português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
SIMON I TARRES, ANTONI []
Referències trobades:
93   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 5
anar a la pàgina              


1 / 93
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Identitat i vocabulari polítics a Catalunya durant la guerra de successió [Fitxer informàtic] / Cristian Palomo Reina ; [dirigida per: Ignasi Fernández Terricabras, Antoni Simon i Tarrés]
Palomo Reina, Cristian


Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2018
Dirigida per: Fernández Terricabras, Ignasi; Simon i Tarrés, Antoni. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2018
1 recurs electrònic (652 p.)

L'objectiu principal d'aquesta tesi doctoral és realitzar un estudi de la identitat col·lectiva dels catalans a les èpoques medieval i moderna. Per aconseguir-ho, el nostre estudi es divideix en tres capítols: en primer lloc, examinem què foren políticament les tres grans comunitats del període baixmedieval i modern que englobaven el poble català: Catalunya, la Corona d'Aragó i la Monarquia d'Espanya. En segon lloc, efectuem un estudi històric de les diferents característiques que resultaven més rellevants per a la definició i diferenciació dels catalans, entre finals del segle XII i inicis del segle XVIII, en relació amb la resta de col·lectius humans, atenent a l'adscripció i identificació del col·lectiu amb el seu territori, la seva religió, la llengua, la legislació per la qual es regien, la relació amb el seu príncep sobirà, així com amb la resta d'institucions generals del Principat de Catalunya i dels Comtats de Rosselló i Cerdanya, sense negligir pas la relació envers els súbdits dels altres regnes del seu monarca i els pobles i poders aliens al domini d'aquest. En tercer lloc, ja centrant-nos en el període del canvi dinàstic i la guerra successòria (1700-1714), duem a terme una anàlisi quantitativa, semàntica i comparativa dels conceptes "Catalunya", "Espanya", "principat", "monarquia", "pàtria" i "nació", a partir del buidatge dels dietaris de la Diputació del General i del Consell de Cent. D'aquesta manera, investiguem uns conceptes intrínsecs al fet identitari català del període, en unes fonts que ens permeten copsar una idea aproximada d'allò que significava aquest vocabulari per a la classe rectora de Catalunya.


Matèries: Tesis doctorals ; Vocabularis ; Guerra de Successió ; Política ; Identitat nacional ; Institucions polítiques ; Edat moderna
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1700 - 1714
Autors add.:Fernández Terricabras, Ignasi (Dir.) ; Simon i Tarrés, Antoni (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/666657
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 93
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Visita del General de Catalunya : la institució i el seu encaix en el sistema institucional català d'època moderna (segles XV-XVIII) / tesi doctoral presentada per Ricard Torra i Prat ; director: Dr. Antoni Simon i Tarrés
Torra i Prat, Ricard


2018
Dirigida per: Simon i Tarrés, Antoni. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2018
452 p. ; 31 cm

L'objectiu d'aquesta tesi doctoral és l'estudi de la Visita del General de Catalunya, la institució jurídicopolítica que s'encarregà de fiscalitzar l'activitat dels oficials de la Diputació del General de Catalunya -altrament coneguda com a Generalitat de Catalunya- durant l'època moderna. Per fer-ho, el nostre treball es divideix en dos grans apartats: d'una banda, s'analitza el desenvolupament històric de la institució fiscalitzadora, des dels seus orígens en el marc de les Corts Catalanes dels segles XV i XVI, fins a la seva supressió definitiva l'any 1714 coincidint amb la derrota catalana a la Guerra de Successió Espanyola. D'altra banda, la segona part estudia el funcionament de la Visita del General, fent èmfasi en qüestions com ara l'organització interna de la institució, els aspectes processals del judiciari, la promulgació i execució de les sentències dictaminades per l'entitat fiscalitzadora o quin fou l'origen de les persones que serviren la institució. Semblantment, també s'analitza la despesa econòmica que la fiscalització suposà per les arques de la Generalitat. Tot plegat ens permet concloure que ens trobem davant d'una entitat, la Visita, que en bona mesura representà les virtuts del sistema constitucional català d'època moderna, sistema caracteritzat per conceptes ben vigents actualment com ara la rendició de comptes, el control constitucional o el control sobre l'acció del poder polític.


