La Pesta de mitjan segle XVII al comtat d'Empúries. El contagi de Llançà de 1651-1652 / Josep Colls Comas
Colls i Comas, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 52 (2021) , p. 15-29 : il. (Dossier) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

L'article esbossa la cronologia, l'abast geogràfic i les característiques de la pesta de mitjan segle XVII en el comtat d'Empúries, posant-ho en context amb l'impacte que aquesta epidèmia va tenir en el conjunt de Catalunya. Igualment analitza amb detall el brot de pesta esdevingut a la població de Llançà entre desembre de 1651 i abril de 1652 i les seves conseqüències.

Prevencions davant la pesta de Marsella : el control de les fronteres del principat de Catalunya (1720 - 1723)^dPere Gifre Ribas
Gifre i Ribas, Pere


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 52 (2021) , p. 31-53 : il. gràf. (Dossier) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Per evitar l'entrada de la pesta de Marsella de 1720 es va tancar la frontera amb França. Les poblacions havien d'establir torns de guàrdia a les portes d'entrada. Per poder circular, calia portar una pòlissa de sanitat emesa per les autoritats locals, i el capità general va disposar la vigilància de la frontera terrestre i la marítima, que anava a càrrec de paisans i tropa. Les poblacions havien de disposar de llatzeret on poder confinar els viatgers obligats a fer quarantena. Durant tres anys, les poblacions frontereres, per terra i per mar, van haver de fer un sobreesforç per fer front a les despeses ocasionades per la prevenció de la pesta, que s'afegien a les imposicions del cadastre i al manteniment de tropes sobre el territori.

El Doctor Josep de Masdevall i el control de les epidèmies en el segle XVIII / Marià Baig i Aleu
Baig i Aleu, Marià


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 52 (2021) , p. 55-80 : il. gràf. (Dossier) 
Notes a peu de pàgina. Referències. Resums en català i anglès.

El metge figuerenc Josep de Masdevall (1731-1801) fou una figura controvertida en el context de la medicina de finals del segle XVIII. Creador d'un mètode curatiu propi, l'aplicà per a controlar diverses epidèmies de febres, tant a Catalunya com a la resta d'Espanya, en qualitat d'inspector d'epidèmies per nomenament reial. El "mètode Masdevall", però, traspassà fronteres al temps que el seu creador obtenia grans distincions, com el nomenament de metge de cambra dels reis Carles III i Carles IV i un títol nobiliari. En aquest article contextualitzem la seva tasca mèdica, al mateix temps que repassem el seu ascens social de Figueres a la cort de Madrid i presentem, també, un manuscrit original de Masdevall de l'any 1799, on estengué el seu mètode curatiu al tractament de la pesta que s'havia declarat al Marroc.

El Paludisme al castell de Sant Ferran de Figueres a la primera meitat del segle XIX / Narcís Torrent Quer
Torrent Quer, Narcís


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 52 (2021) , p. 81-97 : il. gràf. (Dossier) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

A la primera meitat del segle XIX, el paludisme continuava ben present a la comarca de l'Alt Empordà. Si bé resulta difícil separar l'estudi de la malaltia al castell de Sant Ferran del de la comarca, aquest treball es limitarà a l'anàlisi de les cinc Memòries Manuscrites conservades a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, dedicades a esbrinar les causes de la presència del paludisme al castell, del seu tractament i de la incidència sobre la tropa.

La Incidència d'un brot de tifus a Lladó l'any 1925 : els registres municipals com a font històrica / Josep Tremoleda, Joaquim Tremoleda
Tremoleda i Roca, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 52 (2021) , p. 99-120 : il. gràf. (Dossier) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

La infecció bacteriològica de la font pública de plaça del poble de Lladó va produir un brot de tifus l'any 1925. Com a conseqüència d'aquesta infecció van morir algunes persones, la qual cosa va provocar un estat d'alarma que va comportar diverses despeses sanitàries i l'intent de buscar solucions al problema en un poble amb pressupostos molt reduïts. Per a l'estudi, hem acudit a les fonts primàries, les actes dels plens de l'Ajuntament i el llibre de defuncions. Per contrastar aquesta afectació, hem agafat una forquilla cronològica més àmplia que permet retratar les dificultats diverses d'una població empordanesa de la primera meitat del segle XX.

