português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
ESCOLES DE MESTRES []
Referències trobades:
104   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 6
anar a la pàgina                


1 / 104
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Modesto Bargalló Ardévol (1894-1981), maestro de maestros e historidor de la ciencia / Manuel Segura, Alberto Gomis, José Mª Sánchez Jiménez
Segura, Manuel


En: Llull : revista de la Sociedad Española de Historia de las Ciencias y de las Técnicas. Madrid. Vol. 34, núm. 74 (2011) , p. 419-442
Notes. Bibliografia. Fonts.


Matèries: Biografia ; Professors ; Químics ; Historiadors ; Investigació científica ; Física ; Química ; Ciències naturals ; Ensenyament de les ciències ; Escoles de mestres ; Pensament polític
Matèries: Bargalló i Ardévol, Modest (1894-1981) ; Bargalló, família
Matèries:Escuela Normal de Maestros de Guadalajara. Mèxic
Àmbit:Sabadell ; Tarragona ; Guadalajara - Mèxic
Cronologia:1894 - 1981
Autors add.:Gomis Blanco, Alberto ; Sánchez Jiménez, José María
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=3812901


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 104
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els (Nous?) estudiants de Magisteri / Xavier Besalú i Costa
Besalú i Costa, Xavier


En: Revista de Girona. Girona. Any 42, núm. 179 (1996) , p. 54-59 : il. (Educació
Notes.


Matèries: Ensenyament superior ; Escoles de mestres ; Estudiants ; Dades estadístiques ; Legislació
Matèries:Universitat de Girona
Àmbit:Girona
Cronologia:1992 - 1996
Accés: https://raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/96895
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; Universitat Autònoma de Barcelona; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona; Biblioteca Borja (URL); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 104
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Història del magisteri gironí / Salomó Marquès
Marquès i Sureda, Salomó


En: Revista de Girona. Girona. Any 42, núm. 174 (1996) , p. 96-97 (Bibliografia
Ressenya de:
. La Normal de Girona. 150 anys d'història / Josep Clara, Pere Cornellà, Joan Puigvert. Girona : Universitat de Girona, 1995


Matèries: Ressenyes ; Escoles de mestres ; Mestres ; Commemoració
Matèries:Escola Normal de Girona
Àmbit:Girona
Cronologia:[1844 - 1995]
Accés: https://raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/95753
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; Universitat Autònoma de Barcelona; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona; Biblioteca Borja (URL); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 104
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Normal de Girona : records d'aniversari / Félix Casellas Casademont
Casellas Casademont, Félix


En: Revista de Girona. Girona. Any 40, núm. 167 (1994) , p. 54-46 : il. (Educació

Conté: La "recuperació" de Fidel Aguilar / Enric Marquès ; La modernitat de l'escultura europea de principis de segle / Eva Vàzquez ; El context artístic català del temps de Fidel Aguilar / Francesc Fontbona ; Aspectes de la relació Aguilar-Masó / Jaume Fàbrega ; Fidel Aguilar en les arts decoratives del noucentisme / Narcís Comadira, Joan Tarrús ; Memòria i oblit de Fidel en tres cartes inèdites / Narcís-Jordi Aragó ; Amics de les Arts i Fidel Aguilar / Josep Clara ; D'escultor a escultor : una aproximació a Fidel / Francesc Torres Monsó.


Matèries: Escoles de mestres ; Memòries ; Professors
Matèries:Escola Normal de Girona
Àmbit:Girona
Cronologia:[1931 - 1994]
Accés: https://raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/89948
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; Universitat Autònoma de Barcelona; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona; Biblioteca Borja (URL); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 104
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
En Jaume Botey educador : una mirada personal / Rosa Maria Pujol Vilallonga
Pujol Vilallonga, Rosa Maria


En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 33 (desembre 2019), p. 117-129
Número homenatge a Jaume Botey i Vallès. Resums en català, castellà i anglès.

