português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
VIRGILI I COLET, ANTONI []
Referències trobades:
70   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 4
anar a la pàgina            


1 / 70
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Sobre la colonització feudal de la Catalunya Nova / Antoni Virgili
Virgili i Colet, Antoni


En: Cultura. Valls. Segona època, Núm. 494 (març 1990), p. 17-20 : il.



Matèries: Població ; Repoblament ; Edat mitjana ; Feudalisme
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1100 - 1300]
Localització: B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 70
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Torre de Burjassénia (l'Aldea, Baix Ebre). Un centre de colonització agrària (segles XII-XIII) / Marina Mateu, Antoni Virgili
Mateu, Marina


En: 236476 Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l'arquitectura : homenatge al Dr. Alberto López Mullor : Barcelona, 14 de maig de 2018, Bellaterra, 15 i 16 de maig de 2018. Barcelona : Servei de Patrimoni Arquitectònic Local Diputació de Barcelona : Museu d'Història de Barcelona, Ajuntament de Barcelona : Museu d'Arqueologia de Catalunya, Generalitat de Catalunya : Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana Universitat Autònoma de Barcelona, 2020. p. 527-533 : il


En aquesta contribució es descriu el context documental i arquitectònic de la torre de Burjassénia (l'Aldea, Baix Ebre). La torre presidia un petit assentament i un espai de conreu adjacent que es van formar els segles XII i XIII sota l'impuls del llinatge Montcada i de la comanda de l'Orde del Temple de Tortosa, en el marc dels primers processos de colonització del prat, en el sector que en aquelles dates constituïa l'inici del delta de l'Ebre.


Matèries: Arqueologia medieval ; Torres de defensa ; Colonització rural ; Excavacions arqueològiques
Matèries:Torre de Burjassénia de l'Aldea
Àmbit:Aldea, l'
Cronologia:[1100 - 1300]
Autors add.:Virgili i Colet, Antoni
Accés: https://www.diba.cat/documents/429042/344129343/LA+TORRE+DE+BURJASSENIA+ALDEA+BAIX+EBRE.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 70
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Catúfols de sínia andalusins i espais de cultiu a Miravet / Helena Kirchner, Antoni Virgili, Manel Pica, Montserrat Rovira



En: 236476 Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l'arquitectura : homenatge al Dr. Alberto López Mullor : Barcelona, 14 de maig de 2018, Bellaterra, 15 i 16 de maig de 2018. Barcelona : Servei de Patrimoni Arquitectònic Local Diputació de Barcelona : Museu d'Història de Barcelona, Ajuntament de Barcelona : Museu d'Arqueologia de Catalunya, Generalitat de Catalunya : Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana Universitat Autònoma de Barcelona, 2020. p. 301-306 : il


En unes obres de neteja d'una sínia situada en la plana fluvial adjacent a Miravet (Ribera d'Ebre) es van recuperar fa uns anys tres catúfols islàmics. Les troballes permeten assegurar que aquesta sínia es va construir en època andalusina. A més, com a resultat de la recerca documental i del treball de camp s'ha pogut reconstruir el parcel·lari en el qual aquesta i altres sínies van funcionar des d'aleshores fins a temps recents. Les parcel·les i estructures agràries documentades se situen en les zones de plana fluvial. No consta cap indici documental ni arqueològic que es realitzessin assuts o derivacions d'aigua del riu.


Matèries: Edat mitjana ; Epoca musulmana ; Restes ceràmiques ; Ceràmica ; Arqueologia ; Excavacions arqueològiques ; Estructura agrària
Àmbit:Miravet
Cronologia:[1000 - 1200]
Autors add.:Kirchner i Granell, Helena ; Virgili i Colet, Antoni ; Pica, Manel ; Rovira Rafecas, Montserrat
Accés: https://www.diba.cat/documents/429042/344129343/CATUFOLS+DE+SINIA+ANDALUSINS+I+ESPAIS+DE+CULTIU+A+MIRAVET.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 70
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Presentació del llibre "50 anys de publicacions" de Salvador-J. Rovira i Gómez, al Centre d'Estudis d'Altafulla
Virgili i Colet, Antoni


