Pintura ampurdanesa de vanguardia : exposiciones de este verano en La Escala, Cadaqués y Rosas, organizadas por la revista "Canigó" / por José Vallés Rovira
Vallès Rovira, Josep


En: Revista de Gerona. Gerona, núm. 12 (1960) , p. 87-88

La Vida secreta de Salvador Dalí / per Salvador Dalí ; traducció al català: Bartomeu Bardagí
Dalí i Domènech, Salvador


Figueres : DAS Edicions ; Fundació Gala-Salvador Dalí, [2018]
400 p., 2 làm. : il. col. ; 24 cm
ISBN 9788494830822

La Vida secreta de Salvador Dalí / por Salvador Dalí ; traducción al castellano: José Martínez
Dalí i Domènech, Salvador


Figueres : DAS Edicions ; Fundació Gala-Salvador Dalí, [2018]
400 p., 2 làm. : il. col. ; 24 cm
ISBN 9788494830839

Barcelona racionalista : el GATCPAC i les avantguardes dels anys 1920-30 / idea original Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida ; text Mercè Vidal ; fotografies: Lluís Casals i altres autors
Vidal i Jansà, Mercè


Barcelona : Ajuntament de Barcelona : Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida (IMPUiQV), 2019
243 p. : il. ; 26 cm (Barcelona paisajes, 5) 
Bibliografia.
ISBN 9788496696396

A la fi dels anys 1920, joves arquitectes i dissenyadors catalans van confluir en la necessitat de renovar els plantejaments estètics i filosòfics de l'art. Volien fugir de qualsevol embelliment o decoració innecessària, proclamaven que la forma havia de sotmetre's a la funció, i que no podia haver-hi bellesa en res que no fos pràctic o útil. Així mateix, també volien aconseguir que la gent normal i corrent, les anomenades classes populars, pogués viure en habitatges dignes i de qualitat. Reunits en el Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània, el famós GATCPAC, aquestes joves arquitectes van treballar en sintonia amb els grans artistes del moment, Com Dalí, Miró i Picasso. I ho van fer també amb complicitat amb els canvis socials i polítics dels anys 1930, el republicanisme progressista i transformador que va quedar tallat en sec el 1939 amb el desenllaç de la Guerra d'Espanya. (Editorial).

Barcelona racionalista : el GATCPAC y las vanguardias de los años 1920-1930 / idea original, Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida ; texto: Mercè Vidal ; fotografías: Lluís Casals y otros autores
Vidal i Jansà, Mercè


Barcelona : Ajuntament de Barcelona : Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida (IMPUiQV), [2019]
243 p. : il. ; 26 cm (Barcelona paisajes, 5) 
Bibliografia.
ISBN 9788496696402

A la fi dels anys 1920, joves arquitectes i dissenyadors catalans van confluir en la necessitat de renovar els plantejaments estètics i filosòfics de l'art. Volien fugir de qualsevol embelliment o decoració innecessària, proclamaven que la forma havia de sotmetre's a la funció, i que no podia haver-hi bellesa en res que no fos pràctic o útil. Així mateix, també volien aconseguir que la gent normal i corrent, les anomenades classes populars, pogués viure en habitatges dignes i de qualitat. Reunits en el Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània, el famós GATCPAC, aquestes joves arquitectes van treballar en sintonia amb els grans artistes del moment, Com Dalí, Miró i Picasso. I ho van fer també amb complicitat amb els canvis socials i polítics dels anys 1930, el republicanisme progressista i transformador que va quedar tallat en sec el 1939 amb el desenllaç de la Guerra d'Espanya. (Editorial).

La Sindicació de les arts plàstiques a Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939). Institucions d'operacions ideològiques i polarització entre l'art d'avantguarda i el realisme [Fitxer informàtic] / Joaquin Esteba López ; [dirigida per Maria-Josep Balasch]
Esteba López (Joaquin )


2019
Dirigida per: Balsach, Maria-Josep. Universitat de Girona. Departament d'Història i Història de l'Art, 2019
1 recurs electrònic (333 p.)

