português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
HISTORIA Y POLITICA. IDEAS, PROCESOS Y MOVIMIENTOS SOCIALES []
Referències trobades:
31   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 2
anar a la pàgina        


1 / 31
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
El Funcionario como experto. Profesionalismo y diletantismo en la función pública de la Generalitat de Catalunya (1931-1939) / David Martínez Fiol
Martínez Fiol, David


En: Historia y Política. Ideas, Procesos y Movimientos Sociales. Madrid, núm 41 (enero-junio 2019), p. 241-271 (Estudios
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Títol i resum en castellà i anglès.

L'Espanya de la primera meitat del segle XX va operar un intens procés de modernització política i econòmica que es va traduir en el creixement de les zones urbanes i del sector dels serveis. Aquest fenomen va facilitar l'expansió d'una nova classe mitjana amb estudis universitaris que va optar, com a mitjà de supervivència econòmica i promoció social, per oferir els seus serveis a les diferents Administracions públiques existents a Espanya. En el cas de Catalunya, la concreció de la Mancomunitat primer, en 1914-?1924, i de la Generalitat després, en 1931-?1939, va obrir una finestra d'oportunitats laborals a aquestes classes mitjanes de formació universitària. No obstant això, en la construcció de la Generalitat republicana no sempre el mèrit acadèmic i professional va ser el requisit imprescindible en la contractació de funcionaris. La lluita contra la monarquia d'Alfons XIII i el règim primorriverista van servir per a alguns sectors de l'espai polític catalanista com a carta de presentació suficient per a l'obtenció d'una ocupació pública. Aquest article analitza com es van construir, a la Catalunya dels anys trenta, els diferents discursos sobre com havia de ser l'autèntic professional de l'Administració pública de la Catalunya autònoma.


Matèries: República espanyola II ; Generalitat republicana ; Empleats públics ; Funció pública ; Administració pública ; Accés a la funció pública ; Vida política
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1931 - 1939
Accés: https://doi.org/10.18042/hp.41.09
https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6935189
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 31
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Nación y revolución social. El pensamiento y la acción del joven Jordi Solé Tura / Giaime Pala
Pala, Giaime


En: Historia y Política. Ideas, Procesos y Movimientos Sociales. Madrid, núm. 41 (Enero-Junio 2019), p. 273-303 (Estudios
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Títol i resum en castellà i anglès.

A gairebé deu anys de la seva mort, Jordi Solé Tura és un intel·lectual i polític encara bé present en l'actual debat polític català. Ho és sobretot per la seva obra "Catalanisme i revolució burgesa" (1967), les tesis de la qual són citades sovint de forma simplificada o distorsionada per a corroborar o rebutjar posicions sobre el futur polític de Catalunya. El present article es proposa iniciar una reflexió historiogràfica pausada sobre Solé Tura, partint de l'anàlisi de la seva pràctica i pensament polítics juvenils. D'una banda, doncs, estudia la seva militància en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), per la qual va haver d'exiliar-se a França i Romania i que va acabar amb la seva expulsió del partit en 1964. Per l'altre, analitza els seus escrits per a demostrar que "Catalanisme i revolució burgesa" es va basar clarament en idees i conceptes que Solé va elaborar i va manejar en el període 1956-1964.


Matèries: Intel·lectuals ; Polítics ; Franquisme ; Antifranquisme ; Oposició clandestina ; Catalanisme ; Partits polítics ; Comunisme ; Burgesia ; Identitat nacional ; Pensament polític ; Historiografia
Matèries: Solé Tura, Jordi (1930-2009)
Matèries:Partit Socialista Unificat de Catalunya : PSUC ; Partido Comunista de España : PCE
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1956 - 1967
Accés: https://doi.org/10.18042/hp.41.10
https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6935190
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 31
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Press, politics and national identities in Catalonia : the transformation of La Vanguardia, 1881-1931 / [ressenya de:] Susana Sueiro Seoane
Sueiro Seoane, Susana


En: Historia y Política. Ideas, Procesos y Movimientos Sociales. Madrid, núm. 41 (Enero-Junio 2019), p. 376-381 (Recensiones
Ressenya de:
- Dalmau i Palet, Pol. Press, Politics and National identities in Catalonia. The transformation of La Vanguardia, 1881-1931 / Pol Dalmau : Sussex Academic Press, 2017


