Els Ganivets d'empeltar d'escut, planxa i agulla / Ramon Adell Chillida
Adell Chillida, Ramon


En: Lo Rafal. Alcanar, núm. 136 (primavera 2020), p. 8 : il. (Cetros i ferramentes) 

Nota sobre una pesa de sextans, existente en el Museo Arqueològico de Tarragona / Pío Beltrán
Beltrán Villagrasa, Pío


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època III, núm. 18 (març-abril 1924), p. 177-178
Notes a peu de pàgina.

Un Nuevo patrón de peso hallado en Tarragona / Pío Beltrán
Beltrán Villagrasa, Pío


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època III, núm. 16 (novembre-desembre 1923), p. 129-132
Notes a peu de pàgina.

Arbitris municipals : pesos i mesures



En: Ràpita : Revista Mensual d'informació local. Any XXXVIII, Núm. 467 (maig 1998), p. 52-53

Sobre les Ordinacions d'Ascó de 1520 / Josep Serrano Daura
Serrano Daura, Josep


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 33 (2023) , p. 203-213 : il. (Història) 
Resums en català, castellà i anglès.

Article que commemora l'aprovació de les Ordinacions de la Universitat municipal d'Ascó el 1520, amb referència a l'organització de la vila, al contingut del document i, en especial, al mostassaf, oficial encarregat de la seva aplicació amb la potestat de sancionar qui les incomplia.

El Mostassaf de Torroella de Montgrí (1374-1716). Un càrrec municipal poc conegut / Josep Maria Rufí i Pagès
Rufí i Pagès, Josep Maria


En: Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Torroella de Montgrí (2006) , p. 35-53 : il.
Bibliografia. Inclou relació de Mostassafs de Torroella (1648-1716).

El Tractat d'agrimensura de la Bisbal (1812) / Jesús Burgueño
Burgueño Rivero, Jesús


En: Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 90 (2020) , p. 173-204

Transcripció d'un tractat manuscrit d'agrimensura en català, datat a la Bisbal d'Empordà el 1812. L'autoria s'amaga rere les inicials G. F. y A., possiblement corresponents a Genís Ferrer. L'obra mostra l'interès per la tècnica de la mesura de terres en un entorn rural. Correspon a una època en què, deixant de banda la reduïda elit dels geòmetres del Cadastre i els pocs titulats a les reials acadèmies de belles arts, l'ocupació d'agrimensor tenia un grau escàs de professionalització. Era un coneixement aplicat per experts locals, canadors que havien adquirit expertesa per tradició familiar o bé dins la seva formació gremial (fuster, mestre de cases...).

Quant mesura la costa catalana? : anàlisi de la teoria fractal / Júlia Martí Llobet ; coordina: Servei Municipal d'Arxius de Palamós
Martí Llobet, Júlia


Palamós : Ajuntament de Palamós, 2020
45 p. : il. col., map. ; 25 cm (Premi de Recerca Vila de Palamós, 11) 

Els Pesos i mesures tradicionals / Maite Cot Ardèvol
Cot Ardèvol, Maite


En: Riuada : revista d'informació cultural. Móra d'Ebre. 2a època, Núm. 22 (març 2003), p. 17-19
Referències bibliogràfiques.

¿Se puede hablar de una metrología ilercavona? Sobre la posible existencia de una unidad de medida lineal en la Ilercavonia / Pau Olmos
Olmos Benlloch, Pau


En: 141489 Iberos del Ebro : actas del II congreso internacional (Alcañiz-Tivissa, 16-19 de noviembre de 2011). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2012. p. 129-136 : il.

Bibliografia.

A partir del análisis metrológico realizado en 4 asentamientos ibéricos del tramo final del Ebro, en la región ilercavona planteamos la utilización de una unidad de medida basada en un pie de 0,32 m. Su primera aplicación probable se identifica en la torre bipartita del Castellot de la Roca Roja de Benifallet (final del siglo V a.C.), pero será entre los siglos III y II a.C. cuando tendrá una mayor adaptación, como se puede apreciar en su uso en la trama urbana de El Castellet de Banyoles de Tivissa, el sistema defensivo de Sant Miquel de Vinebre y probablemente en el edificio singular del Perengil de Vinaròs. Su mayor difusión durante el siglo III a.C. se relaciona con el momento de concentración de poblamiento en el territorio ilercavón en grandes núcleos, como El Castellet de Banyoles, dentro de un fenómeno de jerarquización del territorio que muestra un sistema económico centralizado de tipo protoestatal.

