El Llibre de privilegis de Granollers, un document fonamental per a la història de la ciutat / Jaume Dantí
Dantí i Riu, Jaume


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 28 (2024) , p. 111-119 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

El Llibre de privilegis és el document més important de l'Arxiu Mu-nicipal de Granollers i alhora és fonamental per a la història de la ciutat. Es tracta, sobretot, d'un recull documental sobre la creació i l'organització de l'administració del municipi des del segle XIII fins al XVI. També inclou els documents que permeten resseguir els diversos traspassos de jurisdicció que va tenir la vila fins al 1418, de la reial a la senyorial i viceversa, amb les conseqüències que se'n derivaren. Entre els diferents privilegis hi ha els que es refereixen al mercat i a les fires, de gran importància per al desenvolu-pament econòmic de la vila, així com els de la composició fiscal que fornia la hisenda municipal. Tot i que no eren privilegis, també consten en el llibre concòrdies i acords del Consell amb particulars sobre temàtiques diverses, com l'ús de l'aigua del Congost, les obres en l'espai públic o la recuperació de drets que tenien alguns senyors.

Les Finances medievals del municipi de Granollers a partir del Llibre de comptes del clavari Salvador Boada (1495-1496) / Núria Rodoreda
Rodoreda, Núria


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 28 (2024) , p. 121-135 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Una de les fonts per estudiar les finances municipals a l'època medieval són els llibres de clavaria, que recullen els registres d'ingressos i despeses que portava a terme el clavari, és a dir, el tresorer municipal. Se'n pot extreure informació molt rellevant sobre l'organització del municipi, les seves necessitats, en què s'esmerçaven els diners i moltes altres qüestions que ens aproximen a la vida quotidiana de l'època medieval. Aquest article estudia les finances del municipi de Granollers a finals del segle XV a partir de l'anàlisi dels ingressos i les despeses del Llibre de comptes del clavari municipal Salvador Boada de 1495 a 1496, l'únic que es conserva d'època medieval a l'Arxiu Municipal de Granollers.

L'Ús del català entre l'alumnat de l'Institut Maria de Bell-lloc, de Bigues i Riells del Fai / Fina Casabon
Casabon, Fina


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 28 (2024) , p. 137-156 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Resums en català i anglès.

Aquest article resumeix el treball que va resultar guanyador del Premi Camí Ral, convocat pel Centre d'Estudis de Granollers per al curs 2022-2023. El treball analitza els usos lingüístics de l'alumnat de l'Institut Maria de Bell-lloc, de Bigues i Riells del Fai, a partir d'una enquesta contestada per tots els alumnes del centre en el primer trimestre del curs 2022-2023. Després d'una introducció teòrica sobre la sociolingüística de la llengua ca-talana i la situació del català en l'àmbit escolar de Catalunya, s'analitzen els resultats de l'enquesta per veure els usos lingüístics dels joves del centre educatiu i es comparen amb els resultats d'un treball similar portat a terme el 2015. També s'avalua el lèxic utilitzat i es relaciona amb les possibles interferències amb la llengua castellana. Finalment, el treball inclou la rea-lització de dues entrevistes que aporten diverses reflexions sobre la situació del català en l'àmbit escolar.

Els Mestres d'Aiguafreda Enric Camps i Rosa Turró, represaliats després de la Guerra Civil / Bernat Pons
Pons, Bernat


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 28 (2024) , p. 157-173 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Aquest article resumeix el treball que va resultar finalista del Premi Camí Ral convocat pel Centre d'Estudis de Granollers per als treballs de re-cerca de batxillerat del curs 2022-2023. El treball vol fer un reconeixement a les persones que patiren la repressió durant la dictadura franquista per motius ideològics o polítics, per tal que no es perdi el record de les vícti-mes de la dictadura. S'ha centrat fonamentalment en el cas d'Enric Camps Gaspar, que va exercir de mestre a Aiguafreda durant l'etapa de la Segona República i la Guerra Civil espanyola, així com en la seva companya de feina Rosa Turró Valls. Les represàlies que van patir després de la guerra han vist la llum gràcies als documents històrics que s'han preservat i als records que han mantingut vius algunes persones, que permeten explicar la història real del nostre país i la realitat que es vivia en aquells moments obscurs.

