português | español | français | català

logo

Database search

Database:
FONS
Search:
MOVIMENTS CULTURALS []
References found:
245   [Refine the search]
Showing:
1 .. 20   in format [Default]
page 1 of 13
go to page                         


1 / 245
select
print
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
La Voluntat i la Quimera. El noucentisme català entre la renaixença i el marxisme / [ressenya de:] Óscar Costa
Costa, Óscar


En: Cuadernos de Historia Contemporánea. Madrid. Vol. 40 (2018) , p. 407-411 (Reseñas
Ressenya de:
- Casassas i Ymbert, Jordi. La Voluntat i la quimera : el noucentisme català entre la renaixença i el marxisme / Jordi Casassas i Ymbert. Barcelona : Pòrtic, 2017


Matèries: Ressenyes ; Noucentisme ; Cultura ; Moviments culturals ; Pensament polític
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1880 - 1970]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6879251
https://revistas.ucm.es/index.php/CHCO/article/view/60341
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 245
select
print

Bookmark and Share
Quan tot sembla possible... : els fonaments del canvi cultural a Espanya (1960-1975) / Carles Santacana (coord.)



[València] : Universitat de València, [2018]
380 p. ; 23 cm
Referències bibliogràfiques.
ISBN 9788491342892

Aquest volum pretén oferir una panoràmica de les transformacions del món cultural que foren a la base de la transició. Amb un plantejament nou i interdisciplinari, historiadors, filòlegs, experts en art i comunicació, ofereixen un conjunt d'estudis que analitzen els canvis culturals des de múltiples perspectives. En aquest sentit, s'analitzen tant les propostes que dialogaven amb el llegat del passat recent com aquelles altres que s'identificaven amb els nous corrents culturals europeus; els debats de caire més ideològic i minoritari i les noves pràctiques culturals de difusió de masses, des del còmic a la televisió. L'objectiu central és precisament oferir una reflexió conjunta sobre aquests dos àmbits massa sovint escindits. En realitat, uns i altres, de forma més o menys conscient, interactuaven, i van ser demostracions palpables dels canvis profunds d'una societat que institucionalment seguia vivint sotmesa a una dictadura. (Editorial).



Matèries: Transició democràtica ; Cultura ; Política cultural ; Mitjans de comunicació ; Moviments culturals
Àmbit:Espanya ; Catalunya
Cronologia:[1975 - 1982]
Autors add.:Santacana i Torres, Carles (Dir.)
Localització: Memorial Democràtic


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 245
select
print

Bookmark and Share
La Voluntat i la quimera : el noucentisme català entre la renaixença i el marxisme / Jordi Casassas i Ymbert
Casassas i Ymbert, Jordi


Barcelona : Pòrtic, 2017
319 p. ; 22 cm
Premi Carles Rahola d'assaig (2016). Referències bibliogràfiques. Index.
ISBN 9788498093865

La voluntat i la quimera fa una lectura nova d'aquest moviment dins del seu temps, que a l'Europa occidental transcorre entre les darreries del segle XIX i l'impacte de la Gran Guerra. El noucentisme no és, per tant, un fenomen privatiu de Catalunya i, molt menys, el reflex exclusiu dels interessos de la burgesia local. Per altra part, el noucentisme, lluny de ser un parèntesi conservador entre l'esclat progressista del modernisme i la irrupció moderna i "proletària" de les avantguardes (com es va consolidar en la interpretació dels anys seixanta del segle XX), representa una de les tres grans cosmovisions que determinen la dinàmica cultural política de la contemporaneïtat catalana, al costat de la renaixença romàntica i del marxisme. Així doncs, considerem que el temps llarg del noucentisme es produeix entre les darreries del segle XIX fins a la irrupció marxista dels anys seixanta del segle XX. (Editorial).



