português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
NOLLA I BRUFAU, JOSEP M. []
Referències trobades:
139   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 7
anar a la pàgina                  


1 / 139
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Ciudad romana de Gerunda (resumen de la tesis doctoral) / José María Nolla Brufau
Nolla i Brufau, Josep M.


Bellaterra : Universidad Autónoma de Barcelona, 1978
59 p. ; 23 cm



Matèries: Epoca romana ; Ciutats ; Arqueologia ; Excavacions arqueològiques ; Estructures arqueològiques
Matèries:Ciutat romana de Gerunda
Àmbit:Girona
Cronologia:[1978]
Autors add.:Universitat Autònoma de Barcelona
Localització: Museu d'Història de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 139
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les Cremacions romanes de la plaça del Pallol de Girona / Anna Augé, Josep Maria Nolla, Josep Casas
Augé, Anna


En: Pyrenae. Barcelona. Vol. 50, núm. 1 (2019) , p. 71-92 : il.
Bibliografia. Resums en castellà i anglès. Short text in English.

Les excavacions preventives de la plaça del Pallol, al darrere de l'ajuntament de la ciutat i a 50 m del'antiga Via Augusta van localitzar una petita necròpolis amb cremacions i algun petit monument funerari que a partir dels objectes recuperats caldria datar dins de la primera meitat del segle i del'era. Es pogué explorar, molt ben conservat, un ustrinum associat al conjunt. A la vora del gran camí i d'un vial secundari que conduïa al portal anomenat posteriorment Rufí, aquell sector esdevenia un magnífic espai per a potenciar l'autorepresentació de les famílies que se'n serviren.


Matèries: Epoca romana ; Excavacions arqueològiques ; Arqueologia urbana ; Estructures funeràries ; Objectes arqueològics
Àmbit:Girona
Cronologia:2007 - 2008
Autors add.:Nolla i Brufau, Josep M. ; Casas i Genover, Josep
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Pyrenae/article/view/322742
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 139
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Les Ceràmiques indígenes fines del nord-est de Catalunya : una forma nova de la ceràmica d'engalba blanca / J.M. Nolla
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Quaderns del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles. Banyoles. 1985. Vol. II (1986) , p. 189-195 : il.
Número Homenatge al Dr. Josep Maria Corominas, vol II.



Matèries: Jaciments arqueològics ; Objectes arqueològics ; Restes ceràmiques ; Cultura dels ibers
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1985]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Carles Rahola (Girona); Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 139
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Vil·la romana de Vilauba / Josep M. Nolla, Josep Tarrús, Júlia Chinchilla
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Quaderns del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles. Banyoles. 1980-1984 (1985) , p. 49-98



Matèries: Epoca romana ; Vil·les romanes ; Excavacions arqueològiques ; Jaciments arqueològics
Matèries:Vila Romana de Vilauba de Camós
Àmbit:Camós
Cronologia:[1985]
Autors add.:Tarrús i Galter, Josep ; Chinchilla Sánchez, Júlia
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Carles Rahola (Girona); Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 139
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Visigots a Girona / Josep M. Nolla, Lluís Palahí, Marc Prat
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Gerona. Vol. 59 (2018) , p. 105-130 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

La invisibilitat arqueològica dels visigots entre el darrer terç del segle V i les aca-balles del VI ha estat un fet paradigmàtic especialment a la provincia Tarraconensis. Tanmateix noves excavacions permeten documentar-ne la seva presència física a Girona i al seu entorn immediat. La iden-tificació del palau del comes ciuitatis, el castellum de Sant Julià de Ramis i l'ocu-pació de la vil·la del Pla de l'Horta, ens fan possible observar com s'assentaren en un territori determinat.


