português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
HISTORIA SOCIAL []
Referències trobades:
81   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 5
anar a la pàgina              


1 / 81
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Josep Fontana : historia develada y conciencia social / José Antonio Piqueras Arenas
Piqueras Arenas, José Antonio


En: Historia Social. Valencia, núm. 94 (2019) , p. 147-177 (Perspectivas historiográficas


Matèries: Historiadors ; Historiografia
Matèries: Fontana i Làzaro, Josep (1931-2018)
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:[1931 - 2018]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6922404
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; B. Pública Arús (Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 81
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
"Muchas profesan por fuerza, , se quejan, y con el tiempo, se aquietan". El caso Elena Cervera, Barcelona - Roma, 1616 / Isabelle Poutrin
Poutrin, Isabelle


En: Historia Social. Valencia, núm. 91 (2018) , p. 131-148 (Dossier: Las fronteras religiosas y sociales en la reforma católica


Matèries: Religioses ; Història de la dona ; Plet ; Tribunals eclesiàstics ; Famílies ; Concili de Trento ; Jurisprudència
Matèries: Cervera, Elena
Àmbit:Barcelona ; Roma - Itàlia
Cronologia:1616
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6676774
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; B. Pública Arús (Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 81
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Una Saga de banqueros : la familia Vidal-Quadras / Martín Rodrigo y Alharilla
Rodrigo Alharilla, Martín


En: Historia Social. Valencia, núm. 64 (2007) , p. 99-119
Notes a peu de pàgina.


Matèries: Genealogia ; Famílies ; Banquers ; Finances ; Bancs
Matèries: Vidal-Quadras, família
Matèries:Banca Vidal Quadras Hermanos
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1846 - 1912
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2994727
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; B. Pública Arús (Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 81
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Ruptura de la ciudad obrera y popular : espacio urbano, inmigración y anarquismo en la Barcelona de entreguerras, 1914-1936 / José Luis Oyón
Oyón Bañales, José Luis


En: Historia Social. Valencia, núm. 58 (2007) , p. 123-150


Matèries: Societat urbana ; Ciutats ; Moviment obrer ; Classes populars ; Immigració ; Anarquisme ; Transformació urbana ; Estructura urbana ; Condicions de vida ; Vida quotidiana ; Conflictivitat social
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1914 - 1936
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/aleart?codigo=2308373
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; B. Pública Arús (Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 81
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Teresa Claramunt (1862-1931) : propagadora de la causa de los oprimidos / Laura Vicente Villanueva
Vicente i Villanueva, Laura


En: Historia Social. Valencia, núm. 53 (2005) , p. 31-46

El present text pretén analitzar la impossibilitat biogràfica d'una dona obrera com Teresa Claramunt. El buit biogràfic, no obstant això, ens revela el tracte que una civilització té amb les persones concretes i ens mostra què es fa en contra de la seva vida, a la seva al voltant i sense comptar amb la seva vida. Es pretén conèixer alguns aspectes dels moviments socials i les idees que es van desenvolupar mentre ella va viure (1862-1931) i que es van expressar a través d'aquesta dona treballadora, avançada a la seva època tant per les seves idees com per la seva vida personal.


Matèries: Biografia ; Història de la dona ; Obreres ; Obrers industrials ; Moviments socials ; Moviment obrer ; Moviment feminista ; Anarquisme ; Anarcosindicalisme ; Pensament polític
Matèries: Claramunt i Creus, Teresa (1862-1931)
Àmbit:Sabadell ; Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1862 - 1931
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1421314
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; B. Pública Arús (Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 81
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
"Nosotros no nos cuidábamos de la política" : fuentes orales y actitudes políticas en el franquismo. El ejemplo de una zona rural, 1939-1959 / Jordi Font i Agulló
Font i Agulló, Jordi


En: Historia Social. Valencia, núm. 49 (2004) , p. 49-68

Les actituds polítiques de la població continuen sent un dels aspectes menys investigats de la dictadura franquista. En aquest article, a partir de l'estudi d'una realitat local -les zones rurals de les comarques del nordest català- es pretén mostrar com l'ús de les fonts orals pot ajudar a precisar la tipificació de les conductes de la gent corrent durant el Primer franquisme. No obstant això, malgrat privilegiar el treball amb informants, l'enfocament investigador tracta, en tot moment, de connectar les aportacions individuals amb el context socioeconòmic, polític i cultural. Així mateix, s'apunten reflexions entorn de qüestions com el consentiment i la memòria/desmemòria respecte a un règim polític caracteritzat per una violència i una repressió sense precedents.


