português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
ESCOLES DE MESTRES []
Referències trobades:
95   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 5
anar a la pàgina              


1 / 95
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Espiritisme a l'Escola Normal de Lleida / Josep Varela i Serra
Varela i Serra, Josep


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 5 (2018) , p. 59-68 : il. (Pedagogia
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Confiant que la Primera República (1873) garantia per sempre les llibertats, un grup d'espiritistes de Lleida deixà d'amagar les seves conviccions i publicà el llibre Roma y el Evangelio, l'any 1874. Al desembre d'aquest any la República s'esfondrava, però, facilitant que el grup espiritista fos expedientat a primers de 1875. Dos dels seus membres, professors de la Normal, foren apartats de la docència: El Director, Domènec de Miguel, i Josep Amigó. L'article descriu els principals fets de l'expedient i reflexiona sobre la dramàtica història.


Matèries: República espanyola I ; Escoles de mestres ; Professors ; Espiritisme ; Procés judicial ; Fonts documentals
Matèries: Miguel, Domènec de (1813-1880) ; Amigó y Pellicer, Josep
Àmbit:Lleida
Cronologia:1874 - 1888
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Shikar/article/view/350570
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 95
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Obtenció del títol de mestre de primeres lletres a la darreria el segle XVIII a Mataró (1788-1790) / Montserrat Gurrera i Lluch
Gurrera i Lluch, Montserrat


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2016, núm. XXXIII (2016) , p. 41-44 + [p. 147-168 : il.]
Resums de les comunicacions presentades. El número en paper de la revista inclou CD amb el text complet de les comunicacions. Sessió celebrada el 19 de novembre de 2016. Notes i bibliografia. Inclou apèndix gràfic.


Matèries: Mestres ; Escoles de mestres ; Política educativa ; Germandats ; Fonts documentals
Matèries:Germandat de Sant Casssià
Àmbit:Mataró
Cronologia:1788 - 1790
Accés: https://www.raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/331060
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; B. Pompeu Fabra (Mataró); UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Barcelona; B. Pare Fidel Fita (Arenys de Mar); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 95
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Escola Normal de Lleida al segle XX : el problema dels edificis i el drama de les persones / Josep Varela i Serra
Varela i Serra, Josep


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 4 (2017) , p. 38-47 : il. (Pedagogia
Notes i bibliografia. Resums en català i anglès.

Aquest treball tracta dels diferents llocs on els edificis de l'Escola de Mestres (masculina i femenina) han estat situats a la ciutat de Lleida, des dels seus orígens fins a l'actualitat. També s'estudia la relació entre les persones -professors i autoritats- durant tot el període esmentat. L'article acaba amb una reflexió sobre el tipus d'educació que cal donar als estudiants de magisteri actuals.


Matèries: Escoles de mestres ; Edificis ; Personal directiu ; Professors ; Professores ; Ensenyament de la pedagogia
Àmbit:Lleida
Cronologia:[1901 - 2000]
Accés: http://raco.cat/index.php/Shikar/article/view/332622/423402
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 95
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Escola Normal femenina de Lleida : les primeres directores fins a Pepita Úriz Pi (1885-1936) / Quintí Casals Bergés
Casals Bergés, Quintí


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 4 (2017) , p. 58-69 : il. (Pedagogia
Notes i bibliografia. Resums en català i anglès.

En aquest article fem una anàlisi de l'Escola Normal Femenina a Lleida des de la seva creació en 1885 fins al començament de la Guerra Civil a Espanya (1936). En aquest repàs fem una nòmina del personal que dirigí l'escola i les seves principals docents, centrantnos, sobretot, en les figures de Lilia Heras, directora de 1887 a 1927, i Pepita Úriz, directora en temps de la República (1931-1934) com els dos models pedagògics contraposats que lluiten en l'escola i Catalunya per imposar el seu model educatiu.