Matèries: Epoca visigòtica ; Arqueologia ; Excavacions arqueològiques ; Estructures arqueològiques ; Estructures funeràries
Àmbit:Girona
Cronologia:[450 - 600]
Autors add.:Palahí Grimal, Lluís ; Prat, Marc
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/356233
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Fages de Climent (Figueres); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 139
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Masoveries, lloguers, inquilins. Edificació i lloguer en la construcció de Girona al segle XIII / Eduard Canal, Josep M. Nolla, Jordi Sagrera
Canal i de Diego, Eduard


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Gerona. Vol. 59 (2018) , p. 157-190 : il.
Fonts i bibliografia. Resums en català i anglès.

En la creació dels nous espais urbans medievals de Girona, especialment entre els segles XII i XIV, l'establiment emfitèutic sembla haver jugat un paper predominant, com a tot arreu. Però caldria afegir la importància de les masoveries urbanes impulsades pels grans propietaris que aixecaren moltes cases per posar-les en lloguer, segurament des de la segona meitat del segle XII. En alguns casos aquestes masoveries/lloguers esdevingueren establiments emfitèutics a mitjan segle XIII quan hom detecta un impuls cap a noves construccions en espais ja edificats. L'existència de normativa jurídica aplegada als costums locals a diverses ciutats des del segle XIII fa palesa aquesta realitat, però també la dinàmica i conflictes entre propietaris i llogaters.


Matèries: Edat mitjana ; Propietat urbana ; Habitatge ; Construcció ; Emfiteusi ; Arrendament urbà ; Contractes de masoveria
Àmbit:Girona
Cronologia:[1201 - 1300]
Autors add.:Nolla i Brufau, Josep M. ; Sagrera i Aradilla, Jordi
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/356235
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Fages de Climent (Figueres); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 139
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Peces inèdites d'indumentària d'època visigoda de mas Aliua (Vilobí d'Onyar, la Selva) i de la ciutat de Girona / J. Casas, J.M. Nolla, M. Prat
Casas i Genover, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Gerona. Vol. 58 (2017) , p. 145-158 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès. Títol també en anglés.

En aquest treball es donen a conèixer tres fermalls de cinturó de bronze inèdits que cal datar dins del segle VII i primers decennis del VIII, trobats recentment en excavacions arqueològiques reglades. Una sivella procedeix d'àmbit urbà i funerari mentre les altres dues, d'un espai rural i d'un nivell de colgament d'una sitja. Serveixen per confirmar el costum a bastament estès d'aquestes peces, tant a ciutat com al camp, i el valor relatiu, econòmic o simbòlic que caldria donarlos. Una de les sivelles correspon a un tipus menys documentat i presenta l'interès d'una decoració gravada a burí al seu damunt, que referma el seu notable valor.


Matèries: Alta edat mitjana ; Epoca visigòtica ; Indumentària ; Ornaments ; Objectes arqueològics
Matèries:Mas Aliua de Vilobí d'Onyar
Àmbit:Vilobí d'Onyar ; Girona
Cronologia:[601 - 750]
Autors add.:Nolla i Brufau, Josep M. ; Prat, Marc
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/356165
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Fages de Climent (Figueres); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 139
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
1.500 anys del Concili de Gerunda (A. 517) / N.M Amich, J.M. Nolla
Amich i Raurich, Narcís M.


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Gerona. Vol. 58 (2017) , p. 159-178
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Inclou apèndix documental. Resums en català i anglès.

L'any 2017 es compleixen els 1500 anys de la signatura de les actes del que fins avui és, amb les notícies de què disposem, el primer i únic concili eclesiàstic que es va celebrar a la ciutat de Gerunda en època tardoantiga, l'any 517. Aquesta reunió conciliar, a més, testimonia el paper important i decisiu de la ciutat gironina i de la seva seu episcopal en el marc de la província eclesiàstica de la Tarraconense a inicis del segle VI.