Matèries: Franquisme ; Primer franquisme ; Societat rural ; Pensament polític ; Fonts d'informació ; Història oral
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1939 - 1959
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/aleart?codigo=969488
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; B. Pública Arús (Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 81
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Pi y Margall y el federalismo popular y democrático : el mármol del pueblo / Pere Gabriel Sirvent
Gabriel i Sirvent, Pere


En: Historia Social. Valencia, núm. 48 (2004) , p. 49-68 (Dossier: Historias individuales e historia social

La comprensió del fort impacte social popular de Pi i Margal exigeix fixar l'atenció en la construcció d'una imatge i una iconografia pimargallianes determinades, d'àmplia difusió al llarg de les dècades dels vuitanta i noranta del segle XIX. Pi va aparèixer llavors com el referent màxim d'una de les cares de l'esquerra espanyola, potser la més doctrinaria i severa. Al seu torn, l'anàlisi de la importància del referent barceloní permet destacar la persistència del seu substrat ideològic romàntic i positivista, que estarà a la base de la gran incidència del federalisme pimargallanià als debats sobre el regionalisme i sobre la configuració d'una cultura política liberal democràtica.


Matèries: Polítics ; Esquerra política ; Republicanisme ; Federalisme ; Regionalisme ; Pensament polític ; Vida política
Matèries: Pi i Margall, Francesc (1824-1901)
Àmbit:Barcelona ; Espanya
Cronologia:[1824 - 1901] (Esp. 1880 - 1901)
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/aleart?codigo=814786
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; B. Pública Arús (Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 81
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Los Hombres de la patronal a principios del siglo XX : Luis Ferrer-Vidal, José Sabadell y Félix Graupera / Soledad Bengoechea Echaondo
Bengoechea Echaondo, Soledad


En: Historia Social. Valencia, núm. 48 (2004) , p. 69-85 (Dossier: Historias individuales e historia social

L'estudi versa sobre tres biografies empresarials i, principalment, sobre les apostes que aquestes figures del món patronal van dissenyar. Les tres biografies tenen diversos punts en comú: pertanyen a uns empresaris que van ser referents davant l'opinió dels sectors acomodats i d'ordre, i per això van construir una determinada imatge de la patronal i del món de l'empresari. Els tres industrials van tenir com a objectiu eradicar la CNT i els tres van ser catalans, però les seves propostes van prendre una significació espanyola. I en els tres casos les proposicions que aquests empresaris van dibuixar (corporativisme catòlic, vertebració "moderna" de la patronal i "autodefensa" militant i combativa) van tenir la seva major puixança en la conjuntura semi-revolucionària de 1919.


Matèries: Biografia ; Empresaris ; Industrials ; Associacions patronals ; Corporativisme
Matèries: Ferrer-Vidal i Soler, Lluís (1861-1936) ; Sabadell Giol, José (1857-1914) ; Graupera Lleonart, Félix (1873-1936)
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1857 - 1936]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=814788
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; B. Pública Arús (Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 81
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Federica Montseny o las paradojas de una biografía militante / Susanna Tavera García
Tavera García, Susanna


En: Historia Social. Valencia, núm. 48 (2004) , p. 111-128 (Dossier: Historias individuales e historia social

Aquest article proposa una visió nova del discurs biogràfic i autobiogràfic, militant i mitificador, de la biografia de Federica Montseny, la primera dona que va ocupar una cartera ministerial en la Història d'Espanya. Planteja l'evolució de la trajectòria vital d'aquesta dirigent anarquista i centra i se centra en la forma característica en què aquesta va entrecreuar aspectes privats i públics -militants i professionals-. Es deté, finalment, en l'anàlisi del seu perfil com a publicista i dirigent de la CNT al llarg de les seves gairebé noranta anys i, finalment, com a ministra de Sanitat i Beneficència en 1936-1937.