Matèries: Noucentisme ; Cultura ; Moviments culturals ; Pensament polític
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1880 - 1970]
Localització: Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; B. Francesca Bonnemaison (Ciutat Vella-Barcelona); B. Sant Pau i Santa Creu (Ciutat Vella-Barcelona); B. de la Sagrada Família (Eixample-Barcelona); B. Jaume Fuster (Gràcia-Barcelona); B. Vallcarca i els Penitents-M. Antonieta Cot i Miralpeix (Gràcia); B. El Carmel-Juan Marsé (Horta-Guinardó-Barcelona); B. Miquel Llongueras (Les Corts-Barcelona); B. Bon Pastor (Sant Andreu-Barcelona); B. Ignasi Iglésias-Can Fabra (Sant Andreu-Barcelona); B. La Sagrera-Marina Clotet (Sant Andreu); B. Francesc Candel (Sants-Montjuïc-Barcelona); B. Poble Sec-Francesc Boix (Sants-Montjuïc-Barcelona); B. Vapor Vell (Sants-Montjuïc-Barcelona); B. Camp de l'Arpa-Caterina Albert (Sant Martí); B. El Clot - Josep Benet; B. Poblenou-Manuel Arranz (Sant Martí); B. Clarà (Sarrià-Sant Gervasi-Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 245
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Pintura informal en Barcelona, 1951-1970 [Fitxer informàtic] / Lourdes Cirlot ; [dirigida per Santiago Alcolea]
Cirlot, Lourdes


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2015
Dirigida per: Alcolea i Gil, Santiago. Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art, 1980
1 recurs electrònic
Còpia digital de l'exemplar imprès de la tesi dipositat a la Biblioteca de la Faculta de Geografia i Història.

En la present tesi doctoral s'aborda l'estudi de la pintura informal a l'Escola de Barcelona. Per a això l'obra estableix un "corpus" de 25 artistes plàstics importants i s'estudien les seves aportacions dins de l'informalisme, que pot considerar-se dividit en quatre sub-tendències: pintura de matèria, pintura del signe-gesto, pintura tactista i pintura espacialista. L'anàlisi de les aportacions dels diferents pintors s'ha efectuat directament del natural, amb l'objecte de poder establir unes perioditzacions concretes. Una vegada acabat l'estudi, poden extreure's una sèrie de conclusions, que la seva summa permet confirmar l'existència d'una escola informalista en el si de l'anomenada "Escola de Barcelona", que arrencaria en 1952 quan el pintor Antoni Tàpies, apartant-se de l'estètica "dau-al-setiana", inicia un nou camí creatiu, ja dins de l'informalisme més matèric, per la qual cosa pot considerar-se com l'introductor de l'Informalisme a Catalunya, així com a Espanya. Aquest moviment començaria a declinar a mitjan anys seixanta, quan els artistes o bé decideixen seguir altres itineraris artístics, o bé cessen en la seva activitat, per donar-se per conclòs en 1970, data que considerem com a topall final del nostre treball.


Matèries: Pintura ; Tesis doctorals ; Pintors ; Moviments culturals ; Art contemporani ; Avantguardisme
Matèries:Escola de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1951 - 1970
Autors add.:Alcolea i Gil, Santiago (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/317176
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 245
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Barcelona and Madrid : Social Networks of the Avant-Garde / [ressenya de:] Hamilton M. Stapell
Stapell, Hamilton M.


En: European History Quarterly. London. Vol. 43, núm. 4 (October 2013), p. 742-743
Ressenya de:
- Ascunce Arenas, Aránzazu. Barcelona and Madrid: Social Networks of the Avant-Garde / Aránzazu Ascunce Arenas. Lewisburg : Bucknell University Press, 2012


Matèries: Ressenyes ; Vida cultural ; Vida social ; Moviments culturals ; Avantguardisme
Àmbit:Barcelona ; Madrid
Cronologia:[1909 - 1929]
Accés: http://ehq.sagepub.com/content/43/4/742.full.pdf+html [Accès restringit]
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 245
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Reminiscències pre-rafaelites en l'obra literària de Marià Vayreda / Ricard Jordà i Güell
Jordà i Güell, Ricard


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot. 1982-1983, [núm. 5] (1984) , p. 135-158
Notes i bibliografia.


