português | español | français | català

logo

Database search

Database:
FONS
Search:
ANNALS DE L'INSTITUT D'ESTUDIS EMPORDANESOS []
References found:
1114   [Refine the search]
Showing:
1 .. 20   in format [Default]
page 1 of 56
go to page                         


1 / 1114
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Interpretació geomètrica de emplaçament del monestir de Sant Pere de Rodes / Fernando Aizpun de la Escosura
Aizpun de la Escosura, Ferran


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 49 (2018) , p. 11-24 : il (Ciències
Bibliografia. Resums en català i anglès.

La ubicació del monestir de Sant Pere de Rodes es troba envoltada de misteri i singularitat. Aquest estudi pretén analitzar com el descobriment d'unes lleis geomètriques a l'entorn geogràfic, la seva possible relació amb la història-llegenda fundacional, i a una certa interpretació humanística d'aquestes, poden constituir unes premisses objectives d'estudi i unes conclusions significatives en relació amb aquest emplaçament; que la llegenda fundacional del monestir, incorporant dades històriques i topogràfiques precises relatives a aquesta i tingudes en compte, vincula l'arribada de les relíquies del sant a la costa empordanesa.


Matèries: Monestirs ; Medi geogràfic
Matèries:Monestir de Sant Pere de Rodes
Àmbit:Sant Pere de Rodes - Port de la Selva, el ; Creus, cap de ; Cervera, cap de
Cronologia:[2018]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/10.2436-20.8010.01.237
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 1114
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Balanç meteorològic de l'any 2017. Temperatures, precipitació i vent / Carles Bayés Bruñol, Roger Geli Terradas
Bayés i Bruñol, Carles


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 49 (2018) , p. 25-46 : il., map. gràf. (Ciències
Resums en català i anglès.

Aquest article recull el balanç meteorològic del 2017 a l'Alt Empordà, i així es manté la sèrie de resums meteorològics que aquesta revista Annals va iniciar l'any 2014, amb l'objectiu de crear un registre històric de dades i informació meteorològica que amb el pas del temps prendrà un valor climàtic més gran i permetrà conèixer millor l'evolució del clima a la comarca en les darreres dècades. Podrà esdevenir una bona eina analítica per desenvolupar estudis de la comarca dins del context del canvi climàtic. L'article conté un resum meteorològic que té l'objectiu d'explicar i il·lustrar, demanera especialment gràfica, el comportament de lameteorologia el 2017,mostrant tant les dades mitjanes com els valors extrems de temperatura, precipitació i vent a la comarca. Es fa un repàs de les situacions meteorològiques que han presentat més interès atmosfèric, i es mostren les diferències espacials que s'han produït en el territori en el repartiment de les quantitats de pluja i dels valors de temperatura tant mitjans comextrems. Globalment, el 2017 s'ha presentat a la comarca molt càlid i sec, certificant la clara tendència dels darrers anys en les anomalies de la pluja i de la temperatura. La tramuntana va tenir una presència important, sobretot a la tardor i a principis de l'hivern.


Matèries: Dades meteorològiques
Àmbit:Alt Empordà
Cronologia:2017
Autors add.:Geli Terradas, Roger
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/10.2436-20.8010.01.238
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 1114
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Evarist Feliu, un capellà empordanès entre joves i presoners / Josep Clara
Clara i Resplandis, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 49 (2018) , p. 49-66 : il. (Història
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Originari de Sant Mori i ordenat prevere el 1923, mossèn Evarist Feliu Soler (1898-1968) va desenvolupar una activitat sacerdotal que presenta dues cares contraposades: la de capellà dels joves en casals d'estiu i la Federació de Joves Cristians de Catalunya, i la de capellà de la Presó Provincial a la postguerra. En 1943 va assumir un càrrec de l'Acció Catòlica a Madrid. Per a uns fou un capellà exemplar i un sant; per a d'altres, un personatge discutit i mal vist.


