Joan Domènech Moner (1943-2023), investigador i membre del Centre d'Estudis Selvatans. Bibliografia. Textos. Imatges / Narcís Figueras Capdevila
Figueras i Capdevila, Narcís


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 36 (2024) , p. 7-49 : il. (Llinda) 

A nosaltres, companys de treball i de projecte, companys de viatge vital i de territori compartit, ens pertoca, pensem, de fer èmfasi en el seu treball com a investigador, en l'activitat que va dur a terme i que hi vam compartir al si del Centre d'Estudis i, finalment, en la seva sensibilitat per posar de relleu el paper de les persones compromeses amb la cultura i la memòria en el món local i comarcal. Volem contribuir a promoure'n una record actiu.

La Confraria de Santa Maria de Riudellots de la Selva (segles XIII-XVIII). Una devoció local al llarg dels segles / Elvis Mallorquí Garcia
Mallorquí i Garcia, Elvis


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 36 (2024) , p. 53-83 : il. (Estudis) 

A inicis del segle XVI la parròquia de Riudellots de la Selva estava en efervescència: el 1511 s'inicia la reforma del temple romànic i es construeix l'edifici tardogòtic que encara avui es conserva; al seu interior s'instal·la el retaule major que va ser cremat el 1936, a l'inici de la guerra civil, i també una escultura gòtica d'alabastre de la Mare de Déu i l'Infant. A partir d'una recerca sobre un cançoner de Nadal dels anys 1507-1508 que era propietat de Bartomeu Rovirola, prevere de Riudellots, hem pogut recollir moltes dades sobre la confraria de Santa Maria de Riudellots, que des del segle xiii al XVI aplegava membres de diversos pobles veïns de Riudellots de la Selva. Després de l'arribada de les noves directrius del Concili de Trento, va deixar lloc a la nova confraria del Roser però va sobreviure fins al segle XVIII convertida en la Pabordia de Nostra Senyora Antiga, regida per les dones veïnes del poble de Riudellots. Aquest cas de llarga durada d'una devoció local per Santa Maria permet analitzar, de molt a prop, l'abast de les transformacions operades en la cultura popular del món rural durant l'època moderna.

L'Assalt del dia de Sant Esteve a Caldes de Malavella (1365). Un exemple de la violència de les Grans Companyies en territori català / Pau Turon Izquierdo
Turon i Izquierdo, Pau


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 36 (2024) , p. 85-103 : il. (Estudis) 

El pas de les Grans Companyies a través del territori català l'any 1365 en el marc de la Guerra dels Dos Peres comportà el saqueig d'un gran nombre de poblacions, un fet que no es veia des de la croada contra Catalunya el 1285. Una de les viles que va ser assaltada durant aquests fets va ser Caldes de Malavella. En aquest cas, a diferència d'altres, coneixem el que succeí gràcies al testimoni de Dalmau Jaspert, que descrigué aquesta cruenta jornada en un manual de la notaria local. A partir de l'estudi d'aquest interessant testimoni i de la consulta de bibliografia especialitzada, no únicament reconstruïm els fets esdevinguts sinó que també els situem en el seu context històric.

Molins fariners i altres aprofitaments hidràulics al curs alt de l'Onyar (s. XIV-XVIII) / Ricard Teixidor i Palau
Teixidor i Palau, Ricard


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 36 (2024) , p. 105-131 : il. (Notes i aportacions) 

Des de sempre l'aigua de l'Onyar ha estat aprofitada com a força motriu per fer anar molins fariners i també per regar. El present article té per objectiu fer un estudi del curs alt d'aquest riu, donar a conèixer l'existència d'aquests molins, a quins masos pertanyien i les dades històriques que n'hem obtingut, així com altres aprofitaments hidràulics. El període històric estudiat va del s. xiv al s. XVIII. La informació escrita ha estat obtinguda a l'AGDG (fons hospici), l'AHG (fons notarial) i als arxius patrimonials dels masos Horta del Molí, Oller i Parés. Testimonis orals de Brunyola. Sant Martí i Sant Dalmai també han aportat informació.

Carme Raurich, escultora entre Catalunya i l'Argentina (1940-1982) / Xènia Sancho Espigulé
Sancho Espigulé, Xènia


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 36 (2024) , p. 133-147 : il. (Notes i aportacions) 

El present article es basa en dues investigacions anteriors, el treball de final de grau "Carme Raurich, escultora" i el treball de final de màster "Carme Raurich. Escultora de genealogia femenina (1948-1965)". El resultat del treball de final de grau és la primera biografia que s'ha escrit sobre l'escultora Carme Raurich Saba, nascuda a Caldes de Malavella (la Selva) l'any 1920, construïda a partir de documents d'arxiu, la majoria dels quals no tractats amb anterioritat. Pel que fa al treball de final de màster, és un estudi de les obres artístiques que es coneixen de Raurich i una primera proposta d'interpretació del seu art, a través de la perspectiva de gènere. En l'article que es presenta s'han recollit les dades més rellevants d'ambdues investigacions per presentar aquesta escultora de casa nostra que havia quedat en l'oblit.