Matèries: Ensenyament primari ; Ensenyament de la pedagogia ; Escoles de mestres ; Dona ; Ensenyament de la dona ; Personal directiu ; Professores ; Guerra civil espanyola
Matèries: Uriz i Pi, Josepa (1883-1958)
Àmbit:Lleida
Cronologia:1885 - 1936
Accés: http://raco.cat/index.php/Shikar/article/view/332624/423404
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 95
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
L'Escola Normal de Tarragona al temps de la República (1931-1936) : una renovació qüestionada / Cristina Margriñà Salvat
Magriñà Salvat, Cristina


En: 120800 La II República al camp de Tarragona ; Piqué i Padró, Jordi; Sánchez i Cervelló, Josep (Dirs.). Tarragona : Cercle d'Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver del Camp de Tarragona, 2006. p. 37-98



Matèries: Escoles de mestres ; Política educativa ; Renovació pedagògica ; Mestres ; Legislació ; República espanyola II
Matèries:Escola Normal de Tarragona
Àmbit:Tarragona
Cronologia:1931 - 1936
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Arxiu Històric de Sabadell; B. Central Xavier Amorós (Reus); B. Pública de Vila-seca; B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); Biblioteca Municipal de Constantí; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 95
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Rosa Sensat y los orígenes de los Movimientos de Renovación Pedagógica = Rosa Sensat and the beginning of the Movimientos de Renovación Pedagógica / María Teresa Codina
Codina Mir, Maria Teresa


En: Historia de la Educación. Revista Interuniversitaria. Salamanca, núm. 21 (2002) , p. 91-104
Número monogràfic: "Transición democrática y educación". Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

A Catalunya el començament de la dictadura franquista va representar la ruptura violenta d'un procés educatiu de qualitat. En un ambient sociocultural retrògrad i repressiu, ja en els anys 40 hi ha educadors que intenten canviar alguna cosa. A meitat dels 50, pedagogs de la generació anterior transmeten informació sobre pedagogia activa a mestres que senten interès de millorar l'educació. La il·lusió, la dedicació, i la voluntat eficaç de pares i mestres es concreten en la creació d'escoles: educació integral, contacte amb la realitat, dimensió social, lliberteu/responsabilitat, treball en equip. La formació de mestres cristal·litza en la institució "Rosa Sensat". En els 60 la coordinació d'escoles representa un Moviment de Renovació Pedagògica. En els 70 les experiències educatives s'estenen, els principis s'estructuren, la Llei d'Educació General Bàsica oficialitza la renovació que havia començat clandestina. El primer de gener de 1981, el govern de la Generalitat assumeix les competències d'educació.


Matèries: Franquisme ; Transició democràtica ; Renovació pedagògica ; Política educativa ; Associacions educatives ; Escoles de mestres
Matèries:Associació de Mestres Rosa Sensat
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1940 - 1981]
Accés: http://campus.usal.es/~revistas_trabajo/index.php/0212-0267/article/viewFile/6857/6840
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 95
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Els Orígens de Rosa Sensat : una alternativa a l'escola franquista / Marta Vallverdú
Vallverdú, Marta


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 427 (octubre 2016), p. 32-41 : il. (Focus
Bibliografia.

Marta Vallverdú reflexiona al voltant de L'Escola de Mestres Rosa Sensat com a exponent de la unió indestriable entre catalanitat i renovació pedagògica. Vallverdú exposa, en aquest article, un interessant recorregut per la trajectòria de l'Escola des dels seus precedents fins a l'actualitat, passant per les seves idees pedagògiques i els diferents projectes que s'hi han desenvolupa.



Matèries: Associacions educatives ; Educació ; Escoles de mestres ; Franquisme ; Renovació pedagògica ; Ciències de l'educació ; Escoles d'estiu ; Mestres ; Pedagogs
Matèries:Associació de Mestres Rosa Sensat ; Escola d'Estiu de Rosa Sensat
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1950 - 1982]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 95
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Concepte d'una organitzacio docent per als individus en funció de la societat per Miquel Golobardes / Edició comentada per: Neus Salvat Golobardes i Joan Heras Costa
Golobardes Vila, Miquel


En: Podall. Montblanc, núm. 3 (2014) , p. 245-267 : il. (Pedagogia i Pensament
Bibliografia. Resums en català i castellà.

Aquest article conté un text escrit pel pedagog Miquel Golobardes i Vila com a treball final dels seus estudis de Magisteri a l'Escola Normal de la Generalitat l'any 1937, amb un pròleg i un epíleg realitzats per dos professors que treballen en instituts de Secundària i que en fan un seguit de valoracions des de la perspectiva actual, tot destacant que molts dels plantejaments que s'hi exposen segueixen tenint vigència. En el seu treball, Miquel Golobardes exposa com s'ha de planificar o, en paraules seves, organitzar la tasca docent tenint en compte diversos factors com són: la personalitat infantil, el medi natural, el medi social, els aspectes biològics o els aspectes psicològics i, per últim, fa unes consideracions sobre com hauria de ser l'escola per adequar-se a tots els pressupòsits exposats.