Matèries: Dona ; Polítiques ; Sindicalistes ; Ministres ; Biografia ; Militància política ; Anarquisme ; Pensament polític ; Moviment feminista
Matèries: Montseny i Mañé, Federica (1905-1994)
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:1905 - 1994
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=814794
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; B. Pública Arús (Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 81
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Oficios y cualificaciones en el trabajo portuario : el caso de Barcelona en la primera mitad del siglo XX / Jordi Ibarz Gelabert
Ibarz Gelabert, Jordi


En: Historia Social. Valencia, núm. 45 (2003) , p. 119-138 (Estudios

Aquest article, centrat en el cas del sector de la càrrega i descàrrega portuària i realitzat des d'una àmplia perspectiva geogràfica i cronològica, utilitza el concepte de qualificació per comprendre algunes de les característiques del mercat de treball, tal com la segmentació, i altres vinculades al procés de treball. També mostra la caracterització social de la qualificació, a partir de la conflictivitat establerta en els ports pel reconeixement sindical. El cas del port de Barcelona s'analitza amb més detall considerant les seves especialitats, modalitats de contractació i la jerarquització professional. Finalment es consideren alguns dels requeriments necessaris per esdevenir un estibador portuari.


Matèries: Mercat laboral ; Ports ; Estibadors ; Conflictivitat laboral ; Mercat de treball ; Categories professionals ; Oficis
Matèries:Port de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[1901 - 1950]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=313848
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; B. Pública Arús (Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 81
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Tortura y la Brigada Político-Social : Barcelona 1947 / Manuel Risques Corbella
Risques Corbella, Manuel


En: Historia Social. Valencia, núm. 44 (2002) , p. 87-104 (Estudios

La tortura va ser un element consubstancial a la policia política franquista i va derivar del contingut terrorista de la dictadura. Malgrat això no ha estat contemplada com a objecte històric ni motiu de reflexió històrica. La desarticulació del Front Guerriller, de l'aparell de propaganda i d'alguns òrgans directius del PSUC a Catalunya en 1947 -la coneguda com a caiguda dels 80- no s'explicaria sense l'ús de la tortura per part de la Brigada Polític-Social de Barcelona. És un exemple més, important pel seu transcendència i implicacions, del seu ús institucionalitzat.


Matèries: Franquisme ; Primer franquisme ; Repressió política ; Policía nacional ; Serveis secrets ; Tortura ; Oposició clandestina ; Condicions de vida
Matèries:Brigada Político Social
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1947
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/aleart?codigo=284069
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; B. Pública Arús (Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 81
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
"Nada os pertenece..." Las presas de Barcelona, 1939-1945 / Ricard Vinyes
Vinyes i Ribas, Ricard


En: Historia Social. Valencia, núm. 39 (2001) , p. 49-66 (Estudios

Aquest estudi narra com era la vida de les preses polítiques durant els primers anys de la postguerra, prenent per referència principal la presó de les Corts, a Barcelona. Analitza la fonamentació política de la misèria i de la desposessió de béns al fet que van ser sotmeses les empresonades, les formes de resistència de les preses per sobreviure, detalla l'ofici de les mateixes mostrant una escala laboral molt diversa, i informa de la substracció de milers de fills de les recluses per l'Estat per raons de rehabilitació política. Les fonts utilitzades procedeixen, en la seva major part, de la documentació generada per la presó i l'Estat, així com de diferents relats orals.


Matèries: Guerra civil espanyola ; Postguerra ; Franquisme ; Primer franquisme ; Repressió política ; Presos polítics ; Dona ; Centres penitenciaris ; Condicions de vida ; Fonts documentals ; Història oral
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1939 - 1945
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/aleart?codigo=121377
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; B. Pública Arús (Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 81
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Trabajo infantil en la industria de Barcelona según el censo obrero de 1905 / José María Borrás Llop
Borrás Llop, José María


En: Historia Social. Valencia, núm. 33 (1999) , p. 25-48 (Estudios

El Cens Obrer elaborat per l'Ajuntament de Barcelona el 1905, permet un coneixement aproximat de les magnituds més importants del treball infantil, amb distinció de sexes encara que no d'edats precises. Aquest Cens es contrasta amb les dades del Cens de Cerdà (1856) i amb altres fonts. De les conclusions d'aquest article convé destacar la permanència d'altes taxes d'activitat infantil, amb un declivi amb prou feines iniciat, molt més tardà que el britànic. El volum d'ocupació infantil és per descomptat signe i factor de la industrialització catalana. La seva distribució revela la continuïtat de la preponderància cotonera i la relativa diversificació industrial. Nens i nenes no segueixen exactament els mateixos camins. En la seva iniciació laboral la cultura de gènere té un destacat paper.