Matèries: Escriptors ; Novel·listes ; Moviments culturals ; Modernisme ; Literatura ; Narrativa
Matèries: Vayreda i Vila, Marià (1853-1903)
Àmbit:Olot
Cronologia:1853 - 1903
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/view/277465/365382
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 245
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Las bibliotecas populares de Barcelona como espacios de socialización durante el segundo franquismo, 1957-1975 / Assumpció Estivill Rius
Estivill i Rius, Assumpta


En: BID : textos universitaris de biblioteconomia i documentació. Barcelona, núm. 30 (juny 2013), [21] p. (Artículos
Resums en castellà i anglès. Hi ha també una versió en català.

Objectius: analitzar com han evolucionat les activitats culturals de les biblioteques populars de la província de Barcelona en iniciar-se el període que va de 1959 a 1975, l'anomenat "segon franquisme", i com evolucionen al llarg d'aquests anys. Examinar les temàtiques tractades en els actes organitzats; l'interès que presenten per a les poblacions respectives i com s'adapten a una societat que està experimentant canvis profunds; la presència dels moviments socials i culturals que sorgeixen amb força en aquell moment; el paper que hi tenen el català i la cultura catalana; les aliances locals, i fins a quin punt aquelles activitats estan pautades des del poder o responen a la iniciativa de les bibliotecàries. Metodologia: es parteix del buidat i de l'anàlisi dels actes realitzats a cada una de les biblioteques populars de la Diputació de Barcelona entre 1957 i 1975, tal com es ressenyen a les memòries de l'Anuario de la Biblioteca Central y de las populares y especiales. Es tenen en compte les biblioteques populars pròpiament dites i també les filials que són estables i que tenen una persona que se'n fa càrrec. Resultats: és en el anys seixanta quan les biblioteques populars són més actives en accions d'extensió cultural. En general, estan ben integrades a les poblacions respectives i, gràcies a la empenta de les responsables, els lectors poden seguir de prop els moviments culturals que emergeixen a la capital: representacions de teatre independent, sessions de teatre llegit, de cinefòrum, recitals de la Nova Cançó, etc. Les biblioteques recuperen l'objectiu culturalitzador que tenien en el període fundacional i reprenen amb dedicació la tasca de difusores del català i de la cultura catalana. També, com en aquella etapa, tornen a ser espais políticament neutres, d'una neutralitat que no és integradora sinó excloent, i per això resten al marge d'algunes de les inquietuds socials i polítiques de la societat civil.


Matèries: Biblioteques populars ; Activitats culturals ; Moviments socials ; Moviments culturals ; Franquisme ; Tardofranquisme
Matèries:Diputació de Barcelona. Xarxa de Biblioteques Populars
Àmbit:Barcelona, província
Cronologia:1957 - 1975
Accés: http://bid.ub.edu/es/30/estivill.htm


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 245
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Les biblioteques populars de Barcelona com a espais de socialització durant el segon franquisme, 1957-1975 / Assumpció Estivill Rius
Estivill i Rius, Assumpta


En: BID : textos universitaris de biblioteconomia i documentació. Barcelona, núm. 30 (juny 2013), [21] p. (Articles
Resums en català i anglès. Hi ha també una versió en castellà.

