português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
MEMORIES DE LA SECCIO HISTORICO-ARQUEOLOGICA []
Referències trobades:
39   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 2
anar a la pàgina        


1 / 39
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Comtat de Barcelona / a cura de Ignasi J. Baiges i Jardí, Pere Puig i Ustrell



Ed. facsím.
Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, 2019
3 vols. ; 28 cm (Catalunya carolíngia, 7)  /  (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, 107) 
Facsím., Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, 1986. Bibliografia. Índex. Conté: Primera part. Prefaci. Introducció. Diplomatari (doc. 1-572) -- Segona part. Diplomatari (doc. 573-1223) -- Tercera part. Diplomatari (doc. 1224-1545). Mapes. Índex.
ISBN 9788499654027

El llibre forma part del projecte de recerca Catalunya Carolíngia, que té com a objectiu publicar tot el corpus documental referent a Catalunya fins a l'any 1000. El volum VII recull els documents del comtat de Barcelona, a més d'un estudi introductori i un índex toponímic i onomàstic. Els textos, que mai s'havien publicat junts, procedeixen principalment dels fons de la catedral de Barcelona, del monestir de Sant Cugat i de l'antic arxiu comtal. El llibre posa a disposició dels historiadors documents sobretot de l'àmbit del dret privat (com testaments, vendes, donacions o permutes), que permeten estudiar l'evolució de la societat i l'economia de l'època. L'obra completa comprendrà l'edició de més de sis mil documents que tenen un interès excepcional per a la història dels segles IX i X no tan sols de Catalunya, sinó també de l'Europa occidental dels temps carolingis.



Matèries: Epoca carolíngia ; Comtats ; Fonts documentals ; Diplomataris
Àmbit:Barcelona, comtat
Cronologia:[711 - 1162]
Autors add.:Baiges i Jardí, Ignasi (Ed.) ; Puig i Ustrell, Pere (Ed.)
Autors add.:Institut d'Estudis Catalans
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 39
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Domini carolingi a Catalunya / per Ramon d'Adabal i de Vinyals ; edició a cura de Jaume Sobrequés i Callicó
Abadal i de Vinyals, Ramon d'


Ed. facsím.
Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, 2009
XII, 309 p. ; 28 cm (Catalunya carolíngia, 1)  /  (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, 35) 
Facsím., Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, 1986. Bibliografia.
ISBN 9788472830837
ISBN 9788472839373 (col·lecció)



Matèries: Epoca carolíngia ; Comtats ; Fonts documentals
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[711 - 878]
Autors add.:Sobrequés i Callicó, Jaume (Ed.)
Autors add.:Institut d'Estudis Catalans
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 39
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Els Banys "Àrabs" de Girona : estudi sobre els banys públics i privats a les ciutats medievals / Xavier Barral i Altet
Barral i Altet, Xavier


Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, Secció Històrico-Arqueològica, 2018
378 p. : il. ; 24 cm (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, 105) 
Bibliografia. Índexs.
ISBN 9788499654041



Matèries: Edat mitjana ; Banys públics ; Epoca musulmana ; Salut pública
Àmbit:Girona
Cronologia:[700 - 1500]
Autors add.:Institut d'Estudis Catalans. Secció Històrico-Arqueològica
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Carles Rahola (Girona)


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 39
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Universitat de Barcelona i el Parlament de Catalunya durant la Guerra Civil de 1936 / Albert Balcells
Balcells i Gonzàlez, Albert


Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, Secció Històrico-Arqueològica, 2013
117 p. ; 24 cm (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, 93) 
Referències bibliografique.
ISBN 9788499651668



Matèries: Parlament de Catalunya ; Universitats ; Guerra civil espanyola
Matèries:Universitat de Barcelona
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1936 - 1939
Autors add.:Institut d'Estudis Catalans. Secció Històrico-Arqueològica
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Nacional de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 39
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Llibre de comptes de Nicolau de Mediona / Maria Teresa Ferrer i Mallol ; amb la col·laboració i la revisió de Carles Vela Aulesa



Barcelona : Institut d'Estudis Catalans. Secció Històrico-Arqueològica, 2018
478 p. ; 24 cm (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, 107) 
Bibliografia. Índexs.
ISBN 9788499654379