Matèries: Ressenyes ; Vida política ; Premsa diaria ; Empreses ; Famílies ; Restauració ; Alfons XIII d'Espanya ; Identitat nacional ; Pensament polític
Matèries: Godó, família
Matèries:Vanguardia, La
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1885 - 1931
Accés: https://recyt.fecyt.es/index.php/Hyp/article/view/72680
https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6935195
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 31
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Papel de la comunicación en la construcción nacional de Cataluña : Jordi Pujol y la instrumentalización política de los medios (1968-1989) = The role of communication in Catalonia's nation building : Jordi Pujol and the political instrumentalization of the media (1968-1989) / Josep Àngel Guimerà Orts
Guimerà i Orts, Josep Àngel


En: Historia y Política. Ideas, Procesos y Movimientos Sociales. Madrid, núm. 40 (Julio-Diciembre 2018), p. 363-387 (Estudios
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Des de l'inici de la seva activitat política sota el franquisme i durant els vint-i-tres anys que va presidir la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol va mostrar un gran interès per intervenir en els mitjans de comunicació. Aquest article té per objecte descriure i interpretar les accions dutes a terme per Pujol per crear i/o controlar mitjans que li ajudessin a aconseguir els seus objectius polítics durant la seva etapa d'opositor antifranquista i els seus dues primeres legislatures com a president de la Generalitat. Per aconseguir aquests objectius es va dissenyar una estratègia de recerca qualitativa que combina fonaments teòrics de la ciència política i les ciències de la comunicació i que triangula les tècniques de l'anàlisi documental (marc legal, literatura grisa, monografies i articles científics, llibres de memòries) i les entrevistes en profunditat als protagonistes de les accions analitzades, inclòs el propi Jordi Pujol. El resultat és una recerca original que aporta llum sobre les relacions entre moviments polítics i mitjans de comunicació en un moment fundacional com la Transició espanyola. L'article mostra una clara voluntat intervencionista de Pujol sobre uns mitjans que considerava infiltrats per partits d'esquerra i hostils al nacionalisme català. Sempre va tenir una concepció instrumental del periodisme, tant per a la promoció del seu partit i idees polítiques com en el procés de (re)construcció nacional de Catalunya (projecte compartit amb altres formacions). D'acord amb els resultats obtinguts, Pujol va convertir la creació de mitjans de comunicació en un objectiu fonamental de la seva acció política.


Matèries: Nacionalisme ; Catalanisme ; Polítics ; Presidents de la Generalitat ; Comunicació social ; Generalitat de Catalunya ; Govern Pujol-CIU ; Política de comunicació ; Mitjans de comunicació ; Periodisme ; Identitat nacional ; Franquisme ; Tardofranquisme ; Transició democràtica
Matèries: Pujol i Soley, Jordi (1930-....)
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1968 - 1989
Accés: https://doi.org/10.18042/hp.40.13


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 31
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
¿Del "renacimiento" literario al nacionalismo político? : una comparación entre los territorios de lengua catalana y los de lengua vasca (1850-1900) = From literary "revival" to political nationalism? : a comparison between the catalan and basque-speaking territories (1850-1900) / Xabier Zabaltza
Zabaltza, Xabier


En: Historia y Política. Ideas, Procesos y Movimientos Sociales. Madrid, núm. 39 (Enero-Junio 2018), p. 141-170 (Estudios
Notes. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Amb una perspectiva comparada, aquest article estudia l'origen dels conceptes Renaixença i Pizkunde i manté dues tesis complementàries. En primer lloc, els "renaixements" de les llengües catalana i basca es van produir dins del procés de construcció d'Espanya (i França) com a nació. El regionalisme (i les seves variants) és una de les possibles vies de nacionalització i catalans i bascos no eren els únics que,en la segona meitat del XIX, concebien a Espanya com una nació plurilingüe. I, en segon lloc, el pas de les reivindicacions culturals a les polítiques és l'excepció, no la regla. Entre els exemples analitzats, solament a Catalunya pot albirar-se, amb diverses matisacions, certa continuïtat entre "renaixement" en termes provincials o regionals, no nacionals. Per la seva banda, als països de llengua basca, el nacionalisme polític va sorgir de manera autònoma del "renaixement" literari en basc. A més de la industrialització i de l'actitud de les elits, la situació sociolingüística de partida, la persistència o no de les institucions de l'Antic Règim i l'influx de moviments semblants en altres països són factors que han determinat la història d'aquests territoris i, per tant, haurien de ser tinguts en compte a l'hora d'establir models historiogràfics.