Objectius: analitzar com han evolucionat les activitats culturals de les biblioteques populars de la província de Barcelona en iniciar-se el període que va de 1959 a 1975, l'anomenat "segon franquisme", i com evolucionen al llarg d'aquests anys. Examinar les temàtiques tractades en els actes organitzats; l'interès que presenten per a les poblacions respectives i com s'adapten a una societat que està experimentant canvis profunds; la presència dels moviments socials i culturals que sorgeixen amb força en aquell moment; el paper que hi tenen el català i la cultura catalana; les aliances locals, i fins a quin punt aquelles activitats estan pautades des del poder o responen a la iniciativa de les bibliotecàries. Metodologia: es parteix del buidat i de l'anàlisi dels actes realitzats a cada una de les biblioteques populars de la Diputació de Barcelona entre 1957 i 1975, tal com es ressenyen a les memòries de l'Anuario de la Biblioteca Central y de las populares y especiales. Es tenen en compte les biblioteques populars pròpiament dites i també les filials que són estables i que tenen una persona que se'n fa càrrec. Resultats: és en el anys seixanta quan les biblioteques populars són més actives en accions d'extensió cultural. En general, estan ben integrades a les poblacions respectives i, gràcies a la empenta de les responsables, els lectors poden seguir de prop els moviments culturals que emergeixen a la capital: representacions de teatre independent, sessions de teatre llegit, de cinefòrum, recitals de la Nova Cançó, etc. Les biblioteques recuperen l'objectiu culturalitzador que tenien en el període fundacional i reprenen amb dedicació la tasca de difusores del català i de la cultura catalana. També, com en aquella etapa, tornen a ser espais políticament neutres, d'una neutralitat que no és integradora sinó excloent, i per això resten al marge d'algunes de les inquietuds socials i polítiques de la societat civil.


Matèries: Biblioteques populars ; Activitats culturals ; Moviments socials ; Moviments culturals ; Franquisme ; Tardofranquisme
Matèries:Diputació de Barcelona. Xarxa de Biblioteques Populars
Àmbit:Barcelona, província
Cronologia:1957 - 1975
Accés: http://bid.ub.edu/30/estivill.htm


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 245
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Música a la ciutat de Girona: 1888 - 1985 [Fitxer informàtic] / Lluís Brugués i Agustí; dirigida per Salomó Marquès i Sureda
Brugués i Agustí, Lluís


[Girona] : Universitat de Girona, DL 2009
Dirigida per: Marquès i Sureda, Salomó. Universitat de Girona. Departament de Pedagogia, 1998
1 recurs electrònic
ISBN 9788469291603


Matèries: Tesis doctorals ; Música ; Músics ; Ensenyament de la música ; Agrupacions musicals ; Moviments culturals
Àmbit:Girona
Cronologia:1888 - 1985
Autors add.:Marquès i Sureda, Salomó (Dir.)
Accés: http://www.tdx.cat/TDX-1202109-105953
Localització: Universitat de Girona; TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 245
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Música a la ciutat de Girona: 1888 - 1985 / Lluís Brugués i Agustí; dirigida per Salomó Marquès i Sureda
Brugués i Agustí, Lluís


Girona : Universitat de Girona, 1999
Dirigida per: Marquès i Sureda, Salomó. Universitat de Girona. Departament de Pedagogia, 1998
3 microfitxes; 10 * 15 cm + 1 fullet (8 p. ; 10 cm) (Tesis doctorals
Inclou apèndix documental.
ISBN 8495138506


Matèries: Tesis doctorals ; Música ; Músics ; Ensenyament de la música ; Agrupacions musicals ; Moviments culturals
Àmbit:Girona
Cronologia:1888 - 1985
Autors add.:Marquès i Sureda, Salomó (Dir.)
Accés: http://www.tdx.cat/TDX-1202109-105953
Localització: Universitat de Girona; Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 245
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Els nens austíacs acollits a Osona (1920 - 1923) / Lurdes Cortès i Braña
Cortès i Braña, Lurdes


En: Ausa. Vic. vol. XXV, núm. 167 (2011) , p. 209-247 : il. (Kinder Nach Spanien, 90 anys de l'acolliment de nens austíacs a Osona
Resum en català i anglès.

Arran dels estralls de la Primera Guerra Mundial, els esperantistes de la zona austríaca d'Estíria van fer una crida desesperada als seus coreligionaris d'altres països perquè acollissin temporalment els seus infants, que sofrien tota mena de privacions. La resposta més solidària va venir d'esperantistes de territoris de l'antiga Corona d'Aragó, on l'esperanto tenia gran difusió. En total s'hi van acollir tres-cents trenta nens i nenes, dels quals quinze a Osona.