Matèries: Biografia ; Clergues ; Centres penitenciaris ; Associacions religioses ; Catolicisme ; Joventut ; Guerra civil espanyola ; Franquisme ; Repressió política
Matèries: Feliu Soler, Evarist (1898-1968)
Matèries:Federació de Joves Cristians de Catalunya : FJCC ; Presó Provincial de Girona ; Acció Catòlica
Àmbit:Sant Mori ; Catalunya ; Madrid
Cronologia:1898 - 1968
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/10.2436-20.8010.01.239
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 1114
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Selva de Mar : deute municipal versus burocràcia borbònica, 1758-1775 / Jordi Casas i Roca
Casas i Roca, Jordi


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 49 (2018) , p. 67-88 : il. (Història
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental. Resums en català i anglès.

La Universitat de la Selva de Mar és un bon exemple de com la reconducció d'un deute llargament acumulat, mitjançant una concòrdia amb tots el creditors censalistes, podia resultar de complicada a causa dels entrebancs administratius generats per una estructura enormement centralitzada i jerarquitzada i, a conseqüència d'això, lenta, com era la monarquia borbònica del segle XVIII. D'una banda, les exigències i els tràmits de tot tipus per aprovar la imposició d'un quinzè sobre els productes de la terra i el mar, més de nou anys de gestions; d'altra banda, el contenciós entre dos organismes essencials de la monarquia a Catalunya, la Reial Audiència, de llarga tradició, i la Intendència, d'implementació més recent però destinada a substituir l'anterior en matèria de control de les finances municipals, especialment a partir de 1760.


Matèries: Finances municipals ; Deute públic ; Censal ; Impostos-exaccions ; Burocràcia ; Administració central ; Reial Audiència
Àmbit:Selva de Mar, la
Cronologia:1758 - 1775
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/10.2436-20.8010.01.240
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 1114
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Espais de sociabilitat a la Figueres del segle XIX (II) : una xarxa diversa de casinos, societats i corals / Albert Testart i Guri
Testart i Guri, Albert


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 49 (2018) , p. 89-112 : il. (Història
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Els espais de sociabilitat de tendència republicana o d'idees liberals i progressistes foren diversos a la Figueres del segle XIX. A part dels més coneguts que han arribat als nostres dies, el Casino Menestral Figuerenc i la Societat Coral Erato, es fundaren molts altres casinos, societats corals i cercles teatrals de vida relativament limitada, però que tingueren tanmateix una gran presència en la vida pública de la ciutat i, el que és més important, una incidència decisiva en la configuració cultural i política de les classes populars figuerenques en les dècades de formació i configuració de l'Estat Liberal. Aquest associacionisme compartia ideals de progrés social i de llibertat política tot i que els seus socis i dirigents no sempre responien al mateix perfil ni es posicionaven de forma exactament idèntica als canvis polítics i de règim que se succeïren entre 1850 i l'inici del segle XX.


Matèries: Associacionisme ; Associacions culturals ; Associacions recreatives ; Casinos ; Ateneus ; Agrupacions corals ; Classes populars ; Vida social ; Socialització ; Republicanisme
Matèries:Societat de Declamació el Parnaso ; Sociedad la Aldeana ; Sociedad Coral la Amistad Figuerense ; Casino del Comercio ; Casino Artístico ; Sociedad la Juventud ; Casino El Lazo ; Sociedad Coral Juventud Figuerense ; Cor la Fraternitat ; Círculo Apolo Figuerense
Àmbit:Figueres
Cronologia:1856 - 1913
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/10.2436-20.8010.01.241
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 1114
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Gran Guardia de Cantallops. Una posició defensiva de 1945 a la frontera empordanesa / Miquel Serrano Jiménez
Serrano i Jiménez, Miquel