Nicolau de Mediona va exercir de notari a Barcelona entre el 1432 i el 1461. De la seva activitat professional, en resten actualment vint-i-quatre manuals i llibres a l'Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, a més d'un fragment de llibre de procures conservat a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Entre aquests protocols s'ha conservat un llibre de comptes particular d'aquest notari: és aquest llibre que ara es publica. S'ha conservat per una rara casualitat, segurament perquè el notari aprofità per escriure'l pel gran nombre de pàgines en blanc que havien quedat sense utilitzar en el llibre d'una marmessoria, la de Bernat Joan de Montpalau, donzell. Els comptes de Nicolau de Mediona, i especialment les notícies complementàries que els acompanyen, ens proporcionen un punt de vista divers del qual ens forneixen els contractes notarials. Les notícies complementàries il·luminen molts aspectes que ens passarien desapercebuts en el protocol. Per exemple, en la venda de censals i violaris entre particulars s'adverteix millor l'obligatorietat del lliurament de penyores o d'escriptures d'algun bé immoble que garantís el pagament de la pensió. Hi veiem com les penyores són venudes si el pagament de pensions s'endarrereix o com es tornen quan el censal es redimeix, de manera que el seu caràcter de préstec queda més patent. Com a llibre de comptes particular, que no fou escrit per a ésser conservat, el volum de Nicolau de Mediona és absolutament sincer, i aquí resideix el seu interès. (IEC).



Matèries: Notaris ; Manuscrits ; Arxius notarials ; Protocols notarials ; Llibres de comptes ; Finances ; Comptabilitat
Matèries: Mediona, Nicolau de
Matèries:Arxiu Històric de Protocols de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[1432 - 1461]
Autors add.:Ferrer i Mallol, Maria Teresa (Ed.) ; Vela i Aulesa, Carles (Ed.)
Autors add.:Institut d'Estudis Catalans. Secció Històrico-Arqueològica
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 39
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Ferran II i la Corona d'Aragó / edició a cura d'Ernest Belenguer i Cebrià

Ferran II i la Corona d'Aragó (2016 : Barcelona )


Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, 2018
478 p. ; 24 cm (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, 108) 
Referències bibliogràfiques. Notes. Recull de les ponències presentades al congrés, celebrat a l'Institut d'Estudis Catalans el 2016. Textos en català i castellà.
ISBN 9788499654324

Aquesta publicació, a cura d'Ernest Berenguer i Cebrià, correspon al número CVIII de la col·lecció "Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica" i recull les ponències presentades al congrés celebrat a l'Institut d'Estudis Catalans el 2016, coincidint amb el cinquè centenari de la mort de Ferran II. Entre molts d'altres, hi trobem les ponències d'Antoni Furió, Gabriel Jover-Avellà, Miquel J. Deyà Bauzà, Jaume Dantí i Riu o David Igual Luis, que presenten estudis i investigacions sobre el rei i la Corona d'Aragó, a partir de sis àrees de treball: l'economia, la composició de la societat, la religió, les institucions polítiques, la cultura i la política exterior. També s'analitza la figura de Ferran II aportant diverses visions historiogràfiques. (IEC).



Matèries: Actes de congressos ; Ferran II el Catòlic ; Corona d'Aragó ; Economia ; Societat ; Pràctica religiosa ; Institucions polítiques ; Cultura ; Política exterior ; Biografia ; Monarques ; Edat moderna ; Historiografia
Àmbit:Aragó, corona d'
Cronologia:[1452 - 1516]
Autors add.:Belenguer i Cebrià, Ernest (Ed.)
Autors add.:Institut d'Estudis Catalans. Secció Històrico-Arqueològica
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 39
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Indumentària civil catalana : segles XIII-XV / Isidra Maranges i Prat
Maranges i Prat, Isidra


Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, DL 1992
144 p., 10 làm. : il. ; 25 cm (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, 41) 
Premi Antoni Rubió i Lluch, 1981. Reimpressions: 2016. Bibliografia. Índex.
ISBN 8472831892



Matèries: Indumentària ; Edat mitjana
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1200 - 1500
Autors add.:Institut d'Estudis Catalans
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Arxiu Nacional de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; Museu d'Història de Barcelona; Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 39
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Tractats i negociacions diplomàtiques de Catalunya i de la Corona Catalanoaragonesa a l'edat mitjana / direcció: M. Teresa Ferrer i Mallol, Manuel Riu i Riu



Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, 2009-
Volums (503 pàgines) : map. ; 27 cm (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, 83, 106) 
Bibliografia. Índex. Conté: Volum 1.1. Tractats i negociacions diplomàtiques amb Occitània, França i els estats italians, 1067-1213 / estudis de Pere Benito i Monclús i M. Teresa Ferrer i Mallol ; corpus documental a cura de Pere Benito i Monclús, Pilar Sendra i Beltran i Carles Vela i Aulesa ; amb la col·laboració de Rafael Ginebra i Molins, Roberto Pili i Esther Redondo García -- Volum 1.2. Tractats i negociacions diplomàtiques amb els regnes peninsulars i l'Àndalus (segle XI-1213) / estudis de M. Teresa Ferrer i Mallol, Nikolas Jaspert, Manuel Riu i Riu i Carles Vela Aulesa ; corpus documental a cura de Carles Vela Aulesa ; amb la col·laboració de Pere Benito i Monclús, Rafael Ginebra i Molins, Teresa Huguet-Termes, Roberto Pili i Pilar Sendra i Beltran. Textos en català i llatí.
ISBN 9788492583775 (conjunt)
ISBN 9788492583782 (volum 1)
ISBN 9788499654188 (volum 2)

L'any 2009 es va publicar el volum I.1 de Tractats i negociacions diplomàtiques de Catalunya i de la Corona catalanoaragonesa a l'edat mitjana, dins del projecte de recerca de llarga durada de l'Institut d'Estudis Catalans, dirigit per M. Teresa Ferrer i Mallol, titulat Corpus documental de les relacions internacionals de Catalunya i de la Corona d'Aragó. Aquell primer volum estava dedicat als tractats i negociacions diplomàtiques amb Occitània, França i els estats italians des de 1067 fins a la mort del rei Pere el Catòlic en 1213. Ara aquest volum I.2 estudia la unió dinàstica del Principat de Catalunya amb el regne d'Aragó i analitza tant la política ibèrica del comtat de Barcelona i després de la Corona d'Aragó com les relacions amb l'Àndalus des del segle XI fins a 1213.



Matèries: Corona d'Aragó ; Política exterior ; Diplomàcia ; Fonts documentals ; Comtes ; Monarques
Àmbit:Aragó, corona d' ; Catalunya ; Occitània ; França ; Itàlia ; Al-Andalus
Cronologia:1067 - 1213
Autors add.:Ferrer i Mallol, Maria Teresa (Ed.) ; Riu i Riu, Manuel (Ed.)
Autors add.:Institut d'Estudis Catalans
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; Fundació Bosch i Cardellach


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 39
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Els Banys "Àrabs" de Girona : un estudi sobre els banys públics i privats a les ciutats medievals / Xavier Barral i Altet
Barral i Altet, Xavier


Barcelona : Institut d'Estudis Catalans. Secció Històrico-Arqueològica, 2018
378 p. ; 24 cm (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, 105) 
ISBN 9788499654041

Abans del segle XIX, els Banys públics de la Girona medieval eren desconeguts, potser perquè l'edifici formava part d'un convent de monges caputxines i no era distingible des del carrer. Els viatgers romàntics els van descobrir i en van atribuir erròniament l'origen a la cultura musulmana. En el context europeu medieval i modern, l'edifici dels Banys dits "Àrabs" de Girona és un monument únic. Cap altra ciutat europea no conserva un edifici de bany de l'edat mitjana en l'estat d'autenticitat del de Girona, malgrat la restauració que ha patit. A l'època medieval, aquests edificis públics, utilitaris, higiènics, medicinals, d'esplai i també de llibertinatge eren freqüents a totes les ciutats. Només s'ha conservat el de Girona i s'ha convertit en un testimoni excepcional del passat quotidià de la ciutat medieval. La construcció actual és fruit de la reconstrucció d'un edifici que ja existia a la darreria del segle XII i que es va refer enriquint-lo d'escultura al final del segle XIII. Aquest edifici singular no era excepcional a l'època, ja que el bany era un hàbit corrent al món romànic, tant per a les persones de religió musulmana com per als cristians i els jueus. Es banyaven els reis, els senyors, els frares, les monges i també el poble, de manera que hom podia trobar banys a les ciutats, als palaus, als monestirs i, fins i tot, en algunes cases particulars. Aquest llibre és la primera monografia raonada que es dedica als Banys dits "Àrabs" de Girona -la història medieval, la restauració moderna, l'arquitectura i l'escultura d'aquest edifici- i els situa en el marc general dels banys públics i privats de les ciutats medievals. (IEC).



