português | español | français | català

logo

Database search

Database:
FONS
Search:
ANNALS DE L'INSTITUT D'ESTUDIS EMPORDANESOS []
References found:
1126   [Refine the search]
Showing:
1 .. 20   in format [Default]
page 1 of 57
go to page                         


1 / 1126
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Pesta de mitjan segle XVII al comtat d'Empúries. El contagi de Llançà de 1651-1652 / Josep Colls Comas
Colls i Comas, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 52 (2021) , p. 15-29 : il. (Dossier
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

L'article esbossa la cronologia, l'abast geogràfic i les característiques de la pesta de mitjan segle XVII en el comtat d'Empúries, posant-ho en context amb l'impacte que aquesta epidèmia va tenir en el conjunt de Catalunya. Igualment analitza amb detall el brot de pesta esdevingut a la població de Llançà entre desembre de 1651 i abril de 1652 i les seves conseqüències.


Matèries: Edat moderna ; Malalties infeccioses ; Epidèmies ; Pesta ; Crònica
Àmbit:Empúries, comtat ; Alt Empordà ; Catalunya
Cronologia:1651 - 1652
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/394615
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 1126
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Prevencions davant la pesta de Marsella : el control de les fronteres del principat de Catalunya (1720 - 1723)^dPere Gifre Ribas
Gifre i Ribas, Pere


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 52 (2021) , p. 31-53 : il. gràf. (Dossier
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Per evitar l'entrada de la pesta de Marsella de 1720 es va tancar la frontera amb França. Les poblacions havien d'establir torns de guàrdia a les portes d'entrada. Per poder circular, calia portar una pòlissa de sanitat emesa per les autoritats locals, i el capità general va disposar la vigilància de la frontera terrestre i la marítima, que anava a càrrec de paisans i tropa. Les poblacions havien de disposar de llatzeret on poder confinar els viatgers obligats a fer quarantena. Durant tres anys, les poblacions frontereres, per terra i per mar, van haver de fer un sobreesforç per fer front a les despeses ocasionades per la prevenció de la pesta, que s'afegien a les imposicions del cadastre i al manteniment de tropes sobre el territori.


Matèries: Malalties infeccioses ; Epidèmies ; Pesta ; Frontera
Àmbit:Marsella - França ; Alt Empordà ; Catalunya
Cronologia:1720 - 1723
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/394617
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 1126
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Doctor Josep de Masdevall i el control de les epidèmies en el segle XVIII / Marià Baig i Aleu
Baig i Aleu, Marià


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 52 (2021) , p. 55-80 : il. gràf. (Dossier
Notes a peu de pàgina. Referències. Resums en català i anglès.

El metge figuerenc Josep de Masdevall (1731-1801) fou una figura controvertida en el context de la medicina de finals del segle XVIII. Creador d'un mètode curatiu propi, l'aplicà per a controlar diverses epidèmies de febres, tant a Catalunya com a la resta d'Espanya, en qualitat d'inspector d'epidèmies per nomenament reial. El "mètode Masdevall", però, traspassà fronteres al temps que el seu creador obtenia grans distincions, com el nomenament de metge de cambra dels reis Carles III i Carles IV i un títol nobiliari. En aquest article contextualitzem la seva tasca mèdica, al mateix temps que repassem el seu ascens social de Figueres a la cort de Madrid i presentem, també, un manuscrit original de Masdevall de l'any 1799, on estengué el seu mètode curatiu al tractament de la pesta que s'havia declarat al Marroc.


Matèries: Malalties infeccioses ; Epidèmies ; Medicina ; Metges
Matèries: Masdevall i Terrades, Josep de (1731-1801)
Àmbit:Figueres ; Catalunya ; Espanya
Cronologia:1731 - 1801
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/394618
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 1126
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Paludisme al castell de Sant Ferran de Figueres a la primera meitat del segle XIX / Narcís Torrent Quer
Torrent Quer, Narcís


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 52 (2021) , p. 81-97 : il. gràf. (Dossier
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

A la primera meitat del segle XIX, el paludisme continuava ben present a la comarca de l'Alt Empordà. Si bé resulta difícil separar l'estudi de la malaltia al castell de Sant Ferran del de la comarca, aquest treball es limitarà a l'anàlisi de les cinc Memòries Manuscrites conservades a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, dedicades a esbrinar les causes de la presència del paludisme al castell, del seu tractament i de la incidència sobre la tropa.