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 49 (2018) , p. 113-132 : il. (Història
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Després de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), la frontera entre Espanya i França a la zona de l'Empordà es va convertir, com altres parts del Pirineu, en un espai estratègic i prioritari de defensa militar on es van succeir diverses fases de construcció d'elements defensius com a conseqüència de les posicions polítiques i militars del govern dictatorial d'Espanya en relació amb els esdeveniments de la Segona Guerra Mundial (1939-1945). A diferents punts de la frontera empordanesa, entre els quals el poble de Cantallops, es van construir múltiples estructures defensives per fer front a diverses amenaces potencials procedents de la frontera francesa. Al poble de Cantallops, un regiment d'infanteria de l'exèrcit espanyol va construir unes obres de defensa al llarg de 1945, anomenades Gran Guardia Cantallops i Punto de Apoyo n§ 8, que s'han mantingut pràcticament intactes durant més de 70 anys fins avui, moment en què alguns investigadors i historiadors s'han proposat de posar en valor aquests elements del patrimoni arquitectònic, militar, històric i cultural.


Matèries: Frontera ; Fortificacions ; Defensa ; Arquitectura militar ; Patrimoni històric i artístic ; Guerra civil espanyola ; Guerra Mundial II ; Franquisme ; Primer franquisme
Àmbit:Cantallops
Cronologia:1936 - 1945; 2018
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/10.2436-20.8010.01.242
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 1114
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Casa del Delme de Fortià. Una revisió de la història local a partir del delme / ElvisMallorquí Garcia
Mallorquí Garcia, Elvis


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 49 (2018) , p. 133-160 : il. (Història
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Al costat de l'església parroquial de Fortià (Alt Empordà) es conserva un edifici conegut com la Casa del Delme. A la llinda, hi figura la data de 1767 i els símbols heràldics de Sant Pere de Rodes, monestir que posseïa la principal senyoria feudal de Fortià des de la fi del segle X i que n'obtenia el delme, la renda consistent en la desena part de les collites. L'objectiu d'aquest article és rellegir la història local de Fortià a partir de les dades de la documentació escrita, l'arqueologia i les restes patrimonials, però tenint sempre present qui prestava i qui cobrava el delme. Aquest podria ser el camí per detectar les especificitats locals de la història de Fortià en relació amb les poblacions veïnes.


Matèries: Edificis ; Patrimoni històric i artístic ; Esglésies parroquials ; Senyoria ; Monestirs ; Delmes ; Història general ; Fonts d'informació
Matèries:Església de Sant Pere de Figueres
Àmbit:Figueres
Cronologia:1700 - 1936; 2003
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/10.2436-20.8010.01.243
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 1114
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Capella dels Dolors de Figueres. Notes històriques fins a la seva destrucció de 1936 / David Mallorquí Garcia
Mallorquí i Garcia, Elvis


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 49 (2018) , p. 161-1828 : il. (Història
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

La intervenció de conservació-restauració realitzada al conjunt de escultòric de La Verge dels Dolors de Ramon Amadeu, ubicada a l'església de Sant Pere de Figueres, ha servit com a punt de partida per a l'estudi de l'antiga capella dels Dolors, que va existir adossada a l'església de Sant Pere i que aquest conjunt va presidir fins a 1936, quan fou enderrocada. Per tant, s'ha volgut realitzar un recorregut cronològic contrastant les dades ja conegudes sobre aquesta antiga capella i aportant nous documents que ajuden a interpretar i donar llum sobre l'esdevenir que va tenir aquest edifici durant els seus anys d'existència.


Matèries: Arquitectura religiosa ; Esglésies ; Capelles ; Congregacions religioses ; Devoció mariana ; Elements arquitectònics ; Altars ; Escultura ; Restauració i conservació ; Guerra civil espanyola ; Degradació i destrucció ; Fonts documentals
Matèries:Església de Sant Pere de Figueres
Àmbit:Figueres
Cronologia:1700 - 1936; 2003
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/10.2436-20.8010.01.244
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 1114
select
print
Text complet
Bookmark and Share
L'Empordà dels trobadors / Miriam Cabré, Albert Reixach
Cabré, Miriam


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 49 (2018) , p. 183-198 : il. (Art i música
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