El Cens d'orquídies de Figaró-Montmany elaborat per Paul Wilcox / Enric Tello
Tello, Enric


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 27 (2023) , p. 141-158 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Paul Thomas Wilcox (1959-2022) fou un naturalista britànic que, després de deixar una feina de mecànic de precisió perquè l'empresa fa-bricava components d'armes, va decidir estudiar ciències ambientals. Va travessar França en bicicleta i arribà a Barcelona el 1991. Corprès per la riquesa floral i arbòria de Figaró-Montmany, l'any 2003 va decidir quedar-s'hi a viure. El 2009 va inventariar fins a 35 espècies d'orquídies al petit terme d'aquest poble, 14 de les quals arrenglerades a les cunetes de la carretera que remunta la vall dels Sots Feréstecs fins als Cingles de Bertí. En segar-les cada any la Diputació, aquestes cunetes esdevenen un prat lineal on les orquídies es poden refugiar de la invasió del bosc. La donació d'aquest in-ventari al Museu de Ciències Naturals de Granollers obeeix al desig de Paul Wilcox que donar a conèixer el patrimoni natural també ajudi a preservar-lo per a les generacions futures.

La Toponímia de Figaró-Montmany en la filatèlia i la numismàtica durant la Guerra Civil / Giovanni Pari, Josep Sauret, Antonino Segon
Pari, Giovanni


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 27 (2023) , p. 159-175 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Figaró-Montmany ha tingut al llarg de la seva història molts noms diferents, especialment durant la Guerra Civil. En aquest article analitzem la seva toponímia a partir de les actes municipals i dos altres tipus de docu-ments poc coneguts avui dia, ja que varen desaparèixer en acabar la Guerra Civil: el paper moneda emès per l'Ajuntament com a resposta a la crisi finan-cera que va patir Catalunya a l'inici del conflicte militar i els segells locals. Demostrem que l'emissió de paper moneda fou oficial, però que algunes de les emissions de segells locals tingueren un origen especulatiu no relacionat amb el municipi. A més, el nostre estudi permet evidenciar la diversitat de noms utilitzats de forma irregular a Figaró-Montmany durant el caòtic perí-ode de la Guerra Civil.

Les Fonts del Montseny sud-occidental : estudi teòric i evidència empírica / Oscar Farrerons Vidal, Fortià Prat Bofill
Farrerons Vidal, Oscar


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 27 (2023) , p. 177-203 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Les fonts són un bé cultural que cal protegir, i és necessari el seu estudi científic teòric i empíric. S'explica el projecte Fonts del Montseny, una investigació que en els darrers sis anys ha catalogat 893 fonts, i ha analit-zat mineralment l'aigua de les de quatre zones: nord, oest, est, i Montseny sud-oriental. Es presenten els primers resultats de l'anàlisi mineral (pH, con-ductivitat, bicarbonats, clorurs, sulfats, nitrats, duresa, calci, magnesi, sodi, potassi) de l'aigua de 43 fonts del Montseny sud-occidental (Sant Pere de Vilamajor, Cànoves i Samalús, la Garriga, Figaró-Montmany i Tagamanent), d'un total de 90 fonts visitades. Les anàlisis minerals s'han portat a terme en un laboratori homologat. Els resultats són interpretats i explicats, i es desta-quen les principals correlacions entre paràmetres analitzats. Queda pendent per al futur pròxim la comparativa de resultats de les cinc zones geogràfiques en què s'ha dividit el Montseny.

Memòria històrica i represaliats del Franquisme a Mollet del Vallès / Genís Hernández
Hernández, Genís


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 27 (2023) , p. 205-218 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Notes a peu de pàgina. Referències. Resums en català i anglès.

Aquest article presenta els principals resultats del treball que va resultar guanyador del premi Camí Ral convocat pel Centre d'Estudis de Gra-nollers per al curs 2021-2022. Per tal d'analitzar i valorar el tractament de la memòria històrica, el treball es centra en l'estudi de les víctimes de la Guerra Civil i represaliats del franquisme a Mollet del Vallès, i presenta com a exemple algunes històries de vida. En concret, s'hi recullen els testimonis de Pere Fortuny, nascut a Mollet del Vallès el 1933 i fill d'una família repre-saliada en la postguerra, i el de la família de Francisca Mejías, nascuda a Antequera (Málaga) el 1919 i refugiada de guerra a Mollet del Vallès. També s'ha volgut analitzar el coneixement que hi ha entre la població de Mollet de la història local d'aquest període i les accions que s'han portat a terme per a la recuperació de la memòria històrica.