Matèries: Malalties infeccioses ; Epidèmies ; Paludisme ; Instal·lacions militars ; Soldats ; Assistència sanitària ; Fonts d'informació ; Memòria mèdica
Matèries:Castell de Sant Ferran de Figueres
Àmbit:Figueres ; Alt Empordà
Cronologia:1830 -1832, 1836, 1851
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/394619
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 1126
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Incidència d'un brot de tifus a Lladó l'any 1925 : els registres municipals com a font històrica / Josep Tremoleda, Joaquim Tremoleda
Tremoleda i Roca, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 52 (2021) , p. 99-120 : il. gràf. (Dossier
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

La infecció bacteriològica de la font pública de plaça del poble de Lladó va produir un brot de tifus l'any 1925. Com a conseqüència d'aquesta infecció van morir algunes persones, la qual cosa va provocar un estat d'alarma que va comportar diverses despeses sanitàries i l'intent de buscar solucions al problema en un poble amb pressupostos molt reduïts. Per a l'estudi, hem acudit a les fonts primàries, les actes dels plens de l'Ajuntament i el llibre de defuncions. Per contrastar aquesta afectació, hem agafat una forquilla cronològica més àmplia que permet retratar les dificultats diverses d'una població empordanesa de la primera meitat del segle XX.


Matèries: Malalties infeccioses ; Epidèmies ; Tifus ; Fonts ; Abastament d'aigües ; Salut pública ; Fonts d'informació ; Actes administratives ; Ajuntament
Matèries:Ajuntament de Lladó
Àmbit:Lladó
Cronologia:1925
Autors add.:Tremoleda i Trilla, Joaquim
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/394620
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 1126
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Incidència del primer any de la Covid-19 a l'Alt Empordà / Josefa Juanola Pagès
Juanola Pagès, Josefa


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 52 (2021) , p. 121-132 : il. gràf. (Dossier
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

L'Alt Empordà és una de les comarques catalanes amb una incidència més elevada de la Covid-19. La primera onada a la comarca ha estat de poca consideració, mentre que a partir de l'estiu, amb la segona onada viscuda per les poblacions de Figueres i Vilafant, i sobretot des de la tardor, els casos positius de coronavirus s'han disparat. L'article analitza el nombre de casos per municipi, per sexe i segons les vacunes administrades al llarg del primer any de pandèmia.


Matèries: Pandèmies ; COVID - 19 ; Dades estadístiques
Àmbit:Figueres ; Vilafant ; Alt Empordà
Cronologia:2020 - 2021
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/394621
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 1126
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Fauna i flora protegida i amenaçada del Parc Natural de Cap de Creus / Sandra Saura-Mas, Gerard Carrion
Saura-Mas, Sandra


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 52 (2021) , p. 135-156 : il. (Ciències
Bibliografia. Resums en català i anglès.

El Parc Natural de Cap de Creus (PNCC) és una zona situada al bell mig de la conca Mediterrània, de manera que es troba en un hotspot de biodiversitat i, per tant, en una zona amb un gran nombre d'endemismes i espècies singulars, però també amb un gran nombre d'amenaces per a la conservació d'aquesta biodiversitat. Aquest treball presenta una proposta de catàleg de les espècies protegides i amenaçades presents al PNCC. Després de la recerca d'informació existent d'espècies singulars del PNCC, s'han inclòs 188 tàxons: 100 a la proposta de catàleg actual i 88 a l'annex del catàleg de fauna i flora amenaçada del PNCC. D'aquests 100 tàxons proposats, els grups taxonòmics més representats són les plantes vasculars (20 tàxons), els ocells i els artròpodes en segon lloc (ambdós amb 14 tàxons cadascun) i en tercer lloc els mamífers (13 tàxons). El 20 [per cent] són tàxons de medi marí i el 80 [per cent] de medi terrestre. Del total de les espècies detectades, hi ha 5 endemismes del PNCC: una planta vascular i quatre artròpodes cavernícoles. El treball es va realitzar el 2017 i, per tant, és una obra que s'ha d'anar actualitzant a mida que es millori la informació disponible o que s'aprovin nous documents tècnics o legals sobre les espècies singulars del PNCC.


