La Primera època del Centre d'Estudis de Granollers (1952-1970) / Jordi Planas
Planas i Maresma, Jordi


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 26 (2022) , p. 125-149 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

El Centre d'Estudis de Granollers és un dels més antics de Catalunya que encara continuen actius. Fou creat l'any 1952 com una secció de. l'Associació Cultural de Granollers, que havia estat creada cinc anys abans i. que ha continuat aixoplugant el Centre d'Estudis fins a l'actualitat. Els seus. objetius, tant ara com des dels seus inicis, han estat promoure i difondre la. recerca sobre la història, la societat, la cultura i el medi natural de Granollers. i la comarca del Vallès Oriental, com també impulsar el debat sobre aquests. temes. La forma en què aquests objectius s'han portat a terme han canviat. al llarg d'aquests setanta anys d'història. A partir principalment de les actes de les reunions del Centre d'Estudis, que s'han conservat íntegrament i. constitueixen un testimoni privilegiat de la seva activitat, en aquest article. s'explora la primera època (1952-1970) de la seva llarga trajectòria.

Les Fonts del Montseny sud-oriental : estudi teòric i evidència empírica / Òscar Farrerons Vidal, Fortià Prat Bofill
Farrerons Vidal, Òscar


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 26 (2022) , p. 151-176 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Referències bibliogràfiques. Inclou annèx amb relació de les fonts visitades i els resultats de les fonts analitzades. Resums en català i anglès.

L'article s'insereix en el debat científic sobre l'ús actual i valoració de les fonts, defensant que cal desenvolupar la percepció de les deus d'aigua com un bé cultural que cal protegir. S'explica breument el Projecte Fonts del Montseny, una investigació portada a terme al conjunt de la reserva de la biosfera que en els darrers sis anys ha catalogat 893 fonts, i ha analitzat mineralment l'aigua de les fonts del Montseny nord, oest i est. Es presenten les fonts de cinc municipis vallesans i els primers resultats de l'anàlisi mineral (pH, conductivitat, bicarbonats, clorurs, sulfats, nitrats, duresa, calci, magnesi, sodi, potassi) de l'aigua de 91 fonts del Montseny sud-oriental (Gualba, Campins, Fogars de Montclús, Montseny i Sant Esteve de Palautordera). Les anàlisis minerals s'han portat a terme en un laboratori homologat. Els resultats són interpretats i explicats, i es destaquen les principals correlacions entre els paràmetres analitzats.

El Riu Tenes : la qualitat de l'hàbitat fluvial a Bigues i Riells / Aleix Lladó
Lladó, Aleix


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 26 (2022) , p. 177-192 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Premi Camí Ral. Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Aquest article resumeix el treball que va resultar guanyador del premi Camí Ral convocat pel Centre d'Estudis de Granollers per al curs 2020-2021. El treball consisteix en la comparació de diversos trams del riu Tenes (superiors i inferiors a la depuradora de Bigues i Riells), analitzant diferents paràmetres de qualitat de l'hàbitat fluvial a l'àrea del municipi de Bigues i Riells. S'hi estudien les característiques fisicoquímiques de l'aigua, però també la qualitat hidromorfològica i la qualitat biològica, és a dir, l'ecologia d'un ambient. Amb aquest objectiu, s'ha portat a terme un treball de camp, elaborant anàlisis, mostreigs i observacions per determinar en quin estat de conservació es troba el biòtop dels trams escollits del riu Tenes i valorar els efectes de la depuradora.

L'Informe de la Junta de Museus de Barcelona per a l'adquisició dels retaules gòtics de Granollers (1915) / Cinta Cantarell, Jordi Planas, Joan Yeguas
Cantarell i Aixendri, Cinta


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 25 (2021) , p. 129-149 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

L'any 1917, després d'unes llargues negociacions, la Junta de Museus de Barcelona va adquirir el gran retaule gòtic de l'església de Sant Esteve de Granollers, juntament amb el retaule més petit de Sant Sebastià i Sant Eloi, ambdues obres procedents del taller dels pintors Vergós. Aquesta adquisició formava part de la política que la Junta de Museus de Barcelona havia iniciat al començament del segle XX per potenciar el fons de pintura medieval del Museu d'Art i Arqueologia de Barcelona (antecessor de l'actual Museu Nacional d'Art de Catalunya) i evitar d'aquesta manera que es venguessin a particulars, i especialment que es traslladessin a l'estranger. En aquest article s'explica el context en el qual es va produir aquesta adquisició i es presenta l'informe que el crític d'art Manuel Rodríguez Codolà va elaborar l'any 1915 per a la Junta de Museus de Barcelona.

