La Barbaria / Ramir lacas
Lacasa Laosa, Ramir


En: Revista del Baix Empordà. Palamós, núm. 66 (setembre 2019), p. 79-83 : il. (Història) 
Notes.

Les Torres de guaita i de defensa / Jaume Noguer Gómez
Noguer Gómez, Jaume


En: Revista del Baix Empordà. Palamós, núm. 61 (juny 2018), p. 3-10 : il. (El tema. Torres de guaita) 

La Torre del port de Pals / Narcís Subirana
Subirana Feliu, Narcís


En: Revista del Baix Empordà. Palamós, núm. 61 (juny 2018), p. 13-20 : il. (El tema. Torres de guaita) 
Notes.

La Batalla de Baltarga en el joc de la política comtal del segle X : la mort d'Ermengol d'Osona i la successió del comtat d'Urgell / Oliver Vergés i Pons
Vergés Pons, Oliver


En: Anuario de Estudios Medievales. Barcelona. Vol. 48, núm. 2 (2018) , p. 901-923
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

La mort del comte Ermengol d'Osona a la batalla de Baltarga (c. 940) ha estat interpretada de dues maneres totalment oposades. Per a alguns, aquesta batalla va consistir en una topada entre catalans i nòmades hongaresos, mentre que per a d'altres fou un enfrontament entre les principals cases comtals catalanes. En aquest article abordarem la principal historiografia sobre el tema i situarem l'enfrontament de Baltarga al centre del joc de la política comtal catalana de mitjan segle X, rebutjant així les tesis que parlen d'un xoc contra hordes hongareses. Des del primer terç de la desena centúria diverses tensions van enfrontar les cases comtals de Barcelona i Cerdanya, unes tensions que van derivar en un enfrontament armat a la dècada del 940 per dirimir la successió del comtat d'Urgell i l'hegemonia als comtats catalans entre els fills i néts de Guifré el Pelós.

La Nissaga marinera dels Jover de la Caldeta : 3ls inconvenients de viure al segle XVII / Francesc Rodríguez Santos
Rodríguez Santos, Francesc


En: El Sot de l'Aubó. Canet de Mar, núm. 65 (2018) , p. 21-22 : il.
Notes. Resums en català i anglès.

Històries de pirates / Joan Ballart Clos
Ballart i Clos, Joan


En: El Sot de l'Aubó. Canet de Mar, núm. 16 (2006) , p. 31-33 : il.

Una Ràtzia del califat de Còrdova a la costa catalana / Joan Ballart Clos
Ballart i Clos, Joan


En: El Sot de l'Aubó. Canet de Mar, núm. 15 (2006) , p. 18-21 : il. (Conferència) 

Besalú al setge d'Almenara / Miquel Llosas Serrat-Calvó
Llosas i Serrat-Calvó, Miquel


En: 015752 I Assemblea d'Estudis sobre el Comtat de Besalú (1968) : Actes. [Besalú] : Amigos de Besalú y su Condado, DL 1972. p. 91-98

Clamores que el abad de Camprodon y su comunidad elevan a Dios y al Rey / Carlos Serra Vidal
Serra Vidal, Carlos


[Barcelona] : [el autor], DL 1996
40 p. ; 21 cm

Es relaten les queixes de l'Abat, per morts, danys i espolis, ocasionats a serfs, honors i predis del Monestir, quan les ràtzies organitzades per homes de Besalú, entre els anys 1234 i 1240.

"El Día en el que Barcelona va a morir" : La campaña de Almanzor contra los condados catalanes / Virgilio Martínez Enamorado
Martínez Enamorado, Virgilio


En: Desperta Ferro : Antigua y medieval. Madrid, núm. 52 (2019) , p. 44-50 : il
Número dedicat a "Almanzor".

De les desenes de ràtzies dirigides per Almansor, aquella llançada contra els comtats catalans va ser, potser, una de les més brutals i notòries. El resultat més evident va ser la presa i saqueig de la ciutat de Barcelona, i la venda com a esclaus de la població supervivent. Les conseqüències del fet van ser, a més, d'enorme profunditat per a l'esdevenir de la regió perquè, d'ara endavant, els comtats catalans van decidir trencar els seus vincles de vassallatge amb el regne Franco (per no haver acudit en el seu auxili) i van inclinar la balança cap a la independència de facto de tota la Marca Hispànica.

