português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
SANTACANA I TORRES, CARLES []
Referències trobades:
146   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 8
anar a la pàgina                    


1 / 146
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Futbol i la construcció d'identitats / Xavier Pujadas, Carles Santacana
Pujadas i Martí, Xavier


En: MUHBA Butlletí : butlletí informatiu del Museu d'Història de Barcelona. Barcelona, núm. 34 (desembre 2018), p. 5 : il. (El programa del museu


Matèries: Museus d'història ; Exposicions culturals ; Futbol ; Ciutats
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[1901 - 2000]; 2018
Autors add.:Santacana i Torres, Carles
Accés: http://ajuntament.barcelona.cat/museuhistoria/sites/default/files/butlleti34.pdf [exemplar complet]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 146
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Doctor Agustí Pedro i Pons com a icona social i cultural (1898-1971) [Fitxer informàtic] / Victoriano Durán Alcaraz ; [dirigida per:] Carles Santacana i Torres
Durán Alcaraz, Victoriano


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2016
Dirigida per: Santacana i Torres, Carles. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Contemporània, 2016
1 recurs electrònic

No hi ha cap dubte que un dels camps que mes avança als últims anys, és el de la història cultural, el qual s'està convertint en un element de matis i complement a la història política. Paral·lelament a aquests interessos de investigació s'han trobat un punt d'equilibri metodològic entre el tractament del impacte de les propostes culturals, ideològiques i polítiques en les masses, i el paper de les individualitats, de manera que tot allò ha revertit en una nova mirada cap a la dimensió dels treballs biogràfics. La tesi que presenta el Dr. Victoriano Durán parteix d'aquests pressuposts, ja que pretén avançar en l'estudi de la dimensió cultural en el franquisme a partir de l'estudi de les complicitats i xarxes culturals en les que va participar el destacat metge barcelonès. Certament, la figura del doctor Agustí Pedro i Pons es sobradament coneguda al mon de la medicina, ja que va marcar una decisiva petjada tant per les seves investigacions com per la seva tasca de docent i mestre de metges. No obstant, si limitem el seu paper en aquest sentit estricte oblidem part de la seva activitat. I es que sabem que en molts casos els professionals (metges, advocats, arquitectes, ...) han sigut un sector d'enorme dinamisme mes enllà del seu entorn laboral estricte, i que individualment o a través de les seves escoles professionals van desenvolupar una important tasca cultural que transcendia el seu treball diari. El busseig previ de Victoriano Durán en l'arxiu del doctor Pedro i Pons, permet plantejar una investigació que va a donar llum precisament a aquesta tasca de dinamitzador cultural, molt relacionada amb la seva visió del mon universitari. Gracies a aquest ric arxiu, aquesta investigació podrà analitzar moltes de les xarxes culturals de l'època, algunes formals, però d'altres mes difícils de percebre, i podrà indicar relacions mes fluides del que normalment es sosté entre la cultura oficial i altres iniciatives independents. El professor doctor Agustí Pedro i Pons (1898-1971) va ser catedràtic de patologia i clínica mèdica de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Va destacar àmpliament per treballs com el "Tratado de Patologia i Clínica Médicas", i per la creació de l' escola de medicina mes reputada de l'estat espanyol i la projecció dels seus deixebles dins les especialitats mèdiques. Considerat el metge consultor mes important, la seva fama va traspassar fronteres, i va obrir nous camins a la medicina contemporània dins l'època de l'Espanya franquista. Gran bibliòfil i amant de les arts i la cultura catalana, va destacar com un gran mecenes i protector de les arts. Un gran home de negocis, i una persona amb gran sensibilitat humanística. Faceta desconeguda fins ara. La investigació dona a conèixer un personatge des de la faceta social i cultural, per ara poc estudiada i posa en valor aquesta gran figura amb molta transcendència històrica dins la medicina i sobre tot social i culturalment, on des de l'ombra va destacar molt àmpliament en la protecció de la cultura catalana amb una implicació molt forta. Per tant amb la tesi es posen uns fonaments molt sòlids en el que es la recuperació i reivindicació de la figura del metge i obre la porta a la recuperació de personatges íntimament lligats amb el catalanisme però amb vincles al franquisme.


