Els Murals urbans de Berga : autoria, objectius i futur / Maria Capdevila Bajona
Capdevila Bajona, Maria


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 43, núm. 159 (primavera 2024), p. 76-77 : il. (Tribuna jove) 
Resum del treball presentat a l'Institut Guillem de Berguedà.

La poca estimació cap a les pintures urbanes és el primer incentiu d'aquest treball, ja que les obres murals ben fetes tenen un fort impacte social que no s'hauria d'oblidar o menysprear. No és un treball amb una hipòtesi de partida especialment marcada. L'he desenvolupat amb la idea de descriure a fons els murals de la meva ciutat, Berga, i amb la principal finalitat de conèixer els motius i els artistes que hi ha darrere el pinzell. Alhora, he volgut observar, a través d'enquestes i entrevistes, les diverses opinions i visions que aquest art té. D'aquesta manera pretenc fer que el lector s'aproximi a un art mal entès i pugui entendre la seva importància.

Antigua representación de los Santos Martires de Tarragona / Juan Serra y Vilaró
Serra i Vilaró, Joan


En: Boletín arqueológico. Tarragona. Época IV, Año XLII, fasc. 37-40 (enero-diciembre 1952), p. 177-181 : il.

Las Pinturas murales de Peralta / Pedro Batlle Huguet
Batlle i Huguet, Pere


En: Boletín arqueológico. Tarragona. Época IV, Año XLIX, fasc. 26-28 (abril-diciembre 1949), p. 177-183 : il.
Notes a peu de pàgina.

Pintures de la catedral de Tarragona



En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època III, núm. 46 (octubre-novembre-desembre 1933), p. 286-289 : il.

Joan Rebull : 10 anys de murals / escrits: Adam Tomàs, Robert Rallo [pròlegs], Joan Rebull / escrits: Adam Tomàs, Robert Rallo [pròlegs], Joan Rebull
Rebull, Joan


Amposta : Ajuntament d'Amposta, Regidoria de Cultura, 2016
[50] p. : pral. il. col. ; 23 cm
Catàleg de l'exposició organitzada per Foment d'Art i Cultura d'Amposta al Casino Recreatiu d'Amposta del 10 al 20 d'agost de 2017.

Els Mars d'Amposta : 2005-2006 : procés de realització dels murals dedicats a la Plaça del Mediterrani dintre del projecte Tosses 21 ubicat al polígon de Tosses / [Niebla]
Niebla, Josep


Tosses : Tosses 21, [2007]
[120] p. : il. col. ; 33 cm

La Pintura mural romànica a la Vall de Boí / [Ressenya de:] Josep M. Salrach
Salrach i Marès, Josep Maria


En: Anuario de Estudios Medievales. vol. 53, núm. 1 (2023) , p. 408-411 (Reseñas) 
Ressenya de:
. La Pintura mural romànica a la Vall de Boí / Montserrat Pagès i Paretas. La Seu d'Urgell : Edicions Salòria, 2022

Una Tragèdia pintada : el martiri de Tomàs Becket a Santa Maria de Terrassa i la difusió del culte a la península Ibèrica / [Ressenya de:] Alba Barceló
Barceló Plana, Alba


En: Anuario de Estudios Medievales. vol. 53, núm. 1 (2023) , p. 413-415 (Reseñas) 
Ressenya de:
. Una Tragèdia pintada : el martiri de Tomàs Becket a Santa Maria de Terrassa i la difusió del culte a la península Ibèrica / Carles Sánchez Márquez. La Seu d'Urgell : Anem Editors, 2020

Som. Desestigmatitzant la salut mental a través de l'art / Rocio Abalos García
Abalos Garcia, Rocio


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 39 (gener 2024), p. 197-200 : il. (Patrimoni. Art urbà) 
Resums en català i anglès.

El grafit Som, realitzat el 2022, mostra la diversitat de Mollet del Vallès a través de siluetes de colors, que representen personatges i elements patrimonials de la ciutat. Forma part del projecte Parelles Artístiques, impulsat per la Fundació Osonament. Aquest projecte és una experiència d'ajuda a la salut mental, mitjançant la creació i posterior exhibició d'obres d'art, on un dels creadors està vinculat a recursos de salut mental. Parelles Artístiques converteix l'art en una eina terapèutica i de visibilitat comunitària.

El Fresc, sistema pictòric en desús / Joan Fuster i Gimpera
Fuster Gimpera, Joan


En: Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Torroella de Montgrí (1999) , p. 5-10 : il.

