El Jaciment tardoantic del Camí de Sant Feliu de la Garriga (Viladamat, Alt Empordà) / Josep M. Nolla, Josep Casas, Marc Prat
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Empúries. Barcelona, núm. 57 (2017) , p. 53-83 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.

A redós del vell camí de Sant Feliu de la Garriga (Viladamat) unes excavacions preventives van exhumar un establiment rural tardoantic. Malgrat l'estat de les restes s'han posat al descobert diverses sitges i fosses difícils d'interpretar i una cabana semisoterrada amb dues llars. El material arqueològic, amb moltes importacions, permet datar l'hàbitat entre inicis del segle VI i inicis del VIII.

Món antic i alta edat mitjana a Girona en la historiografia d'ençà de la fundació de l'Institut d'Estudis Gironins (1946-2023) / Josep Maria Nolla
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 65 (2024) , p. 65-78 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina.

En els setanta-cinc anys que van de la fundació de l'Institut d'Estudis Gironins al 2022 en el camp històric que aniria dels inicis de la conquesta romana (218 aC) a la fi del primer mil·lenni de l'era, els canvis han estat tan enormes gràcies a la recerca arqueològica, que, mirat en perspectiva i des de fora, sorprenen. El canvi de paradigma s'hauria de situar a les acaballes de la vuitena dècada del segle XX i hi tingué molt a veure la consolidació i el creixement del Servei Tècnic d'Investigacions Arqueològiques (1975) i la creació del Col·legi Universitari de Girona (Universitat Autònoma de Barcelona) (1969) que esdevingué més endavant (1992) la Universitat de Girona. Aquesta dinàmica engrescadora està en perill d'estroncar-se.

El Primer hospital de Girona : una propoesta ferma d'ubicació / Maribel Fuertes, Josep Maria Nolla
Fuertes, Maribel


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 65 (2024) , p. 185-202 : il. (Comunicacions) 
Bibliografia.

El "Fragment de la Haia" el formen tres fulls de pergamí en llatí, trobats al final d'unes Gesta regum francorum, guardats a la Biblioteca Reial de la Haia. Segons Charles Samaran, el text podria ser dels anys 980-1030. Explica el setge d'una ciutat per part d'exèrcits carolingis amb els personatges Ernaldus, Bernardus, Bertrandus, un dux i el seu fill Wibelinus. El dux mata Borel i Wibelinus, el fill de Borel. Els carolingis ocupen la ciutat. Els millors romanistes han omplert pàgines per identificar la ciutat i el personatge Borel, sense posar-se d'acord. Basant-nos en idees de la Vita Hludovici, Al-Udri, les cançons de gesta Chançun de Guillelme i Aimeri de Narbonne, L'Histoire de Languedoc II, Gaston Paris, Meyer, Gautier, Demaison, Aebischer, Rovira i Virgili, Abadal, Ponsich i Salrach podem assegurar que la ciutat és Girona i Borel, el comte Borrell d'Ausona, assetjat a Girona pels carolingis vers el 827. El Fragment de la Haia presenta el primer setge de Girona documentat.

El Paisatge del suburbium de Gerunda / Josep Maria Nolla Brufau, Lluís Palahí Grimal
Nolla i Brufau, Josep M.


En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 157-165
 (El poblament) 
Bibliografia.

La civitas constitueix l'element bàsic de l'organització administrativa romana. Aquesta no està formada solament pel nucli urbà (urbs), sinó que engloba tot un territori (ager) que administra i explota econòmicament. A aquestes dues zones s'hi ha d'afegir un tercer espai, situat a l'ager però en què es porten a terme activitats molt relacionades amb l'urbs: el suburbium. Aquest espai, de límits indefinits, és l'escollit habitualment per les elits urbanes per aixecar les seves residències, atès que permet per un costat aprofitar els avantatges de la vida al camp (espai, otium.) i per l'altre mantenir un contacte molt estret amb la vida de la ciutat on tenen els seus negocis i la seva activitat política. En el cas de Gerunda, que té un nucli urbà petit, i encara poc conegut avui, l'anàlisi del suburbium esdevé una peça clau per entendre l'evolució històrica de la civitas.

Farus (el Far d'Empordà). Una peça important en la defensa del territori a la baixa antiguitat / Josep M. Nolla Brufau
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 55 (2024) , p. 39-46 : il. (Arqueologia, història) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El Far d'Empordà, en una situació a mig camí entre Panissars i Sant Julià de Ramis, i enlairant-se considerablement sobre la vasta plana empordanesa, tal com es pot deduir del topònim com dels documents carolingis més antics, fou un fortí amb torre de senyals lluminosos que forma part del sofisticat sistema defensiu baix-imperial i d'època del domini visigot.