Matèries: Banys públics ; Edat mitjana ; Restauració i conservació ; Arquitectura ; Escultura
Àmbit:Girona
Cronologia:[1100 - 2018]
Autors add.:Institut d'Estudis Catalans. Secció Històrico-Arqueològica


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 39
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Història moral de Cathalunya : llibre segon de la Història cathalana / Pere Gil i Estalella ; a cura de Rodolfo Galdeano Carretero
Gil i Estalella, Pere


Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, Secció Històrico-Arqueològica, 2017
560 p. ; 24 cm (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, 102) 
Bibliografia, Índex.
ISBN 9788499651743

El jesuïta reusenc Pere Gil i Estalella (1550-1622) fou una personalitat rellevant del seu temps: lul·lista, assessor de bisbes i institucions, confessor de virreis, defensor de les bruixes, qualificador del Sant Ofici, procurador dels processos de canonització de sant Ignasi a Barcelona, Manresa i Montserrat, tres vegades rector del col·legi de Betlem de Barcelona, rector del col·legi de Monti-sion a Palma i provincial d'Aragó de la Companyia de Jesús. Entre les seves obres destaquen la publicació d'un art de ben morir i la traducció al català del Contem[p]tus mundi. Aquest llibre ofereix l'edició del manuscrit 112 de la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona (BPEB), que conté la Història moral de Cathalunya de Pere Gil, el primer projecte reeixit d'història de Catalunya a l'època moderna, llibre segon d'un projecte més ampli, la Història cathalana, que inclou també una geografia del Principat, llibre primer, inèdit fins al 1949, quan Josep Iglésies l'edità; una Història ecclesiàstica de Cathalunya, llibre tercer, avui perdut, i unes Vidas dels sants de Cathalunya, llibre quart. L'edició va acompanyada d'un estudi introductori que inclou la biografia de l'autor i d'una segona part que s'ocupa de la contextualització de l'obra dins la historiografia catalana de l'època moderna en què es palesa l'ambició i l'originalitat de la Història moral de Cathalunya.



Matèries: Clergues ; Biografia ; Historiadors ; Historiografia ; Manuscrits ; Edat moderna ; Societat
Matèries: Gil i Estalella, Pere (1551-1622)
Matèries:Jesuïtes
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1550 - 1622
Autors add.:Galdeano Carretero, Rodolfo (Ed.)
Autors add.:Institut d'Estudis Catalans. Secció Històrico-Arqueològica
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 39
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Els Cereals i el pa en els països de llengua catalana a la baixa edat mitjana / Antoni Riera i Melis
Riera i Melis, Antoni


Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, Secció Històrico-Arqueològica, 2017
464 p. ; 24 cm (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, 103) 
Bibliografia.
ISBN 9788499653891