El focus de la present tesi el posem en la concepció del realisme i de l'avantguarda durant la Guerra Civil espanyola a Catalunya des de dos grans pilars: la concepció del nacionalisme implícit en el conflicte i la sindicació obligatòria dels artistes plàstics des de l'estiu de l'any 1936, que van suposar la institucionalització de la cultura en la seva necessitat d'alfabetització de la societat civil del moment. De quina manera aquests pilars van permetre una llibertat estètica per part de l'artista? Des de l'eixamplament de l'estètica en àmbits com la política en base la dicotomia art compromès / compromís de l'art, analitzem la posició dels artistes davant del realisme, el neoromanticisme, l'art d'avançada, les Avantguardes. De quina manera la qüestió política relacionada amb el Front Popular antifeixista i la revolució espanyola es sincronitza en la fonamentació teòrica del realisme i de l'avantguarda?

Tránsitos entre París y Barcelona en la primera mitad del siglo XX : obra y trayectoria de Olga Sacharoff [Fitxer informàtic] / Elina Norandi ; [dirigida per: Teresa M. Sala, María Milagros Rivera Garretas]
Norandi, Elina


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2018
Dirigida per: Sala i Garcia, Teresa M.; Rivera Garretas, María Milagros. Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art, 2018
1 recurs electrònic (496 p.)

Aquest treball de tesi constitueix un recorregut per la trajectòria artística i una proposta d'interpretació de l'obra de la pintora Olga Sacharoff (Tiflis 1881 - Barcelona 1967) qui, a part d'alguns textos en catàlegs d'exposicions, encara no comptava amb un estudi més complet. Al començament del segle XX l'artista es va traslladar a París on, fins a la Segona Guerra Mundial, va desenvolupar una pintura emmarcada en els llenguatges d'avantguarda. Atesos els espais on va exposar i als cercles artístics que va freqüentar, aquest treball -a partir de la documentació oposada-, proposa incloure-la com un membre ferm de l'Escola de París ja que, va anar en aquest context, on va realitzar l'obra que considerem més rellevant. A partir de 1945 l'artista va fixar la seva residència a Barcelona -on ja tenia vincles personals i artístics- lloc en el qual es va inserir en el context artístic i cultural de postguerra. Aquesta etapa de la seva activitat és la més coneguda i documentada. No obstant això, a causa del fet de la seva condició femenina en una època on les dones artistes encara eren minoria, la crítica barcelonina va jutjar la seva producció des de paràmetres relacionats amb la feminitat i les categories que el sistema de gèneres li atribuïa. Aquesta recerca pretén estudiar la seva obra utilitzant nous enfocaments metodològics amb els quals interpretar-la des d'altres perspectives, que permeten aflorar un discurs artístic complex, així com establir vies de continuïtat entre els períodes de París i de Barcelona, més enllà de la visió dual que ens ha quedat d'aquesta pintora.

Pintura catalana : les avantguardes / direcció: Joan M. Minguet ; textos: Roberta Bogoni [et al.]



Barcelona : Enciclopèdia Catalana, 2019
350 p. : il. col. ; 43 cm
En estoig. Bibliografia. Índex. Inclou biografies dels artistes i cronologia.
ISBN 9788441232662

ntroducció general i els comentaris específics a les cent cinquanta obres més representatives de les avantguardes catalanes, amb els seus artistes més universals -Picasso, Miró i Dalí- al capdavant., ordenades cronològicament. (Editorial).

La Fàbrica d'Horta d'Ebre. Exemple de cubisme geomètric / Elias Gaston Membrado
Gaston i Membrado, Elias


En: Sovatge : publicació de l'Ecomuseu dels Ports, CEDEP. Orta, núm. 1 (2018) , p. 66-73 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

De París a Girona : Mela Muter i els artistes polonesos a Catalunya / [Carme Clusellas (Ed.)]