Matèries: Tesis doctorals ; Diputació del General de Catalunya ; Institucions polítiques ; Cort General de Catalunya
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1359 - 1714]
Autors add.:Simon i Tarrés, Antoni (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/664210
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 93
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Visita del General de Catalunya : la institució i el seu encaix en el sistema institucional català d'època moderna (segles XV-XVIII) [Fitxer informàtic] / tesi doctoral presentada per Ricard Torra i Prat ; director: Dr. Antoni Simon i Tarrés
Torra i Prat, Ricard


[Bellaterra] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2018
Dirigida per: Simon i Tarrés, Antoni. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2018
1 recurs electrònic (461 p.)

L'objectiu d'aquesta tesi doctoral és l'estudi de la Visita del General de Catalunya, la institució jurídicopolítica que s'encarregà de fiscalitzar l'activitat dels oficials de la Diputació del General de Catalunya -altrament coneguda com a Generalitat de Catalunya- durant l'època moderna. Per fer-ho, el nostre treball es divideix en dos grans apartats: d'una banda, s'analitza el desenvolupament històric de la institució fiscalitzadora, des dels seus orígens en el marc de les Corts Catalanes dels segles XV i XVI, fins a la seva supressió definitiva l'any 1714 coincidint amb la derrota catalana a la Guerra de Successió Espanyola. D'altra banda, la segona part estudia el funcionament de la Visita del General, fent èmfasi en qüestions com ara l'organització interna de la institució, els aspectes processals del judiciari, la promulgació i execució de les sentències dictaminades per l'entitat fiscalitzadora o quin fou l'origen de les persones que serviren la institució. Semblantment, també s'analitza la despesa econòmica que la fiscalització suposà per les arques de la Generalitat. Tot plegat ens permet concloure que ens trobem davant d'una entitat, la Visita, que en bona mesura representà les virtuts del sistema constitucional català d'època moderna, sistema caracteritzat per conceptes ben vigents actualment com ara la rendició de comptes, el control constitucional o el control sobre l'acció del poder polític.


Matèries: Tesis doctorals ; Diputació del General de Catalunya ; Institucions polítiques ; Cort General de Catalunya
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1359 - 1714]
Autors add.:Simon i Tarrés, Antoni (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/664210
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 93
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Eva Serra i Puig : trajectòria d'una gran historiadora / per Antoni Simon i Tarrés
Simon i Tarrés, Antoni


En: Serra d'Or. Barcelona, núm. 706 (octubre 2018), p. 19-21 : il. (Fets i opinions



Matèries: Homenatge ; Historiadores ; Biobibliografia
Matèries: Serra i Puig, Eva (1942-2018)
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1942 - 2018
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de Sabadell


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 93
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Los Desterrados catalanes en Italia durante la Guerra de Separación de Catalunya (1640-1652)
Simon i Tarrés, Antoni


En: Investigaciones Históricas. Época Moderna y Contemporánea. Valladolid, núm. 33 (2013) , p. 89-105
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix amb la llista dels desterrats.

Des de mitjans 1642 fins a la caiguda de Barcelona en mans espanyoles a l'octubre de 1652, un grup de catalans, la majoria d'ells pertanyent a la classe dirigent del Principat, va ser bandejat a Itàlia per l'administració francesa. En aquest article, a partir del fenomen del desterrament, intentarem analitzar les estratègies seguides pels governs de Madrid i París respecte a la classe dirigent catalana que havia liderat el procés revolucionari de 1640-1641.


