La Problemàtica social envers els desnonaments rústics de 1934 i 1935 a l'Alt Camp, el Baix Camp i el Tarragonès / Georgina Masdeu Vives
Masdeu Vives, Georgina


En: Quaderns de Vilaniu : miscel·lània de l'Alt Camp. Valls, núm. 89 (maig 2026), p. 3-50 : il (Quaderns d'història) 
Resums en català i anglès.

Una de cada cinc demandes de desnonament rústic sol.licitades a Catalunya després del fracàs dels Fets d'Octubre de 1934 i l'establiment del nou govern radical-cedista es van produir al Camp de Tarragona; aquest fet va reafirmar l'Alt Camp, el Baix Camp i el Tarragonès com unes de les comarques del Principat amb més conflictivitat agrària. Els municipis del Camp que durant els primers anys de la Segona República van experimentar notables onades de violència relacionades amb la qüestió rabassaire, com ara Vila-rodona, la Selva del Camp o la Pobla de Montornès, posteriorment van patir amb més contundència la repressió que es va accionar amb el fracàs de la insurrecció, també a través de les sol.licituds de desnonament rústic.

Josep Llimona, escultor. Obra en terres tarragonines / Ramon Ribera Gassol
Ribera i Gassol, Ramon


En: Quaderns de Vilaniu : miscel·lània de l'Alt Camp. Valls, núm. 89 (maig 2026), p. 67-74 : il (Quaderns d'art) 
Resums en català i anglès.

Josep Llimona és un dels escultors més destacats i coneguts del corrent modernista català; en el següent estudi apleguem les obres documentades al Camp de Tarragona, tant les realitzades per a diverses poblacions, com les que es troben en institucions museístiques.

Més notícies de robatoris d'orfebreria litúrgica i joies ornamentals en espais de culte dels actuals bisbats de Tarragona i Tortosa aparegudes a la premsa camptarragonina i ebrenca (1847-1924) / Josep M. Grau Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: Quaderns de Vilaniu : miscel·lània de l'Alt Camp. Valls, núm. 88 (novembre 2025), p. 53-85 (Quaderns d'història) 
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental d'hemeroteca. Resums en català i anglès.

Ampliació de la recerca sobre la pèrdua d'objectes d'orfebreria religiosa de la demarcació de Tarragona publicada en aquesta mateixa revista, aprofitant ara la premsa històrica de Reus i Tortosa, en un context d'inseguretat i anticlericalisme, des de la segona meitat del mil vuit-cents fins l'inici del segle XX. Els saqueigs afecten tant les parròquies rurals com urbanes. L'objectiu principal era aconseguir els metalls nobles per a la seva posterior venda, sense utilitzar la violència contra les persones. S'aporten una cinquantena més de referències delictives que ajuden a entendre les diferents formes de desaparició del patrimoni artístic català en temps de pau.

Notícies de la festa major de Montblanc, en honor a Sant Macià, patró de la vila (segle XIX) / Josep M. Grau i Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: El Foradot. Montblanc, núm. 153 (abril 2026), p. 5-7

Meteorologia popular / Josep Dalmau Moix
Dalmau Moix, Josep


En: El Foradot. Montblanc, núm. 153 (abril 2026), p. 10
Notes.

A l'entorn de l'activitat pictòrica de Pere Pau Muntanya al Camp de Tarragona / Francesc M. Quílez i Corella
Quílez i Corella, Francesc M.


En: Locus amoenus, núm. 4 (1998) , p. 201-217

L'activitat pictòrica desplegada per Pere Pau Montanya (1749-1803) per terres del Camp de Tarragona constitueix un dels episodis més destacats d'una trajectòria creativa fonamentada en la repetició estandarditzada dels models academicistes. A partir de la dècada dels setanta, la seva producció es decanta cap a la realització dels grans cicles pictòrics de les residències de personalitats importants de la societat catalana setcentista i entre les quals sobresurt, en tractar-se d'una de les primeres, el programa iconogràfic desplegat al saló noble del Palau Bofarull de Reus.

Els Darrers temps de Pere III i la jurisdición de Tarragona / Ezequiel Gort i Juanpre
Gort i Juanpere, Ezequiel


En: Universitas Tarraconensis : Revista de Geografia, Història i Filosofia. Tarragona. Vol. X (1992) , p. 117-127
Notes a peu de pàgina.

El darrer any de la vida de Pere el Cerimoniós, el 1386, va representar un moment de dificultat extrema per a la ciutat i el Camp de Tarragona, on no van mancar, fins i tot, alguns episodis bèl·lics. El rei, per les bones o per les dolentes, pretenia aconseguir d'una vegada per totes la jurisdicció completa de Tarragona, enlloc d'haver de continuar compartint-la amb l'arquebisbe, tal com sempre havia estat.