Palau-sator, 50 anys d'una salvatjada / Miquel Ferrer ; fotos: Paco Dalmau
Ferrer, Miquel


En: Revista de Palafrugell. Palafrugell. Segona època, núm. 305 (març 2019), p. 30-31 : il. (Cultura) 

Els Murals del baptisteri de l'església recuperen llur esplendor original : la restauració de la capella posa al descobert pintures antigues / Josep Salvatella
Salvatella Mallart, Josep


En: Revista de Palafrugell. Palafrugell. Segona època, núm. 297 (juliol 2018), p. 32-33 : il. (Patrimoni) 

Sant Miquel de Cruïlles : restauració de les pintures romanicogòtiques



La Bisbal d'Empordà : Consell Comarcal del Baix Empordà, 2010
15 f. : il. col. ; 21 cm (Empordà Costa Brava) 

Murs de Guíxols : [catàleg de l'exposició] / [coordinació: Genís Cano]



Sant Feliu de Guíxols : Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, 2003
60 p. : il. col. ; 20 * 20 cm
ISBN 8447527530

Restauració de pintures murals a l'ermita de Sant Elm / Sílvia Alemany
Alemany Nadal, Sílvia


En: L'Arjau : Informatiu de l'Àrea de Cultura. Sant Feliu de Guíxols, núm. 44 (novembre 2002), p. 26-27 : il. (El museu) 

El Mon Repòs de Joaquim Torres García, una llar noucentista per a Manolita Piña / Mireia Freixa
Freixa i Serra, Mireia


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 36 (desembre 2021), p. 238-255 : il. (Miscel·lània) 
Número monogràfic: Sobreviure a una pandèmia. Notes. Resums en català i anglès.

Mon Repòs, la casa que es va construir Torres García a Terrassa per viure amb la seva família, l'any 1914, i on va residir fins a la tardor de 1917, representa un moment clau per entendre la seva etapa catalana, quan l'artista estava immers en la cultura clàssica. En aquest escrit ens proposem descriure i interpretar les pintures murals que decoraven la lluerna central, i destacar la influència que va tenir el seu cunyat i pedagog Pere Moles en el programa iconogràfic i en la selecció dels aforismes que les acompanyen. La construcció de la casa i el seu parament el volem presentar com un homenatge a la seva esposa, la gravadora Manolita Peña Rubíes.

La Dansa de la mort : context i origen. El cas dels frescos del Convent de Sant Francesc de Morella / Ariadna Lluch Fusté
Lluch Fusté, Ariadna


En: Recerca. Tortosa, núm. 19 (2022) , p. 35-55 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

En el present article es farà una aproximació al gènere de les danses macabres provant de buscar-ne el seu origen i el context geogràfic, cercant on es presentaren per primera vegada. Per tal de presentar una obra que forma part del gènere macabre, es realitzarà un estudi iconogràfic dels frescos del convent franciscà de Morella, en el qual es presenta una dansa de la mort acompanyades per altres escenes de caire macabra. No es coneix del cert quin va ser l'origen del gènere, quines van ser les motivacions que l'impulsaren a tenir el gran desenvolupament que experimentà durant la baixa edat mitjana.

Les Pintures murals de Santa Maria Magdalena de Lleida. Modernitat, sensibilitat i espiritualitat en l'obra del demiürg Lluís Trepat / Amadeu Bonet i Boldu, Jacint Cabau i Rúbies
Bonet i Boldú, Amadeu


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 37 (2023) , p. 259-266 (Documents) 
Resum en castellà.

En 1960 Lluís Trepat va realitzar unes pintures murals en l'absis del temple de Santa Maria Magdalena de Lleida que van suposar una impactant novetat per a a època tant per la tècnica, com per l'estil i acolorit empleats. Seixanta-dos anys després parlem amb ell d'aquestes pintures que van marcar una fita en la seva trajectòria pictòrica i en la pintura religiosa de la ciutat de Lleida. Pesi al pas dels anys la seva obra continua sent d'una gran actualitat i modernitat.

Les Pintures romàniques de Dòrria / Miquel Sitjar i Serra, text
Sitjar i Serra, Miquel


En: Garrotxes. Cassà de la Selva, núm. 32 (tardor-hivern 2023), p. 96-97 : il. (Patrimoni. Art) 

Can Punton : una aproximació als interiors domèstics vergelitans / Clara Silvestre Colomer
Silvestre Colomer, Clara


En: Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols. Volum 41 (2022) , p. 343-365 : il. (Estudis) 

Les pintures murals conservades a l'edifici de Ca l'Albert, popularment conegut com Can Punton, situat al poble de Verges, representen un dels pocs exemples de decoració mural en l'àmbit privat conservats al municipi. L'edifici, propietat de la família paterna de l'escriptora Caterina Albert i en l'actualitat de titularitat pública, ens obre les portes a un bocí de la vida benestant vergelitana i ens serveix d'aproximació als interiors domèstics del segle XIX conservats en l'àmbit rural. L'article vol posar en valor aquest patrimoni artístic i la necessitat urgent de preservar-lo.