Els cereals i el pa, des de la darreria del segle XI, van assumir un important paper econòmic i simbòlic a escala occidental, a conseqüència del triomf de les estructures feudals. El gra, especialment el blat, va esdevenir la clau de volta de l'economia rural i el pa es va convertir en el centre de la dieta dels estaments populars i símbol de la civilització cristiana, en l'antítesi de la Barbaria. Els cereals, que inicialment s'havien consumit bullits, en forma de farinetes, es destinaren aleshores gairebé exclusivament a la panificació. El pa, lloat pels metges i santificat pels eclesiàstics, no era, tanmateix, un aliment natural, sinó un producte cultural complex, el resultat d'un procés tecnològic estructurat en una sèrie de fases, cada una de les quals exigia un saber, uns espais i uns estris específics. La farina, obtinguda de l'esmicolament del gra pel molí, havia de ser pastada en un gibrell o un fenyedor; les peces resultants, un cop toves, havien de ser cuites en un forn. El molí i el forn no van estar mai a l'abast de les famílies pageses. Van ser construïts, inicialment, per comunitats de camperols i, des de mitjan segle XII, pels senyors i pel sobirà, que se'n reservaren el monopoli i obligaren les famílies de la contrada a utilitzar-los, i els exigiren, a canvi, un dret de molta i de cocció. El pa va incrementar, doncs, els ingressos dels poderosos i en va refermar el control sobre la resta de la societat; va ser, al camp, un factor de "feudalització". Des de la darreria del segle XIII, l'elaboració del pa es va professionalitzar a les ciutats, on un nombre creixent de famílies adquiriria diàriament pans elaborats per flequeres i forners. Els consistoris, conscients del paper econòmic, social i simbòlic que desenvolupava el pa en una població urbana en què preponderaven els assalariats, van contribuir a estabilitzar-ne el preu, amb la incentivació de l'afluència de gra cap al mercat local, l'increment sistemàtic de l'oferta i la creació d'estocs reguladors; els edils exerciren també un control molt eficient sobre el pes i la qualitat dels pans urbans.Durant les reiterades crisis frumentàries, els consells municipals maldaren per conjurar les revoltes d'afamegats, amb la imposició d'una distribució mínimament equilibrada de les reserves de gra entre els diversos estaments socials, la injecció de contingents de cereals adquirits en emporis llunyans i l'obertura de les portes de les ciutats als pans rurals. Aquesta política de proveïment de cereals i de control de la qualitat del pa va consolidar el prestigi dels consistoris, va reduir la contestació social i va contribuir a justificar "amb fets constatables" la desequilibrada distribució del poder polític i de la càrrega fiscal vigent, durant la baixa edat mitjana, a les ciutats .



Matèries: Baixa edat mitjana ; Feudalisme ; Revoltes populars ; Crisi de subsistència ; Cereals ; Pagesia ; Alimentació humana ; Abastament d'aliments
Àmbit:Països Catalans
Cronologia:[1200 - 1300]
Autors add.:Institut d'Estudis Catalans. Secció Històrico-Arqueològica
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 39
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Cartes de Ferran Soldevila (1912-1970) / edició a cura d'Enric Pujol i Josep Clarà
Soldevila i Zubiburu, Ferran


Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, Secció Històrico-Arqueològica, 2017
688 p. ; 24 cm (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, 104) 
Bibliografia. Índex.
ISBN 9788499653952

Aquesta obra, a cura d'Enric Pujol i Josep Clara i editada per la Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans, recull les cartes que l'historiador i escriptor Ferran Soldevila (1894-1971) va enviar a diferents corresponsals. El període que abasten és molt llarg i n'hi ha de totes les etapes de la seva vida: des de les escrites ja en la seva primera joventut fins a les redactades en els darrers anys d'existència. Estan publicades en ordre cronològic, fet que permet al lector seguir el fil vital de Soldevila com si llegís una mena de biografia, amb l'avantatge que s'hi recullen els moments més importants de la seva trajectòria personal i professional, juntament amb detalls i aspectes molt difícils de veure en les reconstruccions biogràfiques corrents. Les notes a peu de pàgina serveixen per a aclarir algun aspecte del contingut de les cartes, per a situar el lector en el context en què foren redactades i per a fer saber el vincle existent amb el seu corresponsal. Aquest recull epistolar permet seguir de manera detallada l'evolució de l'escriptura de Ferran Soldevila i veure com progressivament defineix un model de llengua propi i un estil literari personal. Tal com destaquen els curadors de l'obra en el pròleg, "Ferran Soldevila fou un dels escriptors més rellevants del seu temps. Aquí hem considerat la correspondència com una part no pas menor del conjunt de la seva producció escrita. Cal recordar que, a part de l'obra historiogràfica, conreà també la poesia, el teatre, el periodisme i la narrativa de ficció". Soldevila va conservar poques còpies de les cartes que havia tramès i per això "va ser necessari fer una recerca d'anys per obtenir les que aquí reproduïm. Va caldre anar a mirar, un per un, els arxius de familiars, amics i col·legues per si hi trobàvem cartes seves".