Matèries: Nacionalisme ; Regionalisme ; Literatura ; Llengua ; Llengua catalana ; Sociolingüistica ; Renaixença ; Identitat nacional
Àmbit:Catalunya ; País Basc
Cronologia:1850 - 1900
Accés: https://doi.org/10.18042/hp.39.06


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 31
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Diego Caro Cancela : Parlamento y política en la Sevilla del siglo XIX. Manuel Sánchez Silva frente al proteccionismo catalán y los fueros vascos / Carlos Larrinaga
Larrinaga Rodríguez, Carlos


En: Historia y Política. Ideas, Procesos y Movimientos Sociales. Madrid, núm. 38 (Julio-Diciembre 2017), p. 388-391 (Recensiones
Ressenya de:
- Caro Cancela, Diego. Parlamento y política en la Sevilla del siglo XIX. Manuel Sánchez Silva frente al proteccionismo catalán y los fueros vascos / Diego Caro Cancela. Sevilla : Diputación de Sevilla, 2016


Matèries: Ressenyes ; Vida política ; Revolució liberal ; Sexenni democràtic ; Restauració ; Biografia ; Polítics ; Parlamentaris ; Pensament polític ; Pensament econòmic ; Proteccionisme
Matèries: Sánchez Silva, Manuel (1806-1881)
Àmbit:Utrera - Sevilla ; Sevilla ; Andalusia ; Catalunya ; País Basc ; Espanya
Cronologia:1806 - 1881
Accés: https://recyt.fecyt.es/index.php/Hyp/article/view/60997
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 31
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Tarradellas, el organizador : la campaña propagandística del Estatuto de Autonomía de Cataluña en 1932 / Joan Esculies Serrat
Esculies i Serrat, Joan


En: Historia y Política. Ideas, Procesos y Movimientos Sociales. Madrid, núm. 36 (Julio-Diciembre 2016), p. 241-262 (Estudios
Notes. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

L'article explora un aspecte desconegut de la biografia de Josep Tarradellas: el seu paper com a organitzador de la campanya propagandística de l'Estatut d'autonomia de Catalunya de 1932. S'analitza el seu rol de publicista, relacions públiques i escenògraf a partir de la translació a la política de les habilitats apreses en la seva professió, viatjant de comerç. El text mostra les claus que van permetre a Tarradellas convertir-se en una figura imprescindible per al govern provisional de la Generalitat de Catalunya de Francesc Macià en el període 1931-1932 malgrat ser un nouvingut a la política.


Matèries: República espanyola II ; Generalitat republicana ; Govern Macià ; Biografia ; Polítics ; Vida política ; Consellers ; Campanyes publicitàries ; Propaganda política ; Estatut de Catalunya 1932 ; Referèndum
Matèries: Tarradellas i Joan, Josep (1899-1988)
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1932
Accés: https://recyt.fecyt.es/index.php/Hyp/article/view/38895


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 31
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Jordi Amat: El llarg procés. Cultura i política a la Catalunya contemporània (1937-2014) / Josep M. Fradera
Fradera i Barceló, Josep M.


En: Historia y Política. Ideas, Procesos y Movimientos Sociales. Madrid, núm. 34 (Julio-Diciembre 2015), p. 400-407 (Recensiones
Notes. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.
Ressenya de:
- Amat, Jordi. El llarg procés : cultura i política a la Catalunya contemporània (1937-2014) / Jordi Amat. Barcelona : Tusquets, 2015 (L'ull de vidre)


Matèries: Ressenyes ; Franquisme ; Transició democràtica ; Epoca democràtica actual ; Nacionalisme ; Catalanisme ; Vida política ; Pensament polític ; Polítics ; Intel·lectuals ; Cultura
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1937 - 2014
Accés: https://recyt.fecyt.es/index.php/Hyp/article/view/42436
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 31
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Los Orígenes historiográficos del concepto de "pactismo" / Vicent Baydal Sala
Baydal Sala, Vicent


En: Historia y Política. Ideas, Procesos y Movimientos Sociales. Madrid, núm. 34 (Julio-Diciembre 2015), p. 269-295
Notes. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Tant la historiografia com el nacionalisme catalans han assumit la visió "pactista" de la societat catalana anterior a la Guerra de Successió com un model contraposat a l'autoritarisme castellà. Però, per què utilitzem el terme "pactisme"? L'article busca els orígens d'aquesta conceptualització i els troba en l'historiador Jaume Vicens Vives, que va encunyar el terme entorn de 1950, recollint influències de la tradició intel·lectual catalana prèvia. Aquesta, en concret, va proporcionar una sèrie d'elements que van quedar plenament associats al concepte, com la seva suposada particularitat dins del context europeu, solament comparable al cas anglès, i la seva vinculació a un tret moral del poble català, basat en un suposat respecte al pacte.