Fonts, biots, mines i basses. Afloraments d'aigua de Gaserans, Grions i Sant Feliu de Buixalleu / Jaume Fugarolas Masó
Fugarolas i Masó, Jaume


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 36 (2024) , p. 151-197 : il. (Notes i aportacions) 

La finalitat d'aquest treball sobre les deus d'aigua de Gaserans, Grions i Sant Feliu de Buixalleu és de posar de relleu l'extraordinària abundància d'aigües subterrànies que surten a la superfície de la terra en indrets repartits pel territori de tot el municipi conjunt que formen aquests tres pobles. Hem identificat i recollit tots els afloraments d'aigua que ens ha estat possible de trobar, siguin fonts, biots, mines d'aigua o basses naturals. En el passat aquests havien constituït una riquesa fonamental per a la vida de la població.

Un Temple romà al Puig de Can Cendra? L'ús i el reaprofitament del gres Fm. Folgueroles a Estanyol (mun. de Bescanó) / Albert Guevara Molina, Jordi Oliver Vert
Guevara Molina, Albert


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 36 (2024) , p. 199-213 : il. (Notes i aportacions) 

A partir de la pacificació catoniana del 195 aC,1 Roma va promoure una nova organització territorial del nord-est peninsular. Arran d'aquesta gran derrota dels ibers, l'arqueologia ha constatat com un determinat nombre d'oppida (poblats ibèrics) varen ser abandonats. D'altres continuaren ocupats, gràcies a pactes amb les elits o a la seva posició geoestratègica a ulls de Roma. També alguns d'ells varen ser objecte d'importants obres arquitectòniques influenciades, del tot o en part, per models itàlics.

Conseqüències de la guerra entre Pere III el Cerimoniós i la República de Gènova (s. XIV) a Tossa i a les altres viles costaneres de la Selva / Mario Zucchitello Gilioli
Zucchitello Gilioli, Mario


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 36 (2024) , p. 215-223: il. (Notes i aportacions) 

L'episodi bèl·lic, fins ara desconegut, de la història de Tossa i de les altres viles costaneres de la Selva descrit en aquest breu article s'esdevingué -com veurem més endavant- en un any del llarg regnat de Pere el Cerimoniós (1336-1387).1 Per comprendre'n les causes hem de fer un repàs succint de la política mediterrània de la monarquia catalanoaragonesa, especialment envers la República marinera de Gènova. L'antagonisme econòmic i comercial entre les dues potències començà a manifestar- se a causa de l'expansió assolida per la corona catalanoaragonesa els últims anys del regnat de Jaume II.

Valentí Carulla Margenat (1864-1923) i la seva empremta en l'ensenyament primari a la comarca de la Selva / Jordi Pujadas Ribalta
Pujadas Ribalta, Jordi


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 36 (2024) , p. 225-245: il. (Notes i aportacions) 

Els aniversaris constitueixen sovint avinenteses favorables per fer memòria de persones i esdeveniments. L'any 2023 es va escaure el centenari de la mort del Dr. Valentí Carulla i el 2024 es compleixen 160 anys del seu naixement. Dediquem, doncs, aquesta aportació a recordar qui era, quina va ser la seva obra i el seu pensament i, especialment, l'empremta que la seva actuació va deixar a la comarca de la Selva en l'àmbit d'ensenyament primari.

Les Mostres de Treballs de Recerca de Batxillerat de la comarca de la Selva, 2022-2023 / Elvis Mallorquí
Mallorquí i Garcia, Elvis


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 36 (2024) , p. 249-269: il. (Crònica) 

Enguany, des dels respectius Centres de Recursos Pedagògics, s'han organitzatdues mostres de treballs de recerca de batxillerat al'àmbit de la comarca de la Selva. A l'àrea de la Selva-I, l'interior de la comarca, la trobada dels estudiantsque han estat seleccionats per a la mostra s'ha realitzat a Sant Hilari Sacalm; al sector de la Marina de la Selva, que correspon a la zona educativa de la Selva-II, ha tingut lloc a Lloret de Mar. En les pàgines que segueixen, després de la narraciódels actes celebrats a ambdues localitats selvatanes, trobarem unes breus fitxes que recullen el títol i l'autor de cadascun dels treballs, l'adreça web on es pot accedir al seu contingut, una pregunta inicial i unes paraules clau que serveixen per identificarràpidament el tema investigat i un breuresum de la recerca realitzada.