Matèries: Espais naturals ; Parcs naturals ; Espècies protegides ; Fauna ; Flora ; Conservació de la natura
Matèries:Parc Natural de Cap de Creus
Àmbit:Creus, cap de
Cronologia:[2021]
Autors add.:Carrion, Gerard
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/394622
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 1126
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Aplicació d'eines SIG en l'anàlisi dels canvis ambientals a la plana de l'Empordà (1987-2017) / Joaquim Guasch Vallès, Sergi Nuss Girona, Margarita Castañer Vivas
Guasch Vallès, Joaquim


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 52 (2021) , p. 157-178 : il. (Ciències
Bibliografia. Resums en català i anglès.

La crítica situació d'emergència climàtica, ecològica i ambiental en la qual es troba immersa l'espècie humana posa al descobert la vulnerabilitat i fragilitat del model de desenvolupament socioeconòmic que s'ha anat consolidant al llarg de les darreres dècades. Els processos antròpics derivats d'aquest model, així com la seva interacció amb les dinàmiques naturals del territori, han posat en dubte la sostenibilitat dels valors paisatgístics, ecològics i naturals de l'àmbit d'estudi: la Plana de l'Empordà. La finalitat d'aquest projecte, doncs, és identificar, analitzar i avaluar, mitjançant els Sistemes d'Informació Geogràfica, com han afectat en la biodiversitat i la qualitat ambiental de l'àmbit els canvis i les transformacions en els usos del sòl, produïts tant a causa de l'activitat humana com per la mateixa dinàmica natural. S'ha observat que al llarg del període analitzat (1987-2017) la pressió antròpica sobre la matriu biofísica de l'àmbit ha sigut molt significativa, fet que ha acabat provocant una destrucció d'una gran quantitat d'hàbitats naturals, comportant així una gran problemàtica: la pèrdua de biodiversitat.


Matèries: Sistemes d'Informació geogràfica ; Medi ambient ; Canvi ambiental ; Usos del sòl ; Cartografia
Àmbit:Alt Empordà ; Baix Empordà
Cronologia:1987 - 2017
Autors add.:Nuss Girona, Sergi ; Castañer i Vivas, Margarida
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/394623
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 1126
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Les Monedes de la mansio del camí de Panissars (la Jonquera, Alt Empordà) / Marc Bouzas Sabater, Lluís Palahí Grimal
Bouzas Sabater, Marc


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 52 (2021) , p. 181-194 : il. (Arqueologia
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Les excavacions de l'any 1999 del jaciment del camí de Panissars, que s'ha interpretat com una mansio, han proporcionat un total de 26 monedes. Tenint en compte que és una de les poques mansiones documentades al nord-est de la península Ibèrica es tracta d'un volum de peces prou considerable. Aquestes monedes abasten des del segle II dC al segle IV dC, no documentant-se peces més antigues al jaciment. Aquestes monedes mai havien estat publicades de manera monogràfica i es presenten en aquest text per primer cop.


Matèries: Jaciments arqueològics ; Excavacions arqueològiques ; Cases ; Objectes arqueològics ; Moneda ; Epoca romana ; Numismàtica
Àmbit:Panissars, coll de - Jonquera, la
Cronologia:1999
Autors add.:Palahí Grimal, Lluís
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/394624
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 1126
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El "Dossier" Àtala i l'ocupació carolíngia de les terres empordaneses / J.M. Nolla, Josep Casas
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 52 (2021) , p. 195-214 : il. (Història
Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'anàlisi de les activitats fundacionals o reconstructives dutes a terme per l'abat Àtala a les darreries del segle VIII, en cenobis i llocs de culte empordanesos, condueix cap a noves conclusions pel que fa a la data de l'ocupació de les terres al nord de Girona pels francs, situant-la entre el 759 i 778. Això voldria dir que l'activitat de l'abat es va fer en un territori no sotmès als àrabs, sinó sota control carolingi. Un seguit de fortificacions controlant els accessos a Girona des del nord i llevant, sobre les principals vies, confirmarien la hipòtesi del domini franc sobre la zona alguns anys abans del que tradicionalment s'ha suposat.