Matèries: Historiografia ; Historiadors ; Pactisme ; Nacionalisme ; Catalanisme ; Edat mitjana ; Antic Règim ; Identitat nacional
Matèries: Vicens i Vives, Jaume (1910-1960)
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1000 - 1714]; 1810 - 1972
Accés: https://recyt.fecyt.es/index.php/Hyp/article/view/29737
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 31
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Visiones de un mañana aleatorio. Notas sobre el intelectual republicano-catalanista ante la Gran Guerra / Angel Duarte
Duarte i Montserrat, Àngel


En: Historia y Política. Ideas, Procesos y Movimientos Sociales. Madrid, núm. 33 (Enero-Junio 2015), p. 21-48
Notes. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

La intel·lectualitat nacionalista i republicana, subjecte animador clau en el desplegament de l'esquerra del nacionalisme català, va rebre l'impacte directe de la Primera Guerra Mundial. El suport als aliats es va concebre, fins i tot des d'abans de juliol de 1914, com un element decisiu en la mobilització política i cultural. Aquesta mobilització havia de contribuir a la nacionalització de la societat catalana, a la singularización de la seva agenda política en relació als restants pobles d'Espanya i a la internacionalització de la qüestió catalana. La percepció que en els camps de batalla europeus es combatia per la complementarietat de la democràcia, el progrés social i el principi d'autodeterminació de les nacionalitats va constituir el substrat sobre el qual es va alçar l'activisme dels col·lectius intel·lectuals aquí abordats.


Matèries: Restauració ; Guerra mundial I ; Intel·lectuals ; Polítics ; Pensament polític ; Vida política ; Vida cultural ; Nacionalisme ; Catalanisme ; Republicanisme ; Esquerra política
Àmbit:Catalunya ; Espanya ; Europa
Cronologia:1914 - 1918
Accés: https://recyt.fecyt.es/index.php/Hyp/article/view/28986
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 31
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Encrucijada de posguerra y la primera estancia de Eugenio D'Ors en Argentina / Maximiliano Fuetnes Codera
Fuentes Codera, Maximiliano


En: Historia y Política. Ideas, Procesos y Movimientos Sociales. Madrid, núm. 28 (julio-diciembre 2012), p. 245-272
Notes. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Intentant realitzar una contribució a un camp d'estudi escassament explorat per la bibliografia, aquest treball es proposa abordar dues qüestions estretament relacionades. D'una banda, l'estudi de la influència d'Eugeni d'Ors entre els intel·lectuals argentins durant les primeres dècades del segle xx. En el context dels anys de la primera postguerra europea, la revolució russa i el procés reformista universitari a Argentina, s'analitzen l'experiència del Col·legi Novecentista, les produccions dels seus membres i les xarxes de sociabilitat establertes entre ells com a part del moviment antipositivista i el reformisme. Per l'altre, l'anàlisi de la visita d'Eugenio d'Ors a Argentina i Uruguai durant la segona meitat de 1921. En aquest marc, s'intenta veure tant la manera en la qual es van articular els camps intel·lectuals argentins en relació amb les propostes del pensador català durant les seves classes, conferències i intervencions públiques. En l'entrellaçament d'ambdues qüestions aquest article intenta realitzar una aproximació comparada a algunes respostes plantejades enfront de la "crisi de la consciència" posterior a la Gran Guerra a Argentina i Espanya, marcades per la conjunció de les crítiques al liberalisme i el positivisme, el vitalisme i el juvenilisme.