Matèries: Revolta catalana 1640 ; Guerra dels Segadors ; Exili ; Poder polític
Àmbit:Catalunya ; Espanya ; França ; Gènova - Itàlia
Cronologia:[1640 - 1652]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4481458
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 93
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Crònica / Miquel Parets ; a cura de M. Rosa Margalef ; estudis introductoris de James S. Amelang, Antoni Simon i Xavier Torres
Parets, Miquel


Barcelona : Barcino, 2011
2 vols. ; 24 cm (Biblioteca Baró de Maldà, 5)  /  (Nostres clàssics. Col·lecció C, 8) 
El volum 1 pertany a la col·lecció Biblioteca Baró de Maldà. El volum 2 pertany a la col·lecció Els Nosters clàssics Autors moderns. A la coberta del volum 2: Fundació Carulla.
ISBN 9788472267688

El valor d'una crònica com la de l'artesà barceloní Miquel Parets, elaborada a mitjan segle XVII, és múltiple. És un fet històric, a hores d'ara, no hi ha cap altra narració popular comparable en la Catalunya moderna. Els historiadors hi trobaran una munió de dades significatives. També un testimoni de la llengua de l'època. L'edició s'enriqueix amb tres estudis introductoris dels historiadors James S. Amelang (biografia i context social), Antoni Simon (anotació històrica) i Xavier Torres (examina el lloc de Parets en el medi estamental de la Barcelona del període i la seva actuació en el decurs de la Guerra del Segadors). Els dos grans temes de la Crònica són la Guerra dels Segadors -vista des de dins de la ciutat-, i la pesta de 1651 a Barcelona (amb l'emotiu relat de la seva tragèdia familiar), també és un immens retaule de les més diverses facetes de la vida barcelonina de l'època: festes en honor del rei i d'altres grans personatges, processos inquisitorials, periodes de fam i sequeres, pregàries per demanar la pluja, la sentida mort de Pau Claris, ajusticiaments públics, penúries pel setge de la ciutat, i de fons intrigues i traïcions pròpies d'un període bèl·lic. L'obra completa constarà de 4 volums que apareixeran periòdicament. (Editorial).



Matèries: Crònica ; Artesans ; Felip IV de Castella i III d'Aragó ; Guerra dels Segadors ; Revolta catalana 1640 ; Setges ; Pesta ; Societat ; Administració de justícia ; Vida quotidiana ; Edat moderna ; Fonts documentals
Matèries: Parets, Miquel (1610-1660 )
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[1610 - 1660]
Autors add.:Margalef, Maria Rosa (Ed.) ; Amelang, James S. (Intr.) ; Simon i Tarrés, Antoni (Intr.) ; Torres i Sans, Xavier (Intr.)
Autors add.:Fundació Carulla
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 93
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Fam, pesta i guerra : els estralls d'una epidèmia que va posar Barcelona en quarantena / per Jordi Mata ; amb l'assessorament d'Antoni Simon
Mata i Viadiu, Jordi


En: Sàpiens. Barcelona. núm. 187 (octubre 2017), p. 43-47 : il. (Reportatges

"Teníem en aquell temps en Catalunya les tres plagues majors que Déu pot enviar a un poble, que eren fams, pesta y guerra." Amb aquestes paraules, un testimoni d'excepció, l'artesà Miquel Parets, va descriure una etapa convulsa de la nostra història en relatar un episodi tan tràgic com desconegut: la pesta que es va abatre sobre Barcelona el 1651, a les acaballes de la guerra dels Segadors.



Matèries: Edat moderna ; Epidèmies ; Pesta ; Crònica ; Guerra dels Segadors ; Mortaldat
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1651
Autors add.:Simon i Tarrès, Antoni (Col·l.)
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Arxiu Històric de Sabadell; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 93
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La "Jornada Real" de Catalunya que propició la caída del Conde Duque de Olivares / Antoni Simon i Tarrès
Simon i Tarrès, Antoni


En: Revista de Historia Moderna : Anales de la Universidad de Alicante. Alicante, núm. 28 (2010) , p. 235-268 (Varia
Exemplar dedicat a: " La España de Carlos IV". Notes. Resums en català i anglès.

