Fons Ramon Ros Castelló (segles XIII-XX). Dels masos medievals a la indústria tèxtil / Jordi Bertran Duarte, Dolors González Reche, Xavier Pérez Gómez
Bertran i Duarte, Jordi


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 40 (gener 2025), p. 9-31 : il. (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Inclou annex amb regest de pergamins. Resums en català i anglès.

A principis de 2024 s'incorpora a l'Arxiu Històric de Mollet del Vallès (AHMVA), en condició de dipòsit, el Fons Ramon Ros Castelló. Es tracta d'un fons familiar, amb documents de Mollet i Gallecs, d'un ampli abast cronològic (segles xiiixx). Els documents més importants d'aquest fons són 53 pergamins datats entre 1282 i 1602. La restauració, transcripció i traducció dels pergamins ha permès els primers estudis que han posat en valor la seva importància per a la historiografia molletana i vallesana.

Temps de masos, terra de masies. Estudi del fons patrimonial Ramon Ros Castelló. Segles XIII-XVI / Jaume Vilaginés Segura
Vilaginés i Segura, Jaume


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 40 (gener 2025), p. 33-65 : il. (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Els pergamins del Fons Ramon Ros Castelló, dipositats a l'Arxiu Històric de Mollet del Vallès (AHMVA), permeten un estudi exhaustiu de la història social de Mollet i Gallecs en el transcurs de diferents segles, a través de dues famílies, i ens amplien el coneixement de la topografia i la toponímia històrica de les dues localitats. Aquests documents ens aporten informació sobre les dues famílies esmentades, els Mascort de Gallecs i els Ros del Cloquer de Mollet, que van posseir el domini útil dels masos respectius abans que, probablement per un matrimoni posterior, s'unissin en una sola família i establissin la residència al mas Mascort (can Mulà de Gallecs). Els documents del fons són de caràcter notarial i es van conservar amb la finalitat de justificar el domini patrimonial sobre les propietats familiars. A través d'aquesta documentació, podem observar el model familiar que va ser el puntal de la societat catalana fins a l'època contemporània, basada en la figura de l'hereu, que va permetre crear llinatges de pagesos que se sentien identificats amb el seu mas, el nom del qual portaven com a cognom. També, es pot observar com la successió en un sol fill generava problemes greus de supervivència del patrimoni i de la família, ja que la llei obligava a pagar la legítima dels germans cabalers i els dots de les germanes amb oneroses quantitats. Finalment, l'estudi de les dues famílies demostra com les dones, quan esdevenien hereves (pubilles), conservaven l'autoritat sobre el mas i s'encarregaven de transmetre la continuïtat dinàstica de la família i la integritat del mas.

Can Mulà, el primer parc públic de Mollet / Jordi Bertran Duarte
Bertran i Duarte, Jordi


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 40 (gener 2025), p. 67-92 : il. (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'actual parc de Can Mulà, que acull la biblioteca, fou en origen una finca propietat de la família Ros. A la dècada de 1870, hi construeixen una torre residencial envoltada de jardí i hort. Poc després, l'any 1875, hi neix aquí Frederic Ros Sallent (Mollet del Vallès, 1875 - Barcelona, 1956), que esdevindrà un dels personatges més influents del Mollet de la primera meitat del segle XX. A la dècada de 1940, la família Ros se'n va a viure definitivament a Barcelona i la finca passa a ser un lloc d'estiueig i de trobada familiar. L'any 1961, s'inicia un conflicte d'interessos amb l'administració pública, quan aquesta qualifica una part de la finca com a zona verda. Després d'una llarga negociació i de moments d'incertesa, l'any 1975, es formalitza la donació de la finca per part dels hereus -Ramon i Frederic Ros Costa-Jussà- a l'Ajuntament. Entre les condicions, s'estableix que l'edifici -la torre- es destini a activitats culturals i que no s'edifiquin els exteriors. Aquell mateix any, per la Festa Major, s'obren al públic els espais exteriors, que esdevenen el primer parc públic de la ciutat. Anys després, el 1990, s'inaugura la biblioteca en l'edifici que havia estat la residència de la família Ros.