Incidència del primer any de la Covid-19 a l'Alt Empordà / Josefa Juanola Pagès
Juanola Pagès, Josefa


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 52 (2021) , p. 121-132 : il. gràf. (Dossier) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

L'Alt Empordà és una de les comarques catalanes amb una incidència més elevada de la Covid-19. La primera onada a la comarca ha estat de poca consideració, mentre que a partir de l'estiu, amb la segona onada viscuda per les poblacions de Figueres i Vilafant, i sobretot des de la tardor, els casos positius de coronavirus s'han disparat. L'article analitza el nombre de casos per municipi, per sexe i segons les vacunes administrades al llarg del primer any de pandèmia.

La Fauna i flora protegida i amenaçada del Parc Natural de Cap de Creus / Sandra Saura-Mas, Gerard Carrion
Saura-Mas, Sandra


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 52 (2021) , p. 135-156 : il. (Ciències) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

El Parc Natural de Cap de Creus (PNCC) és una zona situada al bell mig de la conca Mediterrània, de manera que es troba en un hotspot de biodiversitat i, per tant, en una zona amb un gran nombre d'endemismes i espècies singulars, però també amb un gran nombre d'amenaces per a la conservació d'aquesta biodiversitat. Aquest treball presenta una proposta de catàleg de les espècies protegides i amenaçades presents al PNCC. Després de la recerca d'informació existent d'espècies singulars del PNCC, s'han inclòs 188 tàxons: 100 a la proposta de catàleg actual i 88 a l'annex del catàleg de fauna i flora amenaçada del PNCC. D'aquests 100 tàxons proposats, els grups taxonòmics més representats són les plantes vasculars (20 tàxons), els ocells i els artròpodes en segon lloc (ambdós amb 14 tàxons cadascun) i en tercer lloc els mamífers (13 tàxons). El 20 [per cent] són tàxons de medi marí i el 80 [per cent] de medi terrestre. Del total de les espècies detectades, hi ha 5 endemismes del PNCC: una planta vascular i quatre artròpodes cavernícoles. El treball es va realitzar el 2017 i, per tant, és una obra que s'ha d'anar actualitzant a mida que es millori la informació disponible o que s'aprovin nous documents tècnics o legals sobre les espècies singulars del PNCC.

Aplicació d'eines SIG en l'anàlisi dels canvis ambientals a la plana de l'Empordà (1987-2017) / Joaquim Guasch Vallès, Sergi Nuss Girona, Margarita Castañer Vivas
Guasch Vallès, Joaquim


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 52 (2021) , p. 157-178 : il. (Ciències) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

La crítica situació d'emergència climàtica, ecològica i ambiental en la qual es troba immersa l'espècie humana posa al descobert la vulnerabilitat i fragilitat del model de desenvolupament socioeconòmic que s'ha anat consolidant al llarg de les darreres dècades. Els processos antròpics derivats d'aquest model, així com la seva interacció amb les dinàmiques naturals del territori, han posat en dubte la sostenibilitat dels valors paisatgístics, ecològics i naturals de l'àmbit d'estudi: la Plana de l'Empordà. La finalitat d'aquest projecte, doncs, és identificar, analitzar i avaluar, mitjançant els Sistemes d'Informació Geogràfica, com han afectat en la biodiversitat i la qualitat ambiental de l'àmbit els canvis i les transformacions en els usos del sòl, produïts tant a causa de l'activitat humana com per la mateixa dinàmica natural. S'ha observat que al llarg del període analitzat (1987-2017) la pressió antròpica sobre la matriu biofísica de l'àmbit ha sigut molt significativa, fet que ha acabat provocant una destrucció d'una gran quantitat d'hàbitats naturals, comportant així una gran problemàtica: la pèrdua de biodiversitat.

Les Monedes de la mansio del camí de Panissars (la Jonquera, Alt Empordà) / Marc Bouzas Sabater, Lluís Palahí Grimal
Bouzas Sabater, Marc


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 52 (2021) , p. 181-194 : il. (Arqueologia) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Les excavacions de l'any 1999 del jaciment del camí de Panissars, que s'ha interpretat com una mansio, han proporcionat un total de 26 monedes. Tenint en compte que és una de les poques mansiones documentades al nord-est de la península Ibèrica es tracta d'un volum de peces prou considerable. Aquestes monedes abasten des del segle II dC al segle IV dC, no documentant-se peces més antigues al jaciment. Aquestes monedes mai havien estat publicades de manera monogràfica i es presenten en aquest text per primer cop.

El "Dossier" Àtala i l'ocupació carolíngia de les terres empordaneses / J.M. Nolla, Josep Casas
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 52 (2021) , p. 195-214 : il. (Història) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'anàlisi de les activitats fundacionals o reconstructives dutes a terme per l'abat Àtala a les darreries del segle VIII, en cenobis i llocs de culte empordanesos, condueix cap a noves conclusions pel que fa a la data de l'ocupació de les terres al nord de Girona pels francs, situant-la entre el 759 i 778. Això voldria dir que l'activitat de l'abat es va fer en un territori no sotmès als àrabs, sinó sota control carolingi. Un seguit de fortificacions controlant els accessos a Girona des del nord i llevant, sobre les principals vies, confirmarien la hipòtesi del domini franc sobre la zona alguns anys abans del que tradicionalment s'ha suposat.

