La Segona Bis a Figueres. Espionatge militar en territori de frontera / Josep Clara Resplandis
Clara i Resplandis, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 55 (2024) , p. 319-340 : il. (Arqueologia, història) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Un dels organismes que, dedicats a la intel·ligència i l'espionatge militar, van ser destacats a Figueres, durant el franquisme, fou el de la Segona Secció Bis d'Estat Major de la Capitania de la IV regió. L'article reporta detalls dels responsables del servei, els agents i col·laboradors que va aplegar-hi, i de les actuacions dutes a terme durant els anys quaranta i cinquanta del segle XX. Més enllà de l'autovigilància interna, el servei s'interessà per aspectes de la vida social, política, econòmica i cultural del país.

Notes dels membres dels cossos de carrabiners de frontera i de la guàrdia civil / Gaspar Guardiola
Guardiola i Triadú, Gaspar


En: El Brull, Núm. 20 (abril 2011), p. 29-31

Relats de frontera : anecdotari de l'oposició antifeixista i del contraban als Pirineus Orientals i a les comarques gironines (1939-1945) / Llorenç Torrent.
Torrent i Verbon, Llorenç


Santa Pau : Grup Cultural i Esportiu Passabigues, 1998
19ç1 p. : il. ; 22 cm (Per no perdre la memòria, 2) 
ISBN 8492365706

Tast de frontera : anecdotari de la història de la resistència antinazi i del frau als Pirineus Orientals i a les comarques gironines, 1939-1945 / Llorenç Torrent
Torrent i Verbon, Llorenç


Santa Pau : Grup Cultural i Esportiu Passabigues, 1997
181 p. : il. ; 22 cm (Per no perdre la memòria, 1 ) 
ISBN 8460561461

El Camí dit dels Contrabandistes, ruta de conquesta carolíngia a la serralada litoral del segle IX / Joaquim Graupera
Graupera i Graupera, Joaquim


En: 253665 Les Vies de comunicació terrestres i els mitjans de transport al Maresme : XVI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme, 2024. p. 39-49
 (Comunicacions) 

El Maresme es va convertir en zona fronterera entre l'imperi carolingi i el poder musulmà des de 785 ?ns a 801 aproximadament. És durant aquest període, sobretot a partir de l'any 800, que la zona compresa per l'actual Maresme patirà les incursions bèl·liques per la conquesta de Barcelona per part de les tropes carolíngies. En l'estudi presentat s'analitza la possible ruta seguida per les tropes carolíngies, a partir de fonts literàries, com les cançons de gesta, i a partir de fonts hagiogrà?ques, que són les més importants. La situació a nivell topogrà?c de fundacions eclesiàstiques carolíngies demostra que la via utilitzada per al trasllat de les tropes i els seus diferents assentaments al pas pel Maresme no deuria ser la Via Augusta sinó per la via dita dels Contrabandistes.

Trenta-vuit anys després : un conductor mort a trets per la Guàrdia Civil de Portbou a les acaballes del franquisme / Enric Roca, text i fotos
Roca, Enric


En: Revista de Girona. Girona. Any 59, núm. 278 (maig-juny 2013), p. 51-53 : il. (Història) 

La Connexió ferroviària transpirinenca Puigcerdà - La Tor de Querol / Pere Jordi Piella
Piella i Vilaregut, Pere Jordi


En: Revista de Girona. Girona. Any 49, núm. 218 (maig-juny 2003), p. 45-51 : il. (Territori) 
Notes.

La Batalla de Bourg-Madame (29 de novembre de 1822) / Jean-Louis Blanchon
Blanchon, Jean Louis


En: Revista de Girona. Girona. Any 48, núm. 212 (maig-juny 2002), p. 54-59 : il. (Història) 
Referències. Notes.

La Fortificació de la frontera francoespanyola : dues cares de la mateixa moneda / Clara Jordà Pinatella
Jordà Pinatella, Clara


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 33 (2022) , p. 292-295 (Premis Salvador Reixach i Jordi Pujiula) 

Aquest treball ha tingut com a objectiu l'estudi de la fortificació de la frontera francoespanyola durant el període més fosc del franquisme i de la guerra a Europa. L'estudi d'aquestes construccions és, doncs, l'excusa perfecta per recuperar el relat d'una època sovint oblidada. Les diverses línies d'investigació han permès focalitzar l'estudi en dues línies de defensa, la Línea Pirineos i la Sperlinie Pyranäenfront, ambdues situades en un mateix context històric.

Estudio sobre la implantación de un punto de inspección fronteriza en el Puerto de Palamós-provincia de Girona : marzo de 2000



Girona? : Diputació de Girona : Generalitat de Catalunya, 2000
1 vol. ; 30 cm

Los Campamentos romanos en el curso inferior del río Ebro durante la segunda guerra púnica / J. Noguera Guillén
Noguera Guillén, Jaume


En: Limes XX. Madrid : Consejo Superior de Investigaciones Científicas : Instituto Histórico Hoffmeyer : Instituto de Arqueología de Mérida : Ediciones Polifemo, 2009

El Pas de l'Ase (Ascó-Vinebre-García).¿Un límite territorial de época ibero-romana en el curso final del Ebro? / M. Genera i Monells
Genera i Monells, Margarida


En: Limes XX. Madrid : Consejo Superior de Investigaciones Científicas : Instituto Histórico Hoffmeyer : Instituto de Arqueología de Mérida : Ediciones Polifemo, 2009