Pesos, mides i mesures als pobles del Gaià al segle XVI / Carlos Terrón Vasco
Terrón Vasco, Carlos


En: La Resclosa : estudis de la Vall del Gaià. Vila-rodona, núm. 26 (2022) , p. 69-84 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

A partir de les dades de la Reducció de 1585, aquest treball fa una anàlisi de les unitats de pesos, mides i mesures fetes servir als pobles de la riba del Gaià, així com dels seus valors, a finals del segle XVI. D'aquesta manera, es pot comprovar com el Gaià va ser una zona de confluència de diverses tradicions i costums, la qual cosa, junt amb els forts particularismes que caracteritzen l'època, fan que el resultat sigui un aiguabarreig de mesures. Tanmateix, és possible esbossar unes àrees determinades al llarg del curs del riu, els pobles de les quals comparteixen a grans trets una mateixa tradició metrològica.

Annex 3 : Principals unitats de compte i mesura emprades a la vila de Valls del segle XVI al XVIII / [Francesc Olivé Ollé]
Olivé i Ollé, Francesc


En: 153053 Valls i la seva història. Volum IV : Segles XVI-XVIII : conflictes, canvis i desenvolupament. Valls : Institut d'Estudis Vallencs, 2005. p. 370-371

Aproximació aritmològica a les mesures catalanes antigues emprades al Camp de Tarragona / Joan Colomer i Navarro
Colomer i Navarro, Joan


En: Miscel·lània ribetana. La Riba, Num. 2 (1989) , p. 57-113

Pesos i mesures de l'Empordà en el segle XVI / Antoni Simon Tarrés
Simon i Tarrés, Antoni


En: 001201 Jornades d'Història de l'Empordà: Homenatge a J. Pella i Forgas. [Actes]. [Girona] : Patronat Francesc Eiximenis, 1987. p. 191-207 : map.

Dades per municipis.

Reduccion reciproca de reales vellon nominales, efectivos, catalanes, libras, sueldos y dineros valencianos, aragoneses y mallorquines entre sí : reduccion de pesos fuertes a vellon nominal y efectivo, libras, sueldos y dineros catalanes : de los pesos y medidas de Cataluña, á los de Castilla, Valencia y Aragon, y de estos á aquellos : nuevo método para las operaciones de cambios de España, con las principales plazas extrangeras de comercio
Jeroni de Vilabertran


2a ed., corregida y aumentada por el mismo autor.
Barcelona : en la Imprenta de Juan Dorca, 1816
XI, [1], 350 p., [1] full de làm. pleg. ; 22 cm
Gravat xilogràfic d'una corona a portada.

Reduccion reciproca de reales vellon nominales, efectivos, catalanes, libras, sueldos y dineros valencianos, aragoneses y mallorquines entre sí : reduccion de pesos fuertes a vellon nominal y efectivo, libras, sueldos y dineros catalanes ...
Jeroni de Vilabertran


3a ed., corr. y perfeccionada notablemente.
Barcelona : Impr. de Manuel Saurí y Compañía, 1826
303, [5] p., [1] f. pleg. de làm. : taules ; 20 cm

Reduccion reciproca de reales vellon nominales, efectivos y catalanes, libras, sueldos y dineros valencianos aragoneses y mallorquines entre si : reduccion de pesos fuertes á vellon nominal y efectivo, libras sueldos y dineros catalanes : de los pesos y medidas de Cataluña á los de Castilla, Valencia y Aragon y de estos á aquellos
Jeroni de Vilabertran


Manresa : en la imprenta de Martin Trullás, 1814
[4], 177 [i.e. 233] p. : taules ; 21 cm

Mesures antigues / Jordi Mirabent Castiel
Mirabent i Castiel, Jordi


En: Xermada. Sitges, núm. 36 (primavera 2005), p. 26-27 : il.

Antics pesos, mides i mesures / Joan Cavallçe
Cavallé i Busquets, Joan


En: Butlletí : Centre d'Estudis Alcoverencs. Alcover, núm. 54 (abril-juny 1991), p. 31-33 (Publicacions) 
Ressenya de:
. Pesos, mides i mesures dels Països Catalans. Barcelona : Curial, 1990 (Biblioteca Popular Catalana, 67)

Pesals i ponderats monetaris localitzats al terme municipal de Bellpuig i entorns / per Jaume Torres i Gros
Torre i Gros, Jaume


En: Quaderns de El Pregoner d'Urgell. Bellpuig, núm. 30 (2017) , p. 65-74 : il.
Notes a peu de pàgina.