Religió, ideologia i literatura popular: els balls parlats del Camp de Tarragona / Pere Anguera, Josep Bargalló Valls
Ferrer i Bosch, Maria Antònia


En: Universitas Tarraconensis : Revista de Geografia, Història i Filosofia. Tarragona. Vol. VIII (1985-1986) , p. 111-119
Notes a peu de pàgina.

Els balls parlats, malgrat la seva evident importancia com a eina de transmissió i de convicció ideològica damunt les classes populars, la seva innegable funció lúdica en les festes de més diversa mena -profanes o religioses- i, fins i tot, el seu interès literari i sociològic, no han merescut fins ara el detallat estudi que fixés i valorés la seva trajectòria, tot i que des de la Renaixenga han estat causa de comentaris tangencials d'erudits i folkloristes i, més recentment, han centrat diversos estudis i edicions a nivell local o comarcal.

Notes per a l'estudi de la indigència popular en el Camp de Tarragona durant la IIa República / Montserrat Duch i Plana
Duch i Plana, Montserrat


En: Universitas Tarraconensis : Revista de Geografia, Història i Filosofia. Tarragona. Vol. VII (1985) , p. 127-141
Notes al peu de pàgina.

En el marc d'un estudi sobre la societat i les contradiccions socials i polítiques del Camp de Tarragona durant el període de la IIa República (1931- 1936) ens ha semblat d'interés, per anar bastint la recerca en un sentit més ampli, aplegar un sentit d'informacions periodístiques i dels arxius comarcals relacionades amb el que podriem considerar l'ajut als pobres, als desvalguts i als indigents.

Els Santuaris marians al Cap de Tarragona : Algunes hipòtesis de treball / Joan Prat i Carós
Prat i Carós, Joan


En: Universitas Tarraconensis : Revista de Geografia, Història i Filosofia. Tarragona. Vol. IV (1981-1982) , p. 7-22
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

El present article forma part d'una investigació més ampla entorn deis santuaris marians a Catalunya. En aquest sentit, he intentat (vegeu Prat 1981), mitjançant un recorregut sistemàtic per 78 santuaris deis bisbats de Girona, Vic i la Seu d'Urgell, dibuixar un model etnográfic vast i comprehensiu que permeti explanar algunes de les constants històriques, ecològiques, socials i simbòliques que entorn deis santuaris marians de la Catalunya Vella s'han produl't al llarg deis temps. En aquestes ratlles, però, deixaré de banda aquest plantejament general per a centrar-me en quelcom molt més concret. Començaré presentant les llegendes, tradicions i mites d'origen en general per, a continuació, centrar-me en les narracions que entorn d'una mostra no exhaustiva, però sí representativa deis santuaris marians del Camp de Tarragona, han estat trameses per tradició oral i escrita, de generació en generació fins arribar als nostres dies.

Las Situaciones de precipitación de otoño en la Plana del Camp de Tarragona / Manuela Brunet India
Roquer i Soler, Santiago


En: Universitas Tarraconensis : Revista de Geografia, Història i Filosofia. Tarragona. Vol. IV (1981-1982) , p. 91-104
Notes a peu de pàgina.

L'Estructura per edat i sexe de la població del Camp de Tarragona ara fa un segle : Una societat en la fase inicial de la transició demogràfica / Santiago Roquer i Soler
Roquer i Soler, Santiago


En: Universitas Tarraconensis : Revista de Geografia, Història i Filosofia. Tarragona. Vol. IV (1981-1982) , p. 105-120
Notes a peu de pàgina.

L'objectiu fonamental del present estudi consisteix en l'anàlisi d'un exemple de població -el del Camp de Tarragona- en la fase inicial de la transició demogràfica. Ara bé, no estudiarem l'evolució de les taxes de natalitat i mortalitat, sinó l'estructura per edat i sexe que d'elles es deriva. Així doncs, es tracta bàsicament de l'estudi de l'estructura demogràfica i, només d'una forma secundària, farem referència a la dinàmica de la població.

Les Rendes reials a Tarragona. Anys 1286-1289 / Maria Montserrat Sanmartí i Roset
Sanmartí i Roset, Maria Montserrat


En: Universitas Tarraconensis : Revista de Geografia, Història i Filosofia. Tarragona. Vol. IV (1981-1982) , p. 159-168
Notes a peu de pàgina.