Aquest article intenta reconstruir l'estratègia política i militar en què es va sustentar la "Jornada real" protagonitzada per Felipe IV l'any 1642, que el seu objectiu era la recuperació de la Catalunya revoltada en 1640. A partir de la documentació generada per la Junta Gran i la d'Execució, així com d'altres variades fonts impreses i manuscrites, aquest estudi analitza els plans, preparatius i desenvolupament d'aquesta campanya. L'article demostra que si ben el fracàs de la campanya de Catalunya no va ser l'única raó de la caiguda del comte duc d'Olivares, si que va ser l'element final determinant. Així mateix s'interpreta que les causes profundes del fracàs de l'estratègia polític-militar dissenyada per Olivares i les juntes que ell controlava es va deure a una visió unilateral, i en bona mesura prepotent, del conflicte obert entre la monarquia i els catalans en el 1640.


Matèries: Guerra dels Segadors ; Revolta catalana 1640 ; Monarquia ; Felip IV de Castella i III d'Aragó ; Fonts documentals
Matèries: Guzmán y Pimentel, Gaspar de (1587-1645) ; Olivares, Comte-duc d'
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:1640 - 1642
Accés: http://hdl.handle.net/10045/16755
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 93
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Generació de Pau Claris : els revolucionaris de l'establishment / Anna Sàez, text ; assessorament d'Antoni Simon
Sàez Mateu, Anna


En: Sàpiens. Barcelona. núm. 173 (setembre 2016), p. 24-29 : il. (Reportatges
Número especial 11 de setembre: "Bon Cop de Falç!. La Guerra dels Segadors i la Primera República Catalana".

Els segadors que empunyaven les falçs el 7 de juny del 1640 no estaven sols. La classe dirigent catalana, amb Pau Claris al capdavant, liderava les institucions 'de la terra' (Diputació i Consell de Cent) i se sentia molt allunyada de la Corona. Tota una generació de nobles, juristes, mercaders i burgesos rics havia pres consciència que la supervivència de Catalunya depenia de mantenir els privilegis i les Constitucions del país, cada vegada més amenaçats.



Matèries: Revolta catalana 1640 ; Guerra dels Segadors ; Institucions polítiques ; Noblesa ; Burgesia ; Comerciants ; Juristes ; Drets i privilegis ; Poder polític ; Cort general de Catalunya
Matèries: Claris i Casademunt, Pau (1586-1641)
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:[1550 - 1650]
Autors add.:Simon i Tarrés, Antoni (Col·l.)
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Arxiu Històric de Sabadell; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 93
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Diari personal de Salvi Escarrà. La Girona de mitjan segle XVIII segons les memòries d'un escrivent / Antoni Simon i Tarrés
Simon i Tarrés, Antoni


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 34 (1994) , p. 631-642
Notes a peu de pàgina.


Matèries: Fonts documentals ; Memòries ; Dietari ; Vida quotidiana
Matèries: Escarrrà, Salví
Àmbit:Girona
Cronologia:1748 - 1753
Autors add.:Congrés d'Homenatge al Dr. Jaume Marquès (1993 : Girona )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/54170
Localització: Universitat de Girona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 93
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Llengua i política a la Catalunya del segle XVII : Alexandre Ros i Gomar (1604-1656) / Antoni Simon Tarrés
Simon i Tarrés, Antoni


Catarroja ; Barcelona : Afers, 2016
184 p., [16] p. de làm. : il. ; 22 cm (Recerca i pensament, 82) 
Bibliografia. Índexs.
ISBN 9788416260171