L'article recorre la poesia trobadoresca relacionada amb les terres de l'Empordà, principalment a partir dels esments de topònims i persones recollits en el mapa de les corts trobadoresques del projecte Trob-Eu. De tots els poemes, n'intenta definir el context que explica la vinculació empordanesa, a vegades proposant noves interpretacions, per exemple en els casos de Guillem de Berguedà i Cerverí de Girona. El panorama de les xarxes de la noblesa per on circulava la lírica dels trobadors ajuda a entendre els estímuls d'un fenomen crucial de la cultura europea occidental, al mateix temps que les mencions dels textos a senyors, castells i altres indrets de l'Empordà ofereixen una visió complementària a les fonts documentals que il·luminen els cercles de poder i les tensions i canvis que visqueren entre mitjan segle XII i inicis del XIV.


Matèries: Poesia trobadoresca ; Trobadors ; Baixa edat mitjana ; Toponímia ; Onomàstica ; Noblesa
Àmbit:Alt Empordà ; Baix Empordà
Cronologia:[1150 - 1400]
Autors add.:Reixach i Sala, Albert
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/10.2436-20.8010.01.245
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 1114
select
print
Text complet
Bookmark and Share
L'Economia empordanesa millora, les desigualtats socials creixen / Joan Armangué Ribas
Armangué i Ribas, Joan


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 49 (2018) , p. 201-224 : il. graf. (Actualitat
Notes. Resums en català i anglès.

La crisi econòmica, iniciada l'any 2008, posava fi a uns anys de bonança i creixement econòmic, impactant de forma desigual a les economies locals i comarcals. A partir de l'anàlisi dels indicadors econòmics i socials es fa un diagnòstic de les comarques de l'Alt i el Baix Empordà, tant de l'impacte de la crisi com dels efectes ara, quan l'economia expressa uns primers símptomes de millora. La crisi econòmica ha comportat un augment de la pobresa i de les desigualtats socials, provocant una bretxa social i econòmica a l'Empordà tant a escala interna com en la comparativa territorial dins el rànquing de les comarques catalanes. A partir de la situació socioeconòmica actual, es planteja la necessitat d'un canvi de model productiu, minimitzant les febleses i guanyant les oportunitats.


Matèries: Economia ; Indicadors econòmics ; Crisi econòmica ; Mercat de treball ; Immigració ; Problema social
Àmbit:Alt Empordà ; Baix Empordà
Cronologia:[2008 - 2017]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/10.2436-20.8010.01.246
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 1114
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Transhumància de l'Alt Empordà al Ripollès per les carrerades mil·lenàries / Eva Arnall Moret
Arnall Moret, Eva


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 49 (2018) , p. 227-238 : il. (Premis de recerca de batxillerat
Premi Treball de Recerca de Batxillerat Albert Compte 2017. Bibliografia. Resums en català i anglès.

La paraula transhumància prové del mot llatí format per trans, que significa de l'altra part i humu, que significa terra. Durant centúries, la comarca de l'Alt Empordà ha estat una de les zones receptores més importants de bestiar provinent del Ripollès, per fugir dels crus hiverns muntanyencs. La recerca constant de pastures, tant per part de les ovelles com de les vaques, ha modulat un paisatge drenat per carrerades, pletes, corrals i viaranys, la majoria dels quals actualment gairebé han desaparegut. Un patrimoni que caldria conservar abans no s'esborri per sempre de la memòria dels últims pastors transhumant.


Matèries: Treballs escolars ; Transhumància ; Vies pecuàries ; Patrimoni cultural
Àmbit:Alt Empordà ; Ripollès
Cronologia:[1000 - 2017]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/10.2436-20.8010.01.247
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 1114
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Anàlisi i comparació química i sensorial del vi / Roser Cantenys Sabà
Cantenys Sabà, Roser


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 49 (2018) , p. 239-248 : il. (Premis de recerca de batxillerat
Premi Treball de Recerca de Batxillerat Narcís Fages de Romà 2017. Bibliografia. Resums en català i anglès.