Alfons el Liberal regnà de l'any 1286 a l'any 1291. Durant els quatre primers anys fou batlle general de Catalunya en Romeu Gerart. Aquest batlle ens deixà un llibre de comptes on va especificar totes les rebudes i pagaments que feu mentre va ocupar el càrrec. El llibre, escrit en català i en clara lletra gòtica catalana, és admirable per la pulcritud i ordre que s'observa en quasi totes les pàgines. El registre té la signatura següent: Serie-Mestre Racional; Secció- Reial Patrimoni, número 966, Arxiu de la Corona d'Aragó. Está format per quatre quaderns,de paper. Cada quadern correspon un any. El quart quadern, però, a més de comprendre l'últim any té un apèndix de notes de molt diversa classe que serveixen per explicar pagaments, viatges, ordres reials, nomenaments...

La Pagesia del Camp de Tarragona: Transició d'una agricultura pre-capitalista a capitalista / Maria Antònia Ferrer i Bosch
Ferrer i Bosch, Maria Antònia


En: Universitas Tarraconensis : Revista de Geografia, Història i Filosofia. Tarragona. Vol. IV (1981-1982) , p. 217-232
Notes a peu de pàgina.

Durant el segle XIX es produí, al camp català, la transició d'una agricultura pre-capitalista a capitalista en la qual caldia, per al desenvolupament del capitalisme, posseir la propietat de la terra. Es presentaven dues alternatives: donar la propietat al propietari o bé a l'agricultor. Per tant es podia optar per dues solucions: que la terra fos apropiada per una minoria de propietaris d'extracció burgesa o d'antigues classes dominants transformades, o bé seguir per la via de la revolució camperola (com a França), en que les terres que tinguessin una duplicitat de drets, anessin a parar a la pagesia.

El Front d'Esquerres al Camp de Tarragona / Montserrat Duch i Plana
Duch i Plana, Montserrat


En: Universitas Tarraconensis : Revista de Geografia, Història i Filosofia. Tarragona. Vol. IV (1981-1982) , p. 233-242
Notes a peu de pàgina.

Los Suelos del Camp de Tarragona (clasificados según la VII Aproximación USA) / Eugenio Cobertera
Cobertera Laguna de Ezquerra, Eugenio


En: Universitas Tarraconensis : Revista de Geografia, Història i Filosofia. Tarragona. Vol. III (1979-1980) , p. 103-124
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Ecologisme revolucionari : breu apunt històric i primeres experiències del moviment per l'alliberament animal i de la terra al Camp de Tarragona / Toni Teixidó
Teixidó, Toni


En: La Corbella : revista d'estudis llibertaris del Camp de Tarragona, Núm. 3 (2016) , p. 48-87

Mirada britànica a la Guerra del Francès / Adam Gerard Quigley, Cristian Muñoz Gracia
Quigley, Adam Gerard


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XLVI, núm. 253 (juliol-setembre 2025), p. 16-20 : il. (Història) 

La Guerra del Francès va ser un conflicte que va dividir la societat en dos bàndols, afrancesats i patriotes. Aquests últims es van imposar desprès d'un gran esforç i molta lluita i sacrifici. Però no s'ha d'oblidar l'ajuda anglesa que van rebre, que va ser crucial per a expulsar els napoleònics de la Península Ibèrica. Aquest article se centrarà a posar en valor les accions de Charles Doyle, que va fer tot el possible per ajudar en la lluita patriòtica.

És viable el model agrari cooperatiu? / Gabriel Arbonès Domingo
Arbonès Domingo, Gabriel


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XLVI, núm. 252 (abril-juny 2025), p. 6-9 : il. (Crestall) 

El gener d'enguany vam entrevistar a Francesc Baiges Borràs (Montbrió del Camp, 1974), pagès, actual president de la cooperativa agrícola de Montbrió del Camp, enginyer agrònom de formació i d'una família amb una llarga tradició pagesa. Ens reunim amb ell per a analitzar si el model cooperativista continua sent vàlid per a l'agricultura al Camp de Tarragona.

Apunts sobre la falsificació de la moneda al Camp de Tarragona (segle XIX) / Josep M. Grau Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XLVI, núm. 250 (octubre-desembre 2024), p. 34-37 : il. (Història) 

L'emissió de moneda en el mil vuit-cents ve condicionada per les diferents guerres sofertes (la del Francès i les tres carlinades), regnats i governs. Un dels esdeveniments més rellevants és l'establiment de la pesseta com a sistema monetari estatal el 1868. L'interès a falsificar les peces de metall rau en els elevats guanys obtinguts i els avenços tècnics, sense oblidar l'abaratiment de la plata. Es considerava un delicte castigat amb presó i multes, i s'intentava exercir una estricta vigilància per localitzar les fàbriques i les persones que les feien circular.