português | español | français | català

logo

Database search

Database:
FONS
Search:
SEQUIES []
References found:
314   [Refine the search]
Showing:
1 .. 20   in format [Default]
page 1 of 16
go to page                         


1 / 314
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Canal Auxiliar d'Urgell / Esteve Mestre Roigé, Ton Solé Bonet
Mestre i Roigé, Esteve


En: Quaderns de El Pregoner d'Urgell. Bellpuig, núm. 38 (2024) , p. 3-30 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Ara, després de fer una nova recerca, tornem a tractar de nou el tema del Subcanal o Canal Auxiliar de l'Urgell, amb aportacions sobre el primer intent per fer el subcanal, projecte que va fer l'enginyer Domènec Cardenal (1896-1898), les relacions de la Canadenca amb la Societat Canal d'Urgell i l'evolució de les obres de la seva construcció al llarg dels anys 30 del s. XX.


Matèries: Infraestructures d'aigües ; Canals ; Irrigació ; Séquies ; Projectes ; Enginyers
Matèries: Cardenal Gandasegui, Domingo (1825-1901)
Matèries:Canal Auxiliar d'Urgell
Àmbit:Pla d'Urgell ; Noguera ; Segrià
Cronologia:[1852 - 1938]
Autors add.:Solé i Bonet, Ton
Accés: https://raco.cat/index.php/QuadernsPregonerUrgell/article/view/429929
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Biblioteca Municipal Isidor Cònsul (Bellpuig); B. Central Comarcal (Tàrrega)


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 314
select
print

Bookmark and Share
La Sèquia i els canareus / Ramon Adell Chillida
Adell Chillida, Ramon


En: Lo Rafal. Alcanar, núm. 140 (tardor 2021), p. 26-27 : il. (Cetros i ferramentes



Matèries: Séquies ; Infraestructures d'aigües
Àmbit:Alcanar
Cronologia:2021
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa); Universitat Rovira i Virgili; B. Trinitari Fabregat (Alcanar)


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 314
select
print

Bookmark and Share
Hem anat d'excursió per on passava la sèquia / Ramon Adell Chillida
Adell Chillida, Ramon


En: Lo Rafal. Alcanar, núm. 139 (estiu 2021), p. 26-27 : il. (Cetros i ferramentes



Matèries: Séquies ; Infraestructures d'aigües
Àmbit:Alcanar
Cronologia:2021
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa); Universitat Rovira i Virgili; B. Trinitari Fabregat (Alcanar)


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 314
select
print

Bookmark and Share
El Segon canal de navegació i la seva incidència socioeconòmica a Amposta i a Sant Carles de la Ràpita / Francesc A. Barado
Barado Moreno, Francesc A.


En: Ràpita : Revista Mensual d'informació local. Any XXXVIII, Núm. 451 (gener 1997), p. 30-32 : il.



Matèries: Canals ; Séquies ; Navegació ; Irrigació ; Empreses
Matèries:Real Compañía de Canalización y Riegos del Ebro
Àmbit:Terres de l'Ebre ; Ebre, riu
Cronologia:[1850 - 1900]
Localització: B. Pública de Tarragona; B. Sebastià Juan i Arbó (Amposta); Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa)


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 314
select
print

Bookmark and Share
Processos d'aprofitament d'aigua: Alcanar i el riu Sénia : s. XVIII-XIX / Joaquim Virgili Guàrdia
Virgili i Guàrdia, Joaquim


En: 134695 II Congrés d'Història d'Alcanar : Alcanar, 1, 2 i 3 de desembre de 2000. Alcanar : Ajuntament d'Alcanar, 2003. p. 447-464



Matèries: Aprofitament d'aigües ; Rius ; Irrigació ; Conreu de regadiu ; Séquies ; Molins d'aigua
Àmbit:Alcanar ; Sénia, riu de la ; País Valencià ; Montsià
Cronologia:[1700 - 1900]
Localització: Universitat Rovira i Virgili; B. Centre de Lectura de Reus; B. Popular (Ulldecona); B. Trinitari Fabregat (Alcanar); Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa); B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 314
select
print

Bookmark and Share
L'Aprofitament del riu de la Sénia a Alcanar / Helena Fibla, Toni Forcadell, Jordi Arasa
Fibla Reverter, M. Helena