La nostra comarca és una terra on el món de la vinya i el vi té una gran importància cultural i econòmica. Ara bé, no tots els vins són iguals, hi ha diferents varietats de raïms i diverses maneres d'elaborar el vi. Aquests fets impliquen que les begudes resultants tinguin unes característiques úniques tant químicament com sensorialment. En aquest treball es comparen dos vins blancs i un de negre. Això permet, primerament, tractar les varietats de chardonnay, garnatxa blanca, merlot i cabernet; en segon lloc, estudiar diverses maneres d'elaboració; en tercer lloc, analitzar i comparar l'acidesa, l'alcohol, les característiques cromàtiques, la conductivitat, el coure i el ferro, el pH, el diòxid de sofre i la matèria reductora; i finalment analitzar sensorialment el color, l'aroma, i el tast en boca.


Matèries: Treballs escolars ; Indústria vinícola ; Vi ; Vinya ; Enologia
Àmbit:Alt Empordà ; Baix Empordà
Cronologia:[2017]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/10.2436-20.8010.01.248
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 1114
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Cabra salvatge al Montgrí. Seguiment de la població de Capra pyrenaica del Montgrí (2013-2016) / Genís Puig Surroca
Puig Surroca, Genís


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 49 (2018) , p. 249-264 : il. (Premis de recerca de batxillerat
Premi Treball de Recerca de Batxillerat Josep M. Álvarez 2017. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Aquest estudi, basat en un treball de camp realitzat entre els anys 2013 i 2016 que consta de 119 albiraments, té l'objectiu de conèixer el cens, l'àrea de distribució, l'origen, l'alimentació, l'etologia i la mida òptima de la població de Capra pyrenaica del Montgrí. S'ha arribat a la conclusió que el cens actual és d'uns 70 exemplars, l'àrea de distribució comprèn les muntanyes que envolten la vall de Santa Caterina, la reintroducció (accidental) va tenir lloc del 2000 al 2007, la garriga i l'estrat herbaci representen la part més important de l'alimentació (el 27,27 [per cent] i el 52,14 [per cent] respectivament), l'etologia és la pròpia de l'espècie i la mida poblacional òptima és d'uns 111-139 exemplars. Posteriorment a la resolució d'aquests aspectes, s'ha pogut valorar la viabilitat d'aquesta població i plantejar propostes útils per a la seva futura gestió.


Matèries: Treballs escolars ; Fauna ; Animals salvatges
Àmbit:Montgrí, massís del
Cronologia:2013 - 2016
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/10.2436-20.8010.01.249
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 1114
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Rafael Ramis (1880-1936). Catalanista, republicà, socialista i maçó / [ressenya de:] Ramon Moreno
Moreno, Ramon


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 49 (2018) , p. 269-270 (Ressenyes
Ressenya de:
- Armangué i Ribas, Joan. Rafael Ramis (1880-1936). Catalanista, republicà, socialista i maçó / Joan Armangué. Figueres : Edicions Cal·lígraf, 2018


Matèries: Ressenyes ; Biografia ; Polítics ; Regidors ; Catalanisme ; Republicanisme ; Socialisme ; Maçoneria
Matèries: Ramis i Romans, Rafael (1880-1936)
Àmbit:Figueres
Cronologia:1880 - 1936
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/348080
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 1114
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Tortuga llaüt a l'Alt Empordà / Ramon Mascort, Joan Budó
Mascort, Ramon


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 48 (2017) , p. 11-44 (Ciències
Bibligrafia. Resums en català i anglès.