Matèries: Guerra mundial I ; Postguerra ; Intel·lectuals ; Escriptors ; Pensament polític ; Noucentisme
Matèries: Ors i Rovira, Eugeni d' (1881-1954)
Àmbit:Catalunya ; Espanya ; Argentina ; Uruguai
Cronologia:1918 - 1921
Accés: https://recyt.fecyt.es/index.php/Hyp/article/view/14171
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 31
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
"Precursores de la unificación" : el España Club y el voluntariado español, una experiencia unitaria de la extrema derecha barcelonesa (1935-1936) / José Fernando Mota Muñoz
Mota Muñoz, José Fernando


En: Historia y Política. Ideas, Procesos y Movimientos Sociales. Madrid, núm. 28 (julio-diciembre 2012), p. 273-303 (Estudios
Notes. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

L'España Club, creat a Barcelona al febrer de 1935 per dissidents del Partit Nacionalista Español, policies i militars retirats, acabarà sent, una vegada posat sota la tutela de la Unió Militar Espanyola, la cobertura de la trama civil del cop militar que aquesta organització clandestina castrense preparava. Durant un curt període de temps, l'Espanya Club va donar recer als grups de xoc de bona part de la diminuta i dividida extrema dreta barcelonina, organitzats com a "Voluntariado Español". La victòria de l'esquerra al febrer de 1936 i les diferències entre els diferents grups van acabar per malbaratar l'experiència. A partir de llavors, els militars colpistes van preferir tractar directament amb cada grup la seva implicació en la conspiració.


Matèries: República espanyola II ; Bienni negre ; Dreta política ; Ultradreta ; Nacionalisme ; Espanyolisme ; Associacions polítiques ; Militars ; Policia ; Conspiracions
Matèries:España Club de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1935 - 1936
Accés: https://recyt.fecyt.es/index.php/Hyp/article/view/13904
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 31
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Republicanismo, progresismo y sindicalismo en Cataluña durante el Trienio Esparterista (1840-1843) / Genís Barnosell Jordà
Barnosell i Jordà, Genís


En: Historia y Política. Ideas, Procesos y Movimientos Sociales. Madrid, núm. 25 (Enero-Junio 2011), p. 93-118 (Monográfico. El primer republicanismo español
Notes. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

La política catalana es va caracteritzar en el període 1840-43 per l'existència d'un potent sindicalisme. Aquest sindicalisme va mantenir estretes relacions amb alguns grups polítics, republicans i progressistes. Els seus aliats principals, no obstant això, van ser els progressistes. Els republicans eren més febles políticament i van estar menys atents a les qüestions sindicals i laborals.


Matèries: Regència d'Espartero ; Republicanisme ; Liberalisme ; Progressisme ; Sindicalisme ; Vida política ; Pensament polític
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1840 - 1843
Accés: https://recyt.fecyt.es/index.php/Hyp/article/view/41663
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 31
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Contra la Lliga Regionalista : Apa y el catalanismo de izquierda en los primeros años de la revista Papitu / Emilio Marcos
Marcos Villalón, Emilio


En: Historia y Política. Ideas, Procesos y Movimientos Sociales. Madrid, núm. 24 (Julio-Diciembre 2010), p. 213-238 (Estudios
Notes. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

El malestar produït en el catalanisme d'esquerra per l'actuació de la Lliga Regionalista dins de Solidaritat Catalana va donar lloc a una ofensiva periodística contra aquest partit protagonitzada pel Poble Catalá, portaveu del nacionalisme republicà. En aquella ofensiva, que va aconseguir el seu punt culminant amb la campanya de liquidació política de Prat de la Riba, també va participar la revista Papitu, sobretot, a través de les caricatures de Apa (Feliu Elias), director de la publicació. A la llum de l'enfrontament entre catalanistes de tendència progressista i conservadora, el present article analitza la plasmació gràfica que Apa va donar al seu compromís polític amb la causa del nacionalisme republicà, la seva contribució a la citada campanya contra Prat de la Riba i l'encegador entusiasme que li va causar la figura de Pere Coromines. Finalment, es pregunta si l'enemistat entre les dues branques del catalanisme polític era en veritat tan profunda com dóna a entendre la violència de les caricatures de Apa.