Matèries: Ciències de l'educació ; Escoles de mestres ; Treballs escolars ; Gestió educativa ; Mestres ; Pedagogs ; Pensament científic
Matèries: Golobardes Vila, Miquel (1909-1971)
Àmbit:Montblanc ; Catalunya
Cronologia:1936 - 1937
Autors add.:Salvat i Golobardes, Neus (Ed.) ; Heras Costa, Joan (Ed.)
Accés: http://raco.cat/index.php/Podall/article/view/295497/384163


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 95
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Dies i camins : 40 escoles d'estiu de Rosa Sensat / Joaquim Farré, [et al.]

Escola d'Estiu de Rosa Sensat (40a : 2005 : Barcelona )


Barcelona : Associació de Mestres Rosa Sensat, 2005
142 p. : il. ; 22 cm
ISBN 8495988534



Matèries: Mestres ; Formació de formadors ; Reciclatge professional ; Escoles de mestres ; Commemoració ; Renovació pedagògica
Matèries:Escola d'Estiu de Rosa Sensat
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1965 - 2005]
Autors add.:Farré, Joaquim ; Fortuny, Pere ; Martínez, Concepció
Autors add.:Associació de Mestres Rosa Sensat
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 95
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Esbós biogràfic de Maria de las Mercedes Usúa Pérez / Maria de les Neus Ruiz Jaume
Ruiz Jaume, Maria de les Neus


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 21 (novembre 2010), p. 353-370 (Memòria oral i biografies
Notes i bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

La present comunicació pretén realitzar una primera aproximació a la figura de Mercedes Usúa, professora i directora a l'Escola Normal de les Balears. María de las Mercedes Usúa Pérez va néixer a Barcelona el 20 de març del 1887. L'any 1906 va obtenir el títol de mestra de grau superior a l'Escola Normal de Valladolid i el 1909 va ingressar a l'Escola d'Estudis Superiors del Magisteri de Madrid, on l'any 1912 va assolir el grau de mestra normal en la secció de ciències. L'any següent, va aconseguir una plaça com a professora numerària a l'Escola Normal Femenina de les Balears. Durant la seva estada a l'illa, va compaginar la tasca docent a la càtedra de matemàtiques amb el desenvolupament de la funció directiva, primer de l'Escola Normal Femenina (1913-1931) i després de l'Escola Normal de Magisteri Primari (1931-1936). Després de la Guerra Civil, període en el qual exercí a diferents indrets de la geografia espanyola, va reingressar a la Normal balear, on va enfrontar-se a un consell de guerra i a un expedient de depuració, malgrat els quals va continuar exercint la docència i amb el temps fins i tot la direcció de l'Escola Normal fins al 1957, any en què es va jubilar.


Matèries: Biografia ; Dona ; Professores ; Mestres ; Escoles de mestres ; Directors d'escoles ; Gestió centres d'ensenyament ; Educació de la dona ; Ensenyament de la matemàtica
Matèries: Usúa Pérez, María de las Mercedes (1887-19??)
Àmbit:Barcelona ; Valladolid ; Madrid ; Balears, illes
Cronologia:1887 - 1957
Autors add.:Jornades sobre Història de l'Educació (19es : 2010 : Olot )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/view/278970/366702
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 95
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les primeres dones gironines a l'institut provincial i la universitat / Carles Cortada i Hortalà
Cortada i Hortalà, Carles


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 21 (novembre 2010), p. 151-164 (Dona i educació durant la monarquia alfonsina i la II Répública. En l'àmbit escolar) 
Resums en català, castellà i anglès.

Els aires de llibertat de la Revolució del 1868 van portar la preocupació per l'educació femenina, però amb la restauració borbònica aquesta preocupació va quedar marcada per la confrontació entre els plantejaments ideològics conservadors, que valoraven la dona només per les seves funcions familiars i no acceptaven que treballés, i els progressistes, que defensaven la instrucció i el treball de les dones sempre que no anessin contra les obligacions familiars. La Girona conservadora del darrer terç del segle XIX va ser una de les últimes capitals de província a tenir una Escola Normal Femenina; malgrat això, durant els primers anys de la Restauració Girona va ser una de les capitals de província amb més noies matriculades a l'institut provincial. Això va ser degut a la voluntat de les noies de rebre una educació més enllà de la necessària per al seu paper familiar, el rol d'alguns parents i professors, i el paper permissiu que va jugar l'institut provincial en absència d'altres institucions on les noies poguessin estudiar. La primera noia que estudià a l'institut de Girona ho féu el 1876 (com a estudiant lliure), la primera graduada va ser el 1885 i la primera universitària, el 1904. Aquest treball té la voluntat de donar a aquestes noies la visibilitat que fins ara no han tingut i que el seu esforç mereix.