En: Estudis altafullencs. Altafulla, núm. 46 (2022) , p. 241-248
Ressenya de:
. Cinquanta anys de publicacions (1971-2021) / Salvador-J. Rovira i Gómez : Silva Editorial, 2021


Matèries: Ressenyes ; Historiadors ; Llibres ; Centres d'estudis locals ; Actes socials i públics ; Crònica
Matèries: Rovira i Gómez, Salvador J.
Matèries:Centre d'Estudis d'Altafulla
Àmbit:Altafulla ; Catalunya
Cronologia:1971 - 2021; 2021
Accés: https://raco.cat/index.php/EstudisAltafulla/article/view/417349
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; B. Pública de Tarragona; B. Centre de Lectura de Reus; Biblioteca Municipal d'Altafulla; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 70
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Rescloses, síquies i molins al terme del monestir de Santes Creus / Maribel Serra, Antoni Virgili
Serra i Pallarès, Maribel


En: La Resclosa : estudis de la Vall del Gaià. Vila-rodona, núm. 26 (2022) , p. 7-32 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

En aquest article s'estudien els sistemes hidràulics i els seus components en l'àmbit territorial del monestir cistercenc de Santes Creus a la riba del riu Gaià, ja des de l'edat mitjana. Se situen en l'espai i el temps i s'analitzen els mecanismes jurídics a través dels quals el cenobi va acaparar els drets sobre l'ús de les aigües, sobre els molins i com es va gestionar la seva explotació.


Matèries: Molins d'aigua ; Infraestructures d'aigües ; Rius ; Séquies ; Monestirs ; Drets i privilegis ; Edat mitjana ; Fonts documentals
Àmbit:Gaià, riu ; Santes Creus - Aiguamúrcia ; Aiguamúrcia ; Vila-rodona ; Pont d'Armentera, el ; Alt Camp
Cronologia:[1100 - 1500]
Autors add.:Virgili i Colet, Antoni
Accés: https://raco.cat/index.php/Resclosa/article/view/414387
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Pública de Tarragona; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 70
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Molins i els sistemes hidràulics de les quadres de Mas d'en Bru i la Solana (Salomó, segles XIII-XV) / Antoni Virgili
Virgili i Colet, Antoni


En: La Resclosa : estudis de la Vall del Gaià. Vila-rodona, núm. 26 (2022) , p. 33-38 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

En aquest article s'estudien els sistemes hidràulics (cals de molins i séquies) i els espais agraris associats existents en l'actual terme municipal de Salomó (el Tarragonès), a la riba esquerra del Gaià, durant l'edat mitjana des d'un vessant documental. Les escriptures aporten la cronologia més antiga de les restes, l'estructura del domini senyorial i la seva evolució al llarg dels segles medievals, axí com la gestió d'aquests complexos mitjançant establiments emfitèutics. Aquesta recerca s'insereix en el context de l'aprofitament hidràlil intensiu del Gaià durant l'edat mitjana. A la vegada, pretén posar en valor les restes d'aquests molins com a part del patrimoni històric i arqueològic.


Matèries: Molins d'aigua ; Infraestructures d'aigües ; Irrigació ; Séquies ; Emfitèusi ; Fonts documentals ; Sòl agrícola ; Baixa edat mitjana ; Patrimoni cultural
Àmbit:Salomó
Cronologia:[1200 - 1500]
Accés: https://raco.cat/index.php/Resclosa/article/view/414446
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Pública de Tarragona; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 70
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Introducció a l'article de l'Eufemià Fort / Antoni Virgili
Virgili i Colet, Antoni


En: Santes Creus : Revista de l'Arxiu Bibliogràfic. Santes Creus. Vol. XXVII (2015) , p. 7-10


Matèries: Historiadors ; Monestirs ; Propietat eclesiàstica ; Explotacions agràries ; Administració de l'església ; Historiografia
Matèries: Fort i Cogul, Eufemià (1908-1979)
Matèries:Monestir de Santes Creus ; Granja del Codony
Àmbit:Santes Creus - Aiguamúrcia ; Morell, el
Cronologia:1976
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7436967
https://usuaris.tinet.cat/absc/catala/arxiu/publi/revista/2015 rev 27.pdf [exemplar complet]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 70
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Diplomatari del Monastir de Santa Maria de Santes Creus (975 - 1225) / [ressenya de] Antoni Virgili
Virgili i Colet, Antoni