Ressenyes / Elvis Mallorquí Garcia, Joan Llinàs i Pol, Pau Turon Izquierdo, Miquel Borrell i Sabater, Rosa Congost Colomer



En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 36 (2024) , p. 273-286 (Ressenyes i bibliografia comarcal) 
Ressenya de:
. Alfons el Magnànim (1396-1458). Tres corones per a un rei: Catalunya-Aragó, Sicília i Nàpols Barcelona / Josep Brugada i Gutiérrez-Ravé : Editorial Base, 2023 (Col·lecció Base Històrica, 192)
. Orígens de Breda, i recull històric de l'església de Santa Maria i del monestir de Sant Salvador. Amb apèndixs sobre les relacions entre l'abat del monestir i les autoritats locals, i sobre la històrica Germandat Mutual Bredenca / Jordi Goñi i Sarsanach, Pròleg de Jordi Tura Masnou. El Papiol : Breda : Editorial Efadós ; Ajuntament de Breda, 2024
. Crèdit privat i morositat a la Catalunya baixmedieval. Baronia de Llagostera, 1330-1395 / Lluís Sales i Favà. Barcelona : Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2022
. Conflicte, violència, justícia. Llagostera al segle XV / Lluís Sales i Favà. Llagostera : Ajuntament de Llagostera. Arxiu Municipal, 2024
. La Guerra dels Segadors a la regió de Girona. De la crema de Santa Coloma de Farners (1640) al setge de Girona (1653) / Xavier Solà Colomer. Girona : Diputació de Girona, 2024 (Col·lecció Francesc Eiximenis, 18)
. La vila de Tossa a mitjans de segle XVIII segons el capbreu de 1739-41 / Mario Zucchitello Gilioli. Tossa : Centre d'Estudis Tossencs, 2024 (Quaderns d'Estudis Tossencs, 19)

Ressenyes breus



En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 36 (2024) , p. 287-295 (Ressenyes i bibliografia comarcal) 

Bibliografia comarcal (octubre 2023 - setembre 2024)



En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 36 (2024) , p. 296-300 (Ressenyes i bibliografia comarcal) 

Dames de Montsoriu : Ermessenda i Timbor. Política i poder en mans de dones a l'època medieval / Gemma Font i Valentí, Sandra Pujadas i Mitjà
Font i Valentí, Gemma


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 35 (2023) , p. 7-25 : il. (Notes i aportacions) 
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia.

En la societat medieval, dirigida per homes i on la noblesa era guerrera, és fàcil pensar que el paper de les dones era reduït, sobretot als castells. No era així: les dones tenien un paper destacat als castells i en l'administració de les senyories; intervenien en els afers polítics i eren grans promotores artístiques i religioses. En aquest article analitzarem la figura de dues vescomtesses de Cabrera que deixaren petja al castell de Montsoriu a través de les notícies que ens n'han arribat i establirem unes línies de relació (essencialment matrimonials) entre les famílies nobiliàries de l'època que van marcar la política, les relacions de vassallatge i l'expansió del vescomtat de Cabrera al segle XI i al segle XIV.

L'Esclat de la Guerra dels Segadors a la Selva. La crema i destrucció de Riudarenes i Santa Coloma de Farners segons el procés notarial del bisbe Gregorio Parcero de 1640 / Xavier Solà Colomer
Solà i Colomer, Xavier


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 35 (2023) , p. 27-66 : il. (Notes i aportacions) 
Notes a peu de pàgina.

A finals d'abril de 1640 el tercio napolità de Leonardo Molas acampava a les Mallorquines, a la plana de la Selva, de tornada en la recuperació de Salses. El dia 3 de maig els seus soldats assaltaven l'església de Sant Martí de Riudarenes, després de robarne el contingut, i calar-hi foc fins a deixar-la destruïda del tot. A partir de llavors el capítol de canonges de la Seu de Girona, amb Francesc Pijoan al capdavant, i el bisbe Gregorio Parcero emprenen un procés judicial d'excomunicació dels soldats, tot considerar-los sacrílegs. El 13 de maig, per ordre reial, van destruir i cremar la vila de Santa Coloma de Farners com a revenja per la mort de l'agutzil Montrodon. S'hi afegirà una segona excomunió als mateixos soldats que van profanar l'església de Sant Sadurní de Montiró, a l'Empordà, abans de poder entrar a la fortalesa de Roses.

