Més Notícies a l'entorn del període americà de Josep Pijoan Soteras (1881-1963) / Imma Socias Batet
Socias i Batet, Immaculada


En: Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics. Barcelona, núm. 24 (2013) , p. 549-568 (Exili i repressió franquista dels historiadors catalans) 
Notes a peu de pàgina. Resum en anglès i català.

El coneixement de la trajectòria dels catalans exiliats, com és el cas de Josep Pijoan Soteras, Francesc Cambó Batlle i Josep Gudiol Ricart, entre altres, és fascinant perquè permet comprendre i valorar el seu itinerari personal, alhora que projecta un dramàtic resplendor sobre la cultura catalana de l'època. En aquest article es plantegen dues qüestions. La primera se centra en Pijoan com a agent d'art, aspecte molt poc conegut fins ara; mentre que en la segona part tracta de Pijoan com a escriptor d'art i la problemàtica que es va produir amb motiu de la seva intervenció en el llibre Les pintures romàniques de Catalunya dins la "Monumenta Cataloniae", col·lecció patrocinada per Francesc Cambó.

Ferran Soldevila : exili i repressió / Enric Pujol i Casademont
Pujol i Casademont, Enric


En: Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics. Barcelona, núm. 24 (2013) , p. 437-548 (Exili i repressió franquista dels historiadors catalans) 
Notes a peu de pàgina. Resum en anglès i català.

Ferran Soldevila (Barcelona, 1894-1971) va ser un dels historiadors catalans més importants del segle XX. Compromès amb la represa cultural i nacional catalanes contemporànies, va donar suport a la Generalitat republicana en els difícils moments de la Guerra civil de 1936-1939. Això li comportà un exili a la República francesa que no va poder abandonar fins a 1943, quan retornà a Barcelona i s'incorporà a la resistència antidictatorial. La seva actitud resistent afectà tant l'àmbit polític com el cultural, fins al punt que es pot dir que tota la seva producció historiogràfica i literària del moment va tenir aquest carácter combatiu. No en va, com ell mateix va reconèixer, tota la seva actuació va respondre a un objectiu normalitzador que ell sintetitzava en la frase: "Fer de Catalunya un poble normal".

Pere Bosch Gimpera. L'Exili britànic (1939-1940) / Francisco Gracia Alonso
Gracia Alonso, Francisco


En: Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics. Barcelona, núm. 24 (2013) , p. 457-535 (Exili i repressió franquista dels historiadors catalans) 
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental amb publicacions i escrits, en anglès, de l'historiador. Resum en anglès i català.

Desprès de fer honor a les seves responsabilitats com a rector de la Universitat de Barcelona (1933-1939) i conseller de Justícia de la Generalitat (1937-1939), Pere Bosch Gimpera marxà a l'exili el febrer de 1939. S'inicià així una llarga travessia personal, política, ideològica i científica que el duria al Regne Unit, Colòmbia i Mèxic fins a la seva mort l'any 1974. Mai retornaria a Catalunya. Aquest treball analitza la seva estada la Gran Bretanya des de la primavera de 1939 fins a l'estiu de 1940; els intents fracassats per consolidar una posició professional i econòmica sòlida a la Universitat d'Oxford; el treball amb Carles Pi i Sunyer com a representants de la Generalitat a Londres; els informes a les autoritats britàniques sobre diversos aspectes de la Guerra Civil a Catalunya i les reflexions personals sobre el significat de la guerra per a Catalunya i els catalans, així com les propostes de reorganització de l'Estat espanyol des d'una perspectiva federal que respectés la singularitat política, social i econòmica de Catalunya.

Antoni Rovira i Virgili. Historiografia de l'exili (1939-1949) / Mercè Morales Montoya
Morales Montoya, Mercè


En: Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics. Barcelona, núm. 24 (2013) , p. 419-456 (Exili i repressió franquista dels historiadors catalans) 
Notes a peu de pàgina. Resum en anglès i català.

La producció historiogràfica d'Antoni Rovira i Virgili a l'exili de la Guerra Civil ha restat gairebé inèdita. Es tracta de diversos llibres, síntesis i articles, que l'historiador va redactar entre 1939 i 1949, data de la seva mort. Són textos de caràcter divulgatiu escrits per a la colònia catalana exiliada amb una clara voluntat de conscienciació nacional, i alguns, per sensibilitzar el públic francès entorn de la qüestió catalana. Al mateix temps, Rovira va continuar exercint de periodista amb temes polítics d'actualitat i va participar de manera activa en la política d'oposició com a conseller de la Generalitat de Josep Irla i president del Parlament català.

Exili i repressió a la França de Vichy. El cas de Lluís Nicolau d'Olwer / Jordi Guixé i Coromines
Guixé i Coromines, Jordi


En: Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics. Barcelona, núm. 24 (2013) , p. 405-418 (Exili i repressió franquista dels historiadors catalans) 
Notes a peu de pàgina. Resum en anglès i català.

Els exiliats republicans a França van patir una repressió continuada en el que seria el seu exili polític a França. El sistema repressor del règim franquista arribà més enllà dels Pirineus. Diversos i distints foren els motius que facilitaren l'acció exterior contra els exiliats: per una banda, l'obsessió franquista per eliminar i doblegar tota persona considerada roja, o sia, republicana, independentment dels seus matisos polítics; per altra, la conjuntura internacional: una França debilitada democràticament abans de juny de 1940, i una França col·laboracionista disposada a seguir els designis nazifeixistes després de la signatura de l'armistici. Aquell estiu començà la cacera de refugiats polítics catalans i espanyols que tingueren algun càrrec destacat en institucions o partits republicans. La cacera va tenir el suport dels acords bilaterals Bérard-Jordana de febrer de 1939, però també de l'anomenada Comisión de Recuperación de Bienes en el Extranjero, dirigida a França per l'agregat militar, el coronel Antonio Barroso y Sánchez Guerra, i el mateix ambaixador José Félix de Lequerica. Un dels càrrecs republicans més vigilats i perseguits fou Lluís Nicolau d'Olwer. Detingut, interrogat i a punt de ser extradit a Espanya, va poder salvar la pell gràcies a l'ajut dels seus amics advocats, també exiliats, Eduard Ragasol i J. M. Sbert i, destacadament, del ministre mexicà plenipotenciari a Vichy Luís Ignacio Rodríguez. El cas de Nicolau d'Olwer és, a més, un cas especial, únic: una negociació politicoeconòmica que fou decisiva per evitar entregar-lo a Franco. Igualment, el cas Nicolau ens mostra les xarxes d'agents franquistes destinats a perseguir exiliats i els envitricolls dels polítics francesos a l'hora de tractar els complexos casos d'extradició.