Naixement, oblit i rescat de l'estendard desconegut de Gaudí / Francesc Garriga
Garriga Cassart, Francesc


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 25 (2021) , p. 151-167 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

L'any 2002 es va publicar una monografia sobre l'estendard de l'orfeó de Sant Feliu de Codines (Orfeó Feliuà), una de les obres menys conegudes d'Antoni Gaudí i de gènesi més incerta. Es va aplegar tota la informació disponible en aquell moment, es van desfer alguns malentesos, es va revelar el significat de la seva simbologia i es va fer un primer esbós de la seva història. Tanmateix, en aquell moment es tenia poca informació de l'Orfeó Feliuà, no es podia datar amb precisió la producció de l'obra, ni tampoc descriure amb detall la seva evolució fins que es va dipositar al Museu Municipal can Xifreda de Sant Feliu de Codines, on avui es conserva. En aquest article s'aporta nova informació que cobreix bona part d'aquests buits i s'expliquen els motius pels quals aquesta obra va ser ignorada durant molt temps i redescoberta al començament del segle XXI.

El Romànic del Montseny vallesà / Oscar Ferrerons
Ferrerons, Oscar


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 25 (2021) , p. 169-202 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

El romànic al Montseny és un estil artístic bàsicament humil. A les poblacions vallesanes del parc natural podem trobar més d'una trentena de mostres arquitectòniques romàniques en diferent estat de conservació i estudi, però en tots els temples el que destaca és la posició singular de l'església al territori, en una perfecta simbiosi amb el paisatge i la topografia del lloc. Es tracta d'esglesioles que reprodueixen els trets comuns del romànic català, amb l'orientació de l'absis a l'est, l'accés pel costat de migdia, els capitells amb senzills elements vegetals, i les naus úniques cobertes amb volta de canó. La decoració pictòrica hi és escadussera, i l'escultòrica es limita a ornamentacions amb escacs, trenes, lesenes i arcuacions, perquè el que realment ennobleix aquestes construccions vallesanes és la vista que les envolta, lligada sempre a la presència humana que l'ha anat treballant.

La Devesa Torre Surera (Llinars del Vallès) : un exemple de sistema socioecològic / Mar Pujol
Pujol, Mar


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 25 (2021) , p. 203-217 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Aquest article resumeix un treball de recerca que estudia la plantació d'alzines sureres Torre Surera situada al municipi de Llinars del Vallès, un ecosistema característic i singular, difícil de trobar en el nostre territori per les seves dimensions i el seu estat actual. El treball fa una anàlisi tant dels paràmetres forestals de la devesa com dels aspectes socials relacionats amb la seva explotació. Els resultats evidencien la importància que ha tingut la dinàmica entre l'ésser humà i la natura per a la creació, el desenvolupament i la conservació de la devesa. Les característiques d'aquesta plantació, les dimensions i el bon estat de salut, fan que sigui especialment singular. Es discuteix també el futur de Torre Surera i aquells factors externs que la podran afectar, entre els quals el paper que podem tenir els humans tant en la preservació com en la destrucció d'aquesta plantació en un futur.

La Documentació històrica d'una família de Palou : el fons Altimira Cladellas / Inés Vallès, Roser Rodríguez, Oriol Padró
Vallés i Botey, Inés


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 24 (2020) , p. 121-134 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

L'ingrés a l'Arxiu Municipal de Granollers del fons documental con - servat per la família Altimira Cladellas, masovers de Can Plantada de Palou, facilita l'accés a documents que aporten una gran quantitat d'informació so - bre l'administració de terres i la vida quotidiana en aquest municipi agrícola incorporat el 1928 a Granollers. El fons acull documents que es remunten al segle XIII i arriben fins a finals del segle XX, si bé hi predomina la docu - mentació dels segles XVIII i XIX. En aquest article es descriu la documen - tació d'aquest fons, es presenten els resultats d'una primera exploració de la documentació del fons, i es destaca la seva importància per conèixer la història de Palou i la seva administració municipal abans de l'agregació a Granollers, la vida quotidiana en el món rural, i també les formes d'admi - nistració patrimonial i d'explotació agrícola de la finca de Can Plantada en diferents moments.