Matèries: Tesis doctorals ; Biografia ; Metges ; Medicina ; Cultura ; Mecenatge ; Franquisme ; Catalanisme
Matèries: Pedro i Pons, Agustí (1898-1971)
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[1898 - 1971]
Autors add.:Santacana i Torres, Carles (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/403808
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 146
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Caputxinada, 50 anys [Enregistrament de vídeo]



2016
1 fitxer de vídeo (89 min) : digital, so, col., fitxer MPEG
Enregistrament: Barcelona : sala d'actes Oriol Bohigas de l'Ateneu Barcelonès, 7 de març de 2016. Acte organitzat per la Secció d'Història de l'Ateneu Barcelonès. Presenta: Jordi Casassas Ymbert i Joan Solé. Intervenen: Carles Santacana, Carme Trilla, Pau Verrié i Joan Botam.

La Caputxinada és el nom amb que fou conegut popularment el setge al qual foren sotmesos els representants de totes les facultats i escoles universitàries de Barcelona, així com els convidats intel·lectuals, durant l'acte de constitució del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona, els dies 9, 10 i 11 de març de 1966. La Caputxinada, constituí la culminació de tot un procés que arrenca el 1957 i que anava dirigit a aconseguir la creació d'un sindicat democràtic i funcional dels universitaris, el Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB), que va acabar amb l'hegemonia del sindicat franquista (SEU) i va esdevenir el dinamitzador de la protesta estudiantil. El setge i posterior assalt policial al convent dels Caputxins de Sarrià suscità un moviment unitari de solidaritat política i ciutadana que fou el germen de la Taula Rodona Democràtica, i reforçà la incorporació a la lluita antifranquista d'importants sectors eclesiàstics i professionals.


Matèries: Caputxinada ; Nacionalisme ; Clergues ; Repressió política ; Antifranquisme ; Oposició política ; Sindicats d'estudiants ; Moviment estudiantil ; Universitats ; Tardofranquisme ; Franquisme
Matèries:Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona ; Universitat de Barcelona
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1966; 1939 - 1975
Autors add.:Casassas i Ymbert, Jordi ; Solé i Camardons, Joan ; Santacana i Torres, Carles
Autors add.:Ateneu Barcelonès. Secció d'Història
Accés: http://arxiudigital.ateneubcn.org/items/show/1241


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 146
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'esport i la identitat local / Carles Santacana
Santacana i Torres, Carles


En: Plecs d'Història Local. Barcelona, núm. 160 (febrer 2016), p. 1 : il. (Editorial


Matèries: Esport ; Esports d'equip ; Clubs esportius
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1900 - 2015]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Plecs/article/view/331695/422400
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 146
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Discurs d'obertura / Carles Santacana, president del CEL'H
Santacana i Torres, Carles


En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 17 (desembre 2001), p. 15-16 : il. (Obertura jornades
Transcripció.


Matèries: Ciutats ; Congressos ; Discursos
Àmbit:Hospitalet de Llobregat, l'
Cronologia:[1925 - 2000]; 2001
Autors add.:Jornades l'Hospitalet : 75 anys de ciutat (2001 : L'Hospitalet de Llobregat )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/QuadernsCELH/article/view/206185/289729
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Autònoma de Barcelona; Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat; Biblioteca Central Tecla Sala (l'Hospitalet de Llobregat); B. Josep Janés (l'Hospitalet de Llobregat)


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 146
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Qui ha manat a l'Hospitalet?. Poder i estructura socials en una ciutat sense burgesia / Carles Santacana. Doctor en Història Contemporània, professor d'Història de la Universitat de Barcelona, president del CEL'H
Santacana i Torres, Carles


En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 17 (desembre 2001), p. 119-128 : il. (Ambit 2. Societat i poder. Canvis en l'estructura política i social
Notes al peu de pàgina.


Matèries: Ciutats ; Estructura social ; Classes socials ; Transformació urbana ; Poder local ; Política ; Eleccions
Àmbit:Hospitalet de Llobregat, l'
Cronologia:1900 - 2001
Autors add.:Jornades l'Hospitalet : 75 anys de ciutat (2001 : L'Hospitalet de Llobregat )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/QuadernsCELH/article/view/206198/289746
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Autònoma de Barcelona; Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat; Biblioteca Central Tecla Sala (l'Hospitalet de Llobregat); B. Josep Janés (l'Hospitalet de Llobregat)


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 146
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Discurs de tancament / Carles Santacana, President del Centre d'Estudis de l'Hospitalet (CEL'H)
Santacana i Torres, Carles


En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 17 (desembre 2001), p. 259-260 : il. (Tancament Jornades
Transcripció discurs de tancament.