Matèries: Indústria ; Treball infantil ; Indústria ; Industrialització ; Fonts estadístiques ; Obrers ; Cens de població ; Condicions de treball
Matèries:Ajuntament de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1905
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=121331
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; B. Pública Arús (Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 81
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Los Sindicatos patronales en Catalunya : dispersión y unidad (1887-1919) / Soledad Bengoechea Echaondo
Bengoechea Echaondo, Soledad


En: Historia Social. Valencia, núm. 32 (1998) , p. 37-52 (Estudios

La història del sindicalisme patronal ha estat un dels temes oblidats per la historiografia espanyola. En la línia de pal·liar aquesta manca, les presents pàgines giren al voltant d'aquesta qüestió a Catalunya. S'orienten des de dues perspectives: la que subratlla les tendències profundes i de llarga durada i la que posa èmfasi en les circumstàncies crítiques -al llarg de 1919- en les quals es va radicalitzar un procés que s'havia iniciat a la fi del XIX, quan l'empresariat català es va plantejar fundar sindicats patronals, principalment amb la finalitat d'oposar una resistència al desafiament obrer. En la conjuntura de 1919, la vertebració de moltes d'aquestes societats en una Federació Patronal unitària a nivell de Catalunya va permetre a la patronal, en unió dels militars, frenar l'amenaça que els representava el sindicat obrer anarco-sindicalista, és a dir, la CNT.


Matèries: Corporativisme ; Associacions patronals ; Conflictivitat laboral
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1919
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/aleart?codigo=121319
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; B. Pública Arús (Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 81
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Inquisición vista desde dentro : la visita del licenciado Cervantes al Tribunal del Santo Oficio en Barcelona (1530) / Doris Moreno
Moreno Martínez, Doris


En: Historia Social. Valencia, núm. 32 (1998) , p. 75-95 (Dossier : Inquisición y control social
Notes a peu de pàgina.

La Inquisició ha estat caracteritzada freqüentment com una complexa maquinària de control social, un control exercit a través de la pedagogia de la por. No obstant això, pocs han estat els historiadors que s'han preguntat com un engranatge de tals dimensions era controlat, ajustat i greixat per exercir la seva funció eficientment. En aquest article, l'autora utilitza la documentació de les visites generals de tribunal per analitzar aquest aspecte, centrant-se en una visita al tribunal de Barcelona en 1560. L'anàlisi de la visita s'aborda a través de quatre dels aspectes inspeccionats: la revisió de l'arxiu, els procediments processals, les relacions interpersonals i l'organització de districte (comissaris i familiars).


Matèries: Inquisició ; Control social ; Tribunals eclesiàstics ; Inspecció ; Fonts documentals
Matèries: Cervantes de Gaete, Gaspar (1511-1575)
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1560
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/aleart?codigo=121319
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; B. Pública Arús (Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 81
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Opinión castellana sobre Cataluña en el siglo XVI / Bernat Hernández
Hernández Hernández, Bernat


En: Historia Social. Valencia, núm. 29 (1997) , p. 3-20 (Estudios

Mitjançant la correspondència privada de mercaders i clergues castellans de pas pel Principat a finals del segle XVI, s'elabora una perspectiva inèdita sobre la societat catalana del moment. S'observa una imatge col·lectiva crítica sobre el català -molt anterior a les polèmiques de la publicística del segle XVII- a través del problema de la inseguretat, el bandolerisme i el presumpte desgovern polític i fiscal. L'opinió pública i els testimoniatges privats s'interrelacionen i estableixen els termes ideològics del també important conflicte institucional. L'apreciació personal de la conjuntura de l'època fa possible, així mateix, establir unes valoracions qualitatives i espontànies des de l'òptica castellana de totes aquestes problemàtiques.


Matèries: Edat moderna ; Societat ; Opinió pública ; Conflictivitat social ; Bandolerisme ; Fonts documentals ; Epistolari ; Viatgers ; Clergues ; Comerciants ; Pensament polític
Àmbit:Catalunya ; Castella
Cronologia:[1501 - 1600]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/aleart?codigo=121297
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; B. Pública Arús (Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 81
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Conflictividad laboral en Cataluña a comienzos del siglo XX : sus causas / Alejandro Andreassi Cieri
Andreassi Cieri, Alejandro


En: Historia Social. Valencia, núm. 29 (1997) , p. 21-43 (Estudios
Notes a peu de pàgina.