La Casa urbana a Girona durant el segle XII : dades documentals / Josep Maria Nolla i Brufau
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Rodis, núm. 7 (2024) , p. 7-18 : il. (Varia) 
Fonts documentals. Bibliografia. Resums en català i anglès.

A partir de la documentació escrita, s'apleguen i s'analitzen les diverses referències, més aviat escasses, sobre els edificis on habitaven els gironins de l'època. Alguns exemples més ben coneguts permeten fer-nos idees més precises.

El Burg de Sant Feliu de Girona a l'edat mitjana / J. Canal, E. Canal, J.M. Nolla i J. Sagrera



En: Punxa. Girona, núm. 33 (2002) , p. 5-77 : il. (Monogràfic) 
Versió reduïda del llibre: "El sector nord de la ciutat de Girona. De l'inici al segle XIV". Girona : Ajunament, 2000 (Història urbana de Girona. Reconstrucció cartogràfica, 5).

El Palau Episcopal de Girona : mil anys d'història d'un laberint arquitectònic / Josep M. Nolla, Jordi Sagrera i Aradilla, Miquel Àngel Fumanal i Pagès, Narcís Soler i Masferrer



Girona : Museu d'Art de Girona, [2024]
277 p. : il. ; 30 cm
Bibliografia.
ISBN 9788410393264

Des de la seva obertura al públic, l'any 1979, l'antic Palau Episcopal de Girona és la seu del Museu d'Art de Girona. Es tracta d'un edifici imponent, una veritable joia de l'arquitectura medieval i, essent la casa del bisbe, el principal centre de poder de la ciutat de Girona durant segles. Ha viscut una història llarga i a vegades convulsa, plena de modificacions i de reformes, però sense perdre ni l'ànima del seu origen antic ni l'espectacularitat monumental que l'ha caracteritzat sempre. El llibre El Palau Episcopal de Girona. Mil anys d'història d'un laberint arquitectònic és l'estudi més complet que s'ha realitzat mai d'aquest edifici extraordinari. Un edifici que és un "laberint", com indica el títol, perquè a l'estructura original, aixecada al segle XII, s'hi han anat incorporant diversos cossos i elements, modificant estructures i afegint motius ornamentals, a mesura que passaven els segles. L'estudi de l'edifici va ser proposat inicialment pel museu, fa uns anys, als arqueòlegs i historiadors Josep Maria Nolla i Jordi Sagrera, coneixedors profunds de la història urbana i constructiva de la ciutat de Girona, i de seguida fou incorporat també al grup d'autors l'historiador de l'art Miquel Àngel Fumanal. L'expertesa i la combinació d'habilitats de tots tres han permès la redacció d'una monografia que marca un abans i un després, no solament per al coneixement del palau gironí sinó per a tota la recerca al voltant de les residències episcopals de l'edat mitjana arreu d'Europa. El llibre s'estructura en dues parts, una primera dedicada a la descripció del palau en el seu actual estat, i una segona de caràcter històric, en la qual es detallen fil per randa totes les etapes de construcció i de reformes de l'edifici durant els seus mil anys de vida. Cal destacar també la col·laboració, amb un epíleg, de qui va ser primer director del museu, el també arqueòleg Narcís Soler, que explica la darrera etapa de transformació de l'edifici durant les dècades finals del segle XX, és a dir, el seu pas de residència episcopal a museu d'art obert al públic. (Editorial).

Sisenes Jornades d'Arqueologia de les Comarques Gironines : Sant Joan de les Abadesses 10 i 11 de maig de 2002 / [organitza: Aurora Martín i Ortega, Montserrat Mataró i Pladelasala, Josep M. Nolla ; a cura de: Alba Solé]

Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona (6es : 2002 : Sant Joan de les Abadesses )


Sant Joan de les Abadesses : [s.n.], 2002
484 p. : il., map., plàn. ; 30 cm
Enquadernació en espiral. Referències bibliogràfiques.