Girona : Museu d'Art de Girona, 2018
273 p. ; 28 cm
Text en català, castellà, anglès i polonès.
ISBN 9788439398080

Mela Muter era el pseudònim utilitzat per Maria Melania Mutermilch, una de les pintores més reconegudes de principis del segle XX. Nascuda a Varsòvia el 1876 en el si d'una culta i adinerada família jueva, el 1901 es va traslladar a París amb el seu marit, l'escriptor i crític d'art Michel Mutermilch. Des del 1902 va exposar regularment als diferents Salons. Vinculada a la comunitat d'artistes polonesos de París, va participar activament de la vida cultural i artística de la ciutat. El 1911 va presentar la seva primera exposició individual a Barcelona, convidada pel galerista Josep Dalmau. L'any següent hi va tornar a exposar, juntament amb altres artistes polonesos, i el 1914 ho va fer, de nou en solitari, a la sala Athenea de Girona.

Atles Molas : les avantguardes vistes per Joaquim Molas / Enric Bou, Jordi Cerdà
Bou i Maqueda, Enric


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 429 (desembre 2016), p. 10-13 : il. (L'Opinió. Bitllers) 

Els comissaris de l'exposició Atles Molas. Ordre i disjuncions en les avantguardes, que es pot visitar a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú fins al 17 de gener de 2017, expliquen en aquest article el caràcter polièdric dels interessos i el mètode de treball de Joaquim Molas.

El Món editorial de les lletres catalanes (des de finals del segle XIX fins al final de la Guerra Civil) / Sílvia Caballeria i Ferrer, Carme Codina i Contijoch
Caballeria i Ferrer, Sílvia


En: Ausa. Vic. vol. XVI, núm. 132-133 (1994) , p. 81-112
Notes a peu de pàgina.

El Cristall dins la flama / Fèlix Fanés
Fanés, Fèlix


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 428 (novembre 2016), p. 46-54 : il. (Focus) 
Notes.

El 21 d'octubre passat es va inaugurar al Museu Picasso de Barcelona l'exposició Cubisme i guerra. El cristall dins la flama, en què s'examina el paper de l'avantguarda a París entre 1914 i 1918, a partir d'un grup d'artistes que, enmig del caos i patiment bèl·lics, manté viva aquella escola. Centrant-se en Pablo Picasso, Georges Braque, Juan Gris, Henri Laurens, Jacques Lipchitz, Fernand Léger i alguns altres, el comissari, Christopher Green, posa l'èmfasi en les subtils, però ineludibles, relacions entre els creadors esmentats i l'horror militar que els envolta.

García-Llort. Observant com va el món : Barcelona, París, Louisiana, Torredembarra / Àlex Mitrani
Mitrani Martínez de Marigorta, Àlex


Barcelona ; [Tarragona] : Viena : Diputació de Tarragona, 2015
141 p. : il. ; 31 cm (Tamarit) 
ISBN 9788483308318

Una mirada expressionista sobre la condició humana. Josep Maria Garcia-Uort (Barcelona, 1921-2003) va ser un artista fonamental en la represa de la modernitat als anys cinquanta i seixanta. Vivia a Barcelona, però, a partir del 1956, estiuejà a Torredembarra, on va pintar bona part de la seva obra de maduresa i va viure tota la transformació social i paisatgística provocada pel turisme. (Editorial).

Els pintors postmodernistes i la Barcelona de final del segle XIX / Xavier Soler Àvila
Soler Àvila, Xavier


En: Barcelona quaderns d'història. Barcelona, núm. 16 (2010) , p. 196-197 (Dilemes de la fi de segle, 1874-1901. III. Invenció artística i ressò social) 
Resum de la comunicació.

L'avantguarda artística a Vilanova : presència i influència / Francesc Xavier Puig Rovira
Puig i Rovira, Francesc Xavier


En: Butlletí de la Biblioteca-Museu Balaguer. Vilanova i la Geltrú. Setena època, núm. 2 (2009) , p. 63-97 : il.
Notes i bibliografia.