La Fortificació de l'església i el monestir de Sant Miquel de Fluvià en època baixmedieval / Jordi Mota Montserrat, Andrea Ferrer Welsch, Joan Frigola Torrent
Mota Montserrat, Jordi


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 52 (2021) , p. 215-239 : il. (Història) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

L'església i el monestir de Sant Miquel de Fluvià van ser objecte de dos grans processos de fortificació entre 1389 i 1478 que van transformar la seva fesomia per sempre. L'article posa en relació els resultats de les excavacions realitzades a l'àrea del claustre i les dependències monacals, de la recerca documental i de l'estudi historicoartístic de l'església, per tal de dilucidar, conjuntament i de manera interdisciplinària, les fases d'aquests processos, així com també les destruccions i reconstruccions que van tenir lloc entremig. D'aquesta manera, s'atorga una cronologia als elements arquitectònics que pertanyen a aquest període i que són part ostensible del monument en l'actualitat.

La Presa de possessió del comtat d'Empúries per Joana Folch de Cardona el 1599 / Marisa Roig Simon
Roig i Simon, Marisa


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 52 (2021) , p. 241-260 : il. (Història) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Estudi on s'analitza i es posa en context la presa de possessió del comtat d'Empúries per part de Manuel de Rajadell, procurador de la comtessa Joana Folch de Cardona, el setembre de 1599. El treball parteix d'un document procedent de l'Arxiu Ducal de Medinaceli, conservat en suport digital a l'Arxiu Municipal de Castelló d'Empúries, que detalla el recorregut fet per la comitiva comtal al llarg de tota la demarcació emporitana.

La Immigració francesa a l'Alt Empordà als segles XVI i XVII / Alexandra Capdevila Muntadas
Capdevila i Muntadas, M. Alexandra


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 52 (2021) , p. 261-284 : il. (Història) 
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix. Resums en català i anglès.

Tot i que l'estudi de la immigració francesa ha esdevingut un tema clàssic dins la historiografia catalana, l'Alt Empordà no disposa d'una recerca aprofundida i d'àmbit comarcal sobre aquest flux migratori. En aquest cas, el present article té per objectiu aproximar-se a l'estudi d'aquesta onada migratòria dels segles XVI i XVII al conjunt d'aquest territori a partir de les dades proporcionades pels llibres de matrimonis de setze localitats i per la Matrícula de francesos de 1637. Tot plegat ha de permetre determinar la possible contribució d'aquest moviment de població en el creixement demogràfic dels segles XVI i XVII, detectar quins efectes va tenir el Tractat dels Pirineus de 1659 en el desenvolupament d'aquests desplaçaments humans i com es van distribuir els immigrants francesos a l'interior de l'Alt Empordà.

L'Entorn familiar i social del doctor Josep de Masdevall a la Figueres del segle XVIII / Marià Baig i Aleu
Baig i Aleu, Marià


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 52 (2021) , p. 285-312 : il. (Història) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El metge figuerenc Josep de Masdevall (1731-1801) adquirí un gran prestigi a la segona meitat del segle XVIII, especialment pel seu mètode per tractar les epidèmies. Nomenat metge de cambra dels reis Carles III i Carles IV s'instal·là a Madrid i morí l'any 1801 acompanyant la família reial. En aquest article estudiem els lligams familiars de Josep de Masdevall a la Figueres del segle XVIII, tot intentant completar un gran buit que hi ha sobre el coneixement de la seva família i la seva biografia.

Fugint de la Guerra Gran a l'Alt Empordà (1794-1795) : els expatriats empordanesos a la comarca del Pla de l'Estany / Guerau Palmada
Palmada Auguet, Guerau


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 52 (2021) , p. 313-342 : il. (Història) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

La Guerra Gran suposà un gran desgast demogràfic i econòmic per a les poblacions empordaneses. A finals de l'any 1794 van travessar el riu Fluvià un gran nombre de refugiats empordanesos amb les seves famílies, fugint del temor i la violència de les tropes revolucionàries franceses camí de la comarca del Pla de l'Estany i la vila de Banyoles. Molts expatriats no retornarien mai més a l'Empordà. El front de guerra durant el 1795 quedà establert en el riu Fluvià.