Matèries: Dona ; Diccionari biogràfic ; Educació de la dona ; Política educativa ; Restauració ; Institucions educatives ; Escoles de mestres ; Ensenyament secundari ; Ensenyament superior
Àmbit:Girona ; Girona, província
Cronologia:1876 - 1904
Autors add.:Jornades sobre Història de l'Educació (19es : 2010 : Olot )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/view/278959/366691
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 95
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El difícil encaix de la legislació republicana a l'Escola Normal de Tarragona : combats de la professora Montserrat Bertran Vallès / Cristina Magriñà Salvat, Antoni Gavaldà Torrents
Magriñà Salvat, Cristina


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 21 (novembre 2010), p. 117-133 (Dona i educació durant la monarquia alfonsina i la II Répública. En l'àmbit escolar) 
Resums en català, castellà i anglès.

L'aportació tracta del perfil professional de Montserrat Bertran, professora de la Normal de Tarragona. Passà per les Normals de mestresses de Lugo (1916), Tarragona (1922), Jaén (1924) i Terol (1925). El juliol del 1929 retornà a Tarragona, i hi prestà serveis fins l'any 1939, essent la darrera directora de l'Escola Normal que tancà el cicle republicà. En aquest període Montserrat Bertran esdevingué un membre molt actiu en la vida de la comunitat educativa de la Normal tarragonina. Va exercir com a professora numerària de pedagogia i la seva història, i el seu pas per l'Escola Normal de Tarragona en el claustre de professors o a les aules no deixà indiferent ningú. Aviat fou el centre de fortes controvèrsies entre els seus companys de professió, sobretot en l'actitud mostrada al costat dels alumnes en defensa dels seus interessos com a col·lectiu, i el seu posicionament davant el sector més dur del claustre davant els canvis que la reforma educativa havia aportat. Es caracteritzà pel seu tarannà professional i humà en el context pedagògic de l'època i de la ciutat, i destacà la seva participació en la implantació, no exempta de dificultats, de l'ensenyament del català a les Escoles Normal i en el camp del magisteri. El 1939 fou depurada i separada del servei.


Matèries: Biografia ; Mestres ; Professores ; Pedagogues ; Dona ; Escoles de mestres ; Política educativa ; Renovació pedagògica ; República espanyola II ; Franquisme ; Repressió política ; Depuracions polítiques
Matèries: Bertran Vallès, Montserrat (1891-)
Matèries:Escola Normal de Tarragona
Àmbit:Torrelles de Foix ; Tarragona ; Lugo ; Jaén ; Terol
Cronologia:1891 - 1967 (esp. 1916 - 1961)
Autors add.:Gavaldà i Torrents
Autors add.:Jornades sobre Història de l'Educació (19es : 2010 : Olot )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/view/278938/366670
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 95
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Normal de Girona i el magisteri públic : 1914-1936 / Joan Puigbert
Puigbert i Busquets, Joan


Girona : Universitat de Girona, 1994
125 p. ; 22 cm
ISBN 8488762038

La Normal de Girona i el Magisteri públic no vol ser una reivindicació complaent, si no que pretén resituar l'activitat del Magisteri públic i de l'Escola Normal de Girona en el context del seu temps, fer-ne una història menys grollera que la que es després del tòpic que afirmava que "tots els intents de renovació van partir de la iniciativa privada" i que el paper dels mestres públics va ser merament marginal, i, sobretot, fer-ne una valoració immersa en la problemàtica social, política i cultural del període.