L'Empresa Roca Umbert i l'esport a Granollers (1940-1975) / Alfredo Cela Rodríguez
Cela Rodríguez, Alfredo


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 24 (2020) , p. 135-151 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Aquest article explica la contribució de l'empresa Roca Umbert a la difusió de l'esport a Granollers durant els anys de la dictadura de Franco. Com van fer moltes empreses industrials, Roca Umbert va impulsar la pràcti - ca de l'esport entre els seus treballadors i treballadores, cosa que afavoria el sentiment de pertinença i contribuïa a la pacificació de les relacions laborals. Com que Roca Umbert va ser durant molts anys l'empresa de Granollers amb un major nombre de treballadors de la ciutat, prop d'un miler, la seva contri - bució a la difusió de l'esport a Granollers i a la formació d'equips locals en diferents esports (handbol, futbol, bàsquet, atletisme) va ser destacada. A més, l'any 1956 l'empresa Roca Umbert va fer una contribució destacada a l'esport granollerí amb la cessió dels terrenys per a la construcció de l'actual zona esportiva.

L'Acció ambiental a Granollers i els projectes de la Unió Europea (1994-2020) / Aina Planas-Carbonell
Planas-Carbonell, Aina


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 24 (2020) , p. 153-175 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Aquest article utilitza la ciutat de Granollers com a estudi de cas per explicar la governança ambiental multinivell. Des dels anys 1990 la ciutat de Granollers ha tingut una participació creixent en projectes ambientals impulsats per la Unió Europea i en les xarxes municipals transnacionals que s'han establert amb altres ciutats i regions europees en l'acció ambiental. Aquest article recull la participació de Granollers en aquests projectes eu - ropeus i n'analitza els avantatges per a la governança ambiental. A més de les millores d'estalvi energètic i de protecció del patrimoni natural que s'han pogut implementar amb el finançament europeu, s'hi destaquen les sinergi - es que s'han produït amb la participació en aquests projectes i en les xarxes municipals transnacionals. La ciutat de Granollers ha tingut una participació creixent en aquestes xarxes, en les quals ciutats de diferents països euro - peus col·laboren en projectes de desenvolupament sostenible.

Pablo Agraz Alonso : història d'un deportat a Mauthausen / Queralt Mena
Mena, Queralt


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 24 (2020) , p. 177-189 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Pablo Agraz Alonso (Salamanca, 1908 - París, 1963) era carabiner de l'exèrcit republicà quan en els anys trenta fou destinat a la intendència de Granollers, situada a la fàbrica Roca Umbert. Al final de la Guerra Civil espanyola va fer la retirada amb l'exèrcit republicà i l'any 1939 va creuar la frontera francesa. Detingut al nord de França per les tropes alemanyes el juny de 1940, fou deportat al camp de concentració nazi de Mauthausen (a l'actual Àustria), d'on aconseguiria sobreviure. Les cartes que va escriure a Josefa (Pepeta) Sellés Teixidor (Llinars del Vallès, 1915 - Granollers, 1997), a qui va conèixer durant la seva estada a Granollers, i amb qui va tenir una relació sentimental que va durar fins al 1946, foren descobertes casualment l'any 2011, quan Pepeta Sellés ja havia mort. Aquestes cartes han servit per documentar la trajectòria i les vivències de Pablo Agraz en aquesta etapa terrible de la història d'Europa.

Aproximació històrica i arqueològica al castell de Montbui (Bigues i Riells) / Josep M. Vilai Carabassa
Vila i Carabasa, Josep Maria


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 23 (2019) , p. 119-134 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Amb motiu de les tasques de consolidació del conjunt monumental del castell de Montbui que porta a terme l'Ajuntament de Bigues i Riells, s'han dut a terme recerques tant de caràcter històric com de caràcter arqueològic que han permès avançar en el coneixement sobre aquest important element patrimonial. Aixecat a finals del segle X, el primer castell de Montbui estava format per una torre circular, de la qual s'han trobat traces en la intervenció arqueològica de 2017-2018. A principis del segle XIV el castell, ja enrunat, va ser transformat en presó episcopal pel bisbat de Barcelona, que n'havia comprat una part dels drets i la castlania. Amb aquest objectiu es va enderrocar l'antiga torre i es va aixecar l'actual edifici, ja pensat per a la nova funció. Un segle més tard, a començament del segle XV, el bisbat va vendre el castell i va tancar la presó, i els edificis van quedar abandonats de manera definitiva.