Matèries: Ciutats ; Congressos ; Discursos
Àmbit:Hospitalet de Llobregat, l'
Cronologia:[2001]
Autors add.:Jornades l'Hospitalet : 75 anys de ciutat (2001 : L'Hospitalet de Llobregat )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/QuadernsCELH/article/view/206215/289762
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Autònoma de Barcelona; Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat; Biblioteca Central Tecla Sala (l'Hospitalet de Llobregat); B. Josep Janés (l'Hospitalet de Llobregat)


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 146
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Josep Tarradellas : l'exili 1 (1939-1954) / Carles Santacana ; edició a cura de Ton Barnils i Montserrat Catalán
Santacana i Torres, Carles


Barcelona : Dau : Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, 2014
530 p. : il. ; 24 cm (Els Documents de l'Arxiu Tarradellas
ISBN 9788494103162

Aquest volum de la col·lecció que publiquem sobre Josep Tarradellas comprèn el període de l'exili que va del 1939 fins al 1954. La primera part gira al voltant de Josep Irla i l'elecció presidencial a Mèxic. Reproduïm també una sèrie de documents d'origen diferent, com poden ser Esquerra Republicana de Catalunya o el Govern basc. El capítol sobre la persecució i intent d'extradició de Josep Tarradellas per part del general Franco és una part important del llibre, fins i tot emocionant i un punt policíaca. A continuació editem una tria de cartes i els dietaris inèdits. (Editorial).



Matèries: Fonts documentals ; Arxius particulars ; Presidents de la Generalitat ; Biografia ; Vida política ; Exili ; Persecucions polítiques ; Guerra civil espanyola ; Generalitat a l'exili
Matèries: Tarradellas i Joan, Josep (1899-1988)
Matèries:Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià
Àmbit:Catalunya ; França ; Mèxic
Cronologia:1939 - 1954
Autors add.:Barnils, Ton (Ed.) ; Catalán Benavent, Montserrat (Ed.)
Autors add.:Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 146
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Repressió franquista : dossier / coordinació i presentació: Carles Santacana i Torres



Catarroja : Afers, 2003
516 p. ; 21 cm (Afers, 45) 
Text en català, resums en anglès.
ISBN 8495916169



Matèries: Franquisme ; Repressió política
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1939 - 1975]
Autors add.:Santacana i Torres, Carles (Dir.)
Localització: Biblioteca Central Tecla Sala (l'Hospitalet de Llobregat); B. Josep Pla (Sant Pere de Ribes); ; Biblioteca Ramon Bosch de Noya (Sant Sadurní d'Anoia); B. de Santa Margarida i els Monjos; B. Torras i Bages (Vilafranca del Penedès); B. Armand Cardona Torrandell (Vilanova i la Geltrú); B. Joan Oliva (Vilanova i la Geltrú)


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 146
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
"Destino" i la cultura catalana a les acaballes del franquisme (1966-1975) [Fitxer informàtic] / Ramon Civit Llort ; [dirigida per: Carles Santacana i Torres]
Civit Llort, Ramon


Barcelona : Univesitat de Barcelona, 2013
Dirigida per: Santacana i Torres, Carles. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Contemporània, 2012
1 recurs electrònic

"Destino", des dels anys quaranta i sobretot en els cinquanta i primers seixanta del segle XX, mitjançant una fórmula culta, va protagonitzar un doble debat, polític i cultural. Polític, en defensa de més llibertat i d'un cert liberalisme europeu, però no tant nacional o de país. Cultural, en defensa d'una cultura castellana, i catalana feta aquí, però majoritàriament en castellà (premis Nadal, Brunet de periodisme, etc.). Aquest doble debat anava adreçat a una societat bàsicament catalana, culta i amb inquietuds intel·lectuals, que desitjava tenir una finestra oberta al que passava al món, en tots els camps, de les arts, de la cultura, de la literatura, de la música, del cinema o de la política, etc., i que no ho trobaven en altres mitjans de comunicació, ni molt menys en la cultura oficial del règim. Aquest era partidari d'una cultura de pensament únic, claustrofòbica, que ofegava qualsevol testimoni o iniciativa que s'apartés de la línia oficial marcada. I no ho feia només amb propaganda i consignes; si havia d'emprar la violència per aconseguir-ho, no dubtava en aplicar-la. L'arribada de Fraga al ministeri, i la famosa "Llei de Premsa" de març de 1966, que atorgava, més llibertat d'expressió, per una part; i el sorgiment d'altres publicacions (Serra d'Or) i de grups socials (Òmnium Cultural), i que donaven més contingut a la "identitat nacional" d'aquesta mateixa societat, van anar desplaçant lentament a "Destino", com a referència, fins a portar-la a la marginalització, per acabar extingint-se, a finals dels setanta. Les disputes amb aquells grups, que utilitzaven la cultura catalana com a "eina per la recuperació de la dignitat i la reconstrucció nacional del país", en uns moments en que creixia el sentiment nacionalista en el sí de la societat, els enfrontaments amb el règim, la situació perifèrica de "Destino", i l'aparició a Madrid de revistes com "Tiempo" o "Cambio16", de caire més modern i d'àmbit estatal, exercint una sistemàtica oposició política que no va fer mai aquella, varen fer inexorable la seva desaparició. Del que s'ocupa aquest treball és de tota aquesta decadència.


