xavier


La Seu d'Urgell : Societat Cultural Urgel·litana, 2002
333 p., 8 f. de làm. : il. col. ; 25 cm (Col·lectània Sant Pacià, 74 ) 
Bibliografia. A la part superior de la portada: Facultat de Teologia de Catalunya.
ISBN 8486065771

Tabla, de, la musica de cant de orgue de diferents autors, esta continguda en lo present llibre de mi Joseph Segarra ÿ Colom pre. de la vila de Verdú
Font, Anton


[1691]
1 partitura ms. (842 p.), enquadernat ; 32 cm
Reproducció digital disponible a: Memòria Digital de Catalunya. A la portadella: Aquest llibre es de la Rnt. Comt. de Preves. de la vila de Verdú Bisbat de Solsona, per disposició y deixa ne feu a dita R. Comt. lo Rnt. Josep Segarra, y Colóm ... 1763. Títol al llom: Musica de cant de orga.

Recull d'unes 174 obres (misses, misses de difunts, vespres, completes, magníficats, antífones marianes majors, antífona mariana Sancta Maria succurre, misereres, himnes Ave maris stella, lamentació, motets, pro deffunctis, psalms invitatoris per a Nadal Christus natus est, vers O Crux, Goigs a Sant Francesc Xavier [inici], Domine Deus i Laus tibi Domine) d'Anton Font, Lluís Molins, Joan Cererols, Aniceto Bailón, Josep Reduà, Josep Soler, Magí Nuet, Josep Martí, Lluís Molins, Joan Barter, Vicente Garcia, Carlos Patiño, Bargués, Mestre de capella de la catedral de Saragossa, Lluís Vicenç Gargallo, Vicenç Garcia, Miquel Selma, Lluís Torres, Isidre Escorihuela, Cristóbal Galán, Egidio, Pedro Juan Viñes, Miquel Casals, Felip Perelló, Sebastià Bosquet, Josep Boldú, Miguel Ambiela, Josep Farrer [Ferrer], Joan Baseia, Francesc Prats, Francesc Torres, Gaspar Dotart, Josep Boldú, Miguel Tello, Francesc Soler, Raimundo Marcos, Antoni Teodor Ortells, Gabriel Argany, Joan Prim, Joan Verdalet, Capitán [Mateo Romero], Pau Marquès i anònims.

Tabla, de, la musica de cant de orgue de diferents autors, esta continguda en lo present llibre de mi Joseph Segarra ÿ Colom pre. de la vila de Verdú [Fitxer informàtic]
Font, Anton


[1691]
1 recurs electrònic
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

Recull d'unes 174 obres (misses, misses de difunts, vespres, completes, magníficats, antífones marianes majors, antífona mariana Sancta Maria succurre, misereres, himnes Ave maris stella, lamentació, motets, pro deffunctis, psalms invitatoris per a Nadal Christus natus est, vers O Crux, Goigs a Sant Francesc Xavier [inici], Domine Deus i Laus tibi Domine) d'Anton Font, Lluís Molins, Joan Cererols, Aniceto Bailón, Josep Reduà, Josep Soler, Magí Nuet, Josep Martí, Lluís Molins, Joan Barter, Vicente Garcia, Carlos Patiño, Bargués, Mestre de capella de la catedral de Saragossa, Lluís Vicenç Gargallo, Vicenç Garcia, Miquel Selma, Lluís Torres, Isidre Escorihuela, Cristóbal Galán, Egidio, Pedro Juan Viñes, Miquel Casals, Felip Perelló, Sebastià Bosquet, Josep Boldú, Miguel Ambiela, Josep Farrer [Ferrer], Joan Baseia, Francesc Prats, Francesc Torres, Gaspar Dotart, Josep Boldú, Miguel Tello, Francesc Soler, Raimundo Marcos, Antoni Teodor Ortells, Gabriel Argany, Joan Prim, Joan Verdalet, Capitán [Mateo Romero], Pau Marquès i anònims.

Llogar els ciris i revendre el refús. El consum de cera per a usos litúrgics a la Barcelona baixmedieval / Lluís Sales Favà, Carles Vela i Aulesa
Sales i Favà, Lluís


En: Anuario de Estudios Medievales. Barcelona. Vol. 52, núm. 1 (2022) , p. 209-234
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

A la baixa edat mitjana els grans temples cristians utilitzaven importants quantitats de cera, que era un producte exposat a les oscil·lacions del mercat mediterrani i que, en general, resultava cara. Per tal d'atenuar la despesa en cera, els administradors de les esglésies i els candelers van desenvolupar estratègies comptables i materials per tal de rebaixar-ne el cost. A partir de l'exemple de la ciutat de Barcelona, i especialment de la seva Seu, aquest article mostra com es desenvoluparen dos mecanismes principals, que a més sovint es combinaren, per tal de contenir aquesta despesa i facilitar l'accés a aquests productes imprescindibles per a la litúrgia: el lloguer dels grans ciris i la reutilització i revenda de la cera cremada però que encara es podia tornar a emprar.