Matèries: Alta edat mitjana ; Epoca visigòtica ; Església ; Organització de l'església ; Concilis ; Commemoració
Àmbit:Girona
Cronologia:517; 2017
Autors add.:Nolla i Brufau, Josep M.
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/356166
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Fages de Climent (Figueres); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 139
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Origens de la ciutat romana d'Empúries / [ressenya de:] J.M. Nolla
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Anales del Instituto de Estudios Gerundenses. Gerona. Vol. 24 (1978) , p. 267-268 (Bibliografía
Ressenya de:
- Ripoll i Perelló, Eduard. Els orígens de la ciutat romana d'Empúries. Barcelona : Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 1978


Matèries: Ressenyes ; Epoca romana ; Nuclis de població ; Romanització ; Discursos ; Acadèmies
Matèries:Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona ; Ciutat antiga d'Empúries
Àmbit:Empúries - Escala, l'
Cronologia:[1978]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/53881
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 139
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Pla de l'Horta : una vil·la suburbana d'època romana / Lluís Palahí, Josep M. Nolla
Palahí Grimal, Lluís


Girona : Universitat de Girona, Institut de Recerca Històrica, Laboratori d'Arqueologia i Prehistòria, DL 2013
71 p. : il. plàn. ; 22 cm
Glossari.
ISBN 9788484584322

Disposar de patrimoni històric és molt importat per a qualsevol societat. Tenir clar d'on venim, conèixer evidències d'allò que fèiem i de com ens relacionàvem entre nosaltres molts anys enrere, facilita saber el perquè de moltes de les maneres de fer i ser actuals. I d'altra banda ens ajuda a comprendre el present i a esbrinar cap a on volem que vagi la nostra comunitat. Sarrià de Ter, per la seva ubicació estratègica dins l'itinerari de la Via Augusta i a tocar d'un dels millors punts per travessar el riu Ter, ha estat des dels seus inicis una terra de pas, un lloc on diferents civilitzacions s'hi han establert al llarg dels segles. No ha d'estranyar, doncs, que cada una d'aquestes cultures hi hagi deixat la seva empremta i hagi contribuït a configurar una comunitat plural i dinàmica. Sarrià de Ter és dipositària d'un gran patrimoni històric. La història li ha atorgat aquest paper de preservar el llegat dels nostres avantpassats més antics i des de les diferents institucions cal posar en valor aquesta vil·la romana del Pla de l'Horta i potenciar-ne al màxim la difusió tot vetllant per la seva conservació. (Editorial).



Matèries: Arqueologia ; Epoca romana ; Excavacions arqueològiques ; Jaciments arqueològics ; Vil·les romanes
Matèries:Vil·la Romana del Pla de l'Horta de Sarrià de Ter
Àmbit:Sarrià de Ter
Cronologia:[0000 - 2013]
Autors add.:Nolla i Brufau, Josep M.
Autors add.:Universitat de Girona. Laboratori d'Arqueologia i Prehistòria
Localització: B. Carles Rahola (Girona); B. Municipal Pere Carner (Calonge)


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 139
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Pla de l'Horta : una vil·la d'època romana a Sarrià de Ter / Ana Costa, Josep M. Nolla, David Vivó Codina, Lluís Palahí Grimal



[Sarrià de Ter] : Museu d'Arqueologia de Catalunya : Ajuntament de Sarrià de Ter, 2019
1 vol
Glossari.

Guia del conjunt monumental del Pla de l'Horta que ens apropa la història del nostre territori emprant com a eina principal les restes arqueològiques, amb un llenguatge entenedor, amb l'addició d'un glossari pels termes tècnics i un gran suport visual, intentant fer visible no solament el que queda del jaciment, sinó també com era a l'època antiga.



Matèries: Arqueologia ; Epoca romana ; Excavacions arqueològiques ; Jaciments arqueològics ; Guies ; Vil·les romanes
Matèries:Vil·la Romana del Pla de l'Horta de Sarrià de Ter
Àmbit:Sarrià de Ter
Cronologia:[0000 - 2019]
Autors add.:Costa Solé, Ana ; Nolla i Brufau, Josep M. ; Vivó i Codina, David ; Palahí Grimal, Lluís
Autors add.:Ajuntament de Sarrià de Ter ; Museu d'Arqueologia de Catalunya. Girona
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 139
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Vil·la de Sant Menna de Vilablareix / Josep Maria Nolla, Lluís Palahí, Josefina Simon
Nolla i Brufau, Josep M.