L'article pretén donar algunes referències de l'avantguarda artística des de Vilanova. S'analitzen els noms dels principals pintors i escultors vinculats a Vilanova, per naixement o per haver-hi treballat amb regularitat, que es poden considerar influïts per l'avantguardisme o que s'hi poden considerat adscrits: Joaquim Mir, Rafael Sala, Enric C. Ricart, en els inicis del concepte d'avantguarda; Armand Cardona Torrandell, Òscar Estruga i alguns altres més joves, en la represa de l'avantguarda després de 1957. També es parla d'obres d'escultura i de pintura d'avantguarda que es poden veure en llocs públics de Vilanova, d'obres d'arquitectura que hi estan ubicades i també d'algunes manifestacions d'altres arts diferents de les esmentades, com ara la música, la dansa o la literatura. L'autor remarca que es tracta d'una aproximació al tema, susceptible de debat i d'aportacions noves.

El portal de Marcel Duchamp a la Bisbal d'Empordà / Joan Casellas
Casellas i Carbó, Joan


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 418 (desembre 2015), p. 52-59 : il. (Focus) 
Notes.

Marcel Duchamp ha estat un dels artistes més influents en l'art contemporani. Autor d'una producció escassa i d'elaboració lenta, quan tothom el creia retirat de la pràctica artística va sorprendre amb l'última de les seves grans obres, Étant donnés: 1) La chute d'eau 2) le gaz d'éclairage, propietat del Museu d'Art de Filadèlfia. L'obra és un muntatge que ha de ser vist a través d'un forat practicat en una porta de fusta, una porta que sempre s'ha considerat d'origen català. Finalment, Joan Casellas n'ha localitzat la procedència exacta: el portal de la botiga d'un antiquari de la Bisbal d'Empordà.

La Pintura informal en Barcelona, 1951-1970 [Fitxer informàtic] / Lourdes Cirlot ; [dirigida per Santiago Alcolea]
Cirlot, Lourdes


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2015
Dirigida per: Alcolea i Gil, Santiago. Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art, 1980
1 recurs electrònic
Còpia digital de l'exemplar imprès de la tesi dipositat a la Biblioteca de la Faculta de Geografia i Història.

En la present tesi doctoral s'aborda l'estudi de la pintura informal a l'Escola de Barcelona. Per a això l'obra estableix un "corpus" de 25 artistes plàstics importants i s'estudien les seves aportacions dins de l'informalisme, que pot considerar-se dividit en quatre sub-tendències: pintura de matèria, pintura del signe-gesto, pintura tactista i pintura espacialista. L'anàlisi de les aportacions dels diferents pintors s'ha efectuat directament del natural, amb l'objecte de poder establir unes perioditzacions concretes. Una vegada acabat l'estudi, poden extreure's una sèrie de conclusions, que la seva summa permet confirmar l'existència d'una escola informalista en el si de l'anomenada "Escola de Barcelona", que arrencaria en 1952 quan el pintor Antoni Tàpies, apartant-se de l'estètica "dau-al-setiana", inicia un nou camí creatiu, ja dins de l'informalisme més matèric, per la qual cosa pot considerar-se com l'introductor de l'Informalisme a Catalunya, així com a Espanya. Aquest moviment començaria a declinar a mitjan anys seixanta, quan els artistes o bé decideixen seguir altres itineraris artístics, o bé cessen en la seva activitat, per donar-se per conclòs en 1970, data que considerem com a topall final del nostre treball.

La Revista "Art" de Lleida / Valeri Mallol Agulló
Mallol i Agulló, Valeri


Lleida : Institut d'Estudis Ilerdencs, Fundació Pública de la Diputació de Lleida, 1995
164 p. : il. ; 21 cm (Signe, 3) 
Bibliografia.
ISBN 8487029047

L'Humor de Cristòfor de Domènec. Sobre la publicació de Brand, Carnet d'un heterodox (1926) / Pompeu Casanovas
Casanovas i Romeu, Pompeu


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 34 (2014) , p. 198-213 : il. (Recerques) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

L'humor de Cristòfor de Domènec és àcid i pertany a la literatura pamfletària i de combat. Brand, Carnet d'un heterodox és el llibre on el filòsof va recollir els articles publicats sota aquest títol a Justícia Social (1923-1926). Joan Sallarès el va editar a Sabadell, a la impremta Sallent, el 1926. Aquest article analitza l'estil i el contingut del pensament polític de Domènec, la dura crítica a la religió i les seves relacions amb la Colla de Sabadell, les avantguardes i el simbolisme.