En: Santes Creus : Revista de l'Arxiu Bibliogràfic. Santes Creus. Vol. XXII (2005) , p. 137-139 (Ressenyes
Ressenya de:
. Diplomatari del Monestir de Santa Maria de Santes Creus (975 - 1225) / Joan Papell i Tardiu. Barcelona ; Lleida : Fundació Noguera : Pagès, 2005


Matèries: Ressenyes ; Església ; Monestirs ; Diplomataris ; Catàlegs ; Arxius eclesiàstics ; Arxius monacals
Matèries:Monestir de Santes Creus
Àmbit:Santes Creus - Aiguamúrcia
Cronologia:975 - 1225
Accés: https://usuaris.tinet.cat/absc/catala/arxiu/publi/revista/2005 rev 22.pdf [Exemplar complet]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 70
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
La Formació i gestació del patrimoni del monestir de Santes Creus a les terres de l'Ebre (segle XII-XIII) / Antoni Virgili Colet
Virgili i Colet, Antoni


En: Santes Creus : Revista de l'Arxiu Bibliogràfic. Santes Creus. Vol. XXI (2004) , p. 7-32 : il. map. (Estudis
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental.


Matèries: Monestirs ; Noblesa ; Llegats i donatius ; Propietat eclesiàstica ; Administració de l'església ; Baixa edat mitjana ; Conquesta cristiana ; Fonts documentals ; Documentació eclesiàstica
Matèries:Monestir de Santes Creus
Àmbit:Santes Creus - Aiguamúrcia ; Tortosa ; Terres de l'Ebre
Cronologia:[1150 - 1300]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3357891
https://usuaris.tinet.cat/absc/catala/arxiu/publi/revista/2004 rev 21.pdf [Exemplar complet]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 70
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Infrastructura hidràulica a la Conca del Gaià mitjà al segle XII segons el "Llibre Blanch" de Santes Creus / Antoni Virgili
Virgili i Colet, Antoni


En: Universitas Tarraconensis. Facultat de Filosofia i Lletres. Divisió de Geografia i Història. Tarragona. Vol.VIII (1985-86) , p. 215-226

La utilització deis recursos hidràulics és coneguda des de l'antiguitat. El regadiu fou la base de societats molt desenvolupades a Mesopotàmia, Egipte, la Índia, Xina i Amèrica precolombina, sempre a la vora deis grans rius. Els romans també se'n serviren, i fins arribaren a projectar l'ús "industrial" de l'aigua utilitzant-la com a energia, bé que l'emprament de grans lleves d'esclaus bloquejà la seva difussió generalitzada. Tanmateix, les notícies deis geògrafs i agrònoms musulmans ens confirmen l'aprofitament de l'energia hidràulica, -molins, per exemple- i pel regadiu, a través de canalitzacions prop dels corrents i de l'extracció d'aigües subterrànies gràcies a entremaliats mecanismes, com els qanatls i les sínies.L'Europa medieval fou testimoni de la lenta introducció d'aquestes innnovacions tècniques fins la seva total difussió, almenys a Occident. L'energia hidràulica tingué moltes aplicacions però no hi ha dubte que una de les trascendentals fou en els molins fariners. Catalunya no va ésser una excepció. P. Bonnassie escriu: "Tant lluny com ho permet de remuntar la documentació, Catalunya apareix dotada de molins hidràulics. Durant tot el segle IX i tot el X els textos no paren de fer esment de molinos molentes, és a dir, d'instal·lacions en plenes condicions de funcionament". A partir del segle XII, els molins apareixen molt més sovint a la documentació, palesant així el desenvolupament tècnic de l'època i el seu grau de difussió.


Matèries: Infraestructures d'aigües ; Molins fariners ; Molins d'aigua ; Fonts documentals ; Monestirs
Matèries:Monestir de Santes Creus
Àmbit:Gaià, vall del ; Santes Creus - Aiguamúrcia
Cronologia:[1100 - 1200]
Accés: http://hdl.handle.net/20.500.11797/RP4021
Localització: B. Pública de Tarragona; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 70
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Colonització feudal del Camp de Tarragona : dels castra a les viles noves (ss. XI-XIII ). Connexions amb Tortosa / Antoni Virgili Colet
Virgili i Colet, Antoni


En: 183090 La Repoblació del Camp de Tarragona : estat de la qüestió. Tarragona : Silva, 2018. p. 127-157

Bibliografia.