En: 186015 Museus, jaciments, festes i fires : la posada en escena del món romà al NE de Catalunya. Girona : Universitat de Girona, Institut de Recerca Històrica : Documenta Universitaria, 2016

Bibliografia.

La vil·la romana de Sant Menna era coneguda fins fa pocs anys pel monument funerari de la Torratxa. Les excavacions arqueològiques realitzades varen posar al descobert part dels banys de la vil·la, estructures que es varen protegir amb una coberta. Aquests elements, tot i que escassos, permeten presentar al públic l'existència d'una vil·la a la zona de Vilablareix i exposar dos aspectes concrets de la societat romana, com la seva concepció del bany com a fet social, i els seus costums funeraris.


Matèries: Epoca romana ; Vil·les romanes ; Arqueologia
Matèries:Vil·la romana de Vilablareix
Àmbit:Vilablareix
Cronologia:[0000 - 2016]
Autors add.:Palahí Grimal, Lluís ; Simon, Josefina
Accés: https://edu-library.com/producte/museus-jaciments-festes-i-fires/ [Accés restringit als usuaris de la UB, UAB, UPC, UPF, UdG, UdL, URV, UOC, BC, UVic-UCC, UJI, URL, UIC, UdA]
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Ramon Llull; Universitat Rovira i Virgili; B. Carles Rahola (Girona)


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 139
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Territori nord-oriental de Catalunya durant el domini romà / Josep Maria Nolla
Nolla i Brufau, Josep M.


En: 186015 Museus, jaciments, festes i fires : la posada en escena del món romà al NE de Catalunya. Girona : Universitat de Girona, Institut de Recerca Històrica : Documenta Universitaria, 2016

Bibliografia.

El fet que defineix millor la profunditat de la romanització d'aquestes terres és la llarguíssima continuïtat de les relacions amb Roma, que es perllongaren des de l'inici mateix d'aquest procés (Empúries, 218 aC) fins al moment de la desaparició de la part occidental de l'imperi (476). Després de la pacificació definitiva (195 aC), aquestes contrades van actuar com a rereguarda de l'expansió romana devers la vall de l'Ebre, amb un canvi de les elits indígenes, cada vegada més disposades a romanitzar-se. L'inici del gran canvi tingué lloc a partir del primer terç del segle i aC, amb la compartimentació en diverses ciuitates, fet que significà l'aparició de les primeres vil·les i la introducció d'un nou tipus d'explotació agrària, que marcà profundament el país. L'època d'August i, en general, l'alt imperi significaren la provincialització d'aquestes contrades. Com a arreu de les províncies occidentals, el baix imperi posa de manifest els enormes canvis socials, econòmics i culturals i l'expansió i consolidació del cristianisme.


Matèries: Epoca romana ; Arqueologia ; Romanització
Àmbit:Catalunya ; Girona, província
Cronologia:[0000 - 2016]
Accés: https://edu-library.com/producte/museus-jaciments-festes-i-fires/ [Accés restringit als usuaris de la UB, UAB, UPC, UPF, UdG, UdL, URV, UOC, BC, UVic-UCC, UJI, URL, UIC, UdA]
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Ramon Llull; Universitat Rovira i Virgili; B. Carles Rahola (Girona)


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 139
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
L'Areny de Girona (segle XI-XV) la formació del cor econòmic de la ciutat medieval / Eduard Canal, Josep M. Nolla i Jordi Sagrera
Canal i de Diego, Eduard


Girona : Ajuntament de Girona, 2018
229 p. : il. ; 30 cm (Història urbana de Girona, 12) 
ISBN 9788484962601