Inventari de les restes prehistòriques d'Aiguafreda i el seu entorn / Francesc Casanellas Bassols
Casanellas Bassols, Francesc


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 23 (2019) , p. 135-160 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Aquest article presenta un inventari actualitzat de les restes prehistòriques de l'entorn d'Aiguafreda. L'inventari inclou dòlmens, menhirs, coves i abrics amb restes arqueològiques i petroglifs (roques amb gravats) d'època prehistòrica -n'inclou també algunes de dubtoses- de l'alta vall del Congost, la serra de l'Arca i el pla de la Calma, que s'han localitzat a menys de8 km del poble. Aquest ric patrimoni va ser molt destruït. L'altiplà de la serra de l'Arca era un lloc on els constructors i picapedrers anaven a buscar pedres, i els dòlmens i muralles ibèriques n'eren una bona font. D'altra banda, molts megàlits van ser excavats i malmesos per cercadors de tresors i també per alguns arqueòlegs que van excavar els dòlmens per extreure'n material sense preocupar-se prou per conservar-ne l'estructura.

Vallesans a la carrera d'Índies (1783-1830) / Diego Sola
Sola i Garcia, Diego


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 23 (2019) , p. 161-172 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

La presència creixent d'habitants de l'actual Vallès Oriental a Amèrica a partir de la dècada de 1780, coincidint amb la liberalització del comerçamb les Índies, és una realitat documentada als arxius. A l'Arxiu General d'Índies es conserven set expedients d'un petit grup de vallesans que van enrolar-se en l'aleshores anomenada carrera d'Índies amb la intenció de sostenir i expandir les seves pròpies cases de comerç i companyies. L'estudide la documentació permet identificar els protagonistes d'aquesta aventuraamericana així com establir unes característiques comunes i, alhora, explicarcom era el procés d'obtenció de llicència de pas a Amèrica, i quines circumstàncies socials, familiars i polítiques podien concórrer en la concessió o elrefús de l'autorització.

Les Fires i festes de l'Ascensió de Granollers a través dels reportatges de Joaquim Brangulí (1944-1975) / Francesc Sánchez-Mata
Sánchez i Mata, Francesc


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 23 (2019) , p. 173-190 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

La nissaga dels fotoperiodistes Brangulí -Josep Brangulí i Soler, i els seus dos fills, Xavier i Joaquim- va ser una de les més destacades de Catalunya, juntament amb la dels Pérez de Rozas o els Merletti, entre d'altres. Les seves fotografies abasten una cronologia que va de finals del segle XIX a la dècada de 1990, il·lustren la història de Catalunya des d'infinitat de vessants i són una font documental valuosíssima. Entre 1944 i 1977, Joaquim Brangulí va cobrir com a corresponsal del Diario de Barcelona la Fira i Festes de l'Ascensió de Granollers i va fer unes tres mil fotografies durant aquestes dècades. L'Arxiu Nacional de Catalunya conserva la totalitat d'aquests reportatges -negatius en blanc i negre de 35 mm-, fet que ens permet tenir una continuïtat gràfica de trenta anys per a l'estudi de la Fira i de la història de Granollers durant el franquisme.

La Llegenda del Gegant del Pi i Caldes de Montbui / Júlia Mur Bárzano, Eloi Casanovas Gilabert
Mur Bárzano, Júlia


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 23 (2019) , p. 191-204 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Resum del treball guanyador del premi Cai Ral, 2017-2018. Resums en català i anglès.

Aquest article resumeix el treball guanyador del premi Camí Ral, convocat pel Centre d'Estudis de Granollers per al curs 2017-2018. L'origen del treball es troba en la controvèrsia que un dia hi va haver entre les colles de geganters de Caldes de Montbui i de la plaça del Pi de Barcelona en relació amb l'origen de la cançó popular del "Gegant del Pi". Tot submergint-se en aquest gran món de la cultura popular, el treball pretén conèixer les arrels de tot el que envolta la llegenda i la cançó del "Gegant de Pi", i aclarir-ne l'origen. Després de la introducció, es presenten els orígens (històrics i llegendaris) de la cançó, i es discuteix quina és la versió que n'explica els veritables orígens; a continuació es presenta la llegenda del Farellàs o Fort Farell (àlies Gegant del Pi) i la seva vinculació amb Caldes de Montbui, per acabar amb unes breus conclusions.