Matèries: Conquesta cristiana ; Feudalisme ; Repoblament ; Edat mitjana ; Conquesta de Tortosa
Àmbit:Camp de Tarragona ; Tortosa
Cronologia:[1000 - 1400]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; B. Municipal (Cambrils); B. Pere Anguera (Reus); B. Central Xavier Amorós (Reus); B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 70
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Assentaments rurals i espais agraris al Baix Ebre i la ciutat de Tortosa en època andalusina i després de la conquesta catalana (segles X-XIII) / Helena Kirchner i Antoni Virgili
Kirchner i Granell, Helena


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2016-2017 (2019) , p. 84-102 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La recerca s'ha fonamentat en l'anàlisi de la documentació escrita| tant la d'origen àrab| com la llatina generada per la conquesta cristiana del 1148| i la contrastació sobre l'espai mitjançant la prospecció i el treball de camp. El resultat ha donat informació rellevant sobre els assentaments| els espais agraris i la mateixa ciutat de Tortosa d'abans de la conquesta| i de les transformacions que els conqueridors van introduir en el paisatge rural i urbà.


Matèries: Fonts documentals ; Epoca musulmana ; Conquesta cristiana ; Edat mitjana ; Nuclis de població ; Instal·lacions agràries ; Arqueologia ; Paisatge ; Societat rural
Àmbit:Tortosa ; Baix Ebre
Cronologia:[900 - 1200]
Autors add.:Virgili i Colet, Antoni
Accés: http://hdl.handle.net/10687/312367
Localització: Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa); B. Pública de Tarragona; B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa)


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 70
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Vinya del Monestir de Santes Creus al terme de Tortosa, al segle XII / Antoni Virgili
Virgili i Colet, Antoni


En: 209360 Jornades sobre la Viticultura de la Conca Mediterrània 1986. Tarragona : URV. Àrea de Història : Diputació de Tarragona, DL 1995. p. 190-195



Matèries: Complantació ; Vinya ; Monestirs ; Propietat eclesiàstica ; Contractes de conreu ; Règim senyorial ; Règim feudo-vasallàtic ; Cens ; Documentació eclesiàstica
Matèries:Monestir de Santes Creus
Àmbit:Tortosa ; Santes Creus - Aiguamúrcia
Cronologia:[1148 - 1200]
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Arxiu Nacional de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; MNAT: Museu Nacional Arqueològic de Tarragona; B. Pública de Tarragona; B. Municipal i Comarcal Salvador Estrem i Fa (Falset); B. Pere Anguera (Reus); B. Central Xavier Amorós (Reus); Biblioteca Terra Baixa (El Vendrell)


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 70
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Conquesta, colonització i feudalització de Tortosa (segle XII), segons el cartulari de la Catedral / Antoni Virgili
Virgili i Colet, Antoni


En: Estudi General. Girona, núm. 5-6 (1985-1986) , p. 275-289
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà, francès i anglès.


Matèries: Edat mitjana ; Conquesta cristiana ; Conquesta de Tortosa ; Fonts documentals ; Cartularis
Àmbit:Tortosa
Cronologia:1148 - 1149
Autors add.:Col·loqui sobre la Formació i Expansió del Feudalisme Català (1985 : Girona )
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EstudiGral/article/view/43408
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Abadia de Montserrat; Biblioteca Borja (URL); Biblioteca de Catalunya; Biblioteca Borja (URL); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 70
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Paisatge rural i espais agraris a Puigtinyós (Montferri) a l'edat mitjana (segles XII-XV) / Antoni Virgili, Maria Mateu
Virgili i Colet, Antoni


En: La Resclosa : estudis de la Vall del Gaià. Vila-rodona, núm. 24 (2020) , p. 67-98