Matèries: Guerra mundial I ; Postguerra ; Acolliment familiar ; Víctimes de guerra ; Infància ; Moviments culturals ; Esperanto ; Commemoració
Matèries:Kinder Nach Spanien
Àmbit:Osona ; Catalunya ; Austria
Cronologia:1920 - 1923
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Ausa/article/view/248029/332117
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Joan Triadú (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 245
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Kinder Nach Spanien, 90 anys de l'acolliment de nens austíacs a Osona



En: Ausa. Vic. vol. XXV, núm. 167 (2011) , p. 206-207 (Kinder Nach Spanien, 90 anys de l'acolliment de nens austíacs a Osona
Resum en català i anglès.

En el marc de la commemoració dels 150 anys de la creació del Cercle Literari de Vic, associació cultural fundada a Vic l'any 1860, l'estudi contextualitza la constitució i la trajectòria del Cercle en relació a la complexa dinàmica històrica del període i al seu medi sociològic i cultural, i valora la significació i funcionalitat de l'entitat dins l'entorn que li és propi, un espai que, amb el seu ritme i peculiaritats, es transforma i participa d'un procés de canvi global i accelerat. Al mateix temps, destaca l'esforç i la voluntat modernitzadora d'aquest projecte col·lectiu.


Matèries: Guerra mundial I ; Postguerra ; Acolliment familiar ; Víctimes de guerra ; Infància ; Moviments culturals ; Esperanto ; Commemoració
Matèries:Kinder Nach Spanien
Àmbit:Osona ; Catalunya ; Austria
Cronologia:1860 - 2010
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Ausa/article/view/248028/332116
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Joan Triadú (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 245
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Diàlegs a l'entorn de la fi de segle



En: Barcelona quaderns d'història. Barcelona, núm. 16 (2010) , p. 275-288 (Dilemes de la fi de segle, 1874-1901. V. Una societat canviant) 


Matèries: Restauració ; Historiografia ; Crisi del 98 ; Política colonial ; Administració pública ; Empreses ; Associacions ; Localització industrial ; Ideari polític ; Moviments culturals
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1874 - 1901
Autors add.:Congrès d'Història de Barcelona (10 : 2007 : Barcelona )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/BCNQuadernsHistoria/article/view/226101/333196
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); UAB: Ciències Socials; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; UB: Filosofia, Geografia i Història; Arxiu Històric de Sabadell; Fundació Bosch i Cardellach


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 245
select
print

Bookmark and Share
Els primers anys d'Òmnium Cultural (i 2) / Marta Vallverdú
Vallverdú i Borràs, Marta


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 375 (gener 2012), p. 44-51 : il. (Focus
Bibliografia.



Matèries: Associacions culturals ; Commemoració ; Moviments culturals ; Nacionalisme ; Catalanisme
Matèries:Omnium Cultural
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1961 - 2011
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 245
select
print

Bookmark and Share
Els primers anys d'Òmnium Cultural (1) / Marta Vallverdú
Vallverdú i Borràs, Marta


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 374 (desembre 2011), p. 26-35 : il. (Focus



Matèries: Associacions culturals ; Commemoració ; Moviments culturals ; Nacionalisme ; Catalanisme
Matèries:Omnium Cultural
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1961 - 2011
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 245
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Catalanisme i construcció simbòlica. Qüestions generals i un cas particular : el noucentisme targarí (1898-1936) / Joaquim Capdevila i Capdevila
Capdevila i Capdevila, Joaquim


En: Cercles. Revista d'història cultural. Barcelona, núm. 13 (2010) , p. 9-43 (Temes