La Primera època del Centre d'Estudis de Granollers (1952-1970) / Jordi Planas
Planas i Maresma, Jordi


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 26 (2022) , p. 125-149 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

El Centre d'Estudis de Granollers és un dels més antics de Catalunya que encara continuen actius. Fou creat l'any 1952 com una secció de l'Associació Cultural de Granollers, que havia estat creada cinc anys abans i que ha continuat aixoplugant el Centre d'Estudis fins a l'actualitat. Els seus objetius, tant ara com des dels seus inicis, han estat promoure i difondre la recerca sobre la història, la societat, la cultura i el medi natural de Granollers i la comarca del Vallès Oriental, com també impulsar el debat sobre aquests temes. La forma en què aquests objectius s'han portat a terme han canviat al llarg d'aquests setanta anys d'història. A partir principalment de les actes de les reunions del Centre d'Estudis, que s'han conservat íntegrament i constitueixen un testimoni privilegiat de la seva activitat, en aquest article s'explora la primera època (1952-1970) de la seva llarga trajectòria.

Les Fonts del Montseny sud-oriental : estudi teòric i evidència empírica / Òscar Farrerons Vidal, Fortià Prat Bofill
Farrerons Vidal, Òscar


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 26 (2022) , p. 151-176 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Referències bibliogràfiques. Inclou annèx amb relació de les fonts visitades i els resultats de les fonts analitzades. Resums en català i anglès.

L'article s'insereix en el debat científic sobre l'ús actual i valoració de les fonts, defensant que cal desenvolupar la percepció de les deus d'aigua com un bé cultural que cal protegir. S'explica breument el Projecte Fonts del Montseny, una investigació portada a terme al conjunt de la reserva de la biosfera que en els darrers sis anys ha catalogat 893 fonts, i ha analitzat mineralment l'aigua de les fonts del Montseny nord, oest i est. Es presenten les fonts de cinc municipis vallesans i els primers resultats de l'anàlisi mineral (pH, conductivitat, bicarbonats, clorurs, sulfats, nitrats, duresa, calci, magnesi, sodi, potassi) de l'aigua de 91 fonts del Montseny sud-oriental (Gualba, Campins, Fogars de Montclús, Montseny i Sant Esteve de Palautordera). Les anàlisis minerals s'han portat a terme en un laboratori homologat. Els resultats són interpretats i explicats, i es destaquen les principals correlacions entre els paràmetres analitzats.

El Riu Tenes : la qualitat de l'hàbitat fluvial a Bigues i Riells / Aleix Lladó
Lladó, Aleix


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 26 (2022) , p. 177-192 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Premi Camí Ral. Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Aquest article resumeix el treball que va resultar guanyador del premi Camí Ral convocat pel Centre d'Estudis de Granollers per al curs 2020-2021. El treball consisteix en la comparació de diversos trams del riu Tenes (superiors i inferiors a la depuradora de Bigues i Riells), analitzant diferents paràmetres de qualitat de l'hàbitat fluvial a l'àrea del municipi de Bigues i Riells. S'hi estudien les característiques fisicoquímiques de l'aigua, però també la qualitat hidromorfològica i la qualitat biològica, és a dir, l'ecologia d'un ambient. Amb aquest objectiu, s'ha portat a terme un treball de camp, elaborant anàlisis, mostreigs i observacions per determinar en quin estat de conservació es troba el biòtop dels trams escollits del riu Tenes i valorar els efectes de la depuradora.

L'Informe de la Junta de Museus de Barcelona per a l'adquisició dels retaules gòtics de Granollers (1915) / Cinta Cantarell, Jordi Planas, Joan Yeguas
Cantarell i Aixendri, Cinta


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 25 (2021) , p. 129-149 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

L'any 1917, després d'unes llargues negociacions, la Junta de Museus de Barcelona va adquirir el gran retaule gòtic de l'església de Sant Esteve de Granollers, juntament amb el retaule més petit de Sant Sebastià i Sant Eloi, ambdues obres procedents del taller dels pintors Vergós. Aquesta adquisició formava part de la política que la Junta de Museus de Barcelona havia iniciat al començament del segle XX per potenciar el fons de pintura medieval del Museu d'Art i Arqueologia de Barcelona (antecessor de l'actual Museu Nacional d'Art de Catalunya) i evitar d'aquesta manera que es venguessin a particulars, i especialment que es traslladessin a l'estranger. En aquest article s'explica el context en el qual es va produir aquesta adquisició i es presenta l'informe que el crític d'art Manuel Rodríguez Codolà va elaborar l'any 1915 per a la Junta de Museus de Barcelona.