Conté:
- 262370  Alcalde i Gurt. Gabriel. Les Ocupacions mesolítiques de la Bauma del Serrat del Pont (Tortellà, la Garrotxa).
- 262371  Rojas Rabaneda. Antoni. Consolidació de les estructures arqueològiques del Castell de Sant Joan (Lloret de Mar).
- 262372  Rojas Rabaneda. Antoni. Consolidació i adequació del jaciment romà situat al c/Coral (Llafranc).
- 262373  Rojas Rabaneda. Antoni. Consolidació parcial de Mas Carbotí (Tossa de Mar).
- 262374  Burch i Rius. Josep. El Poblat ibèric de Sant Sebastià de la Guarda : campanyes 2000-2001.
- 262375  Rojas Rabaneda. Antoni. Excavació d'una casa romana a l'Hort de la rectoria, carrer dels Forns 3-5 (Llívia, la Cerdanya) : octubre-desembre 2001.
- 262376  Alcalde i Gurt. Gabriel. Intervencions arqueologiques al jaciment de la Prunera (Sant Joan les Fonts, la Garrotxa) durant els anys 2000 i 2001.
- 262377  Jiménez. Maria Francesca. Necròpolis de Santa Llúcia, Girona.
- 262378  Rojas Rabaneda. Antoni. Sobre la consolidació realitzada a la vil·la romana dels Ametllers (Tossa de Mar).

L'"Abueurador" del Palau de Foixà (Maçanet de la Selva), el calcatorium de la vil·la de l'Hort d'en Bach / Josep Maria Nolla Brufau, Joaquim Tremoleda Trilla, Joan Llinàs Pol
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Fundus. International Journal on the Rural World in the Roman Period. Banyoles, núm. 1 (2024) , p. 17-27
Bibliografia.

L'existència d'una peça de pedra en forma de receptacle a l'era del Palau de Foixà, que apareix en fotografies antigues, i que es va recollir en la publicació dels resultats d'una monografia arqueològica de la vil·la romana de l'Hort d'en Bach, al terme municipal de Maçanet de la Selva, no s'havia pogut atribuir fins ara a una funció concreta. Gràcies als paral·lels que aporta un llibre recent de Yolanda Peña, hem pogut associar la peça esmentada al receptacle que recollia el resultat del premsa en un calcatorium de la vil·la. Un element determinant és la decoració, en forma de cap de lleó, que decorava el broc de sortida.

El Pont de la Riera del Bou d'Or (Girona) / Lluís Palahí, Jordi Sagrera, Josep Maria Nolla
Palahí Grimal, Lluís


En: 243162 Tretzenes Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona : Actes : Banyoles, 10 i 11 de juny de 2016. Barcelona ; Girona ; [Banyoles] : Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Museu d'Arqueologia de Catalunya : Universitat de Girona : Ajuntament de Banyoles, 2016. p. 519-522 : il., map

Treballs a la vil·la romana del Pla d'Horta (Sarrià de Ter) 2014-2015 / Lluís Palahí, David Mallorquí, Ana Costa , Josep Maria Nolla



En: 243162 Tretzenes Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona : Actes : Banyoles, 10 i 11 de juny de 2016. Barcelona ; Girona ; [Banyoles] : Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Museu d'Arqueologia de Catalunya : Universitat de Girona : Ajuntament de Banyoles, 2016. p. 231-242 : il., map

Bibliografia.

El Camp al segle III. Reflexions en veu alta / Lluís Palahí, Josep Maria Nolla, Josep Casas
Palahí Grimal, Lluís


En: 140789 El Camp al segle III : de Septimi Sever a la Tetrarquia = The countryside at the 3rd century. From Septimus Severus to the Tetrarchy. Girona : Institut de Recerca Històrica. Universitat de Girona : Grup de Recerca Arqueològica del Pla de l'Estany, 2008. p. 11-33 : il., plàn., map

Bibliografia.

Hi hagué crisi al camp durant el segle III?. Es van fer sentir els suposats cops de mà dels francs en aquestes terres del nord-est del "conventus tarraconensis"? La historiografia ha anat canviant radicalment de posició aquests darrers anys des de les visions més apocalíptiques a les radicalment oposades. Les dades més actuals, basades en excavacions recents en extensió ens ofereixen un panorama complex i divers: al rerapaís emporità, la crisi de la ciutat arrossegà el territori. En altres llocs semblaria que aquells anys foren de continuïtat sense trancaments ni problemes i , tanmateix, en altres, com als Ametllers de Tossa, la crisi se'ns fa evident i amb una força considerable. Cada més dades per generalitzar però tot fa pensar amb problemes que es feren sentir de manera diferents. En canvi, continuem sense notícies del pas dels germànics.

V Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona / [editors: Aurora Martín i Ortega, Montserrat Mataró i Pladelasala, Josep M. Nolla, Gabriel Alcalde, Quim Esteba, Miquel Bodro]

Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona (5es : 2000 : Olot )


Olot ; Barcelona ; Girona : Generalitat de Catalunya, Servei d'Arqueologia : Museu d'Arqueologia de Catalunya : Universitat de Girona : Diputació de Girona : Ajuntament d'Olot : Consell Comarcal de la Garrotxa : Museu Comarcal de la Garrotxa, 2000
360 p. : il., map., plàn. ; 30 cm
Enquadernat en espiral. Referències bibliogràfiques.
ISBN 8487834132

Conté:
- 257447  Soler i Masferrer. Narcís. Les Excavacions arqueològiques del 1999 a la cova de l'Arbreda (Serinyà, Pla de l'Estany).
- 257448  Fiego Teixidor. Josep. El Seguiment arqueològic de l'edifici de serveis del Parc de les Coves prehistòriques de Serinyà.
- 261836  Agustí i Farjas. Bibiana. L'Església de Sant Fruitós d'Ossinyà (Sant Ferriol, La Garrotxa).
- 261837  Freixa. Montse. El Castell del Mallol (La Vall d'en Bas - La Garrotxa).
- 261838  Busquets. Cesc. Intervenció arqueològica a la via del Capsacosta. Tram de Can Pere Sastre (La Vall de Bianya / La Garrotxa).
- 261839  Alcalde i Gurt. Gabriel. Les Campanyes d'excavació 1998 i 1999 a la Bauma del Serrat del Pont (Tortellà, La Garrotxa).
- 261840   Dades preliminars sobre els treballs efectuats al Jaciment arqueològic de La Prunera (Sant Joan les Fonts, La Garrotxa).

The Late roman villa of Vilauba and its context : a first report on field-work and excavation in Catalunya, north-east Spain, 1978-81 / R.F.J. Jones, S.J. Keay, J.M. Nolla, J. Tarrús ; M. Millet



London : Society of Antiquaries of London, 1982
[37] p., 7 làm. ; 25 cm
Separata de: The antiquaries journal, vol. 62, part 2 (1982), p. [245]-282.

Els Materials de construcció de la bòbila romana d'Ermedàs [Fitxer informàtic] / Andrea Ferrer i Welsch ; [dirigit per: Pere Castanyer i Masoliver, Joaquim Tremoleda i Trilla, Josep M. Nolla]
Ferrer Welsch, Andrea


2009
Dirigida per: Castanyer i Masoliver, Pere; Tremoleda i Trilla, Joaquim; Nolla, Josep M.. Universitat de Girona. Facultat de Lletres, 2009
1 recurs electrònic
Treball final de màster (Màster en Iniciació a la Recerca en Humanitats: Història, Art, Filosofia, Llengua i Literatura).

Estudi i descripció dels materials de construcció d'un centre terrisser concret, la bòbila d'Ermedàs situada a la comarca del Pla de l'Estany. Mitjançant aquests materials pretén acostar-se a les formes socials, històriques, econòmiques i tècniques que es donaven a la bòbila i als seus entorns, i també comprendre el marc natural, geogràfic, polític i històric d'aquesta zona.

En els orígens del temple de Sant Martí Sacosta. Noves reflexions / Josep M. Nolla
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 36-37 (2014-2015) , p. 133-145
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Una Gerra litúrgica amb inscripció trobada a Sant Julià de Ramis / Josep M. Nolla, L. Palatí, M. Sureda
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 25 (2003) , p. 255-269 : il.
Bibliografia.

Durant la campanya d'excavacions de 2000, en un dels àmbits del castellum tardoantic de Sant Julià de Ramis (Gironès) es recuperà una gerreta de bronze d'ús litúrgic, amb decoració incisa i una inscripció amb antropònims visigots. Cal datar-la dins el segle VII. La seva troballa proporciona algunes dades sobre la realitat històrica de l'establiment.

L'Àmfora tarraconense 1. Característiques, procedència, àrees de producció, cronologia / Josep M. Nolla, J. Ma Solias
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núms. 6-7 (1983-1984) , p. 107-144 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La Força vella de Girona (1). Terminologia general i portes urbanes / Josep Maria Nolla
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 64 (2023) , p. 79-96 : il. (Articles i treballs) 
Fonts. Bibliografia.

S'analitza la Força Vella de Girona (fins a les grans reformes de Pere el Cerimoniós) a partir de la documentació escrita conservada. En aquest primer estudi es considera la terminologia general i les referències a les portes urbanes (Sobreportes, de l'Onyar, Rufina, de la Canònica, portella de Sant Cristòfol i porta major del castell de Gironella).