En aquest treball es presenta un assaig de reconstrucció dels espais agraris de l'antic terme de Puigtinyós (municipi de Montferri) a la baixa edat mitjana, a partir de l'anàlisi documental, el treball de camp i l'estudi dels parcel·laris. D'una banda, s'han pogut situar els antics casals de molins, l'horta, les partides amb predomini del conreu de la vinya i les àrees de terra campa. De l'altra, s'ha posat en relleu l'interès del monestir cistercenc de Santes Creus, senyor del districte, de concentrar tots els drets sobre els dos principals casals de molins del terme, situats a la riba esquerra del Gaià.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Usos del sòl ; Conreus ; Molins ; Paisatge ; Instal·lacions agràries ; Fonts documentals
Àmbit:Puigtinyós - Montferri
Cronologia:[1100 - 1500]
Autors add.:Mateu, Marina
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Resclosa/article/view/383464
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Pública de Tarragona; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 70
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Espais agraris de l'entorn del castell de Miravet abans i després de la conquesta cristiana (segles X-XVII) / Helena Kirchner, Antoni Virgili, Montserrat Rovira, Manel Pica



En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 30 (2020) , p. 273-286 : il. (Dossier. Cristians, musulmans i moriscos. Població i societat a l'Ebre en època medieval i moderna. Homenatge a Pascual) 
Bibliografia i notes. Resums en català, castellà i anglès.

En aquest article presentem l'estudi dels espais agraris propers al castell de Miravet en època medieval, just abans de la conquesta cristiana de mitjan segle XII, i a partir d'aquesta. La contrastació de la informació de la documentació escrita, el treball de camp, la prospecció arqueològica de superfície i l'anàlisi morfològica dels parcel·laris ha permès reconstruir en planta els espais cultivats i els circuits artificials de l'aigua, reconèixer els topònims i les restes arqueològiques dels llocs de residència, així com situar-los. Aquests espais de conreu estaven ubicats en cotes més elevades respecte als terrenys de ribera, es trobaven a banda i banda dels accessos al nucli habitat i estaven equipats amb pous de sínia. Les troballes de catúfols andalusins indiquen que alguna d'aquestes sínies era ja operativa en època islàmica. Amb el decurs dels anys, els nous senyors cristians van impulsar programes de colonització en les terres més baixes properes a la riba fluvial.


Matèries: Edat mitjana ; Sól agrícola ; Conreus ; Toponímia ; Estructura agrària ; Colonització rural ; Conquesta cristiana
Àmbit:Miravet
Cronologia:[1150 - 1350]
Autors add.:Kirchner i Granell, Helena ; Virgili i Colet, Antoni ; Rovira Rafecas, Montserrat ; Pica, Manel
Accés: https://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaCERE/article/view/379175
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; B. Artur Bladé i Desumvila (Flix); Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 70
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
De Turtusa a Tortosa. La ciutat abans i després de la conquesta catalana (1148) / Helena Kirchner, Antoni Virgili Colet
Kirchner i Granell, Helena


En: 193940 Actes del V Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya : Barcelona, del 22 al 25 de maig de 2014. Barcelona : Ajuntament de Barcelona : ACRAM, Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval, DL 2015. p. 117-144



Matèries: Urbanisme ; Desenvolupament urbà ; Alta edat mitjana ; Arqueologia medieval
Àmbit:Tortosa
Cronologia:[1148]
Autors add.:Virgili i Colet, Antoni
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Museu d'Història de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 70
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Camp de Tarragona entre l'antiguitat tardana i el repartiment feudal : segles XI-XII historiografia i arqueologia / Antoni Virgili
Virgili i Colet, Antoni


En: 154031 Actes del IV Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya : Tarragona, del 10 al 13 de juny de 2010. [Tarragona] : Ajuntament de Tarragona : Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval, DL 2011. p. 47-66



Matèries: Arqueologia medieval ; Excavacions arqueològiques ; Historiografia ; Edat mitjana ; Feudalisme
Àmbit:Camp de Tarragona
Cronologia:[1000 - 1200]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Pública de Tarragona; Museu d'Història de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 70
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Repartiment de Tortosa i l'origen dels dominis feudals (1148-1200) / Antoni Virgili
Virgili i Colet, Antoni


En: Territori i societat a l'Edat Mitjana : història, arqueologia, documentació. Lleida. Vol. II (1998) , p. 175-198
Número monogràfic: Almenar, 1147-1997. 850 anys de la Carta de Poblament. Edició a cura de Jordi Bolòs, Joan J. Busqueta. Notes a peu de pàgina.