En: 134695 II Congrés d'Història d'Alcanar : Alcanar, 1, 2 i 3 de desembre de 2000. Alcanar : Ajuntament d'Alcanar, 2003. p. 431-445



Matèries: Molins d'aigua ; Séquies ; Abastament d'aigües ; Rius
Àmbit:Alcanar ; Sénia, riu de la
Cronologia:[0000 - 2000]
Autors add.:Forcadell i Vericat, Antoni ; Arasa i Centelles, Jordi
Localització: Universitat Rovira i Virgili; B. Centre de Lectura de Reus; B. Popular (Ulldecona); B. Trinitari Fabregat (Alcanar); Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa); B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 314
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Carrer del Perill / text: Josep Brugada i Gutiérrez-Ravé
Brugada i Gutiérrez-Ravé, Josep


En: Revista de Girona. Girona, núm. 342 (gener-febrer 2024), p. 50-51 : il. (Història


Matèries: Carrers ; Nomenclàtors ; Estructura urbana ; Séquies ; Rius
Àmbit:Girona
Cronologia:[1000 - 1900]
Accés: https://raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/421317
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; Universitat Autònoma de Barcelona; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona; Biblioteca Borja (URL); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 314
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Els Recs del pla i les nàiades / Marc Marí i Romeo, Bep Pujol i Fuster
Marí i Romeo, Marc


En: Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Torroella de Montgrí (2014) , p. 123-132 : il.


Matèries: Séquies ; Fauna ; Mol·luscs
Àmbit:Torroella de Montgrí
Cronologia:2013
Autors add.:Pujol i Fuster, Bep
Accés: https://raco.cat/index.php/LlibreFestaMajor/article/view/280663
Localització: B. Pere Blasi (Torroella de Montgrí); B. Carles Rahola (Girona)


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 314
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Molí de Vilanoveta al llarg de la història / Marc Sans Gilabert
Sans Gilabert, Marc


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 10 (2023) , p. 80-84 : il. (Arquitectura i urbanisme
Notea a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

En aquest article repassem els 800 anys d'història del molí fariner de Vilanoveta o de Sant Anastasi, situat a l'actual barri de la Bordeta de Lleida. Els dos noms es refereixen, per una banda, a l'antic veïnat de Vilanoveta de l'Horta o Fontanet, i per l'altra, a la imatge del patró de Lleida que presidia la porta.


Matèries: Arquitectura popular ; Molins fariners ; Séquies ; Horta
Matèries:Molí de Vilanoveta de Lleida
Àmbit:Bordeta, la - Lleida
Cronologia:[1192 - 2023]
Accés: https://raco.cat/index.php/Shikar/article/view/424868
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 314
select
print
Text complet
Bookmark and Share
500 anys del rec del Molí de Pals / Baltasar Parera i Coll
Parera i Coll, Baltasar


En: Revista del Baix Empordà. Palamós, núm. 48 (març 2015), p. 109-110 : il. (Història


Matèries: Irrigació ; Molins ; Séquies ; Conreu de regadiu ; Arròs
Àmbit:Pals
Cronologia:[2015]
Accés: https://revistabaixemporda.cat/hemeroteca/
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Municipal (La Bisbal d'Empordà); B. Popular (Palafrugell); B. Octavi Viader i Margarit (Sant Feliu de Guíxols); B. Mercè Rodoreda (Castell-Platja d'Aro); B. Pere Blasi (Torroella de Montgrí)


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 314
select
print

Bookmark and Share
1908/2008 : primer centenari de la Comunitat de Regants del Rec del Molí de Pals / textos: Fundació Josep Pla, [et al.]



Pals : Comunitat de Regants del Rec del Molí de Pals, 2008
79 p. : il. ; 24 cm



Matèries: Comunitats de regants ; Commemoració ; Séquies ; Molins d'aigua ; Irrigació
Matèries:Comunitat de Regants del Rec del Molí de Pals
Àmbit:Pals
Cronologia:1908 - 2008
Autors add.:Comunitat de Regants del Rec del Molí de Pals ; Fundació Josep Pla
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; B. Carles Rahola (Girona); B. Municipal (Pals)


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 314
select
print

Bookmark and Share
El Cultivo del arroz en el Bajo Ampurdán : informe de la Comunidad de Regantes y del Sindicato Arrocero del Ampurdán / Comunidad de Regantes de la Acequia del Molí de Pals

Comunitat de Regants del Rec del Molí de Pals.