Matèries: Tardofranquisme ; Franquisme ; Cultura ; Premsa cultural ; Periodisme ; Revistes ; Tesis doctorals ; Nacionalisme ; Catalanisme cultural
Matèries:Destino. Revista
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:1966 - 1975
Autors add.:Santacana i Torres, Carles (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/104478
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 146
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Noves idees i praxi cultural en una societat en canvi sota la dictadura / Carles Santacana
Santacana i Torres, Carles


En: 136246 1960 - 1980. Transicions i canvis a les terres de parla catalana. Actes del VIII Congrés de la CCEPC. Barcelona ; Valls : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana : Museu d'Història de Catalunya : Cossetània, 2012. p. 61-77
 (Ideologia, cultura i identitats



Matèries: Tardofranquisme ; Franquisme ; Antifranquisme ; Cultura ; Activitats culturals ; Concili Vaticà II ; Pensament polític ; Catolicisme ; Marxisme ; Creixement econòmic ; Exili ; Política cultural ; Oposició clandestina ; Nova cançó ; Caputxinada
Matèries:Congrés de Cultura Catalana : CCC
Àmbit:Països Catalans
Cronologia:[1960 - 1977]
Localització: Institut Ramon Muntaner; Biblioteca de Catalunya; UAB: Sibhil·la; B. Abadia de Montserrat; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 146
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
L'Administració local durant la Transició / Vicenç Capdevila ; moderador: Carles Santacana
Capdevila i Cardona, Vicenç


En: 111910 Memòria de la transició a Espanya i Catalunya. 3 : la reforma de l'exèrcit i de l'administració local. Barcelona : Universitat de Barcelona, cop. 2002. p. 203-230



Matèries: Transició democràtica ; Administració local ; Ajuntament ; Règim local ; Eleccions municipals 1979 ; Taules rodones
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:[1974 - 1982]
Autors add.:Santacana i Torres, Carles (Dir.)
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 146
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
L'Administració local durant el franquisme / Carles Santacana i Torres
Santacana i Torres, Carles


En: 111910 Memòria de la transició a Espanya i Catalunya. 3 : la reforma de l'exèrcit i de l'administració local. Barcelona : Universitat de Barcelona, cop. 2002. p. 185-202



Matèries: Franquisme ; Administració local ; Legislació ; Règim local ; Eleccions municipals 1948 ; Ajuntament
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:[1939 - 1977]
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 146
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Antoni Gutiérrez Díaz / moderador: Carles Santacana



En: 142141 Memòria de la transició a Espanya i a Catalunya. Barcelona : Edicions Universitat de Barcelona, cop. 2000. p. 279-298



Matèries: Transició democràtica ; Vida política ; Polítics ; Pensament polític ; Partits polítics ; Comunisme ; Memòries ; Taules rodones
Matèries: Gutiérrez i Díaz, Antoni (1929-2006)
Matèries:Partit Socialista Unificat de Catalunya : PSUC
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:[1975 - 1982]
Autors add.:Santacana i Torres, Carles (Dir.)
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; B. Abadia de Montserrat


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 146
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Història, política, societat i cultura dels Països Catalans. volum 10 : La Llarga postguerra, 1939-1960 / [director: Borja de Riquer i Permanyer ; Carles Santacana i Torres, Dir. del volum]



Barcelona : Enciclopèdia Catalana, 1995-2008
376 p. : il. ; 28 cm
Bibliografia. Índexs. Cronologia. Annexos.
ISBN 8441224838

Conté:
- 142039   Vint anys sota una dictadura.