Matèries: Alta edat mitjana ; Epoca carolíngia ; Monestirs ; Abats ; Fortificacions ; Fonts documentals
Matèries: Atala, Abat
Matèries:Monestir de Sant Pere de Rodes
Àmbit:Girona ; Roses ; Sant Pere de Rodes - Port de la Selva, el
Cronologia:759 - 778
Autors add.:Casas, Josep
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/394625
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 1126
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Fortificació de l'església i el monestir de Sant Miquel de Fluvià en època baixmedieval / Jordi Mota Montserrat, Andrea Ferrer Welsch, Joan Frigola Torrent
Mota Montserrat, Jordi


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 52 (2021) , p. 215-239 : il. (Història
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

L'església i el monestir de Sant Miquel de Fluvià van ser objecte de dos grans processos de fortificació entre 1389 i 1478 que van transformar la seva fesomia per sempre. L'article posa en relació els resultats de les excavacions realitzades a l'àrea del claustre i les dependències monacals, de la recerca documental i de l'estudi historicoartístic de l'església, per tal de dilucidar, conjuntament i de manera interdisciplinària, les fases d'aquests processos, així com també les destruccions i reconstruccions que van tenir lloc entremig. D'aquesta manera, s'atorga una cronologia als elements arquitectònics que pertanyen a aquest període i que són part ostensible del monument en l'actualitat.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Esglésies ; Monestirs ; Fortificacions ; Elements arquitectònics
Matèries:Església de Sant Miquel de Fluvià ; Monestir de Sant Miquel de Fluvià
Àmbit:Sant Miquel de Fluvià
Cronologia:1389 - 1478
Autors add.:Ferrer Welsch, Andrea ; Frigola i Torrent, Joan
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/394626
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 1126
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Presa de possessió del comtat d'Empúries per Joana Folch de Cardona el 1599 / Marisa Roig Simon
Roig i Simon, Marisa


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 52 (2021) , p. 241-260 : il. (Història
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Estudi on s'analitza i es posa en context la presa de possessió del comtat d'Empúries per part de Manuel de Rajadell, procurador de la comtessa Joana Folch de Cardona, el setembre de 1599. El treball parteix d'un document procedent de l'Arxiu Ducal de Medinaceli, conservat en suport digital a l'Arxiu Municipal de Castelló d'Empúries, que detalla el recorregut fet per la comitiva comtal al llarg de tota la demarcació emporitana.


Matèries: Edat moderna ; Comtats ; Senyoria ; Plet jurisdiccional ; Noblesa ; Actes socials i públics ; Crònica ; Fonts documentals
Matèries: Rajadell, Manuel de ; Folch de Cardona, Joana
Àmbit:Empúries, comtat ; Castelló d'Empúries
Cronologia:1599
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/394627
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 1126
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Immigració francesa a l'Alt Empordà als segles XVI i XVII / Alexandra Capdevila Muntadas
Capdevila i Muntadas, M. Alexandra


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 52 (2021) , p. 261-284 : il. (Història
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix. Resums en català i anglès.

Tot i que l'estudi de la immigració francesa ha esdevingut un tema clàssic dins la historiografia catalana, l'Alt Empordà no disposa d'una recerca aprofundida i d'àmbit comarcal sobre aquest flux migratori. En aquest cas, el present article té per objectiu aproximar-se a l'estudi d'aquesta onada migratòria dels segles XVI i XVII al conjunt d'aquest territori a partir de les dades proporcionades pels llibres de matrimonis de setze localitats i per la Matrícula de francesos de 1637. Tot plegat ha de permetre determinar la possible contribució d'aquest moviment de població en el creixement demogràfic dels segles XVI i XVII, detectar quins efectes va tenir el Tractat dels Pirineus de 1659 en el desenvolupament d'aquests desplaçaments humans i com es van distribuir els immigrants francesos a l'interior de l'Alt Empordà.