Seguint el criteri personal de l'autora i en base al seu coneixement directe d'en Jaume Botey com a formador de mestres i educadors socials, l'article repassa algunes de les seves mirades sobre el fet educatiu. Des de la concepció d'en Jaume sobre l'alumnat i el professorat com a eixos centrals del procés educatiu s'apunten alguns dels seus objectius formatius a la universitat. Es planteja la seva manera personal d'acompanyar a les persones en el descobriment de la importància de lluitar per una educació no mercantilista, respectuosa amb les cultures locals i en base a un sentit crític de la realitat. Es parla de la seva visió de l'educació com un fet social, un fet històric, un fet polític, i un fet laic.


Matèries: Professors ; Escoles de mestres ; Formació de fomadors ; Ciències de l'educació
Matèries: Botey i Vallès, Jaume (1940-2018)
Matèries:Universitat Autònoma de Barcelona. Escola de Mestres
Àmbit:Hospitalet de Llobregat, l' ; Bellaterra - Cerdanyola del Vallès ; Catalunya
Cronologia:1975 - 2015
Accés: https://www.raco.cat/index.php/QuadernsCELH/article/view/369113
https://www.celh.cat/sites/default/files/publicacions/pdf/article pujol.pdf
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Autònoma de Barcelona; Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat; Biblioteca Central Tecla Sala (l'Hospitalet de Llobregat); B. Josep Janés (l'Hospitalet de Llobregat); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 104
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Àngels Ollé, mestra de mestres / escrit per Enric Valls
Valls, Enric


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. Novena època (3r trimestre 2019), 1 fitxer html : il.
Monogràfic dedicat a Àngels Ollé.

L'Àngels Ollé fou professora de l'Escola de Mestres de Tarragona durant vint-i-nou anys. Hi posà cordialitat, empenta, discreció, sensatesa i moltes destreses per a la comunicació efectiva amb els altres.


Matèries: Homenatge ; Escriptores ; Professores ; Ensenyament superior ; Escoles de mestres
Matèries: Ollé Romeu, M. Àngels (1937-2019)
Matèries:Escola de Mestres de Tarragona
Àmbit:Tarragona
Cronologia:[1978 - 2007]
Accés: https://www.centrelectura.cat/revistadigital/angels-olle-mestra-de-mestres/


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 104
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Aproximació a 150 anys d'història de l'escola de magisteri de Lleida (1841-1992) / Amparo Miñambres Abad
Miñambres Abad, Amparo


En: Ilerda : humanitats. Lleida, núm. 50 (1992-1993) , p. 193-198 (Dossier. L'escola de mestres i la formació del professorat) 
Notes a peu de pàgina.



Matèries: Ensenyament superior ; Escoles de mestres ; Escoles universitàries ; Centres d'ensenyament
Matèries:Escola Normal de Lleida
Àmbit:Lleida
Cronologia:1841 - 1992
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 104
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Constants i variacions en el perfil sociològic del estudiants de magisteri / Lluís Samper Rasero
Samper Rasero, Lluís


En: Ilerda : humanitats. Lleida, núm. 50 (1992-1993) , p. 183-192 (Dossier. L'escola de mestres i la formació del professorat) 
Notes a peu de pàgina.



Matèries: Ensenyament superior ; Escoles de mestres ; Universitats ; Escoles universitàries ; Estudiants ; Estudi sociològic
Àmbit:Lleida
Cronologia:1970 - 1992
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 104
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
De l'Escola de Mestres a la Facultat d'Educació / Joan Biscarri i Gassió
Biscarri i Gassió, Joan


En: Ilerda : humanitats. Lleida, núm. 50 (1992-1993) , p. 193-198 (Dossier. L'escola de mestres i la formació del professorat) 
Notes a peu de pàgina.