Aquest article es planteja tres objectius. D'una banda, fer una primera aproximació als grans marcs referencials recreats per les expressions majoritàries del catalanisme a cavall dels segles XIX i XX, i escatir-ne els factors bàsics de la sociogènesi, reproducció i evolució. Per tal d'aprofundir en aquest objectiu, examina d'antuvi els factors més bàsics que intervenen en la construcció i legitimació de la regió o la nació per part del catalanisme. Així, analitza, d'una banda, la concepció de comunitat en el catalanisme i com varia en les diverses expressions del catalanisme conforme a la mateixa evolució del moviment, i, d'altra banda, avalua el paper necessari dels models culturals/civilitzatoris i dels sentiments/consciències regionalistes i nacionalistes en la construcció i legitimació de la regió o nació per part del catalanisme. El segon objectiu és fer una breu aproximació a la naturalesa dels símbols del noucentisme. I el tercer, és presentar un univers local específic d'imaginari noucentista: el que basteix la burgesia catalanista de Tàrrega des dels últims anys del segle XIX fins a la Guerra Civil del segle XX.


Matèries: Catalanisme ; Nacionalisme ; Simbologia política ; Identitat nacional ; Noucentisme ; Moviments culturals
Àmbit:Tàrrega ; Catalunya
Cronologia:[1880 - 1939]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Cercles/article/view/211437/281627
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 245
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Primera biografia de Marx va sortir a Reus / Josep M. Huertas Claveria
Huertas Claveria, Josep Maria


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus, núm. 4 (gener 1988), p. 6 (De col·laboració
Ressenya de:
- Anguera Nolla, Pere. A bodes em convides: estudis d'història social. Reus : Centre de Lectura, 1987


Matèries: Ressenyes ; Historiadors ; Historiografia ; Educació ; Associacions educatives ; Moviments culturals ; Renaixença ; Diccionari biogràfic ; Tradicions populars ; Guerra civil espanyola ; Partits polítics ; Franquisme ; Economia ; Política
Àmbit:Reus
Cronologia:[1810 - 1986]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/RevistaCLR/article/view/87525/152900
Localització: B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 245
select
print

Bookmark and Share
Modernismo en torno a Barcelona: arquitectura y paisaje / Raquel Lacuesta, Xavier González Toran ; Carme Munt i Durán (Trad.)
Lacuesta Contreras, Raquel


Barcelona : Diputació de Barcelona. Àrea de Presidencia. Direcció de Comunicació, 2009
448 p. : il. col. ; 29 cm
ISBN 978-84-9803-324-3



Matèries: Modernisme ; Moviments culturals ; Arquitectura ; Paisatge
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[1880 - 1920]
Autors add.:González Toran, Xavier ; Munt i Durán, Carme (Trad.)


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 245
select
print

Bookmark and Share
Guía Barcelona arquitectura modernista i noucentista 1888 - 1929 / Roger Miralles i Jori ; [traduccions de: Sue Brownbridge, Gemma Salvà Santanachs]
Miralles i Jori, Roger


Barcelona : Ajuntament de Barcelona : Polígrafa, 2008
224 p. : il. col. ; 17 cm
Texts en català i anglès.
ISBN 978-84-9850-112-4



Matèries: Arquitectura ; Modernisme ; Noucentisme ; Moviments culturals ; Edificis ; Guies urbanes ; Arquitectes
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1888 - 1929
Autors add.:Brownbridge, Sue (Trad.) ; Salvà Santanachs, Gemma (Trad.)
Localització: B. El Carmel-Juan Marsé (Horta-Guinardó-Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 245
select
print

Bookmark and Share
Història de la cultura catalana: Barcelona 1900 / Teresa M. Sala (Ed.)



Barcelona : Edicions 62, 2008
210 p. : il. col. ; 29 cm (Història de la cultura catalana, 18) 
ISBN 978-84-297-6176-4



Matèries: Cultura ; Activitats culturals ; Vida cultural ; Art ; Moviments culturals
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1900
Autors add.:Sala, Teresa M. (Ed.)


Enllaç permanent a aquest registre



page 1 of 13
go to page                         

Database  FONS : Advanced form

   
Search:
in field:
 
1     
2   
3