Matèries: Edat moderna ; Immigració ; Característiques demogràfiques ; Tractat dels Pirineus ; Creixemen demogràfic ; Fonts estadístiques
Matèries: Francesos
Àmbit:Alt Empordà
Cronologia:[1500 - 1700]; esp. 1637
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/394628
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 1126
select
print
Text complet
Bookmark and Share
L'Entorn familiar i social del doctor Josep de Masdevall a la Figueres del segle XVIII / Marià Baig i Aleu
Baig i Aleu, Marià


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 52 (2021) , p. 285-312 : il. (Història
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El metge figuerenc Josep de Masdevall (1731-1801) adquirí un gran prestigi a la segona meitat del segle XVIII, especialment pel seu mètode per tractar les epidèmies. Nomenat metge de cambra dels reis Carles III i Carles IV s'instal·là a Madrid i morí l'any 1801 acompanyant la família reial. En aquest article estudiem els lligams familiars de Josep de Masdevall a la Figueres del segle XVIII, tot intentant completar un gran buit que hi ha sobre el coneixement de la seva família i la seva biografia.


Matèries: Metges ; Biografia ; Epidèmies ; Famílies ; Genealogia ; Carles III d'Espanya ; Carles IV d'Espanya
Matèries: Masdevall i Terrades, Josep de (1731-1801) ; Masdevall-Terrades, família
Àmbit:Figueres ; Madrid ; Alt Empordà
Cronologia:[1650 - 1900]; 1731 - 1801
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/394629
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 1126
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Fugint de la Guerra Gran a l'Alt Empordà (1794-1795) : els expatriats empordanesos a la comarca del Pla de l'Estany / Guerau Palmada
Palmada Auguet, Guerau


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 52 (2021) , p. 313-342 : il. (Història
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

La Guerra Gran suposà un gran desgast demogràfic i econòmic per a les poblacions empordaneses. A finals de l'any 1794 van travessar el riu Fluvià un gran nombre de refugiats empordanesos amb les seves famílies, fugint del temor i la violència de les tropes revolucionàries franceses camí de la comarca del Pla de l'Estany i la vila de Banyoles. Molts expatriats no retornarien mai més a l'Empordà. El front de guerra durant el 1795 quedà establert en el riu Fluvià.


Matèries: Guerra Gran ; Refugiats de guerra
Àmbit:Alt Empordà ; Fluvià, riu ; Banyoles ; Pla de l'Estany
Cronologia:1794 - 1795
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/394630
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 1126
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Plaça del Gra de Figueres : com i per què es va cobrir / Jordi Jordà i Casademont
Jordà i Casademont, Jordi


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 52 (2021) , p. 343-370 : il. (Història
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

L'any 1885, uns veïns de l'actual plaça del Gra de Figueres varen proposar a l'Ajuntament fer-hi una teulada que la cobrís i traslladar-hi el mercat de grans i cereals que, fins aleshores, es venia celebrant a l'actual plaça de les Patates, i per ajudar varen oferir sis mil pessetes. Explico tot el procés i l'enrenou que va comportar, des de la remoció de tots els mercats que se celebraven a la ciutat, les reclamacions dels veïns de la plaça de les Patates que perdien aquest esdeveniment i el plet que l'Ajuntament va endegar contra els promotors de la idea quan es varen negar a pagar l'aportació promesa perquè, segons deien, el Consistori no va acceptar les condicions del contracte i va fer canvis pel seu compte.


Matèries: Mercats municipals ; Ajuntament ; Projectes d'arquitectura ; Contractes ; Plet ; Places
Àmbit:Figueres
Cronologia:1885
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/394631
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 1126
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Figueres de Pardo Bazán : insults i reaccions / Josep Clara
Clara i Resplandis, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 52 (2021) , p. 371-388 : il. (Història
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental. Resums en català i anglès.

La novel·lista i escriptora gallega Emilia Pardo Bazán va visitar Figueres al final del segle XIX. De les impressions copsades a la ciutat, el castell de Sant Ferran i l'actuació militar del general Álvarez de Castro, va deixar-ne constància en un article periodístic publicat a Madrid, reproduït també a la premsa de Barcelona. Atès que determinades qualificacions i visions del que va retratar no foren acceptades i considerades un insult per als figuerencs, la rèplica resultà imminent. Aquest treball sintetitza i enquadra la visió de l'escriptora i les reaccions que suscità.