La Seu d'Urgell, el último conjunto de iglesias : liturgia, paisaje urbano y arquitectura / Eduardo Carrero Santamaría
Carrero Santamaría, Eduardo


En: Anuario de Estudios Medievales. Barcelona. Vol. 40, núm. 1 (2010) , p. 251-291 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

En l'Edat mitjana central, la catedral de la Seu d'Urgell estava integrada per una família d'esglésies canònica, que es van mantenir en ús fins a dates tardanes, quan la tendència generalitzada era l'assimilació en un espai únic d'edificis dispersos altmedievals. El seu origen ha de buscar-se al començament del segle XI, quan en prop de tres dècades es va redefinir per complet tot el conjunt catedralici, amb un total de quatre esglésies -tres d'elles documentades per primera vegada en aquestes dates- envoltant a la principal de Santa María. En aquest treball també s'estudien les relacions litúrgiques entre les cinc esglésies, la seva vinculació a la canònica de la catedral i la seva advocació a alguns dels més importants centre de peregrinació de l'època.

Còdexs de cant pla a parròquies del Pla d'Urgell (segles XII-XV) : Castellnou de Seana, Golmés i el Palau d'Anglesola / Josep M. Salisi Clos
Salisi Clos, Josep Maria


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 13 (2022) , p. 125-133 (Estudis) 

Sovint s'ha considerat que l'actual comarca del Pla d'Urgell era erma pel que fa a la història de la musica. En aquest treball es constata que aquest fet no és exacte ja que en algunes poblacions la música hi era present fa més de 800 anys. L'estudi ve a mostrar distints documents de música litúrgica conservada com a tapes de llibres sagramentals i notarials que testimonien que la música formava part de les celebracions litúrgiques a les esglésies de la comarca.

El Missal de Sant Pere de Camprodon (ms. lat. 1333 BNF) : les relacions liturgicomusicals entre els monestirs besaluencs i occitans / Maria Incoronata Colantuono
Incoronata Colantuono, Maria


En: Síntesi : quaderns dels Seminaris de Besalú. Besalú, núm. 5 (2021) , p. 79-87 : il.
Número dedicat a: Els monestirs de l'antic comtat de Besalú revisitats: mirades transversals; Seminari dedicat a: Besalú i l'art medieval dispers i desaparegut. Notes a peu de pàgina.

El present article, tal com anuncia el títol, té com a objecte d'estudi un document cabdal per a la història litúrgica i la música litúrgica monàstica medieval del comtat de Besalú. Es tracta d'un Missal, actualment conservat a la Bibliothèque Nationale de France (BnF), testimoni emblemàtic dels vincles litúrgics i musicals entre els monestirs besaluencs i els occitans.

Les Basíliques de la seu episcopal d'Ègara : centre i perifèria : : VI Jornades de les Basíliques Històriques de la ciutat de Barcelona (13 i 14 de maig de 2021) / Julia Beltrán de Heredia Bercero, Gemma Garcia Llinares (ed.)

Jornades de les Basíliques Històriques de Barcelona (6es : 2021 : Barcelona )


Barcelona : Ateneu Universitari Sant Pacià : Facultat Antoni Gaudí d'Història, Arqueologia i Arts Cristianes : Facultat de Teologia de Catalunya, 2022
273 p., 67 p. de làm. : il. col. ; 24 cm
ISBN 9788412499025

Les basíliques de la seu episcopal d'Ègara: centre i perifèria" va comptar amb onze investigadors de sis centres de recerca diferents que van fer un repàs dels diferents aspectes que engloba un monument tan singular com la Seu d'Ègara: arqueologia, art, antropologia, història, religió, etc. Ha estat organitzada per la Facultat Antoni Gaudí amb la col·laboració del Museu de Terrassa i l'Ajuntament de Terrassa.

El Sacramentario de Vilabertrán / Jaume Marquès i Casanovas
Marquès i Casanovas, Jaume


En: Revista de Gerona. Girona. Año XIII, Núm. 38 (Pri. tri. 1967), p. 45-49

El Sacramentari de Santa Maria de Vilabertran ; (Paris, BnF, lat. 1102) / Miquel S. Gros i Pujol
Gros i Pujol, Miquel dels Sants


En: Miscel·lània Litúrgica Catalana, Núm. 19 (2011) , p. 47-202

Un Misal del siglo XV : donativo de D. Francisco Asenjo Barbieri / Manuel Creus Esther
Creus Esther, Manuel


En: Boletín de la Biblioteca-Museo Balaguer. Vilanova i la Geltrú. Año IV, núm. 36 (26 de septiembre 1887), p. 1-2
Notes a peu de pàgina.