Els Camps de concentració franquistes a Catalunya : el cas de Granollers / Aram Monfort i Coll
Monfort i Coll, Aram


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 22 (2018) , p. 141-161 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Notes. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Durant la guerra, els colpistes van posar en marxa un complex sistema per classificar tots els capturats a mesura que el front avançava. L'objectiu era identificar individualment els milers de capturats i, en funció d'aquesta classificació, poder castigar els desafectos, ja fos a través dels batallons de treballadors o a través de les presons. Aquest enorme procés classificador es va fer als camps de concentració i va perdurar després de l'1 d'abril de 1939. La depuració sociopolítica va ser tan eficient que, a partir del 1940, els recintes concentracionaris van ser la peça fonamental per reprimir els homes que havien de purgar la seva desafecció fent el servei militar en unitats de càstig. Granollers, juntament amb tretze localitats catalanes més, va formar part d'aquest engranatge repressor amb el funcionament d'un camp de concentració durant la immediata postguerra.

Can Comas i el fons documental de l'empresa Unitesa a l'Arxiu Municipal de Granollers / Anna Maimir Hernàndez
Maimir Hernàndez, Anna


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 22 (2018) , p. 163-177 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Notes. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Els germans Bonaventura i Isidre Comas Gras, de Sant Feliu de Codines, es van establir a Granollers a mitjans de la dècada de 1870 i van fundar la fàbrica coneguda popularment com Can Comas, que va mantenir l'activitat industrial fins al seu tancament, l'any 1967 (des del 1958 amb el nom d'Uni tesa). La història d'aquesta fàbrica és la història d'un segle de creixement i declivi de la indústria tèxtil granollerina. En aquest article es presenta el fons documental de l'empresa Unitesa (1958-1967), que correspon a l'última etapa de la fàbrica, i es presenta una breu explicació de l'evolució de la fàbrica en el context del desenvolupament de la indústria tèxtil a Granollers, des de l'expansió de la segona meitat del segle XIX, fins a la crisi de la segona meitat del segle XX.

Biodiversitat d'avifauna en una finca situada a Lliçà d'Amunt (el Vallès Oriental) / Marina Toranzo López
Toranzo López, Marina


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 22 (2018) , p. 179-203 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Premi Camí Ral de treballs de recerca de batxillerat per al curs 2016-2017. Treball presentat al IES Immaculada Concepció d'Horta de Barcelona, tutor Genaro de Gamboa.

Catalunya és un país privilegiat per la varietat d'espècies d'ocells i la quantitat d'exemplars observables en totes les estacions de l'any. En aquest treball es demostra que en una finca rural situada a Lliçà d'Amunt (el Vallès Oriental), malgrat tenir una extensió de només 30 hectàrees, hi ha una gran riquesa d'avifauna, i això és degut a la diversitat d'hàbitats que hi trobem: camp de conreu, bosc mixt, i zona de basses i riera. L'objectiu principal del treball era identificar les espècies d'ocells i la seva abundància a la finca de Can Manent durant tot un any. En total es van identificar 6.125 ocells (de 104 espècies) durant un total de 112 hores de treball de camp, mitjançant observació visual, auditiva i per captura amb xarxes (anellament científic). Aquest treball i la creació d'una pàgina web en anglès serveixen com a eina de divulgació de la varietat d'ocells en una àrea geogràfica propera.

Estudi i anàlisi de la qualitat de les aigües i la vegetació de ribera del riu Tenes / Vicente Baltasar Díaz
Baltasar Díaz, Vicente


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 22 (2018) , p. 205-222 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Finalista del premi Camí Ral de treballs de recerca de batxillerat per al curs 2016-2017. Treball presentat al IES LLiçà de Munt, tutora Eva Tarragó.

Aquest article resumeix un treball que va resultar finalista del premi Camí Ral convocat pel Centre d'Estudis de Granollers per al curs 2016-2017. El treball estudia la qualitat de les aigües de tres trams representatius del riu Tenes. L'anàlisi s'ha fet mitjançant tres índexs diferents de qualitat de l'aigua: (a) segons la riquesa i diversitat dels macroinvertebrats, (b) segons els paràmetres fisicoquímics i (c) segons l'índex QBR (qualitat del bosc de ribera). Els trams estudiats es troben a Bigues i Riells (curs alt), Lliçà de Vall (curs mitjà) i Parets del Vallès (curs baix). A partir dels resultats s'ha pogut observar que el factor més influent en la qualitat del riu és l'acció antròpica, que provoca un deteriorament de la salut del riu a mesura que ens acostem al curs baix i el paisatge és més humanitzat. Es discuteix la necessitat de seguir introduint millores en el sanejament de la conca hidrogràfica del Besòs.