Naixement, oblit i rescat de l'estendard desconegut de Gaudí / Francesc Garriga
Garriga Cassart, Francesc


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 25 (2021) , p. 151-167 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

L'any 2002 es va publicar una monografia sobre l'estendard de l'orfeó de Sant Feliu de Codines (Orfeó Feliuà), una de les obres menys conegudes d'Antoni Gaudí i de gènesi més incerta. Es va aplegar tota la informació disponible en aquell moment, es van desfer alguns malentesos, es va revelar el significat de la seva simbologia i es va fer un primer esbós de la seva història. Tanmateix, en aquell moment es tenia poca informació de l'Orfeó Feliuà, no es podia datar amb precisió la producció de l'obra, ni tampoc descriure amb detall la seva evolució fins que es va dipositar al Museu Municipal can Xifreda de Sant Feliu de Codines, on avui es conserva. En aquest article s'aporta nova informació que cobreix bona part d'aquests buits i s'expliquen els motius pels quals aquesta obra va ser ignorada durant molt temps i redescoberta al començament del segle XXI.

El Romànic del Montseny vallesà / Oscar Ferrerons
Ferrerons, Oscar


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 25 (2021) , p. 169-202 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

El romànic al Montseny és un estil artístic bàsicament humil. A les poblacions vallesanes del parc natural podem trobar més d'una trentena de mostres arquitectòniques romàniques en diferent estat de conservació i estudi, però en tots els temples el que destaca és la posició singular de l'església al territori, en una perfecta simbiosi amb el paisatge i la topografia del lloc. Es tracta d'esglesioles que reprodueixen els trets comuns del romànic català, amb l'orientació de l'absis a l'est, l'accés pel costat de migdia, els capitells amb senzills elements vegetals, i les naus úniques cobertes amb volta de canó. La decoració pictòrica hi és escadussera, i l'escultòrica es limita a ornamentacions amb escacs, trenes, lesenes i arcuacions, perquè el que realment ennobleix aquestes construccions vallesanes és la vista que les envolta, lligada sempre a la presència humana que l'ha anat treballant.

La Devesa Torre Surera (Llinars del Vallès) : un exemple de sistema socioecològic / Mar Pujol
Pujol, Mar


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 25 (2021) , p. 203-217 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Aquest article resumeix un treball de recerca que estudia la plantació d'alzines sureres Torre Surera situada al municipi de Llinars del Vallès, un ecosistema característic i singular, difícil de trobar en el nostre territori per les seves dimensions i el seu estat actual. El treball fa una anàlisi tant dels paràmetres forestals de la devesa com dels aspectes socials relacionats amb la seva explotació. Els resultats evidencien la importància que ha tingut la dinàmica entre l'ésser humà i la natura per a la creació, el desenvolupament i la conservació de la devesa. Les característiques d'aquesta plantació, les dimensions i el bon estat de salut, fan que sigui especialment singular. Es discuteix també el futur de Torre Surera i aquells factors externs que la podran afectar, entre els quals el paper que podem tenir els humans tant en la preservació com en la destrucció d'aquesta plantació en un futur.

La Documentació històrica d'una família de Palou : el fons Altimira Cladellas / Inés Vallès, Roser Rodríguez, Oriol Padró
Vallés i Botey, Inés


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 24 (2020) , p. 121-134 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

L'ingrés a l'Arxiu Municipal de Granollers del fons documental con - servat per la família Altimira Cladellas, masovers de Can Plantada de Palou, facilita l'accés a documents que aporten una gran quantitat d'informació so - bre l'administració de terres i la vida quotidiana en aquest municipi agrícola incorporat el 1928 a Granollers. El fons acull documents que es remunten al segle XIII i arriben fins a finals del segle XX, si bé hi predomina la docu - mentació dels segles XVIII i XIX. En aquest article es descriu la documen - tació d'aquest fons, es presenten els resultats d'una primera exploració de la documentació del fons, i es destaca la seva importància per conèixer la història de Palou i la seva administració municipal abans de l'agregació a Granollers, la vida quotidiana en el món rural, i també les formes d'admi - nistració patrimonial i d'explotació agrícola de la finca de Can Plantada en diferents moments.

