The debate surrounding craft guilds in late 18th-century Spain and its manifestations in the Catalan case / Belén Moreno Claverías
Moreno Claverías, Belén


En: Investigaciones de Historia Económica. Madrid. Vol. 21, núm. 3 (octubre 2025), p. 29-52 (Artículos) 
Bibliografia. Notes. Resums en castellà i anglès.

Durant l'últim quart del segle XVIII, alguns economistes il·lustrats espanyols -igual que els seus homòlegs europeus- van expressar serioses preocupacions quant als gremis, argumentant que obstaculitzaven el desenvolupament manufacturer. Uns altres, igualment il·lustrats, els van defensar, particularment a Catalunya, on continuaven complint un paper important. Aquest text, construït des de la història econòmica i la història del pensament econòmic, comença revisant el debat contemporani entorn dels gremis. A continuació, s'exposen els principals arguments dels pensadors espanyols a favor i en contra d'ells, així com les propostes de reforma que donarien lloc a un sistema "mixt" afavorit pel govern. Finalment, s'analitzen els conflictes entre els gremis i els fabricants "lliures" i la manera en què les institucions encarregades de dirimir-los -en concret, la Junta Particular de Comerç de Barcelona-, van abordar els desacords entre el vell ordre i el nou.

L'Arribada del ferrocarril a les Terres de l'Ebre : un patrimoni industrial, passat, present i futur / Ferran Modino Martínez i Cèlia Mallafrè Balsells
Modinos Martínez, Ferran


[Terrassa] : Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, 2024
100 p. : il., gràf., map. ; 24 cm
Ajut de recerca Francesc Salvà i Campillo 2020. Bibliografia.

Aquest llibre ofereix una mirada profunda a l'impacte que va tenir l'arribada del ferrocarril a les Terres de l'Ebre, i en destaca la importància com a motor de canvi econòmic, social i territorial. A través d'una anàlisi històrica i patrimonial, l'obra revisa el passat ferroviari de la regió, la seva evolució i els reptes actuals de la conservació i valorització d'aquest patrimoni industrial. També planteja propostes de futur per integrar aquest llegat al desenvolupament local sostenible. És un treball rigorós i divulgatiu que convida a redescobrir el paper clau del ferrocarril en la història ebrenca. La publicació és resultat de l'ajut de recerca Francesc Salvà i Campillo (2020). (PLECS).

Evolución económica y social de Olot / Luis Armengol i Prat
Armengol i Prat, Lluís


En: Momento, No. 77 (set. 1952), p. 6-7

L'Àrea d'influència econòmica d'Olot a mitjan segle XVI: una aproximació al creixement olotí del cinc-cents / Joan Antoni Padrós Estivill ; [dirigida per: Jaume Dantí i Riu]
Padrós i Estivill, Joan Antoni


1987
Dirigida per: Dantí i Riu, Jaume. Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història, 1987?
177, [100] f. ; 30 cm
Tesi de llicenciatura. Bibliografia.

Curs de desenvolupament rural del Pla de l'Estany : El "Desenvolupament rural"
Vaqué i Boix, Empar


Banyoles : Oficina Comarcal del DARP al Pla de l'Estany, 1995
[47] f. ; 30 cm

Vilaseca y la recuperación económica de finales del siglo XVII / Antonio Jordá Fernández
Jordà i Fernàndez, Antoni M.


En: Boletín arqueológico. Tarragona. Época IV, fascs. 141-144 (1978) , p. 91-101
Notes a peu de pàgina.

Patrimonis rurals : reconeixement i perspectives / Ignasi Aldomà Buixadé, Josep Ramon Mòdol Ratés, Montserrat Guerrero Lladós ; amb la col·laboració de Ramon Morell Rossell
Aldomà i Buixadé, Ignasi


Lleida : Fundació del Món Rural, 2017
151 p. : il. col. ; 30 cm
Bibliografia. Annexos.
ISBN 9788469736241

Un primer treball de reconeixement del valos del patrimoni de la Catalunya rural. El que representen per a la societat actual i, en conseqüència, les perspectives de divulgació, ordenació i aprofitament que suponen.

Allò de la sostenibilitat... / Manuel Gazo, Mercedes López
Gazo Pérez, Manel


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XLV, núm. 243 (gener-març 2023), p. 28-31 : il. (Lo Floc verd) 

Una bona definició de sostenibilitat seria aquell conjunt de polítiques destinades a fer compatible el creixement econòmic i la preservació de la biodiversitat i evitar, en darrer terme, la degradació de la biosfera provocada per l'acció humana. L'adjectiu sostenible es pot aplicar a tot allò que es pot mantenir indefinidament, especialment sense afectar l'equilibri ecològic. Ara ja sabem què vol dir el substantiu i què vol dir l'adjectiu; probablement si tenim entre 16 i 21 anys haurem desconnectat entre la segona i la tercera frase. Però és justament a aquest col·lectiu, el dels joves d'entre 16 i 21 anys a qui hem pretès fer arribar el concepte de sostenibilitat a través dels Programes de Formació i Inserció (PFI). Els PFI són cursos que el Departament d'Educació ofereix als joves d'aquesta franja d'edat que no han obtingut el graduat en ESO.