Els historiadors Eduard Canal, Josep M. Nolla i Jordi Sagrera ens posen a les mans el volum dotzè de la formació històrica de Girona, ara amb l'enunciat L'Areny: segles XI-XV. Es tracta -com els anteriors- d'un estudi molt documentat, amb multitud de referències, cites bibliogràfiques i amb els dibuixos preciosistes de Jordi Sagrera que plasmen l'evolució d'aquesta àrea des que era poc més que un llit de riu fins a la consolidació d'un barri edificat a les dues bandes, on es trobaria la plaça de les Cols, amb la peixateria, la carnisseria i el mercat. Tot amb l'estudi minuciós d'escriptures públiques i altres documents de l'època. Hom queda impressionat per l'intens treball de recerca que suposa cada volum, amb referències concretes gairebé de cada casa i de cada espai, i amanit per la traça del dibuixant que ens permet fer-nos idea cabal del que s'hi escriu. Les autoritats ben aviat escollirien aquesta nova ocupació urbana per instal·lar el seu poder: la cúria i altres dependències del poder reial, al segle XV la Casa de la Ciutat -actual Ajuntament- a la plaça de les Albergínies, avui plaça del Vi. Des dels seus inicis, documentats des de l'any 992, ha estat sempre el nucli principal de la ciutat, però també el que ha sofert les pitjors embranzides dels aiguats, les pestes i les guerres. (El Punt Avui).



Matèries: Edat mitjana ; Urbanisme ; Barris ; Estructura urbana ; Economia ; Administració local ; Mapes i plànols
Àmbit:Girona
Cronologia:[1000 - 1500]
Autors add.:Nolla i Brufau, Josep M. ; Sagrera i Aradilla, Jordi
Autors add.:Ajuntament de Girona
Localització: B. Carles Rahola (Girona)


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 139
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Sitjar del Camp de l'Abadia (Aiguaviva, Gironès). Dades noves sobre la romanització al Pla de Girona / Joan Llinàs, Josep Maria Nolla, Jordi Vivo, Marta Zabala



En: Revista d'Arqueologia de Ponent. Lleida, núm. 22 (2012) , p. 153-170 (Documents
Bibliografia. Resums en català i anglès.

El sitjar del Camp de l'Abadia (Aiguaviva) és una valuosa baula en l'evolució del suburbium de Gerunda, en aquest cas, retrocedint fins abans del 218 aC, amb unes freqüentacions fermes, difícils de definir. Les nombroses fosses excavades assenyalen una ocupació intensa del lloc d'ençà els primers anys del segle i aC fins al darrer terç o darrer quart del segle i de la nostra era. Cal suposar l'existència d'un establiment agrari de tradició indígena que malgrat superar la crisi d'inicis de l'alt imperi acabà desapareixent. Els indicis, nombrosíssims, aplegats confirmen una forta vocació cerealística.


Matèries: Jaciments arqueològics ; Estructures arqueològiques ; Instal·lacions agràries ; Sitges ; Cultura dels ibers ; Epoca romana ; Romanització
Matèries:Jaciment del Camp de l'Abadia d'Aiguaviva
Àmbit:Aiguaviva
Cronologia:[300 aC - 1 aC]; 2008
Autors add.:Llinàs i Pol, Joan ; Nolla i Brufau, Josep M. ; Vivo i Llorca, Jordi ; Zabala, Marta
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RAP/article/view/276689
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 139
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Muntanyeta (Viladamat). Un establiment tardorepublicà en el territori d'Empúries / Josep Casas, Josep M. Nolla, Victòria Soler
Casas i Genover, Josep


En: Revista d'Arqueologia de Ponent. Lleida, núm. 20 (2010) , p. 145-175 : il. (Documents
Bibliografia. Resums en català i anglès.