Matèries: Escoles de mestres ; Mestres ; Escola pública ; Reciclatge professional ; Ensenyament de la pedagogia
Matèries:Escola Normal de Girona
Àmbit:Girona
Cronologia:1914 - 1936
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 95
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Les pràctiques a l'Escola de Mestres "Sant Cugat" : organització i modalitats / Teresa Mañà, Maria Villanueva
Mañà i Terré, Teresa


Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions, 1998
91 p. ; 23 cm (Pupitre de Freixe, 2) 
ISBN 84-7488-150-1



Matèries: Mestres ; Professors ; Escoles de mestres
Matèries:Escola de mestres de Sant Cugat
Àmbit:Sant Cugat del Vallès
Cronologia:[1998]
Autors add.:Villanueva i Margalef, Maria
Autors add.:Escola de Mestres de Sant Cugat


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 95
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Las Prácticas en la Escola de Mestres Sant Cugat : organización y modalidades / Teresa Mañà, Maria Villanueva
Mañà i Terré, Teresa


Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions, 1988
86 p. ; 23 cm (Pupitre de Freixe, 4) 
Referències bibliogràfiques.
ISBN 8474882869



Matèries: Mestres ; Professors ; Escoles de mestres
Matèries:Escola de mestres de Sant Cugat
Àmbit:Sant Cugat del Vallès
Cronologia:[1988]
Autors add.:Villanueva i Margalef, Maria
Autors add.:Escola de Mestres de Sant Cugat
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 95
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Itinerari formatiu i professional de Jesús Sanz Poch (1897-1936): renovació pedagògica i compromís polític a Catalunya durant el primer terç del segle XX = The training and professional itinerary of Jesus Sanz Poch (1897-1936) : educational renew / Joan Soler i Mata
Soler i Mata, Joan


En: Educació i Historia. Revista d'Historia de l'Educació. Barcelona, núm. 13 (gener-juny 2009), p. 9-47

La figura de Jesús Sanz Poch apareix citada en diverses publicacions com a resultat de la petjada que va deixar en la trajectòria docent a la Normal de Lleida i la Normal de la Generalitat a Barcelona i, també, com a conseqüència de l'aportació realitzada en els inicis del moviment Freinet a Catalunya. Ens manquen, però, estudis més amplis i aprofundits de la trajectòria d'aquest mestre i pedagog nascut al Penedès i format a Girona, Madrid i Ginebra que, malauradament, va morir molt jove i de forma inesperada, pocs mesos abans de l'esclat de la guerra civil espanyola. L'article pretén reconstruir l'itinerari formatiu i professional de Jesús Sanz i presentar les línies mestres del seu pensament educatiu a partir de l'estudi de les fonts documentals existents en les institucions on va estudiar o exercir la docència, de la revisió de la documentació de l'arxiu familiar i de la lectura i anàlisi dels textos escrits i publicats. Jesús Sanz és un clar exponent del vincle entre renovació pedagògica i compromís polític que constitueix el motor de l'avenç social i cultural al nostre país durant les primeres dècades del segle XX. La trajectòria formativa és un exemple de la inquietud intel·lectual que, insatisfeta amb la realitat propera, va furgar en les expectatives que s'obrien des de l'exterior. La preocupació envers els temes nuclears de l'univers educatiu de l'època apunta les línies d'un pensament educatiu propi en procés de construcció desenvolupat en una curta, però intensa, activitat professional.


Matèries: Biografia ; República espanyola II ; Mestres ; Pedagogs ; Renovació pedagògica ; Fonts documentals ; Ensenyament del català ; Escoles de mestres
Matèries: Sanz Poch, Jesús (1897-1936)
Matèries:Escola Normal de Girona ; Escuela de Estudios Superiores del Magisterio ; Institut J.J. Rousseau ; Escola Normal de Lleida ; Escola Normal de la Generalitat
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1897 - 1936
Accés: http://www.raco.cat/index.php/EducacioHistoria/article/view/192226/258136
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 95
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Escola d'Estiu de mestres: vint anys de renovació pedagògica a l'Anoia / Joan Ramon Gassó, Montserrat Roca Tort, Jordi Sarlé Marfull



En: Revista d'Igualada. Igualada, núm. 2 (setembre 1999), p. 62-67 : il. (Panoràmica

Enguany s'acaben de complir vint anys de la celebració de l'Escola d'Estiu de l'Anoia, una trobada anual destinada a la formació i el debat entre els mestres de la comarca. Els autors de l'article, vinculats en diversos moments a l'organització d'aquesta iniciativa, en fan una crònica detallada i repassen les diverses vicissituds per les quals ha anat passant, amb un balanç clarament positiu i amb una aposta clara perquè sàpiga adequar-se a les necessitats pedagògiques de cada època històrica.