Mir Geribert, el senyor del Penedès : el noble que va desafiar el Casal de Barcelona / per Pere Puig, amb l'assessorament de José Enrique Ruiz-Domènec
Puig, Pere


En: Sàpiens. Barcelona. núm. 189 (desembre 2017), p. 42-46 : il. (Reportatges. Edat mitjana) 

Un litigi territorial entre l'abat de Sant Cugat del Vallès i el senyor més poderós del Penedès, Mir Geribert, va desencadenar la pitjor rebel·lió interna al comtat de Barcelona al llarg de tota la seva història. Geribert es va autoproclamar príncep d'Olèrdola, va pactar amb els sarraïns i es va enfrontar obertament al comte.

Una frontera oblidada : atacs i desembarcaments de corsaris nordafricans a Catalunya , València i Balears : 1571-1650 [Fitxer informàtic] / Santiago Colomar Ferrer ; [dirigida per: Ernest Belenguer Cebrià]
Colomar Ferrer, Santiago


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2016
1 recurs electrònic (376 p.)

A finals del segle XVI, la Mediterrània es va convertir en una frontera políticament oblidada. Els problemes de l'Imperi Turc, les dificultats financeres de la Monarquia Hispànica, la situació a Flandes i les aspiracions de Felip II a la corona portuguesa propiciaren la signatura de diverses treves entre els dos imperis (1577-1581). Aquest oblit polític i els problemes econòmics deixaren en un estat precari la defensa dels territoris mediterranis de la Monarquia Hispànica, provocant el retard en l'acabament de les obres de fortificació, la degradació de les guarnicions de soldats i la falta d'armes i municions. Aquest fet i l'aparició d'un corsarisme barbaresc cada vegada més intens, va provocar la militzarització de la societat civil, amb diferents intensitats segons les zones. Aquest fenomen es va intensificar a la primera meitat del segle XVII, quan el problema del bandolerisme es va accentuar a Catalunya, València i Balears. En aquesta etapa d'oblit polític i precaritetat defensiva, les torres es convertiren en l'element més important per fer front a les noves formes de guerra corsària, basades en les incursions a petita escala. Malauradament, aquesta xarxa de torres només oferia garanties al regne de València i la defensa per mar era deficient perquè no sempre existiren flotes de vigilància litoral. Aquesta situació va deixar la costa de Catalunya, València i Balears amb poques opcions davant el corsarisme barbaresc, que va culminar a la dècada de 1640. Aquesta activitat corsària procedia sobretot de la Regència d'Alger, que a finals del segle XVI es va convertir en una província perifèrica i autònoma de l'Imperi Turc. Entre 1571 i 1610, els corsaris nordafricans utilitzaren sobretot vaixells tradicionals i la pràctica més habitual foren les petites incursions. Entre 1611 i 1650, amb l'aparició dels vaixells a vela, rodons i d'alt bord, augmentaren les captures en alta mar, però els musulmans continuaren utilitzant embarcacions tradicionals, de manera que no desaparegueren les petites ràtzies per sorpresa. Els magrebins ocasionaren nombrosos danys a les poblacions costaneres perquè, a més de fer captius, assaltaren i cremaren viles, destruïren collites, robaren i mataren ramats, profanaren esglésies, enderrocaren torres, atacaren barques de pesca, perjudicaren el comerç marítim i tallaren comunicacions per mar. L'impacte humà i material d'aquests atacs corsaris va agreujar la situació econòmica de les famílies i poblacions de la costa, especialment delicada a la primera meitat del segle XVII.

Campanya Andalucina : contra Vic i Taradell (841) fins ara desconeguda / per Dolors Bramon
Bramon i Planas, Dolors


En: Revista Vic. Vic (2002) , p. 5-9

Cataluña ante los ataques de la armada otomana y del corso norteafricano, 1504-1571 / Eloy Martín Corrales
Martín Corrales, Eloy


En: Barcelona quaderns d'història. Barcelona, núm. 21 (2014) , p. 247-262
Número monogràfic: Barcelona i el mar. Homenatge a Antoni de Capmany, 1742-1813. Notes a peu de pàgina.

Documents. La Torre de la Mora / Sanç Capdevila
Capdevila i Felip, Sanç


En: Estudis altafullencs. Altafulla, núm. 3 (1979) , p. 85-89
Inclou la transcripció de 2 documents.