Palafrugell : Imprenta M. Palé, 1908
14 p. ; 22 cm
Informe del 13 de Setembre del 1908.



Matèries: Comunitats de regants ; Conreus ; Arròs ; Informes ; Séquies
Àmbit:Pals
Cronologia:1908
Autors add.:Sindicato Arrocero del Ampurdán
Localització: Universitat de Barcelona; B. Popular (Palafrugell)


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 314
select
print

Bookmark and Share
El Cultivo del arroz en el Bajo Ampurdán : escrito de la Comunidad remitido al Gobernador Civil y á los Ministros de Gobernación y Fomento, recurriendo contra las multas impuestas por el Gobernador de Gerona á varios cultivadores de arroz por decreto de 26 de septiembre de 1908

Comunitat de Regants del Rec del Molí de Pals.


Palafrugell : Imprenta M. Palé, 1908
16 p. ; 22 cm



Matèries: Comunitats de regants ; Exposicions al govern ; Conreus ; Arròs ; Sancions administratives ; Séquies
Àmbit:Pals
Cronologia:1908
Localització: Universitat de Barcelona; B. Fages de Climent (Figueres)


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 314
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Rescloses, síquies i molins al terme del monestir de Santes Creus / Maribel Serra, Antoni Virgili
Serra i Pallarès, Maribel


En: La Resclosa : estudis de la Vall del Gaià. Vila-rodona, núm. 26 (2022) , p. 7-32 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

En aquest article s'estudien els sistemes hidràulics i els seus components en l'àmbit territorial del monestir cistercenc de Santes Creus a la riba del riu Gaià, ja des de l'edat mitjana. Se situen en l'espai i el temps i s'analitzen els mecanismes jurídics a través dels quals el cenobi va acaparar els drets sobre l'ús de les aigües, sobre els molins i com es va gestionar la seva explotació.


Matèries: Molins d'aigua ; Infraestructures d'aigües ; Rius ; Séquies ; Monestirs ; Drets i privilegis ; Edat mitjana ; Fonts documentals
Àmbit:Gaià, riu ; Santes Creus - Aiguamúrcia ; Aiguamúrcia ; Vila-rodona ; Pont d'Armentera, el ; Alt Camp
Cronologia:[1100 - 1500]
Autors add.:Virgili i Colet, Antoni
Accés: https://raco.cat/index.php/Resclosa/article/view/414387
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Pública de Tarragona; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 314
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Els Molins i els sistemes hidràulics de les quadres de Mas d'en Bru i la Solana (Salomó, segles XIII-XV) / Antoni Virgili
Virgili i Colet, Antoni


En: La Resclosa : estudis de la Vall del Gaià. Vila-rodona, núm. 26 (2022) , p. 33-38 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

En aquest article s'estudien els sistemes hidràulics (cals de molins i séquies) i els espais agraris associats existents en l'actual terme municipal de Salomó (el Tarragonès), a la riba esquerra del Gaià, durant l'edat mitjana des d'un vessant documental. Les escriptures aporten la cronologia més antiga de les restes, l'estructura del domini senyorial i la seva evolució al llarg dels segles medievals, axí com la gestió d'aquests complexos mitjançant establiments emfitèutics. Aquesta recerca s'insereix en el context de l'aprofitament hidràlil intensiu del Gaià durant l'edat mitjana. A la vegada, pretén posar en valor les restes d'aquests molins com a part del patrimoni històric i arqueològic.


Matèries: Molins d'aigua ; Infraestructures d'aigües ; Irrigació ; Séquies ; Emfiteusi ; Fonts documentals ; Sòl agrícola ; Baixa edat mitjana ; Patrimoni cultural
Àmbit:Salomó
Cronologia:[1200 - 1500]
Accés: https://raco.cat/index.php/Resclosa/article/view/414446
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Pública de Tarragona; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 314
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Rec d'Igualada / [ressenya de] Gemma Estrada
Estrada i Planell, Gemma


En: Frontissa : butlletí de la CCEPC. Barcelona, núm. 44 (desembre 2022), p. 21 (Ressenyes i novetats
Ressenya de:
. El Rec d'Igualada : un estudi socioeconòmic sobre la formació i el desenvolupament d'un barri industrial / Pere Pascual i Domènech, [et al.]. Igualada : Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, 2022