Matèries: Edat mitjana ; Epoca musulmana ; Conquesta de Tortosa ; Feudalisme
Àmbit:Tortosa ; Catalunya
Cronologia:1148 - 1200
Autors add.:Jornades d'Història Medieval (4s : 1997 : Almenar )
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 70
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Escrivans a Vallès. Segles X i XI [Fitxer informàtic] / Robert Baró i Cabrera ; [dirigit per: Antoni Virgili]
Baró i Cabrera, Robert


[Bellaterra] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2019
Dirigida per: Virgili i Colet, Antoni. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana, 2019
1 recurs electrònic (426 p.)
ISBN 9788449091001

La comarca del Vallès era, als segles X i XI, el rerepaís del comtat de Barcelona; estava sota el control dels seus sobirans, però prou lluny de la capital com per desenvolupar unes dinàmiques autònomes. D'aquest territori s'ha conservat una quantitat molt considerable de documentació medieval original en els seus riquíssims arxius d'institucions civils i eclesiàstiques. Mercès a aquestes dues característiques és un espai idoni per intentar identificar-hi unes persones concretes, els escrivans: aquells que amb la seva signatura validaven els documents per donar-los caràcter públic. L'estudi s'organitza en tres seccions. La primera dedicada a la descripció de les fonts documentals i la metodologia emprada per obtenir i processar la informació. En la segona s'identifiquen els escrivans: es presenta l'inventari i estudi dels individus, així com la prosopografia d'una quarantena d'ells. La tercera secció se centra en la topografia vinculada als escrivans, mostrant les fonts d'informació i les eines utilitzades per analitzar-les, així com els resultats cartogràfics i l'elaboració de les fitxes d'unitat topogràfica que permeten intuir com es relacionaven els escrivans amb el territori. Es constata que als segles X i XI la immensa majoria dels escrivans són clergues seculars, dels quals es pot seguir en alguns casos la carrera eclesiàstica. Al segle X el clergat regular és pràcticament absent, mentre que figuren signant una petita proporció de documents el segle XI. Inversament, al segle X hi ha una contingent significatiu d'escrivans laics, que al segle XI es redueix notablement. Es conclou que els escrivans actuaven donant validesa als documents en actes performatius, no merament assertius, en virtut d'una autoritat pública que distingia els oficis i tenia per incompatibles els de jutge i escrivà. Homogeneïtat en els tipus documentals, llargues trajectòries, àmplia presència distribuïda per tot el territori i, sobretot, la capacitat de canviar el vocabulari en un reduït espai de temps, indiquen que hi ha un vincle estable entre l'autoritat pública i els escrivans molt abans de la recepció del Dret Comú i de la implantació de la institució del notariat. Es destaca que en el transcurs de la quarta dècada del segle XI hi hagué un ràpid canvi en el vocabulari emprat per designar els llocs de culte i llurs espais adjacents, amb el que s'introduí un nou formulari, generat en un context teològic carolingi. Probablement fou el resultat de l'execució d'un pla procedent de l'autoritat comtal, en concret d'Ermessenda de Carcassona, acompanyada pel jutge Bonshom i els bisbes Pere Roger de Girona i Oliba de Vic, que el 1038 consagraren les seves respectives catedrals. A la ciutat de Barcelona també es documenta aquest canvi en el vocabulari, a Santa Maria del Mar on, amb motiu de la renovació de la canònica catedralícia, entre el 1009 i el 1019, hi hagué una intervenció directa dels comtes. Pocs anys després, amb la revolta dels senyors de la marca a mitjan segle XI, els escrivans seguiren actuant al servei d'una autoritat de natura pública, i llur funció serví per consolidar les noves relacions socials i econòmiques fonamentades en l'ús privat de la violència, que fou instrumentalitzada també a través dels documents escrits.


Matèries: Tesis doctorals ; Alta edat mitjana ; Feudalisme ; Fonts documentals ; Notaris ; Clergues ; Inventaris ; Prosopografia ; Església
Àmbit:Vallès Occidental ; Vallès Oriental
Cronologia:[900 - 1100]
Autors add.:Virgili i Colet, Antoni (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/669440
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 4
anar a la pàgina            

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3