El Saqueig de Súria per Ramon Folc VI de Cardona / Marc Torras i Serra
Torras i Serra, Marc


En: 096171 XXXIX Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos : Cardona, 22 i 23 d'octubre de 1994. Vol. I. [Cardona] : Foment Cardoní. Patronat Municipal de Museus, DL 1997. p. 31-338

Apèndix documental.

La Batalla de Sant Salvador de les Espases / Miquel Gracia i Domènech
Garcia i Domènech, Miquel


En: 096163 XLIV Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos : acta, ponències i comunicacions: Sant Vicenç de Castellet (Bages), 20 i 21 d'octubre de 2001. Manresa : Centre d'Estudis del Bages, 2002. p. 253-256

Bibliografia.

Una algarada andalusina a la Costa Brava, l'any 935 / Dolors Bramon ; Rosa Lluch
Bramon i Planas, Dolors


En: Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia. Barcelona, núm. 30 (2009-2010) , p. 85-92 : il.
Notes a peu de pàgina.

Relacions entre el comtat de Foix i el bandolerisme a l'Alt Urgell i la Cerdanya durant el segle XVI / Lluís Obiols Perearnau
Obiols i Perearnau, Lluís


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. Annals 2008-09, núm. 6 (octubre 2010), p. 111-132 : il.
Bibliografia. Notes. Resum en català i anglès.

Durant les primeres dècades dels segle XVI, el vescomtat de Castellbò, a cavall de les actuals comaques de l'Alt Urgell i el Pallars Sobirà, va patir un seguit de canvis de titularit fins que va ser posat sota jurisdicció reial. El vescomtat, que pertanyia als comtes de Foix des del segle XIII, representava per a aquest llinatge una magnífica porta d'entrada al sud dels Pirineus que els interessava mantenir sota control. La intromissió reial suposava la pèrdua d'aquest territori i el fixament d'una frontera que, a grans trets, seguia la línia de carena que actualment divideix Espanya i Andorra de França. Aquest moment coincideix amb un auge del bandolerisme i de les incursions i ràtzies protagonitzades pels que la documentació contemporània anomenava hugonots, ben sovint procedents del comtat de Foix. Bona part d'aquestes incursions eren guiades i comandades per senyors bandolers locals, especialment per membres de la família Cadell.

El Castell de Sant Nicolau en el Puig de las Reliquias de Camprodón y otros estudios / Carlos Serra Vidal
Serra Vidal, Carlos


Barcelona : Dux Editorial, 2008
262 p. : il. ; 22 cm
ISBN 978-84-935933-7-7

"Quan l'any 1995, el dia 6 de Desembre, festivitat de Sant Nicolás de Bari, vaig donar fi a l'opuscle des Castell de Camprodon al Puig de les Relíquies, vaig ometre incloure, per desconèixer-los en aquells dies, certs esdeveniments relacionats amb l'origen del Castell i el seu esdevenir inicial, i que posteriorment, i a mesura que les meves indagacions sobre diversos temes de Camprodon anaven progressant, vaig anar abocant en posteriors escrits. Primer, en el dau a llum en 1996, denominat "Clams que l'Abat de Camprodón i la seva comunitat, eleven a Déu i al Rei", on es relaten les queixes de l'Abat, per morts, danys i espolis, ocasionats a serfs, honors i predis del Monestir, quan les ràtzies organitzades per homes de Besalú, entre els anys 1234 i 1240. I després, en El monestir de Sant Nicolau de Camprodón. Les canonesas reglessis de Sant Agustín al Puig de les Relíquies, publicat en 1997, en el qual es narra la vida i miracles d'unes Canonesas reglessis de Sant Agustín, possessionades en el deshabitat Convent del Puig de les Relíquies. En considerar aquestes notícies, prou significatives per a aclarir certs aspectes del Castell, no exposats en la primera edició, he cregut convenient donar-les a conèixer, incloent-les, com és lògic i natural, en el present treball, que ara i per a millor enteniment, encapçalo amb el nom del Castell de Sant Nicolau al Puig de les Relíquies de Camprodón (publicat en 2000), per a diferenciar-lo del primer opuscle. .A l'abril de 1998, vaig publicar La pesta negra en Camprodón - Greuges i fogatges. De Narbona va passar la Pesta a Perpignan, on es va manifestar a partir de principis d'Abril i va durar fins a finals de Juny. A Girona, a mitjan mes de Maig, i va persistir fins a fi d'Agost, i en Camprodón va aparèixer en l'última desena del mes de Juny del mateix any de 1348 i no va començar a decréixer fins a finals del mes d'Agost." (L'autor).