El present article analitza els motius de vaga com a font valuosa d'informació de les preocupacions i necessitats obreres així com de la naturalesa de les relacions laborals en el període analitzat. Aquestes es van veure afectades pel sever ajust de les condicions de producció que van intentar dur a terme els empresaris catalans amb la finalitat de mantenir la seva capacitat competitiva, per poder afrontar les conseqüències de la crisi finisecular. Mitjançant aquestes accions els patrons pretenien eliminar definitivament la seva dependència dels nuclis d'obrers especialistes i acabar amb les restes d'antigues pràctiques i hàbits professionals d'origen artesanal. En aquest marc destaca la inusual importància i pes de les reivindicacions que no eren de caràcter salarial, directament relacionades amb l'organització del procés de producció així com amb la defensa de la presència activa de les societats de resistència en l'àmbit laboral.


Matèries: Conflictivitat social ; Conflictivitat laboral ; Vagues ; Obrers ; Condicions de treball ; Relacions laborals ; Empresaris
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1902 - 1914
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/aleart?codigo=121296
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; B. Pública Arús (Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 81
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Autoridad real y mediación ministerial en la Cataluña moderna (siglos XVI y XVII) / Joan Lluís Palos i Peñarroya
Palos Peñarroya, Joan Lluís


En: Historia Social. Valencia, núm. 24 (1996) , p. 39-56 (Dossier : Cataluña y la Monarquía en la España Moderna

El funcionament del sistema imperial dissenyat pels Habsburg al començament del segle XVI, depenia bàsicament de la seva capacitat per integrar a les elits socials dels territoris de la perifèria. A Catalunya, la falta d'una aristocràcia poderosa va obligar a la corona a dipositar la seva confiança en els juristes que van ocupar els llocs clau de l'administració. Educats en una tradició legal independentista i intensament implicats en les lluites entre bàndols, aquests ministres reals van ser un obstacle més que un camí per a la transmissió de les ordres procedents de la cort.


Matèries: Edat moderna ; Administració reial ; Juristes ; Institucions polítiques ; Poder polític ; Elits locals
Matèries: Austries, Casa dels
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1501 - 1700]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=121252
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; B. Pública Arús (Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 81
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Pensamiento político y opinión en Cataluña en el siglo XVIII / Rosa María Alabrús Iglesias
Alabrús i Iglesias, Rosa María


En: Historia Social. Valencia, núm. 24 (1996) , p. 83-94 (Dossier : Cataluña y la Monarquía en la España Moderna

En l'article s'analitza la trajectòria del pensament polític i l'opinió a Catalunya des de 1716 fins a 1759, a través de la publicística catalana d'aquests anys. Encara que la contestació revolucionària acaba en 1725, el sentit autonomista català es perllonga al llarg de la primera meitat del segle XVIII a través de les crítiques contra l'administració borbònica a Catalunya i la nostàlgia austriacista d'alguns textos que recorden les fites més significatives de la Guerra de Successió: les glosses a Ferran VI i Carles III revelen una progressiva integració de Catalunya en la política del Despotisme Il·lustrat, encara que mantenint alguns recels i desconfiances.


Matèries: Edat moderna ; Felip V d'Espanya ; Ferran VI d'Espanya ; Carles III d'Espanya ; Pensament polític ; Propaganda política ; Opinió pública ; Vida política ; Història de les mentalitats ; Monarquia
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1716 - 1759
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/aleart?codigo=121250
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; B. Pública Arús (Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 81
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Voluntarios realistas, voluntarios de Isabel II y milicia nacional, o en la guerra también hay clases (Cataluña, 1832-1837) / Manuel Santirso Rodríguez
Santirso Rodríguez, Manuel


En: Historia Social. Valencia, núm. 23 (1995) , p. 21-40 (Estudios

Malgrat els molts avatars del període 1833-1837, a Catalunya sempre es va mantenir un especial mecanisme de defensa i ordre públic, format per tres elements: exèrcit regular, Voluntaris d'Isabel II i Milícia. Cadascun d'ells va presentar una composició social diferent i va tenir una comesa diferent. Els Voluntaris es van nodrir sobretot dels estrats més baixos de les classes populars, van participar en el combat contra els carlistes juntament amb l'exèrcit regular i van representar un paper molt destacat en la exclaustración forçosa de 1835. Per contra, la Milícia va acollir a molts membres de la petita burgesia urbana, gairebé mai va entrar en combat i va participar en la revolució fins que aquesta va ser clausurada per una dictadura militar, en 1837.


Matèries: Defensa ; Ordre públic ; Exèrcit ; Voluntaris reialistes ; Milícies ; Milícia nacional ; Guerra carlina I ; Ferran VII d'Espanya ; Maria Cristina de Borbó ; Grups socials
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1833 - 1837
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/aleart?codigo=121244
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; B. Pública Arús (Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 5
anar a la pàgina              

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3