La tortuga llaut, Dermochelys coriacea, Vandelli 1758, és la tortuga marina més gran, lamorfològicament més singular i la d'hàbits més pelàgics d'entre les set espècies de tortuguesmarines existents. Pot arribar a mesurar més de dos metres de longitud total del cos, presentaunes singulars adaptacions a la seva peculiar manera de viure i arriba a sectors oceànics d'aiguesfredes, des del mar del Nord fins al Pacífic sud, en bona part gràcies al seu caràcter endotèrmicque li permet mantenir l'escalfor interna per tal de suportar baixes temperatures. S'alimentabàsicament de meduses i està habitualment lligada a les seves agregacions. En l'actualitat, estàpresent al Mediterrani i en moltes altres zones del món, amb platges de nidificació a l'est d'Àfricaequatorial, el Carib o l'oest del Pacífic, amb tendències demogràfiques molt diferents segons elsector. En aquest treball, es presenta una descripció de la seva peculiar morfologia, de la sevaàrea de distribució global, i de la seva biologia i ecologia. Igualment s'ofereixen dades de la sevadistribució al Mediterrani i dels albiraments, captures i encallaments registrats a Catalunya i elRosselló des de finals del segle XIX i amb més detall els de l'Alt Empordà. Les dades obtingudess'han portat a terme mitjançant entrevistes als pescadors dels ports de Llança, el Port de la Selva,Roses i l'Escala, però també s'han considerat altres observacions. L'àrea d'estudi comprèn el litoralaltempordanès des de la frontera francesa, al nord, fins a punta Montgó, al sud.


Matèries: Fauna ; Vertebrats ; Rèptils ; Espècies protegides ; Mar
Àmbit:Alt Empordà
Cronologia:[1863 - 2017]
Autors add.:Budó i Ricart, Joan
Accés: http://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/335130
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 1114
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Anàlisi de la flora de jardins privats del litoral de l'Alt Empordà / Josep Padullés Cubino, Josep Vila Subirós
Padullés Cubino, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 48 (2017) , p. 45-56 : il. graf (Ciències
Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

El desenvolupament urbà recent de baixa densitat en regions de l'arc mediterrani ha comportat un augment del nombre de jardins privats. Aquests jardins domèstics acullen sorprenents nivells de biodiversitat alhora que poden actuar com a font de dispersió d'espècies amb potencial invasor. En aquest estudi, s'analitza la flora de 258 jardins domèstics urbans de la façana litoral de l'Alt Empordà. En total es van identificar 635 tàxons, dels quals el 68 [per cent] eren exòtics. Més de la meitat dels tàxons eren arbres o arbustos (62 [per cent]), amb un predomini de plantes ornamentals (82 [per cent]). Trena tàxons cultivats (5 [per cent]) són considerats invasors en l'àmbit nacional i, en concret, 14 no es troben dins dels límits del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà.


Matèries: Flora ; Parcs i jardins ; Zones verdes ; Habitatges unifamiliars ; Litoral
Àmbit:Alt Empordà
Cronologia:2013
Autors add.:Vila i Subirós, Josep
Accés: http://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/335761
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 1114
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Balanç meteorològic de l'any 2016. Temperatures, precipitació i vent / Carles Bayés Bruñol, Roger Geli Terradas
Bayés i Bruñol, Carles


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 48 (2017) , p. 57-75 : il. graf (Ciències
Resums en català i anglès.

Aquest article recull el detall d'un balanç meteorològic del 2016 a l'Alt Empordà, i dona continuïtat a la sèrie de resums meteorològics que aquesta publicació Annals va iniciar l'any 2014, amb l'objectiu de crear un registre històric de dades i informació meteorològica amb valor climàtic que ens permet mirar enrere i explorar quina és l'evolució del clima a la comarca. Es tracta d'un resum meteorològic que té l'objectiu d'explicar i il·lustrar el comportament de la meteorologia el 2016 a la nostra comarca, mostrant tant les dades mitjanes com els valors extrems de temperatura, precipitació i vent. Així mateix, es destaquen alguns aspectes meteorològics que han estat d'interès i es posa l'èmfasi en les diferències territorials de la meteorologia entre les zones de muntanya, de la plana i de la costa, com a mostra de la diversitat climàtica d'aquest territori. Globalment, l'any 2016 s'ha presentat a la comarca càlid i sec, dos qualificatius que semblen força habituals en els darrers anys.