L'Empresa Roca Umbert i l'esport a Granollers (1940-1975) / Alfredo Cela Rodríguez
Cela Rodríguez, Alfredo


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 24 (2020) , p. 135-151 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Aquest article explica la contribució de l'empresa Roca Umbert a la difusió de l'esport a Granollers durant els anys de la dictadura de Franco. Com van fer moltes empreses industrials, Roca Umbert va impulsar la pràcti - ca de l'esport entre els seus treballadors i treballadores, cosa que afavoria el sentiment de pertinença i contribuïa a la pacificació de les relacions laborals. Com que Roca Umbert va ser durant molts anys l'empresa de Granollers amb un major nombre de treballadors de la ciutat, prop d'un miler, la seva contri - bució a la difusió de l'esport a Granollers i a la formació d'equips locals en diferents esports (handbol, futbol, bàsquet, atletisme) va ser destacada. A més, l'any 1956 l'empresa Roca Umbert va fer una contribució destacada a l'esport granollerí amb la cessió dels terrenys per a la construcció de l'actual zona esportiva.

L'Acció ambiental a Granollers i els projectes de la Unió Europea (1994-2020) / Aina Planas-Carbonell
Planas-Carbonell, Aina


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 24 (2020) , p. 153-175 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Aquest article utilitza la ciutat de Granollers com a estudi de cas per explicar la governança ambiental multinivell. Des dels anys 1990 la ciutat de Granollers ha tingut una participació creixent en projectes ambientals impulsats per la Unió Europea i en les xarxes municipals transnacionals que s'han establert amb altres ciutats i regions europees en l'acció ambiental. Aquest article recull la participació de Granollers en aquests projectes eu - ropeus i n'analitza els avantatges per a la governança ambiental. A més de les millores d'estalvi energètic i de protecció del patrimoni natural que s'han pogut implementar amb el finançament europeu, s'hi destaquen les sinergi - es que s'han produït amb la participació en aquests projectes i en les xarxes municipals transnacionals. La ciutat de Granollers ha tingut una participació creixent en aquestes xarxes, en les quals ciutats de diferents països euro - peus col·laboren en projectes de desenvolupament sostenible.

Pablo Agraz Alonso : història d'un deportat a Mauthausen / Queralt Mena
Mena, Queralt


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 24 (2020) , p. 177-189 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Pablo Agraz Alonso (Salamanca, 1908 - París, 1963) era carabiner de l'exèrcit republicà quan en els anys trenta fou destinat a la intendència de Granollers, situada a la fàbrica Roca Umbert. Al final de la Guerra Civil espanyola va fer la retirada amb l'exèrcit republicà i l'any 1939 va creuar la frontera francesa. Detingut al nord de França per les tropes alemanyes el juny de 1940, fou deportat al camp de concentració nazi de Mauthausen (a l'actual Àustria), d'on aconseguiria sobreviure. Les cartes que va escriure a Josefa (Pepeta) Sellés Teixidor (Llinars del Vallès, 1915 - Granollers, 1997), a qui va conèixer durant la seva estada a Granollers, i amb qui va tenir una relació sentimental que va durar fins al 1946, foren descobertes casualment l'any 2011, quan Pepeta Sellés ja havia mort. Aquestes cartes han servit per documentar la trajectòria i les vivències de Pablo Agraz en aquesta etapa terrible de la història d'Europa.

Aproximació històrica i arqueològica al castell de Montbui (Bigues i Riells) / Josep M. Vilai Carabassa
Vila i Carabasa, Josep Maria


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 23 (2019) , p. 119-134 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Amb motiu de les tasques de consolidació del conjunt monumental del castell de Montbui que porta a terme l'Ajuntament de Bigues i Riells, s'han dut a terme recerques tant de caràcter històric com de caràcter arqueològic que han permès avançar en el coneixement sobre aquest important element patrimonial. Aixecat a finals del segle X, el primer castell de Montbui estava format per una torre circular, de la qual s'han trobat traces en la intervenció arqueològica de 2017-2018. A principis del segle XIV el castell, ja enrunat, va ser transformat en presó episcopal pel bisbat de Barcelona, que n'havia comprat una part dels drets i la castlania. Amb aquest objectiu es va enderrocar l'antiga torre i es va aixecar l'actual edifici, ja pensat per a la nova funció. Un segle més tard, a començament del segle XV, el bisbat va vendre el castell i va tancar la presó, i els edificis van quedar abandonats de manera definitiva.