Els Orígens del miracle econòmic català (ca. 1500-ca. 1800) / [ressenya] Valentí Gual Vilà
Gual i Vilà, Valentí


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 43 (2021) , p. 185-186 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. Els Orígens del miracle econòmic català / Antoni Simon i Tarrès. Barcelona : Rafael Dalmau, 2021

Historia del puerto pesquero de Palamós: migraciones, asociacionismo y desarrollo / Joan Lluís Alegret, Alfons Garrido
Alegret i Tejero, Joan Lluís


En: AREAS: Revista Internacional de Ciencias Sociales. Murcia, núm. 27 (2008) , p. 27-40

De unas dimensiones mínimas a finales de siglo XIX, el sector pesquero de Palamós (Cataluña, NW Mediterráneo) ha crecido hasta convertirse en uno de los principales puertos de Cataluña y en un elemento de identidad principal de la población. Desde la década de 1920 colectivos de inmigrantes procedentes de distintos puntos de la Mediterráneo Peninsular fueron introduciendo mejoras tecnológicas que repercutieron en un aumento importante las capturas y de la productividad del sector a lo largo del siglo. Especialmente durante el período de la Dictadura la flota creció a medida que se mejoraron las infraestructuras portuarias del municipio, llegó la inmigración del sur español y se establecieron vías de financiación para el desarrollo pesquero, gracias en buena medida a la acción de la cofradía de pescadores local. Sin embargo, durante las últimas décadas cada vez se ha visto más afectado por las sucesivas crisis ecológicas y socioeconómicas que padece la pesca mediterránea en conjunto, las cuales se agravan a nivel local cuando desaparece la especie que sustenta la economía del sector: la gamba rosada.

El Port de Palamós i la indústria del suro com a factor de desenvolupament del Baix Empordà / Carles Farrarons Serrano ; [dirigit per: Francesc Lleal i Galceran]
Farrarons Serrano, Carles


2004
Dirigida per: Lleal i Galceran, Francesc. Universitat Politècnica de Catalunya. Facultat de Nàutica de Barcelona, 2004
92 p. + 1 Disquet
Treball final de grau (Diplomatura en Navegació Marítima).

La Pesca a Palamós : evolució econòmica del període 1979-1992 [Fitxer informàtic] / Francesc Marsal Comas
Marsal Comas, Francesc


2015
Universitat de Girona. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, 2015
1 recurs electrònic
Treball final de grau.

El treball analitza l'evolució econòmica del sector pesquer a Palamós durant el període 1979-1992. Analitza i dóna resposta a alguns interrogants sobre la situació actual dels pescadors de Palamós i el sector en general: caiguda sostinguda de captures i d'ingressos reals. També analitza el mètode i les estratègies de comercialització del peix, ja que influeixen directament en el preu final del producte.

El Comerç... de la sorra / del text: Carles Torrent i Vilà ; de les fotografies: els autors i els arxius corresponents ; de la fotografia de l'autor: Carles Torrent i Vilà
Torrent i Vilà, Carles


Platja d'Aro : Ajuntament de Castell-Platja d'Aro : Biblioteca Mercè Rodoreda, 2021
235 p. : il. col. ; 20 cm
7a Edició del Premi de Recerca Local Jordi Comas, 2018.

El comerç de la sorra, de Carles Torrent i Vilà, pren la platja Gran com a epicentre de tota la revolució comercial del municipi. La sorra es veu com el pol d'atracció i el fonament d'una economia que va fer possible tant el creixement turístic com la configuració de la característica silueta urbana de Platja d'Aro. A partir d'aquí, l'autor vol explicar l'impacte que el comerç ha tingut en el municipi i, de retruc, a tota la Costa Brava.

Influencia que exerceixen las vias de comunicació y en particular los ferrocarrils, en las industrias fabrils de sas localitats / Melchor de Palau
Palau i Català, Melcior de


En: 010900 Certamen Literari iniciat per la societat Círculo Español : celebrat en lo dia 1er de Febrer ab motiu de la inaguració del tros de ferro-carril de Calafell á Valls. Valls : Impr. La Catalana, 1884. p. 197-220

L'Entorn de competitivitat de la pime com a factor clau de localització empresarial d'alt valor afegit i de creació d'ocupació de qualitat en el territori del Pacte de Santes Creus : informe executiu de síntesi / [direcció, coordinació i redacció: Jordi Roig i Vinyals, [et al.]]