Matèries: Escriptors ; Historiadors ; Periodistes ; Epistolari ; Biografia
Matèries: Soldevila i Zubiburu, Ferran (1894-1971)
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1912 - 1970
Autors add.:Pujol i Casademont, Enric (Ed.) ; Clara i Resplandis, Josep (Ed.)
Autors add.:Institut d'Estudis Catalans. Secció Històrico-Arqueològica
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 39
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Descripció dels arxius municipals catalans fins a la fi del segle XIX : l'arxiu de la ciutat de Solsona / Ramon Planes i Albets



Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, 1993
438 p. ; 24 cm (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, 44) 
Bibliografia.
ISBN 8472832406



Matèries: Arxius municipals ; Arxius històrics ; Catàlegs ; Inventaris ; Fonts documentals
Matèries:Arxiu de la Ciutat de Solsona
Àmbit:Solsona
Cronologia:[1850 - 1900]
Autors add.:Planes i Albets, Ramon
Autors add.:Institut d'Estudis Catalans
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Arxiu Nacional de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Arxiu Històric de Sabadell; B. Centre de Lectura de Reus; Fundació Bosch i Cardellach


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 39
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Representació del Sant Crist al taller d'Erill / Rafael Bastardes i Parera
Bastardes i Parera, Rafael


Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, 1977
52 p. : il. ; 26 cm (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, 30) 
Premi Josep Puig i Cadafalch 1976. Bibliografia.
ISBN 8472830144



Matèries: Romànic ; Escultura ; Iconografia ; Art religiós
Àmbit:Erill la Vall - Vall de Boí, la
Cronologia:[0000 - 1976]
Autors add.:Institut d'Estudis Catalans
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Arxiu Nacional de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú); B. Centre de Lectura de Reus; Biblioteca Joaquim Montoy (Alcarràs); B. Carles Rahola (Girona); Biblioteca Municipal (El Pont de Suert); B. Comarcal Sant Agustí (La Seu d'Urgell); B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 39
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Reintegració de la Vall d'Aran a Catalunya



Barcelona : Institut d'Estudis Catalans. Secció Històrico-Arqueològica, 2015
1 vol (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, 100) 
Recull de les intervencions de la jornada commemorativa organitzada per l'Institut d'Estudis Catalans el dia 4 de juny de 2013. Bibliografia.
ISBN 9788499652603



Matèries: Actes de congressos ; Edat mitjana ; Aranès ; Dret
Àmbit:Val d'Aran ; Catalunya ; França
Cronologia:1283 - 1313
Autors add.:Institut d'Estudis Catalans : IEC. Secció Històrico-Arqueològica
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 39
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Els Llibres de l'ànima de la Diputació del General de Catalunya (1493-1714) / [direcció: Eva Serra i Puig ; textos: Jordi Buyreu, [et al.]]



Barcelona : Institut d'Estudis Catalans. Secció Històrico-Arqueològica, 2015
1 vol (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, 99) 
ISBN 9788499652559



Matèries: Diputació del General de Catalunya ; Fonts documentals ; Càrrecs públics ; Insaculació ; Elits locals
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1493 - 1714
Autors add.:Serra i Puig, Eva (Dir.) ; Buyreu Juan, Jordi
Autors add.:Institut d'Estudis Catalans : IEC. Secció Històrico-Arqueològica
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 39
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Martí l'Humà : el darrer rei de la dinastia de Barcelona (1396-1410) : l'Interregne i el Compromís de Casp / [edició de: M. Teresa Ferrer i Mallol]



Barcelona : Institut d'Estudis Catalans. Secció Històrico-Arqueològica, 2015
962 p. : il., taules, map. ; 27 cm (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, 98) 
Referències bibliogràfiques. Recull de les actes del congrés internacional, celebrat a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans del 31 de maig al 4 de juny de 2010, per tal de commemorar els 600 anys de la mort del rei Martí l'Humà. Textos en català, castellà, francès i italià.
ISBN 9788499652511