Matèries: Ressenyes ; Séquies ; Infraestructures d'aigües ; Abastament d'aigües ; Conreu de regadiu ; Vinya ; Fàbriques ; Industrialització ; Desenvolupament urbà ; Arqueologia industrial
Matèries:Rec d'Igualada
Àmbit:Barri del Rec - Igualada
Cronologia:[1750 - 2022]
Accés: https://www.frontissa.cat/documents/frontissa.cat/revistes/frontissa-44.pdf [Exemplar complet]
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 314
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Séquia major, patrimoni oblidat / Joan Pifarré Vidal
Pifarré i Vidal, Joan


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 9 (2022) , p. 21-26 : il. (Patrimoni
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Aquest article recull aspectes històrics, culturals, geogràfics, agraris, econòmics, socials i polítics vinculats a la Séquia Major o, com s'anomenava antigament, Séquia del Segrià. Volem fer una aproximació des de diferents àmbits per valorar l'impacte d'aquest antic reg lleidatà que data de mitjans de segle xii i que és un dels més antics de Catalunya. La construcció de la Séquia Major durant la regència d'Alfons "el Cast" va permetre tancar el perímetre de regadiu per la part nord-oest de Lleida. El marge nord-est i sud de Lleida estava regat per la Séquia de Fontanet i la d'Alcarràs, d'origen andalusí. La Séquia Major va formar l'Horta tal com l'entenem avui en dia. I no solament la va configurar com un espai agrari, també com un espai social on actualment hi viuen prop de 5000 habitants amb una llarga tradició "agrocultural". Cal reivindicar aquest important patrimoni material i immaterial de Ponent.


Matèries: Patrimoni cultural ; Séquies ; Irrigació ; Conreu de regadiu ; Agricultura
Matèries: Andrés i Puigdollers, Pere (1814-1883) ; Masó i Valentí, Rafael (1880-1935) ; Raventós, família
Matèries:Séquia Major
Àmbit:Segrià
Cronologia:[1150 -2022]
Accés: https://raco.cat/index.php/Shikar/article/view/412256
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 314
select
print
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Un Judici sobre les aigües de Martorelles. Justícia, poder i molins a començaments del segle XI
Vilaginés i Segura, Jaume


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 38 (gener 2023), p. 9-35 : il. (Miscel·lània
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Inclou annex: Pergamí, transcripció i resum del document. Resums en català i anglès.

Un judici de l'any 1027 a Martorelles serveix per observar els canvis que es van produir en la societat dels comtats catalans a començaments del segle XI. El plet havia de dirimir el conflicte generat pel pas de les aigües que travessaven les propietats dels demandants i anaven a nodrir uns molins. El demandat adduïa que el rec funcionava des de feia temps, tot i que no podia demostrar-ho. Els litigants eren personatges poderosos que formaven part de l'entorn del president del tribunal, Gombau de Besora. Aquest va acabar amb la disputa a través d'un acord que no perjudicava cap de les parts. Era una manera de resoldre els conflictes que trencava amb la forma habitual de solucionar els litigis i esdevindria general més endavant. Gombau de Besora argumentava que la seva proposta impedia que s'haguessin de destruir els molins. Els molins eren una eina fonamental en el canvi que s'estava produint en el sistema de producció alimentari basat en els cereals. Les novetats en el sistema de producció venien determinades pel creixement demogràfic i econòmic del moment.


Matèries: Alta edat mitjana ; Judicis ; Recursos hídrics ; Drets i privilegis ; Molins ; Séquies ; Fonts documentals
Àmbit:Martorelles
Cronologia:1027
Accés: https://www.molletvalles.cat/ca/recursos/notes-38.pdf/view [exemplar complet]
https://raco.cat/index.php/Notes/article/view/412753
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Museu de Granollers (Àrea d'Història); Universitat de Girona; B. Can Pedrals (Granollers); Universitat de Lleida; B. Can Mulà (Mollet del Vallès); Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Biblio(a)teneu (Sant Fost de Campsentelles); Arxiu Comarcal del Vallès Oriental (Hemeroteca Municipal Josep Móra de Granollers); B. La Grua (Montmeló); Centre d'Estudis de Granollers; Arxiu Històric de Sabadell; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 314
select
print

