Tarrés i la manxa de l'últim ferrer / Sandra Quílez
Quílez, SandraEn:
208042 Mosaic. XII Trobada d'Estudiosos de les Garrigues. Els Torms, 26 d'octubre de 2019. Les Borges Blanques : Centre d'Estudis de les Garrigues, 2020. p. 207-218
(
Etnologia - Antropologia)
L'ofici de pagès ha estat el regulador de la totalitat de la feina terra endins, n'hi havia d'altres de gran importància com el forner, el picapedrer, etc., tots, però necessitaven d'un ofici comú, que els construís les eines que eren de necessitat en cada treball: el ferrer. El 1982 va morir Francisco Pujol i Pelegrí, l'últim ferrer de Tarrés. Les eines i la ferreria les va heretar el seu cunyat que va complir amb l'anhel d'en Francesc, que era que aquestes eines quedessin pel poble. Molts anys després i sabent la importància de mantenir viva la memòria dels pobles per seguir conservant la pròpia identitat, van treure pols d'aquestes eines. Entorn de l'any 1990, un jove tarresà estudiant d'història va fer un inventari i catalogació dels estris que hi havia a la ferreria, no només quina eina, també quina era la seva utilitat. Més de 80 eines de tot tipus, pròpies de l'ofici de ferrer: martells, malls i martellets per a ferrar, l'enclusa francesa AUBRY de 1890 i 100 quilos de pes, la mola d'aigua, el trepant de sobretaula, el banc de treball, el cargol, estenalles, claus, patrons, la fornal (el fogó utilitzat per escalfar els metalls per forjar-los) i una gran manxa de fornal de fusta i cuir.És aquesta última eina la que ens ocupa en aquest treball. Una magnífica manxa fabricada en fusta, cuir i ferro, construïda al "Taller de carpintería, construcción y depósito de fuelles José Castelló", Plaça d'Oli, 2 de Barcelona, al segle XIX.