Les Muralles de Tossa, fil d'Ariadna de la imatge turística de la vila (1801-1936) / Rosa M. Gil Tort
Gil i Tort, Rosa Maria


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 35 (2023) , p. 67-84 : il. (Notes i aportacions) 
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia.

La muralla de Tossa envolta el Mont Guardí i la vila. Es tracta d'una de les icones més ben fixades del que avui anomenem Costa Brava, amb uns valors evocadors ben consolidats. Construïda en l'època medieval, i des de 1931 Bé Cultural d'Interès Nacional, aquest element patrimonial va tenir també la seva etapa d'obsolescència i abandó. La segona meitat del segle XIX, però, algunes ments preclares del consistori, entre la preocupació per la inseguretat de les ruïnes i la pruïja cultural davant el seu caràcter identitari, varen capgirar el seu destí. La seva singularitat va atraure mirades cultes, locals i foranes, i la fortuna i la coincidència de fets i persones varen ser l'embrió de la nova percepció de la vila que, a partir d'aleshores va adquirir valors patrimonials de primer ordre.

Mestres itinerants i escoles rurals a la vall d'Arbúcies (fi s. XIX - primers anys 80, s. XX) / Jordi Pujadas Ribalta
Pujadas Ribalta, Jordi


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 35 (2023) , p. 85-98 : il. (Notes i aportacions) 
Fonts i bibliografia.

L'objectiu de l'estudi és documentar la figura i l'activitat del mestre itinerant a la vall d'Arbúcies, la implantació d'escoles rurals unitàries en diversos veïnats del municipi (Cerdans, Joanet i Lliors) i, finalment, la supressió d'aquestes en favor de l'assistència a un únic centre escolar graduat, ja existent, al nucli urbà els anys 70-80 del segle XX coincidint amb una millora de les comunicacions i de les possibilitats de desplaçament. L'àmbit territorial és el del municipi d'Arbúcies, excepte la zona urbana i les cases properes a la vila. L'abast temporal s'inicia a la fi del segle XIX i finalitza a l'inici de la dècada dels 80 del segle XX.

Dades sobre Can Bernadí o mas Ballester del Pla (Caldes de Malavella). Precedents del barri d'Aigües Bones, de l'edat mitjana fins abans de la urbanització / Marc Martínez i Comas
Martínez i Comas, Marc


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 35 (2023) , p. 101-118 : il. (Notes i aportacions) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La descripció registral d'una finca (la que encapçala aquestes ratlles, en especial el text en cursiva), llegida casualment, em va interessar, d'entrada, i em va portar a prosseguir la recerca. Molts propietaris del barri d'Aigües Bones, de Caldes de Malavella, deuen tenir referències semblants a les seves escriptures i potser ni se n'han adonat. Ara bé, aquesta breu descripció aclaria moltes coses. En les consultes i cerques d'informació sobre la història antiga dels masos de Caldes no havia aparegut mai un mas Bernadí. Això volia dir que de ben segur antigament tenia un altre nom, ara ja sabia quin, mas Ballester, i això em permetia indagar més sobre la masia de can Bernadí i les terres on després s'urbanitzaria Aigües Bones.

Vies d'entrada de l'esport a la comarca de la Selva a la fi del segle XIX i l'inici del segle XX / Jaume Busquets Artigas
Busquets Artigas, Jaume


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 35 (2023) , p. 119-125 : il. (Notes i aportacions) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La revolució industrial que va viure el Regne Unit la segona meitat del segle XIX va generar uns canvis socials, econòmics i de mentalitat que van transformar la societat britànica. Aquests canvis van desencadenar el naixement d'alguns esports moderns tan importants com el futbol, el golf, el tennis o el tennis taula, entre d'altres, que van gaudir d'una difusió a nivell mundial. Alguns d'aquest esports van arribar a Catalunya de la mà d'estrangers residents al Principat.

El Procés urbanitzador a Santa Coloma de Farners (s. XVIII-XIX). Els carrers de Dalt, Campjoli i Sant Joan / Jaume Curbasí Deulonder
Curbasí Deulonder, Jaume


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 35 (2023) , p. 127-139 : il. (Notes i aportacions) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

En aquest estudi analitzaré el desenvolupament del nucli per la part sud-est de l'actual plaça de Farners, o sigui els carrers de Lluis Mon, d'Anselm Clavé (conegut com a carrer d'en Joli o Campjoli) i el de Sant Joan. Cal tenir present que, quan se'n va iniciar la urbanització, el carrer Lluis Mon formava part integrant del Camp d'en Joli i així se'l coneixia. També faré referència a una part del carrer conegut com de Dalt.