Aquest llibre analitza les relacions entre política i llengua a la Catalunya del segle XVII, molt especialment en les dècades a l'entorn de la Guerra dels Segadors. A la primera part s'examina la connexió entre el poder, la nació i la llengua: s'hi reconstrueix el debat generat sobre aquest tema en les quatre darreres dècades i es presta atenció a les repercussions lingüístiques del procés creador de l'Estat modern espanyol. A diferència dels historiadors de la llengua i de la literatura, que fonamentalment han focalitzat l'anàlisi en els comportaments lingüístics, aquí s'aborden les directrius, les accions i els instruments que, encara que no tinguessin pròpiament una naturalesa lingüística, varen tenir repercussions en el terreny de la llengua. La segona part del llibre està dedicada a una figura concreta i força rellevant: Alexandre Ros i Gomar, qui per la seva intervenció en la "batalla de les llengües" (català-castellà) i en la "guerra de papers" ideològica i propagandística de la Guerra dels Segadors, així com també per una trajectòria política ben intensa, resulta un cas interessant per a l'anàlisi de les interrelacions entre el poder, la nació i la llengua en la monarquia espanyola i a la Catalunya del segle XVII. (Editorial).



Matèries: Edat moderna ; Poder polític ; Vida política ; Monarquia ; Política lingüística ; Llengua catalana ; Llengua espanyola ; Identitat nacional ; Historiografia ; Guerra dels Segadors ; Propaganda política ; Escriptors
Matèries: Ros i Gomar, Alexandre (1604-1656)
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:[1600 - 1700]
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 93
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La demografía histórica en Catalunya : un balance bibliográfico / Antoni Simon i Tarrés
Simon i Tarrés, Antoni


En: Boletín de la Asociación de Demografía Histórica. Madrid. Vol. 7, núm. 2 (1989) , p. 37-60
Bibliografia.


Matèries: Demografia ; Població ; Bibliografies
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1961 - 1989]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=103950
Localització: Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 93
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Bíblia en el pensament polític català i hispànic de l'època de la raó d'estat / Antoni Simon i Tarrés
Simon i Tarrés, Antoni


Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2016
597 p. ; 20 cm (Biblioteca Abat Oliba, 300) 
Inclou referències bibliogràfiques i índex.
ISBN 9788498838190

Aquest llibre té com a objectiu principal analitzar com la Bíblia va contribuir a la construcció dels models polítics que s'elaboraren en el pensament català i hispànic de l'època de la raó d'estat. A la primera part s'hi intenta mostrar la rellevància que tingué la Bíblia en la producció de les obres del pensament polític català i hispànic de l'època estudiada, i s'hi remarca que la cultura biblicopolítica va estar molt present en els grans mitjans d'intermediació cultural d'aquell temps històric: el teatre, els sermons i també, encara que en menor mesura, en les representacions icòniques. La segona part del llibre és dedicada a analitzar pròpiament els models del que es pot anomenar cultura biblicopolítica. Se centra en aquells models polítics que incidien en els aspectes seminals de la teoria de l'estat desenvolupada en aquest període històric, com ara: la nació, el rei, el regne, la tirania, la cort, el consell, el pacte, la prudència, la simulació, la dissimulació, la guerra, la rebel·lió, etc. La plasticitat d'aquests models va possibilitar que, almenys en alguns casos, el debat a l'entorn d'aquests referents bíblics gaudís d'una extraordinària riquesa teoricopolítica; així mateix, la versatilitat de dits models en propicià usos ben distints, i de vegades oposats, per part de la cultura política castellanocortesana de tall absolutista i de la cultura política catalana de matriu pactista. (Editorial).



Matèries: Edat moderna ; Ciència política ; Pensament polític
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:[1500 - 1700]
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 93
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Anàlisi històrica de la identitat catalana / [dir. per Flocel Sabaté ; Antoni Simón i Tarrés, Ignasi Fernández Terricabras, Òscar Jané Checa, [et al.]]