Matèries: Guerra civil espanyola ; Postguerra ; Primer franquisme ; Franquisme ; Condicions de vida ; Repressió política
Àmbit:Països Catalans
Cronologia:1939 - 1960
Autors add.:Riquer i Permanyer, Borja de (Dir.) ; Santacana i Torres, Carles (Dir.)
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Arxiu Històric de Sabadell


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 146
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Entre el malson i l'oblit : l'impacte del franquisme en la cultura a Catalunya i les Balears (1939-1960) / Carles Santacana (coord.)



Catarroja ; Barcelona : Afers, 2013
297 p. ; 21 cm (Recerca i pensament, 69) 
Bibliografia.
ISBN 9788492542840

La instauració del franquisme va significar als Països Catalans una doble derrota, la de la cultura democràtica i la de la cultura autòctona. Una derrota que comportava un trencament que va desfer cercles de sociabilitat, que va trencar les relacions entre mestres i deixebles, que va escapçar les continuïtats generacionals, que va desdibuixar definitivament personatges molt influents abans de 1936, i que va condemnar a l'exili els referents més notoris de la cultura catalana. A aquest negre panorama s'hi afegia l'aïllament internacional del franquisme, que debilitava la connexió amb la cultura europea. El llibre posa el focus d'atenció en els enormes efectes d'aquest trencament, que es produeix en un context general de confrontació entre democràcia i dictadura o, millor dit, entre diverses interpretacions de la cultura democràtica i diferents formulacions dels autoritarismes que es confrontaven a l'Europa d'entreguerres. Un conjunt d'estudis analitzen el malson dels primers anys del franquisme des de diverses perspectives, centrant-se en àmbits com el teatre, la filosofia, l'arquitectura o les reinterpretacions de la cultura autòctona. S'hi estudia el paper organitzatiu d'instàncies vinculades a l'Església o dels antics membres de la Lliga, com també fins a quin punt el discurs republicà va ser condemnat a l'oblit. Es tracta d'una aproximació coral a uns anys que són fonamentals per entendre la reformulació de la cultura catalana dels anys seixanta.



Matèries: Franquisme ; Cultura ; Exili ; Guerra civil espanyola ; Església ; Repressió ; Vida cultural ; Teatre ; Filosofia ; Arquitectura
Àmbit:Catalunya ; Balears, illes
Cronologia:[1939 - 1975]
Autors add.:Santacana i Torres, Carles (Ed.)
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 146
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Presentació / Carles Santacana
Santacana i Torres, Carles


En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. l'Hospitalet, núm. 13-14 (juliol 1996), p. 11-12
Monogràfic: El cinema a l'Hospitalet. De l'espectacle de fira a la multisala (1907-1996).


Matèries: Cinema ; Cultura ; Lleure ; Societat urbana
Àmbit:Hospitalet de Llobregat, l'
Cronologia:1907 - 1996
Accés: http://www.raco.cat/index.php/QuadernsCELH/article/view/206152/289699
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Autònoma de Barcelona; Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat; Biblioteca Central Tecla Sala (l'Hospitalet de Llobregat); B. Josep Janés (l'Hospitalet de Llobregat)


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 146
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El corporacionisme dels arquitectes a Catalunya (1874 - 1975). Compromís polític, social i cultural [Fitxer informàtic] / Tomàs Suau Mayol ; [director: Carles Santacana Torres]
Suau Mayol, Tomàs


[Barcelona] : [Universitat de Barcelona], 2012
Dirigida per: Santacana i Torres, Carles. Universitat de Barcelona. Departament de Història Contemporània, 2012
1 fitxer informàtic