Matèries: Escriptores ; Premsa ; Viatges ; Militars ; Guerra del Francès ; Opinió pública
Matèries: Pardo Bazán, Emilia (1851-1921) ; Alvarez de Castro, Mariano (1749-1810)
Àmbit:Figueres
Cronologia:1810; 1899
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/394632
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 1126
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Primera regidora de Figueres, Maria del Remei Bosch i Salamó, una pionera en temps de dictadura / Èlia Torrent i Ragolta
Torrent i Ragolta, Èlia


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 52 (2021) , p. 389-404 : il. (Història
L'origen d'aquet treball fou un treball de recerca de batxillerat. Notes a peu de pàgina. Fonts documentals, bibliografia i webgrafia. Resums en català i anglès.

Les dones d'arreu s'estan obrint pas en la política, però les seves veus encara són minoritàries i les seves contribucions són freqüentment ignorades. Aquest article estudia com la primera regidora de Figueres, Maria del Remei Bosch i Salamó, va entrar a l'Ajuntament durant un període de dictadura, entre els anys 1927 i 1930, i recupera de l'oblit la seva biografia mitjançant l'anàlisi de la seva activitat educativa i, especialment, política.


Matèries: Dictadura de Primo de Rivera ; Regidores ; Mestres ; Ajuntament ; Dona ; Biografia
Matèries: Bosch i Salamó, Maria del Remei (1875-19??)
Àmbit:Figueres
Cronologia:1927 - 1930
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/394633
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 1126
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Informació, espionatge, objectius, bombardeigs (1936-1939). Una aproximació a partir de l'exemple alt-empordanès / David García Algilaga
Garcia Algilaga, David


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 52 (2021) , p. 405-423 : il. (Història
Notes a peu de pàgina. Arxius, fonts i bibliografia. Resums en català i anglès.

Els revoltats, durant la Guerra Civil espanyola, van tenir capacitat per crear una xarxa d'informació que va alimentar una base de dades de possibles i teòrics objectius militars que els bombardeigs havien de colpir (amb total menyspreu per la vida de la població civil a la rereguarda). Molts d'aquests teòrics objectius varen identificar-se a l'Alt Empordà, territori estratègic, fet que, lluny de justificar els bombardeigs patits, potser sí que ens ajuda a entendre de la manera més aproximada possible, què va passar i per què va passar.


Matèries: Guerra civil espanyola ; Operacions militars ; Bombardeigs ; Espies
Àmbit:Figueres
Cronologia:1936 - 1939
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/394634
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 1126
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Mineria a Colera, segles XIX-XX / Albert Carrasco Llensa
Carrasco Llensa, Albert


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 52 (2021) , p. 427-440 : il. (Premis de recerca de batxillerat
Premi Treball de Recerca de Batxillerat, Albert Compte 2020. Bibliografia i webgrafia. Resums en català i anglès.

Aquest treball estudia l'interessant activitat minera de la zona de Colera (Alt Empordà) durant els segles XIX-XX, basant-se en la documentació de 120 sol·licituds d'explotacions mineres i en un treball de camp consistent en la localització de les mines més importants. L'elevat nombre de sol·licituds té com a origen el gran interès que va despertar la troballa accidental d'una antiga mina, amagada durant molts anys i amb unes dimensions considerables. Els treballs de recuperació de la mina van donar excel·lents resultats, la qual cosa va originar una allau de peticions de noves prospeccions. Encara que les condicions d'extracció van ser realment dures, l'esperança d'enriquiment va empènyer a continuar les explotacions. A mitjans del segle XX les mines van entrar en decadència, a causa, principalment, de la dificultat per continuar perforant a grans profunditats una roca extremadament dura.


Matèries: Explotacions mineres ; Indústria minera ; Treballs escolars ; Fonts documentals
Àmbit:Colera
Cronologia:[1800 - 2000]
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/394635
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



page 1 of 57
go to page                         

Database  FONS : Advanced form

   
Search:
in field:
 
1     
2   
3