Barcelona : Generalitat de Catalunya. Presidència : Institut d'Estudis Catalans, 2015
204 p. : il. ; 30 cm (Publicacions de la Presidència. Sèrie major, 1) 
Bibliografia.
ISBN 9788499652627

Anàlisi històrica de la identitat catalana és una obra col·lectiva de recerca històrica que renova la visió del sorgiment de la identitat catalana a l'edat mitjana a partir de vectors com la convergència de trets socioeconòmics, la percepció externa, el desenvolupament institucional i la representativitat política; ressegueix l'adaptació i les expressions d'aquesta identitat sota els canvis dels segles XVI-XVIII; analitza l'adequació, represa i formulació de la identitat catalana dins de l'Espanya contemporània fins a la fi del franquisme, i atén la funció transmissora d'uns eixos transversals al llarg del temps com poden ser la llengua, el dret i l'art. Es tracta d'una publicació emparada per l'Institut d'Estudis Catalans, fruit d'un projecte de recerca europeu de l'European Science Foundation (ESF) i desenvolupat per quatre grups de recerca reconeguts amb la màxima qualificació científica com a grups de recerca consolidats i finançats per l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR).



Matèries: Identitat nacional ; Edat mitjana ; Edat moderna ; Edat contemporània ; Política ; Cultura ; Dret català ; Art ; Llengua catalana ; Nacionalisme
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[0000 - 2014]
Autors add.:Sabaté i Curull, Flocel (Dir.) ; Simon i Tarrés, Antoni ; Fernández Terricabras, Ignasi ; Jané i Checa, Òscar
Autors add.:Institut d'Estudis Catalans ; Generalitat de Catalunya
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 93
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Corts i exèrcit. Catalunya en l'estratègia política del ministeri del comte duc d'Olivares (1632-1640) / Antoni Simon Tarrés
Simon i Tarrés, Antoni


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Bellaterra, núm. 32 (2014) , p. 179-202 (Articles
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resum en català, anglès i castellà.

Aquest article vol demostrar que l'opció triada pel ministeri del comte duc d'Olivares per intervenir a Catalunya a l'estiu del 1640 era una fórmula ben madurada en els cercles governamentals de la monarquia hispànica. L'estratègia de realitzar una convocatòria de Corts acompanyada de la presència d'un exèrcit va ser àmpliament tractada a les juntes i consells de la monarquia d'ençà de les fracassades corts de 1626 - 1632. L'examen detallat de dites deliberacions demostra que, entre els ministres cortesans, existia un ampli consens sobre la necessitat de l'ús combinat de la força i de la política per tal de modificar l'equilibri constitucional heretat de la unió dinàstica dels Reis Catòlics. Les discrepàncies només radicaven en l'oportunitat, o no, de fer-ho en un moment en què aquest problema constitucional intern podia barrejar- se amb la gran pugna per l'hegemonia d'Europa que enfrontava les potències francesa i espanyola.


Matèries: Monarquia ; Exèrcit ; Edat moderna ; Felip IV de Castella i III d'Aragó ; Cort General de Catalunya ; Revolta catalana 1640 ; Política
Matèries: Olivares, Comte-duc d' ; Guzmán y Pimentel, Gaspar de (1587-1645)
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:1632 - 1640
Accés: http://ddd.uab.cat/record/129643
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Humanitats (Hemeroteca); UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 93
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Desindustrialización y movimientos migratorios en la Cataluña del Ochocientos. El caso de la ciudad de Olot / Antoni Simón Tarrés
Simón i Tarrés, Antoni


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot. 1992-1993, [núm. 11] (1993) , p. 199-216 (Població i societat
Inicialment publicat al volum de la "I Conferencia Europea de la Comisión Internacional de Demografía Histórica", celebrada a Santiago de Compostel·la els dies 22-25 de setembre de 1993. Notes.


Matèries: Fonts d'informació ; Demografia ; Moviments migratoris ; Evolució demogràfica ; Població ; Fonts estadístiques ; Economia ; Composició socioeconòmica
Àmbit:Olot
Cronologia:[1701 - 1800]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/view/277548/365465
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 93
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Cròniques de la guerra dels segadors / a cura d'Antoni Simon i Tarrés



Barcelona : Curial : Fundació Pere Coromines, 2003
348 p. ; 23 cm (Autors catalans antics, 14) 
Referències bibliogràfiques.
ISBN 8472568083



Matèries: Guerra dels Segadors ; Fonts documentals ; Crònica
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1640 - 1659]
Autors add.:Simon i Tarrés, Antoni (Ed.)
Autors add.:Fundació Pere Coromines
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; B. Abadia de Montserrat; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 93
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Antologia de memòries i dietaris personals catalans sobre la Guerra de Successió / [editors: Antoni Simón i Tarrés, Enric Pujol ; Òscar Jané Checa, et al.]



Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, 2014
110 p. : il. ; 30 cm (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, 97) 
Bibliografia. Índex. Textos en català i castellà.
ISBN 9788499652214

Aquesta antologia pretén donar una visió històrica del conflicte a partir de testimonis escrits per autors que el visqueren. Aquesta mena de documents personals constitueixen un gènere que, malgrat la seva càrrega subjectiva, ens permet conèixer aspectes que gairebé mai no surten en les reconstruccions històriques fetes a posteriori; d'aquí l'interès creixent que han despertat entre els especialistes. Afortunadament, Catalunya és molt rica en aquesta mena de documentació d'època, que s'ha pogut aplegar, sobretot al llarg d'aquests darrers anys, gràcies a l'esforç de nombrosos estudiosos. Agrupats en capítols que segueixen cronològicament les principals etapes de la Guerra, els diferents testimonis comprenen un període que s'inicia el 1687 -amb els antecedents que influïren en l'esclat bèl·lic- i que finalitza, anys després d'haver-se acabat el conflicte armat, amb la descripció de la repressió posterior i les resistències i protestes que es perllongaren fins a ben entrada la segona meitat del segle XVIII. Cada capítol consta d'una breu contextualització històrica i una succinta presentació dels textos escollits. El volum s'obre amb un estudi introductori centrat en la importància de les memòries i dietaris personals en la Catalunya de l'època moderna.(IEC).



Matèries: Guerra de Successió ; Fonts documentals ; Dietari ; Memòries ; Antologies
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1702 - 1710]
Autors add.:Simon i Tarrés, Antoni (Ed.) ; Pujol i Casademont, Enric (Ed.) ; Jané i Checa, Òscar
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 93
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Guerra de Successió en la Renaixença. La recuperació de la memòria / Antoni Simon Tarrés
Simon i Tarrés, Antoni


En: 146691 La Guerra de Successió dia a dia : 1760 - 1900 : el renaixement de Catalunya. Barcelona : Sàpiens, 2013. p. 58-75 : il. col.



Matèries: Guerra de Successió ; Commemoració de fets històrics ; Onze de setembre 1714 ; Renaixença ; Literatura ; Jocs Florals ; Teatre ; Escriptors ; Catalanisme ; Ciutadelles ; Milícia Nacional ; Historiografia ; Romanticisme ; Nacionalisme ; Nomenclàtors ; Carrers
Àmbit:Catalunya ; Barcelona
Cronologia:1714 - 1921
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Pompeu Fabra; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 93
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Història de Catalunya / dirigida per Albert Balcells i González; Antoni Simon i Tarrés, Arturo Pérez Almoguera, Flocel Sabaté Curull



Barcelona : L'Esfera dels Llibres, 2010
1258 p. ; 18 cm (Labutxaca. Història) 
ISBN 9788499302232

Síntesi il·lustrada de la història de Catalunya escrita amb un discurs entenedor i adreçada a un públic ampli. Albert Balcells dirigeix un equip de qu atre historiadors i professors universitaris. Omple un buit important pel que fa a treballs de divulgació sobre la història del país. Llàstima que un projecte editorial tan interessant i imprescindible no compti amb un bon material de referència i d'acompanyament complementari: índexs, cronologia, etc.



Matèries: Història general ; Prehistòria ; Edat antiga ; Edat mitjana ; Edat moderna ; Edat contemporània
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[0000 - 2010]
Autors add.:Balcells i Gonzàlez, Albert (Dir.) ; Simon i Tarrés, Antoni ; Pérez Almoguera, Arturo ; Sabaté i Curull, Flocel
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 5
anar a la pàgina              

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3