"Martí l'Humà no fou un rei transcendental per a la nostra història com Jaume I, però aconseguí tornar a lligar Sicília a la Corona catalanoaragonesa a través del matrimoni del seu fill Martí amb la reina Maria de Sicília, que reinstaurà a l'illa després d'una absència de prop de deu anys. Endegà també l'expedició de Sardenya, que, malgrat la seva mort i la del seu fill Martí el Jove, permeté, deu anys després, el domini total de l'illa!". Així s'inicia el primer capítol del llibre, signat per M. Teresa Ferrer i Mallol, dedicat al darrer rei de la dinastia barcelonina, amb el qual es va obrir el congrés celebrat l'any 2010, a l'Institut d'Estudis Catalans, per a commemorar els sis-cents anys de la mort del rei Martí l'Humà. Aquest llibre recull les actes d'aquell congrés internacional, organitzat per la Secció Històrico-Arqueològica de l'IEC, que durant cinc dies va aplegar diversos experts que van analitzar la vida i els temps en què va viure el qui va ser rei d'Aragó, de València, de Mallorca i de Sardenya; comte de Barcelona, de Rosselló i Cerdanya, de Sicília i d'Empúries, i duc de Montblanc. L'obra s'estructura en diferents blocs temàtics: el govern dels regnes; el patrimoni reial, la fiscalitat i l'endeutament; la consolidació del poder a la Mediterrània central; la política internacional; la societat i l'economia; la cultura i l'art; la família del rei Martí, i l'interregne i el Compromís de Casp. (IEC).



Matèries: Martí I l'Humà ; Actes de congressos ; Baixa edat mitjana ; Corona d'Aragó ; Monarques ; Compromís de Casp
Àmbit:Aragó, corona d'
Cronologia:1396 - 1412
Autors add.:Ferrer i Mallol, Maria Teresa (Ed.)
Autors add.:Institut d'Estudis Catalans : IEC. Secció Històrico-Arqueològica
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 39
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Antologia de memòries i dietaris personals catalans sobre la Guerra de Successió / [editors: Antoni Simón i Tarrés, Enric Pujol ; Òscar Jané Checa, et al.]



Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, 2014
110 p. : il. ; 30 cm (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, 97) 
Bibliografia. Índex. Textos en català i castellà.
ISBN 9788499652214

Aquesta antologia pretén donar una visió històrica del conflicte a partir de testimonis escrits per autors que el visqueren. Aquesta mena de documents personals constitueixen un gènere que, malgrat la seva càrrega subjectiva, ens permet conèixer aspectes que gairebé mai no surten en les reconstruccions històriques fetes a posteriori; d'aquí l'interès creixent que han despertat entre els especialistes. Afortunadament, Catalunya és molt rica en aquesta mena de documentació d'època, que s'ha pogut aplegar, sobretot al llarg d'aquests darrers anys, gràcies a l'esforç de nombrosos estudiosos. Agrupats en capítols que segueixen cronològicament les principals etapes de la Guerra, els diferents testimonis comprenen un període que s'inicia el 1687 -amb els antecedents que influïren en l'esclat bèl·lic- i que finalitza, anys després d'haver-se acabat el conflicte armat, amb la descripció de la repressió posterior i les resistències i protestes que es perllongaren fins a ben entrada la segona meitat del segle XVIII. Cada capítol consta d'una breu contextualització històrica i una succinta presentació dels textos escollits. El volum s'obre amb un estudi introductori centrat en la importància de les memòries i dietaris personals en la Catalunya de l'època moderna.(IEC).



Matèries: Guerra de Successió ; Fonts documentals ; Dietari ; Memòries ; Antologies
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1702 - 1710]
Autors add.:Simon i Tarrés, Antoni (Ed.) ; Pujol i Casademont, Enric (Ed.) ; Jané i Checa, Òscar
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 39
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Jaume Massó i Torrents i la modernitat, 1863-1943 : de L'Avenç a l'Institut d'Estudis Catalans / Albert Balcells
Balcells i Gonzàlez, Albert


Barcelona : Institut d'Estudis Catalans. Secció Històrico-Arqueològica, 2013
1 vol. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, 95) 
ISBN 9788499651873



Matèries: Biografia ; Editors ; Intel·lectuals ; Revistes ; Institucions culturals
Matèries: Massó Torrents, Jaume (1863-1943)
Matèries:Institut d'Estudis Catalans : IEC ; Avenç, L'
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1863 - 1943
Autors add.:Institut d'Estudis Catalans : IEC. Secció Històrico-Arqueològica
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 39
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Catalunya carolíngia / per Ramon d'Abadal i de Vinyals
Abadal i de Vinyals, Ramon d'


Geneve : [s.n.], 1926-1952
2 vols. ; 28 cm (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica
Bibliografia. A la part superior de la portada: Institució Patxot de Catalunya.



Matèries: Epoca carolíngia ; Comtats
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[600 - 800]
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 2
anar a la pàgina        

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3