Matèries: Restauració ; Polítics ; Conservadorisme ; Esquerra política ; Catalanisme ; Republicanisme ; Partits polítics ; Candidatures electorals ; Dibuixants ; Caricatures ; Premsa satírica ; Humor gràfic ; Pensament polític
Matèries: Elias i Bracons, Feliu (1878-1948) ; Apa ; Prat de la Riba i Sarrà, Enric (1870-1917) ; Coromines i Montanyà, Pere (1870-1939)
Matèries:Papitu ; Lliga Regionalista ; Solidaritat Catalana
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1908 - 1910
Accés: https://recyt.fecyt.es/index.php/Hyp/article/view/44390
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 31
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Gremialismo de Antonio de Capmany (1742-1813) : la idea del trabajo de un conservador ingenuo / Fernando Díez Rodríguez
Díez Domínguez, Fernando


En: Historia y Política. Ideas, Procesos y Movimientos Sociales. Madrid, núm. 5 (Enero-Junio 2001), p. 171-208 (Miscelánea
Notes.

Antoni de Capmany (1742-1813), intervé en la polèmica espanyola sobre l'organització gremial del treball i de la producció de finals del segle XVIII amb una important contribució. El seu discurs sobre la necessitat del corporativisme gremial es construeix amb una intel·ligent barreja de novetat i de tradició en la qual es combinen aspectes rellevants de l'economia política i de l'antropologia filosòfica del seu temps, amb una avançada concepció de la història (del seu mètode i de la seva funció en el coneixement humà), i una viva preocupació per la visibilitat social i política dels treballadors d'ofici. En la polèmica espanyola i europea sobre l'organització del treball de l'època, el nostre autor representa una opció conservadora que apareix tenyida amb l'atractiva tonalitat d'una certa ingenuïtat, és a dir, una miqueta desprejuiciada i, per això mateix, capaç d'integrar, de manera suggestiva, arguments i propostes de procedència dispar.


Matèries: Polítics ; Historiadors ; Pensament polític ; Pensament econòmic ; Gremis ; Treball ; Corporativisme ; Conservadorisme ; Organització del treball
Matèries: Capmany de Montpalau i Surís, Antoni de (1742-1813)
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:[1770 - 1780]
Accés: https://recyt.fecyt.es/index.php/Hyp/article/view/44896
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 31
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Pi y Margall, entre el liberalismo social y el socialismo / Juan Trías Vejerano
Trías Vejarano, Juan


En: Historia y Política. Ideas, Procesos y Movimientos Sociales. Madrid, núm. 6 (Julio-Diciembre 2001), p. 91-120 (Dossier
Número dedicat a: Pi y Margall y el Federalismo en España. Notes. Resums en castellà i anglès.

En aquest treball s'analitza la posició de Pi davant l'anomenada qüestió social, enquadrant-la en els corrents ideològics de la segona meitat del segle XIX i de les frontereres amb el xx. El primer apartat del treball es consagra al punt de l'enquadrament, justificant el títol de l'estudi. A l'apartat segon, a partir de l'examen de les raons per les quals Pi va prestar una atenció a la qüestió social -que cobria no només els problemes dels treballadors manuals urbans, sinó també els de els camperols i el proletariat rural-, s'analitzen la seva concepció del socialisme i de les relacions d'aquest amb la democràcia i la seva visió del procés d'emancipació. Finalment, a l'apartat tercer, s'exposen cronològicament les categories des de les quals Pi aborda el problema, les reformes que propugna immediatament i les seves solucions a llarg termini.


Matèries: Biografia ; Polítics ; Vida política ; Pensament polític ; Conflictivitat social ; Problema social ; Classes populars ; Federalisme ; Catalanisme ; Republicanisme ; Socialisme
Matèries: Pi i Margall, Francesc (1824-1901)
Àmbit:Barcelona ; Catalunya ; Espanya
Cronologia:1827 - 1901 (esp. 1850 - 1900)
Accés: https://recyt.fecyt.es/index.php/Hyp/article/view/44882
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 31
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Sueño imperial de Eugenio D'Ors / Javier Varela
Varela Tortajada, Javier


En: Historia y Política. Ideas, Procesos y Movimientos Sociales. Madrid, núm. 2 (Julio-Diciembre 1999), p. 39-82 (Dossier
Número dedicat a: "Estado e identidades nacionales en la España Contemporánea". Notes a peu de pàgina.


Matèries: Intel·lectuals ; Escriptors ; Pensament polític ; Nacionalisme ; Catalanisme ; Imperialisme
Matèries: Ors i Rovira, Eugeni d' (1881-1954)
Àmbit:Barcelona ; Catalunya ; Espanya ; París - França
Cronologia:1881 - 1954 (esp. 1900 - 1942)
Accés: https://recyt.fecyt.es/index.php/Hyp/article/view/44930
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 31
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Pi y Margall, el hombre sinalagmático / Jorge Vilches
Vilches García, Jorge


En: Historia y Política. Ideas, Procesos y Movimientos Sociales. Madrid, núm. 6 (Julio-Diciembre 2001), p. 57-90
Número dedicat a: Pi y Margall y el Federalismo en España. Notes. Resums en castellà i anglès.