Can Ros de les Olives / J. Víctor Gay ; fotos: Jordi S. Carrera
Gay, Josep Víctor


En: Revista de Girona. Girona. Any 44, núm. 190 (1998) , p. 107-114 : il. (Cases amb protagonista) 

Entre Lloret i el Río de la Plata. Les vides i les lluites creuades dels Ros i els Rosell / Sergi Yanes i Torrado
Yanes i Torrado, Sergi


En: Sesmond : Butlletí del Servei d'Arxiu Municipal de Lloret de Mar. Lloret de Mar, núm. 17 (juny 2018), p. 29-31 : il. (Els Articles) 
Notes. Fonts.

Els Ros, de Terradelles / Josep Grabuleda, text
Grabuleda i Sitjà, Josep


En: Garrotxes. Cassà de la Selva, núm. 20 (tardor-hivern 2017), p. 88-89 : il. (Patrimoni. Nissagues) 

La nissaga és molt important en aquesta localitat del municipi de Vilademuls, i el mas, habitat per la família ros des del segle XIII, és un dels més antics del poble.

La fàbrica de Can Mulà en el record de la gent. Mollet del Vallès, 1913-1971 / Rosa Maria Securún i Fuster
Securún i Fuster, Rosa Maria


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 30 (2015) , p. 141-156 : il. (Monogràfic. La indústria tèxtil a Mollet) 
Resum, bibliografia i fonts.

Aproximació a la realitat de la fàbrica tèxtil de Can Mulà de Mollet del Vallès, on parlem dels inicis, l'evolució (que dividim en quatre etapes: 1913 - 1936, 1936 - 1939, 1939 - 1956 i 1956 - 1971) i el capítol dedicat a la gent a partir de les vivències i els records de més de trenta persones entrevistades.

Negocis cortesans durant la Guerra de Successió / Benet Oliva i Ricós
Oliva i Ricós, Benet


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2011, núm. XXVIII (2012) , p. 29-30

Eines i estris de la vida rural. Col·lecció Baldiri Ros. Can Pacià / Glòria Arimon, Montserrat Pocurull
Arimon i Ventura, Glòria


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 29 (2014) , p. 69-87 : il. (Miscel·lània) 
Bibliografia. Inclou apèndix.

Elaboració d'un lèxic sobre les eines i els estris de la vida rural arran de la proposta de donació de la col·lecció Baldiri Ros de can Pacià a l'Ajuntament de Mollet del Vallès. A partir d'una selecció d'aquests objectes, el Centre d'Estudis Molletans (CEM) planteja fer un vocabulari amb una breu definició i una fotografia, amb l'objectiu de preservar el nom d'aquests estris i eines, i vincular-los a la història local i comarcal. En aquest procés, compta amb el suport del Servei Local de Català de Mollet (CPNL) i del TERMCAT (Centre de Terminologia de Catalunya).

Vicenç Ros Cruselles, "el Pillo", jornaler i insubmís / Glòria Arimon Ventura
Arimon i Ventura, Glòria


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 29 (2014) , p. 59-68 : il. (Miscel·lània) 
Bibliografia i webgrafia.

Vicenç Ros (Falguera) i Cruselles, més conegut com "el Pillo", neix l'any 1840. És contemporani, doncs, de Vicenç Plantada, però les seves vides són força diferents. El Vicenç Ros no té terres; fa de jornaler i treballa les d'altri. És pobre, tot i que els seus antecessors no ho eren tant. I quan arriba a l'edat militar, es nega a fer el servei. En aquest article intentem esbrinar qui era aquest home, per què l'anomenaven "Pillo", d'on venia i què va fer, a partir de testaments, capítols matrimonials, notes, rebuts i consultes, a més de recerques fetes al Registre Civil i a l'Arxiu Històric Municipal de Mollet del Vallès.

Els Ros de Garrigosa: entorn les relacions entre la oligarquia de la vila de Cardona y l'alta burgesia barcelonina (segles XII-XV) / Andreu Galera i Pedrosa
Galera i Pedrosa, Andreu


En: Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia. Barcelona, núm. 20-21 (1999) , p. 591-615
Notes a peu de pàgina. Abstract en anglès.