Matèries: Jaciments arqueològics ; Excavacions arqueològiques ; Instal·lacions agràries ; Romanització ; Objectes arqueològics ; Numismàtica ; Restes ceràmiques
Matèries:Jaciment de la Muntanyeta de Viladamat
Àmbit:Viladamat
Cronologia:[200 aC - 1 aC]; 2007
Autors add.:Nolla i Brufau, Josep M. ; Soler, Victòria
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RAP/article/view/251912
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 139
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Material ceràmic dels nivells fundacionals de Gerunda. Els estrats inferiors de casa Pastors / Josep M. Nolla
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Revista d'Arqueologia de Ponent. Lleida, núm. 9 (1999) , p. 181-214 : il. (Documents
Bibliografia. Resums en català i anglès.


Matèries: Excavacions arqueològiques ; Arqueologia urbana ; Epoca romana ; Romanització ; Objectes arqueològics ; Restes ceràmiques ; Comerç ; Estratigrafia
Matèries:Ciutat romana de Gerunda
Àmbit:Girona
Cronologia:1970 - 1973
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RAP/article/view/251138
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 139
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Aigua sagrada i aigua monumental al nord-est de la Península Ibèrica en l'època romana [Fitxer informàtic] / Ana Costa Solé ; [dirigida per : Josep M. Nolla i Brufau]
Costa Solé, Ana


Girona : Universitat de Girona, 2017
Dirigida per: Nolla i Brufau, Josep M.. Universitat de Girona. Departament d'Història i Història de l'Art, 2017
1 recurs electrònic (534 p.)

A finals de l'època republicana els canvis sobre el territori del nostre estudi es començaren a fer patents. En aquest període s'estableixen una sèrie d'edificis de culte, de clar caràcter itàlic, que evidenciaren el control territorial, religiós, social i econòmic que va comportar la romanització. Aquest treball analitza en profunditat diversos exemples d'aquest tipus d'establiments al llarg de les actuals províncies de Girona, Barcelona i Tarragona, evidenciant els processos de sincretisme propis del contacte entre dues realitats religioses ben diferenciades, passant a l'etapa de la interpretatio dels mateixos per part del contingent romà i la posterior immersió total de la religió romana al nostre territori. El fil conductor d'aquest estudi és l'aigua i com aquest element articulà tot un seguit d'espais que s'han diferenciat en tres apartats: els espais de culte, els espais de caire termomineral i per últim, tractem l'aigua des del punt de vista de la monumentalitat.


Matèries: Tesis doctorals ; Epoca romana ; Arqueologia ; Pràctica religiosa ; Creences religioses ; Temples ; Fonts ; Monuments ; Recursos hídrics ; Termes romanes ; Romanització
Àmbit:Catalunya
Autors add.:Nolla i Brufau, Josep M. (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/457665
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 139
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Una Àmfora del poblat ibèric dels Guíxols localitzada al Museu d'Arqueologia de Catalunya-Empúries / per Francesc Aicart Hereu, Josep M. Nolla Brufau
Aicart i Hereu, Francesc


En: Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols. Volum 36 (2017) , p. 23-37 : il. (Estudis
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.



Matèries: Cultura dels ibers ; Nuclis de població ; Jaciments arqueològics ; Objectes arqueològics ; Amfores ; Objectes de museus
Matèries:Museu d'Arqueologia de Catalunya. Empúries
Àmbit:Sant Feliu de Guíxols
Cronologia:[1931 - 1973]
Autors add.:Nolla i Brufau, Josep M.
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 139
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Geografia física i administrativa a les terres de la badia de Pals a l'alta edat mitjana. L'enigma del curs del Ter (segles IX - XI) / Eduard Canal, Josep Maria Nolla, Jordi Sagrera
Canal i de Diego, Eduard


En: Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols. Volum 35 (2016) , p. 69-81 : map. (Estudis
Bibliografia. Resums en català i anglès.



Matèries: Medi geogràfic ; Divisió político-administrativa ; Rius ; Alta edat mitjana ; Fonts documentals
Àmbit:Pals ; Ter, riu
Cronologia:[800 - 1100]
Autors add.:Nolla i Brufau, Josep M. ; Sagrera i Aradilla, Jordi
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 7
anar a la pàgina                  

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3