Matèries: Dades meteorològiques
Àmbit:Alt Empordà
Cronologia:2016
Autors add.:Geli Terradas, Roger
Accés: http://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/335762
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 1114
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Un Himne inèdit d'Abdon Terradas i alguna cosa més / Joan-Lluís Marfany
Marfany Garcia, Joan Lluís


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 48 (2017) , p. 79-87 : il. (Literatura
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

L'article informa sobre l'existència, a l'Hemeroteca Municipal de Madrid, de 3 "hojas volantes" i un darrer número d'El Republicano no esmentats fins ara per ningú. Gràcies a aquests documents, completa, i en part rectifica, la informació donada per Jaume Guillamet, fent particular esment de la posició prohibicionista adoptada per aquestes publicacions i ostensible no sols en una declaració explícita de principis, sinó en les il·lustracions de les respectives capçaleres. També corregeix la interpretació feta per Román Miguel de la capçalera d'El Republicano, i sosté que en el personatge central d'aquesta cal veure un retrat de Terradas com a suprema personificació del republicanisme espanyol. Finalment, publica l'himne indicat al títol, aparegut a l'esmentat darrer número d'El Republicano.


Matèries: Premsa política ; Fonts documentals ; Historiografia ; Republicanisme ; Regència d'Espartero ; Himnes ; Polítics
Matèries: Terrades i Pulí, Abdó (1812-1856)
Matèries:Republicano : períodico del pueblo, el ; Hemeroteca Municipal de Madrid
Àmbit:Figueres ; Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1842
Accés: http://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/335771
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 1114
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Espais de sociabilitat a la Figueres del segle XIX (I) : el Casino Figuerense, 1857-1893 / Albert Testart i Guri
Testart i Guri, Albert


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 48 (2017) , p. 89-112 : il. (Història
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

El pas de l'antic règim a un estat liberal va suposar per a la ciutat de Figueres l'inici d'un seguit de transformacions econòmiques i polítiques que van tenir una derivada en les seves estructures de sociabilitat. A mitjan segle XIX van començar a constituir-se diferents entitats culturals i de lleure que reflectien els diversos projectes ideològics dels nous grups socials emergents. Aquests espais, que responien a uns interessos i a unes necessitats ciutadanes noves, canalitzaven i expressaven les aliances i els enfrontaments d'unes classes socials no sempre homogènies, precisament perquè s'estaven configurant i prenent consciència d'elles mateixes durant aquells anys. El 1857, el Casino Figuerense fou un dels primers a fundar-se amb uns objectius molt clars: representar uns sectors de classes mitjanes-altes amb un pensament políticament progressista i econòmicament productivista.


Matèries: Casinos ; Republicanisme ; Associacionisme ; Socialització ; Vida social
Matèries:Casino Figuerense
Àmbit:Figueres
Cronologia:1857 - 1893
Accés: http://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/335772
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 1114
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Les Reformes monetàries en el segle XIX (1830-1868). En els documents del mas Pòlit (Vilamaniscle) / Josep Lluís Iglesias Xifra
Iglesias Xifra, Josep Lluís


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 48 (2017) , p. 113-129 : il. (Història
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Al començament del segle XIX les transaccions monetàries no eren fàcils. El sistema monetari era un caos. Els successius intents de reforma havien pretès millorar la situació, però no solament no ho havien aconseguit, sinó que, en certa mesura, la van empitjorar, en afegir noves peces i denominacions al sistema monetari espanyol, augmentant així la confusió i la complicació dels intercanvis i equivalències, atès que en cap moment es van retirar de la circulació les monedes anteriors. En aquest article estudiem com s'ho feien, en la vida quotidiana, per cobrar, pagar i passar comptes durant les reformes monetàries que es dugueren a terme entre 1830 i 1868 a partir de les anotacions comptables de les llibretes de comptes de la família Heras, propietaris de mas Pòlit de Vilamaniscle.


Matèries: Moneda ; Llibres de comptes ; Masos ; Fonts documentals
Matèries:Mas Pòlit de Vilamaniscle
Àmbit:Vilamaniscle
Cronologia:1830 - 1868
Accés: http://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/335773
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



page 1 of 56
go to page                         

Database  FONS : Advanced form

   
Search:
in field:
 
1     
2   
3