La Torre de Vallferosa (Torà, la Segarra, segles VIII-IX). Primer balanç dels estudis d'una construcció singular / Joan Menchon, Carme Subiranas, Mariona Valldepérez, Josep Blasco, Pilar Giráldez, Màrius Vendrell, Joan S. Mestres, Roger Sala, Helena Ortiz-Quintana, Josep Esteve, Lurdes Verdés



En: 236476 Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l'arquitectura : homenatge al Dr. Alberto López Mullor : Barcelona, 14 de maig de 2018, Bellaterra, 15 i 16 de maig de 2018. Barcelona : Servei de Patrimoni Arquitectònic Local Diputació de Barcelona : Museu d'Història de Barcelona, Ajuntament de Barcelona : Museu d'Arqueologia de Catalunya, Generalitat de Catalunya : Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana Universitat Autònoma de Barcelona, 2020. p. 487-499 : il


La torre de Vallferosa (Lleida) és una construcció que s'ha datat entre els segles X-XI, per tant formaria part de la sèrie de castells de la frontera o marca entre els territoris d'al-Àndalus i els comtats catalans. La seva reinterpretació i les anàlisis de carboni 14 indiquen que realment es va construir entre els segles VIII-IX per la qual cosa no es va edificar a causa de la formació de la frontera del segle X. La datació obliga a buscar nous models d'explicació històrica: torre relacionada amb el control de les comunicacions -camins i carrerades- i el control fiscal entre territoris.

Tanatopolítica a les fronteres / Daniel Gamper
Gamper, Daniel


En: Mirmanda : revista de cultura = revue de cultura. Perpinyà, núm. 12-13 (2018) , p. 14-19 (Part I: Els no-llocs de l'exili) 
Número mongràfic: D'Argelers a Calais [i Brussel·les]. Els no llocs de l'exili. La república catalana. Resums en català, francès i anglès.

Identitats, fluxos migratoris i límits fronterers / Joan Enric Campà i Molist
Campà i Molist, Joan Enric


En: Mirmanda : revista de cultura = revue de cultura. Perpinyà, núm. 12-13 (2018) , p. 12-13 (Part I: Els no-llocs de l'exili) 
Número mongràfic: D'Argelers a Calais [i Brussel·les]. Els no llocs de l'exili. La república catalana. Resums en català, francès i anglès.

Els No-llocs de frontera / Neus Arnal Dimas
Arnal Dimas, Neus


En: Mirmanda : revista de cultura = revue de cultura. Perpinyà, núm. 12-13 (2018) , p. 34-47 (Part I: Els no-llocs de l'exili) 
Número mongràfic: D'Argelers a Calais [i Brussel·les]. Els no llocs de l'exili. La república catalana. Resums en català, francès i anglès.

Les Fronteres com a lloc de no-dret / Gessamí Olesa
Olesa, Gessamí


En: Mirmanda : revista de cultura = revue de cultura. Perpinyà, núm. 12-13 (2018) , p. 48-52 (Part I: Els no-llocs de l'exili) 
Número mongràfic: D'Argelers a Calais [i Brussel·les]. Els no llocs de l'exili. La república catalana. Resums en català, francès i anglès.

Communication and division on the northern border of Catalonia between the 15th and 18th centuries / Patrici Pojada
Pojada, Patrici


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 11 (2018) , p. 41-55
Notes i referències. Inclou nota biogràfica de l'autor.

Catalonia's northern border underwent major shifts during the Modern Age. Wars played a significant role in these changes, as evidenced by the Treaty of the Pyrenees in 1659, a stage in the process which led to the creation of an actual state borderline that the people gradually started to internalise. Nonetheless, the border dwellers still interacted with each other, making it a place of intense exchanges which included them within a larger cultural and economic framework in which they strove to live as good neighbours, as they themselves put it.

Comunicació i divisió a la frontera septentrional de Catalunya entre els segles XV i XVIII / Patrici Pojada
Pojada, Patrici


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 11 (2018) , p. 137-149
Notes i referències. Inclou nota biogràfica de l'autor.

Durant l'època moderna, la frontera septentrional de Catalunya conegué canvis importants, fet en el qual les guerres van jugar un gran paper, com ho recorda el Tractat dels Pirineus de 1659, etapa en el procés que portà a la creació d'una vertadera frontera lineal estatal que, a poc a poc, les poblacions van anar interioritzant. Nogensmenys, els fronterers mantenien relacions entre ells que feien de la frontera un lloc d'intercanvis intensos que els incloïen dins un marc cultural i econòmic de més gran abast en el qual intentaven viure "com a bons veïns", segons allò que explicaven ells mateixos.

Controlar la frontera en Cataluña. Fortificar y dominar el espacio en la época moderna / Oscar Jané
Jané i Checa, Oscar


En: Vínculos de Historia. [s.l.], núm. 11 (2022) , p. 170-188 (Dosier monogràfico. Mucho más que piedras: las fortificaciones en la historia) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Títol i resum en castellà i anglès.

El text aborda l'evolució de l'anàlisi historiogràfica que s'ha dut a terme sobre la Catalunya moderna entre finals del segle XVI i principis del XVIII. Encara que la frontera moderna de Catalunya pot ser múltiple, ens centrem essencialment en aquella que va des de la Vall d'Aran fins al Mediterrani. El text obre amb una primera reflexió sobre el camí cap al canvi de model, després evoca els efectes de les guerres amb França, amb alguns exemples concrets, com el de Cerdanya, i, finalment, exposa la realitat percebuda i duta a terme amb la nova "fortificació" de la frontera catalana a la fi del segle XVII, quan el control de França es fa evident.