Plaça del Gra de Figueres : com i per què es va cobrir / Jordi Jordà i Casademont
Jordà i Casademont, Jordi


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 52 (2021) , p. 343-370 : il. (Història) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

L'any 1885, uns veïns de l'actual plaça del Gra de Figueres varen proposar a l'Ajuntament fer-hi una teulada que la cobrís i traslladar-hi el mercat de grans i cereals que, fins aleshores, es venia celebrant a l'actual plaça de les Patates, i per ajudar varen oferir sis mil pessetes. Explico tot el procés i l'enrenou que va comportar, des de la remoció de tots els mercats que se celebraven a la ciutat, les reclamacions dels veïns de la plaça de les Patates que perdien aquest esdeveniment i el plet que l'Ajuntament va endegar contra els promotors de la idea quan es varen negar a pagar l'aportació promesa perquè, segons deien, el Consistori no va acceptar les condicions del contracte i va fer canvis pel seu compte.

La Figueres de Pardo Bazán : insults i reaccions / Josep Clara
Clara i Resplandis, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 52 (2021) , p. 371-388 : il. (Història) 
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental. Resums en català i anglès.

La novel·lista i escriptora gallega Emilia Pardo Bazán va visitar Figueres al final del segle XIX. De les impressions copsades a la ciutat, el castell de Sant Ferran i l'actuació militar del general Álvarez de Castro, va deixar-ne constància en un article periodístic publicat a Madrid, reproduït també a la premsa de Barcelona. Atès que determinades qualificacions i visions del que va retratar no foren acceptades i considerades un insult per als figuerencs, la rèplica resultà imminent. Aquest treball sintetitza i enquadra la visió de l'escriptora i les reaccions que suscità.

La Primera regidora de Figueres, Maria del Remei Bosch i Salamó, una pionera en temps de dictadura / Èlia Torrent i Ragolta
Torrent i Ragolta, Èlia


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 52 (2021) , p. 389-404 : il. (Història) 
L'origen d'aquet treball fou un treball de recerca de batxillerat. Notes a peu de pàgina. Fonts documentals, bibliografia i webgrafia. Resums en català i anglès.

Les dones d'arreu s'estan obrint pas en la política, però les seves veus encara són minoritàries i les seves contribucions són freqüentment ignorades. Aquest article estudia com la primera regidora de Figueres, Maria del Remei Bosch i Salamó, va entrar a l'Ajuntament durant un període de dictadura, entre els anys 1927 i 1930, i recupera de l'oblit la seva biografia mitjançant l'anàlisi de la seva activitat educativa i, especialment, política.

Informació, espionatge, objectius, bombardeigs (1936-1939). Una aproximació a partir de l'exemple alt-empordanès / David García Algilaga
Garcia Algilaga, David


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 52 (2021) , p. 405-423 : il. (Història) 
Notes a peu de pàgina. Arxius, fonts i bibliografia. Resums en català i anglès.

Els revoltats, durant la Guerra Civil espanyola, van tenir capacitat per crear una xarxa d'informació que va alimentar una base de dades de possibles i teòrics objectius militars que els bombardeigs havien de colpir (amb total menyspreu per la vida de la població civil a la rereguarda). Molts d'aquests teòrics objectius varen identificar-se a l'Alt Empordà, territori estratègic, fet que, lluny de justificar els bombardeigs patits, potser sí que ens ajuda a entendre de la manera més aproximada possible, què va passar i per què va passar.

La Mineria a Colera, segles XIX-XX / Albert Carrasco Llensa
Carrasco Llensa, Albert


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 52 (2021) , p. 427-440 : il. (Premis de recerca de batxillerat) 
Premi Treball de Recerca de Batxillerat, Albert Compte 2020. Bibliografia i webgrafia. Resums en català i anglès.

Aquest treball estudia l'interessant activitat minera de la zona de Colera (Alt Empordà) durant els segles XIX-XX, basant-se en la documentació de 120 sol·licituds d'explotacions mineres i en un treball de camp consistent en la localització de les mines més importants. L'elevat nombre de sol·licituds té com a origen el gran interès que va despertar la troballa accidental d'una antiga mina, amagada durant molts anys i amb unes dimensions considerables. Els treballs de recuperació de la mina van donar excel·lents resultats, la qual cosa va originar una allau de peticions de noves prospeccions. Encara que les condicions d'extracció van ser realment dures, l'esperança d'enriquiment va empènyer a continuar les explotacions. A mitjans del segle XX les mines van entrar en decadència, a causa, principalment, de la dificultat per continuar perforant a grans profunditats una roca extremadament dura.