Bookmark and Share
Melcior Guàrdia, Mas Dordal i el projecte d'irrigació del terme municipal d'Almacelles al darrer terç del segle XVIII / per Enric Vicedo i Rius
Vicedo i Rius, Enric


En: Territori i societat, el paisatge històric : història, arqueologia, documentació. Lleida. Vol. VII (2015) , p. 127-154 : il. (Dossier. El paisatge en èpoques de transició al llarg del darrers dos mil anys) 
Edició a cura de Jordi Bolòs. Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

L'any 1774, Melcior Guardia esdevenia senyor d'Almacelles prèvia compra de la senyoria del terme a la corona, la qual cosa es traduïa en respondre de l'enorme endeutament que s'havia acumulat després de decennis de despoblament. El seu objectiu era tenir-ne el control integral, per la qual cosa s'endeutà amb el Capítol de Lleida per a els delmes del terme. Encarrega el disseny del nou poble de planta octogonal a l'arquitecte barceloní Mas Dordal. Tol i que els contractes emfitèutics no es materialitzen fins l'any 1800 amb el seu fill Jaume, a poc a poc s'anaren incorporant els pobladors que havien de posar en cultiu una part del terme. El gran problema era el dèficit hídric de la zona, fet comú a la zona plana de la Catalunya occidental. Per lot això, a partir de l'any 1780 el mateix Mas Dordal rebé l'encàrrec de planificar una sèquia que prengués l'aigua del riu Noguera Ribagorçana, una mica més avali de l'origen de la sèquia de Pinyana. En aquest treball s'estudia la realitat econòmica d'Almacelles, els informes i treballs realitzats per crear el nou rec i les gestions per implicar el Capítol de Lleida i els marquesos de Llupià i Alfarrà, fins el moment en que Guàrdia opta per incorporar-se al projecte del canal de Tamarit, projectat per l'enginyer Inchauste. Analitzem també els suggeriments que fa Dordal per la concreció d'un rec que tardarà més de cent anys en regar les terres d'Almacelles.



Matèries: Recursos hídrics ; Infraestructures d'aigües ; Irrigació ; Projectes ; Edat moderna ; Séquies ; Arquitectes ; Enginyers ; Fonts documentals
Matèries: Guàrdia, Melcior ; Mas i Dordal, Josep ; Inchauste, Manuel
Àmbit:Almacelles
Cronologia:1774 - 1800
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 314
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Aproximació als materials arqueològics de la fase final del Rec Comtal al seu pas per l'antic mercat del Born / Josefa Huertas Arroyo, Núria Miró i Alaix i Toni Fernández Espinosa
Huertas i Arroyo, Joséfa


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 15 (2021) , p. 160-191 : il. (Notes i estudis
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La recerca a l'àrea arqueològica del Born ha confirmat la importància del Rec Comtal per entendre el funcionament d'aquesta part del barri de la Ribera. Les intervencions arqueològiques realitzades han aportat un gran volum de materials, incrementat gràcies al projecte de recerca ArqueoBorn d'El Born CCM. Un dels objectius del treball és contextualitzar el Rec dins d'aquesta part de la ciutat: la xarxa de sanejament, les cases que hi tenien accés directe i l'anàlisi dels materials, posant l'èmfasi en les continuïtats i discontinuïtats de les formes segons els moments d'ús, comparant-los amb els d'altres zones de l'àrea arqueològica del Born. L'estudi proporciona informació sobre la vida quotidiana i ajudarà a crear tipologies i afinar cronologies basant-nos en els contextos arqueològics, segellats el 1719.


Matèries: Arqueologia urbana ; Excavacions arqueològiques ; Jaciments arqueològics ; Restes ceràmiques ; Séquies ; Abastament d'aigües ; Vida Quotidiana ; Arqueologia
Matèries:Séquia Comtal de Barcelona ; Born Centre Cultural
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[1600 - 1719] 1998 - 2021
Autors add.:Miró i Alaix, Núria ; Fernández i Espinosa, Toni
Accés: http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/quarhis/15/08-Huertas-Miro-Fernandez.pdf
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



page 1 of 16
go to page                         

Database  FONS : Advanced form

   
Search:
in field:
 
1     
2   
3