Amb el present treball d'investigació hem analitzat l'evolució del corporacionisme dels arquitectes catalans, essencialment el radicat a la ciutat de Barcelona, durant el transcurs d'un segle, entre 1874 i 1975. Hem conegut, així, la trajectòria de les diferents corporacions (l'Associació d'Arquitectes de Catalunya, el Sindicat d'Arquitectes i el Col·legi Oficial), les natures que adoptà cada una d'elles i les causes últimes que les determinaren, gairebé sempre una combinació entre el context polític en què nasqueren i la concepció de la professió que predominava entre la classe o la que s'imposà. Així, n'hem historiat l'evolució i les vicissituds organitzatives experimentades i, alhora, la forma d'entendre l'ofici que les condicionà. D'una manera especial, emperò, hem volgut aprofundir en el vessant polític, social i cultural d'aquestes entitats. És a dir, en la manera en què es relacionaren amb el seu marc històric, en com aquest les influí i, sobretot, en l'aportació que en aquests tres àmbits hi va fer la classe d'arquitectes catalans organitzada. Amb això, observem que, més enllà de l'exercici professional de l'Arquitectura - que evidentment no és en absolut asèptic -, els homes que es situaren al capdavant de les diferents corporacions presentaven inquietuds respecte la vida pública que els envoltava i, mitjançant els canals que oferia l'entitat, sentiren la necessitat de prendre-hi part. En termes generals, quan entre les motivacions per posicionar-se hi detectem raons alienes a l'estricta defensa o reglamentació professional, això és una voluntat de bastir una societat més estructurada o de generar coneixements, espais de debat i processos de reflexió, de l'índole que siguin, afirmarem que els agents protagonistes esdevenen intel·lectuals. Aquesta condició l'adoptaren d'una manera marcada en dos períodes molt concrets i alhora diferenciats entre ells. El primer va ser el de la Catalunya republicana, quan tant el COACB com l'AAC s'oferiren sense reserves al servei de la Generalitat autònoma; el segon, a partir de finals de la dècada dels anys cinquanta i sobretot inicis dels seixanta, en què s'aconseguí connectar novament la realitat arquitectònica catalana amb la de la resta del món occidental i es començaren a qüestionar cada cop amb més vehemència els paràmetres del franquisme. Entre totes dues etapes, en la conjuntura de màxima excepcionalitat dels anys bèl·lics, l'organització que ostentà oficialment la representació dels arquitectes catalans ha de ser qualificada de revolucionària i combatent.


Matèries: Tesis doctorals ; Arquitectes ; Associacions professionals ; Col·legis professionals ; Corporativisme ; Intel·lectuals ; República espanyola II ; Generalitat de Catalunya ; Generalitat republicana ; Antifranquisme
Matèries:Associació d'Arquitectes de Catalunya ; Sindicat d'Arquitectes de Catalunya ; Col·legi d'Arquitectes de Catalunya
Àmbit:Catalunya ; Barcelona
Cronologia:1874 - 1975
Autors add.:Santacana i Torres, Carles (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/107881
Localització: Universitat de Barcelona; TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 146
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Fa molts anys que ho vaig viure / Salut Guillamon Ametller ; pròleg de Carles Santacana i Torres
Guillamon Ametller, Salut


Barcelona : Viena, 2012
108 p. : il. ; 24 cm (Viena memòria, 16) 
Obra guanyadora del Premi Romà Planas i Miró de Memòries Populars 2011.

Unes memòries entre l'Hospitalet de Llobregat i la Roca del Vallès durant la guerra i els primers anys de la postguerra. Salut Guillamon Ametller va néixer a l'Hospitalet de Llobregat el 7 de juny de 1933. Ha viscut durant molts anys entre l'Hospitalet i la Roca del Vallès, en concret, al barri de Reixac, on vivien els seus avis materns i un oncle, el padrí. Aficionada a la costura des de molt petita, ha exercit l'ofici de modista fins als 70 anys.



Matèries: Memòries ; Dona ; Modistes ; Indústria de la confecció ; Guerra civil espanyola ; Postguerra ; Primer franquisme ; Franquisme
Matèries: Guillamon Ametller, Salut (1933-....)
Àmbit:Hospitalet de Llobregat, l' ; Roca del Vallès, la
Cronologia:[1933 - 2012]
Autors add.:Santacana i Torres, Carles (Pr.)
Autors add.:Arxiu de la Memòria Popular de la Roca del Vallès
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 146
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Europeismo y catolicismo en el discurso cultural y político catalán de la posguerra / Carles Santacana Torres
Santacana i Torres, Carles


En: Cercles. Revista d'història cultural. Barcelona, núm. 14 (2011) , p. 25-37 (Temes

Entre els elements que configuren la reelaboració del discurs democràtic a la postguerra, tenen un paper rellevant la redefinició del catolicisme i un nou concepte d'europeïsme. En el primer cas es tracta de l'adequació del cristianisme a una concepció de societat democràtica, que arrenca de la introducció de pensadors catòlics europeus a través de publicacions i grups que trenquen amb el nacionalcatolicisme. D'altra banda, l'europeïsme defineix un discurs d'identificació amb la democràcia i la llibertat que adquireix tot el seu contingut en el context de la Guerra Freda, i que serà un punt de trobada per als diferents corrents democràtics.


Matèries: Franquisme ; Primer franquisme ; Postguerra ; Intel·lectuals ; Catolicisme ; Catalanisme ; Europeisme ; Democràcia
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1939 - 1966
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Cercles/article/view/246204/329564
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 8
anar a la pàgina                    

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3