Oruça i Mir de Ponts, tronc d'un llinatge de repobladors del Comtat d'Urgell (Segles X-XI) / Virgínia Costafreda i Puigpinós
Costafreda i Puigpinós, VirgíniaEn:
Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 34 (2020) , p. 145-171 : il. (
Articles)
Notes a peu de pàgina. Abstracts en castellà i anglès.
Oruça i Mir de Ponts, una parella fins ara poc estudiada i tractada de forma dispersa, van esdevenir el tronc d'un llinatge important durant el segle xi. Al servei dels comtes d'Urgell i de Barcelona, van tenir un paper destacat en la seva política d'expansió. A partir del càrrec vicarial de Mir, els seus fills acapararen un bon nombre de castells termenats de la zona fronterera. Les possessions s'estenien sobretot pel comtat d'Urgell però també pels comtats de Berga i de Manresa, i arribaven, fins i tot, a la Conca de Barberà i a la Baixa Ribagorça. En els seus primers anys, a Oruça la trobem vinculada a les possessions que els. seus progenitors tenien al Bages, que al final van cedir al monestir de Sant Benet. A més, aquesta dama seria molt probablement una descendent de Sal·la, fundador del monestir. Poc temps després de quedar-se vídua, Oruça va casar-se en segones noces amb el conseller de la comtessa de Barcelona i fundador del monestir de Sant Miquel del Fai, Gombau de Besora. Al seu fill gran, Pere Mir, el comte d'Urgell li concedí el castell d'Agramunt en ser conquerit, i un altre fill, Ramon Mir, gaudí del càrrec de senescal dels comtes de Barcelona.