Matèries: Renovació pedagògica ; Escoles de mestres ; Professors ; Mestres ; Commemoració
Àmbit:Anoia
Cronologia:1914 - 1999
Autors add.:Ramon Gassó, Joan ; Roca Tort, Montserrat ; Sarlé Marfull, Jordi
Accés: http://www.revistaigualada.cat/ImatgesArticles/2009/02.99.62.pdf
Localització: B. Central d'Igualada; B. Pare Ignasi Casanovas (Santpedor)


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 95
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Maria Rúbies o El repte constant: política, religió i pedagogia a la Catalunya del segle XX / Josep Varela i Serra
Varela i Serra, Josep


Lleida : Pagès, 2008
384 p. : il. ; 24 cm (Guimet, 113) 
ISBN 978-84-9779-698-9

Nascuda el 1932 a Camarasa (La Noguera), Maria Rúbies excel·lí en el camp de la pedagogia de la matemàtica; de fet fou la primera a publicar-ne textos en català (els cèlebres Fem matemàtica) després de la Guerra Civil. Fundà l'Escola Espiga de Lleida, contribuí a la creació de l'Escola de Mestres de Sant Cugat, així com també fou la primera presidenta del Consell Escolar de Catalunya (1986). Enmig d'una tasca pedagògica constant hi hagué un intens parèntesi dedicat a la política: 1977-1988. Primer fou senadora i després diputada a les Corts Generals. Escollida diputada al Parlament de Catalunya a les eleccions de 1984, es retirà aviat de la política activa: la seva oposició a la Llei del Joc fou la punta de l'iceberg d'un desengany més pregon. Defensà sempre una major autonomia per a Catalunya i l'ús de la llengua catalana a l'ensenyament i l'avenç en la igualtat de drets dels homes i les dones. Tota la seva vida estigué dominada per una gran religiositat. Abans del seu casament l'any 1969, fou dirigent d'Acció Catòlica. Mai abandonà les seves conviccions, aprofundides per la meditació i les seves lectures. En aquests tres àmbits (política, religió i pedagogia), Maria Rúbies tingué una considerable importància. Aquest llibre es publica coincidint amb els quinze anys de la seva mort (1993).



Matèries: Biografia ; Pedagogs ; Ensenyament en català ; Renovació pedagògica ; Escoles de mestres ; Centres d'ensenyament ; Educació ; Vida política ; Diputats a Corts ; Parlamentaris ; Senadors ; Parlament de Catalunya ; Catolicisme
Matèries: Rubies i Garrofé, Maria (1932-1993)
Matèries:Escola de Mestres de Sant Cugat del Vallès ; Escola Espiga de Lleida
Àmbit:Camarasa ; Lleida ; Catalunya
Cronologia:1932 - 1993


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 95
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Gènesi i evolució de l'Escola de Magisteri de l'Església Sagrat Cor (Blanquerna): 1948 - 1978 [Microforma] / Mariàngels Riera i Figueras; dirigida per Buenaventura Delgado Criado
Riera i Figueras, Mariàngels


Barcelona : Publicacions Universitat de Barcelona, 1994
Dirigida per: Delgado, Buenaventura. Universitat de Barcelona. Departament de Teoria i Història de l'Educació, 1994
2 microfitxes 680 fotog. : il., gràf. + 1 fullet (Tesis doctorals microfitxades, 2137. Universitat de Barcelona : 1994) 
Bibliografia.
ISBN 84-475-0519-7



Matèries: Educació ; Tesis doctorals ; Franquisme ; Escoles de mestres ; Església ; Mestres ; Ensenyament superior
Matèries:Església Sagrat Cor de Barcelona ; Escola de Mestres Blanquerna de Barcelona ; Mútua Escolar Blanquerna de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1948 - 1978
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 95
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Gènesi i evolució de l'Escola de Magisteri de l'Església Sagrat Cor (Blanquerna): 1948 - 1978 / Mariàngels Riera i Figueras; dirigida per Buenaventura Delgado Criado
Riera i Figueras, Mariàngels


Dirigida per: Delgado, Buenaventura. Universitat de Barcelona. Departament de Teoria i Història de l'Educació, 1992
2 vol. 649 p. : gràf. + 1 fullet
Bibliografia.



Matèries: Educació ; Tesis doctorals ; Franquisme ; Escoles de mestres ; Església ; Mestres ; Ensenyament superior
Matèries:Església Sagrat Cor de Barcelona ; Escola de Mestres Blanquerna de Barcelona ; Mútua Escolar Blanquerna de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1948 - 1978
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 5
anar a la pàgina              

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3