Barcelona : Servei d'Ocupació de Catalunya : PIMEC Tarragona i Departament d'Estudis de PIMEC, 2007
66 p. : gràf. ; 32 cm
A la portada: Generalitat de Catalunya. Servei d'Ocupació de Catalunya, Unió Europea. Fons Social Europeu, Pacte de Santes Creus. Títol a la coberta: Entorn de competitivitat en el Camp de Tarragona.

The Diverse growth of 18th-century Catalonia : proto-industrialisation? / Llorenç Ferrer
Ferrer i Alòs, Llorenç


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 5 (2012) , p. 64-84
Notes i referències. Inclou referència biogràfica de l'autor.

The concept of proto-industrialisation was useful for examining economic activities in many areas prior to the onset of industrialisation. In Catalonia, it was used to spotlight the wool industry and other activities and to separate it from what was believed to me a more modern economic activity, the manufacture of calico. The economic activities found all over a country are the ones that indicate its ability to make the most of the opportunities that were emerging and show that industrialisation based on the cotton industry as well as on other outputs was nothing more than the seizing of an opportunity by a land that was poised to do so. The article reflects on the roots of this ability.

El Creixement divers de la Catalunya del segle XVIII. Protoindustrialització? / Llorenç Ferrer
Ferrer i Alòs, Llorenç


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 5 (2012) , p.195-209
Notes i referències. Inclou referència biogràfica de l'autor.

El concepte de protoindustrialització va ser útil per a fixar-se en les activitats econòmiques de moltes àrees abans de l'arrencada de la industrialització. A Catalunya, va servir per a prestar atenció a la indústria de la llana i a altres activitats i desviar-la del que es creia l'activitat econòmica més moderna, que era la fabricació d'indianes. Són les activitats econòmiques que es produïen arreu del país les que indiquen la capacitat d'aprofitar les oportunitats que anaren sorgint i com la industrialització basada en la indústria cotonera però també amb altres produccions no és altra cosa que l'aprofitament d'una oportunitat per a un territori que estava preparat per a fer-ho. Es reflexiona sobre els orígens d'aquesta capacitat.

El Retorn a la metròpolis : les inversions del capital negrer / text: Maria Coll
Coll, Maria


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 248 (novembre 2022), p. 78-87 : il. (Dossier: Quan érem negrers) 

L'esclavisme explica l'origen d'algunes de les grans fortunes que al segle XIX estaven en mans de catalans. Prohoms que tornaven a Barcelona des de les Antilles enriquits de manera ràpida i amb un objectiu: reinvertir el capital que havien guanyat a Cuba i a Puerto Rico en els nous sectors econòmics. Hauria estat possible el creixement de Barcelona i de Catalunya sense aquest capital obtingut del comerç d'humans?

Vinya, puntes i comerç : les bases de l'economia del Maresme segons els viatgers a l'època moderna / Alexandra Capdevila Muntadas
Capdevila i Muntadas, M. Alexandra


En: 229560 Estiueig i viatgers al Maresme : Santa Susanna, 9 d'octubre de 2021 : XIV Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme : Santa Susanna Orígens i Memòria, 2022. p. 95-107


Malgrat que el Maresme va esdevenir lloc de pas dels viatgers, especialment del set-cents, que van visitar Catalunya, manca un estudi aprofundit sobre quina valoració van fer de la comarca. Tenint present que diversos treballs han mostrat que durant el sis-cents es van assentar les bases del creixement econòmic del divuit, aquesta comunicació té per objectiu copsar fins a quin punt els viatgers dels segles moderns es van fer ressò en els seus escrits d'aquest dinamisme econòmic. Per assolir aquest propòsit es consultarà, en primer lloc, els treballs recopilatoris de Foulché-Delbosc, Farinelli i García-Romeral entre d'altres per identificar els viatgers que van visitar la comarca i, en segon lloc, s'analitzarà el contingut de les seves obres per detectar si van constatar aquesta expansió econòmica, si s'observen diferències entre les poblacions i si van apreciar la crisi econòmica de finals del segle XVIII.

RIS3CAT estratègia de recerca i innovació per a l'especialització intel·ligent de Catalunya [Fitxer informàtic]



Barcelona : Generalitat de Catalunya, 2015
1 recurs electrònic (61 p.) : il.
Recurs electrònic en format PDF.

El document de la RIS3CAT 2030 aprovat pel Govern promou el desenvolupament de les tecnologies facilitadores, la creació de nova indústria de base digital i tecnològica i la transformació dels sistemes de provisió de béns i serveis. Aquesta Estratègia RIS3CAT 2030 actualitza l'anterior estratègia RIS3CAT 2014-2020 i s'anomena RIS3CAT 2030, perquè, tot i que la programació dels fons europeus comprèn el període 2021-2027, les actuacions s'executaran fins a l'any 2030.