El nom de Francesc Pi i Margall ha anat lligat als primers passos del federalisme, el socialisme, i fins i tot l'anarquisme a Espanya. L'oposició al règim de la Restauració va glorificar les seves qualitats, convertint-li en un sant laic. Davant l'Espanya corrupta i oligàrquica, Pi era el símbol d'una regeneració fundada en rectes principis ètics i morals, privats i públics. No obstant això, el projecte federal de Pi, el Govern que va presidir en la República de 1873 i la seva actuació política van ser complets fracassos. En aquest treball s'intenta abordar la vida privada i pública de Pi i Margall, desentranyar el perquè se li va convertir en un sant laic i analitzar la magnitud de les seves idees i el seu comportament polític.


Matèries: Biografia ; Polítics ; Vida política ; Sexenni democràtic ; República espanyola I ; Republicanisme ; Federalisme ; Catalanisme ; Ideari polític ; Pensament polític ; Historiografia
Matèries: Pi i Margall, Francesc (1824-1901)
Àmbit:Barcelona ; Catalunya ; Espanya
Cronologia:1827 - 1901 (esp. 1854 - 1900)
Accés: http://www.cepc.gob.es/publicaciones/revistas/revistaselectronicas?IDR=9&IDN=635&IDA=26634
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 31
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Nacionalismo catalán: mitos y lugares de memoria / Jordi Canal (coord.)



En: Historia y Política. Ideas, Procesos y Movimientos Sociales. Madrid, núm. 14 (Julio-Diciembre 2005), 7-10 (Dossier: El nacionalismo catalán: mitos y lugares de memoria


Matèries: Nacionalisme ; Catalanisme ; Historiografia ; Identitat nacional ; Memòria històrica
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:[1714 - 2005]
Autors add.:Canal i Morell, Jordi (Dir.)
Accés: http://www.cepc.gob.es/publicaciones/revistas/revistaselectronicas?IDR=9&IDN=643&IDA=26774
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 31
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Republicanos y federalismos en la España del siglo XIX. El federalismo catalán / Pere Gabriel Sirvent
Gabriel i Sirvent, Pere


En: Historia y Política. Ideas, Procesos y Movimientos Sociales. Madrid, núm. 6 (Julio-Diciembre 2001), p. 31-56
Número dedicat a: Pi y Margall y el Federalismo en España.

En el republicanisme espanyol del segle XIX, al marge de les divisions internes sobre estratègies i programes, van actuar dues cultures polítiques de fons, una progressista simplement liberal, que va resultar a la fi hegemònica, i una altra, més invisible i marginalitzada, liberal democràtica. El federalisme pimargallà va representar una de les principals manifestacions d'aquesta última, amb un projecte que pretenia construir un verdader partit de base popularment, organitzativament i ideològicament delimitat. Al costat de la seva aposta d'esquerra social, el seu gran repte va ser el de la definició d'un Estat federal, que sorgia tant de les múltiples reaccions socials d'autodefensa davant de la creixent "invasió" de l'estatalisme central de base burgesa, com de la voluntat d'afirmació del pes dels sectors populars en els àmbits locals. A partir d'allà, les seves relacions amb les diferents afirmacions regionalistes, si bé van ser molt fragmentàries, van semblar obrir la possibilitat d'una alternativa al protagonisme conservador. Sens dubte el projecte més acabat i coherent en aquesta direcció va ser el del federalisme catalanista impulsat per J. M. Valls i Ribot a Catalunya. Al final, el seu fracàs polític no es pot analitzar sinó en relació amb el fracàs global de l'opció federal democràtica en el conjunt espanyol i amb la consolidació de l'Estat liberal burgès que, bé que malament, estava representant el règim de la Restauració.


Matèries: Restauració ; Republicanisme ; Federalisme ; Ideari polític ; Liberalisme
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1833 - 1900
Accés: http://www.cepc.gob.es/publicaciones/revistas/revistaselectronicas?IDR=9&IDN=635&IDA=26633
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 2
anar a la pàgina        

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3