Matèries: Ensenyament superior ; Escoles de mestres ; Universitats ; Escoles universitàries
Matèries:Universitat de Lleida. Facultat d'Educació
Àmbit:Lleida
Cronologia:1992 - 1993
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 104
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Espiritisme a l'Escola Normal de Lleida / Josep Varela i Serra
Varela i Serra, Josep


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 5 (2018) , p. 59-68 : il. (Pedagogia
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Confiant que la Primera República (1873) garantia per sempre les llibertats, un grup d'espiritistes de Lleida deixà d'amagar les seves conviccions i publicà el llibre Roma y el Evangelio, l'any 1874. Al desembre d'aquest any la República s'esfondrava, però, facilitant que el grup espiritista fos expedientat a primers de 1875. Dos dels seus membres, professors de la Normal, foren apartats de la docència: El Director, Domènec de Miguel, i Josep Amigó. L'article descriu els principals fets de l'expedient i reflexiona sobre la dramàtica història.


Matèries: República espanyola I ; Escoles de mestres ; Professors ; Espiritisme ; Procés judicial ; Fonts documentals
Matèries: Miguel, Domènec de (1813-1880) ; Amigó y Pellicer, Josep
Àmbit:Lleida
Cronologia:1874 - 1888
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Shikar/article/view/350570
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 104
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Obtenció del títol de mestre de primeres lletres a la darreria el segle XVIII a Mataró (1788-1790) / Montserrat Gurrera i Lluch
Gurrera i Lluch, Montserrat


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2016, núm. XXXIII (2016) , p. 41-44 + [p. 147-168 : il.]
Resums de les comunicacions presentades. El número en paper de la revista inclou CD amb el text complet de les comunicacions. Sessió celebrada el 19 de novembre de 2016. Notes i bibliografia. Inclou apèndix gràfic.


Matèries: Mestres ; Escoles de mestres ; Política educativa ; Germandats ; Fonts documentals
Matèries:Germandat de Sant Casssià
Àmbit:Mataró
Cronologia:1788 - 1790
Accés: https://www.raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/331060
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; B. Pompeu Fabra (Mataró); UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Barcelona; B. Pare Fidel Fita (Arenys de Mar); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 104
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Escola Normal de Lleida al segle XX : el problema dels edificis i el drama de les persones / Josep Varela i Serra
Varela i Serra, Josep


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 4 (2017) , p. 38-47 : il. (Pedagogia
Notes i bibliografia. Resums en català i anglès.

Aquest treball tracta dels diferents llocs on els edificis de l'Escola de Mestres (masculina i femenina) han estat situats a la ciutat de Lleida, des dels seus orígens fins a l'actualitat. També s'estudia la relació entre les persones -professors i autoritats- durant tot el període esmentat. L'article acaba amb una reflexió sobre el tipus d'educació que cal donar als estudiants de magisteri actuals.


Matèries: Escoles de mestres ; Edificis ; Personal directiu ; Professors ; Professores ; Ensenyament de la pedagogia
Àmbit:Lleida
Cronologia:[1901 - 2000]
Accés: http://raco.cat/index.php/Shikar/article/view/332622/423402
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 104
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Escola Normal femenina de Lleida : les primeres directores fins a Pepita Úriz Pi (1885-1936) / Quintí Casals Bergés
Casals Bergés, Quintí


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 4 (2017) , p. 58-69 : il. (Pedagogia
Notes i bibliografia. Resums en català i anglès.

En aquest article fem una anàlisi de l'Escola Normal Femenina a Lleida des de la seva creació en 1885 fins al començament de la Guerra Civil a Espanya (1936). En aquest repàs fem una nòmina del personal que dirigí l'escola i les seves principals docents, centrantnos, sobretot, en les figures de Lilia Heras, directora de 1887 a 1927, i Pepita Úriz, directora en temps de la República (1931-1934) com els dos models pedagògics contraposats que lluiten en l'escola i Catalunya per imposar el seu model educatiu.


Matèries: Ensenyament primari ; Ensenyament de la pedagogia ; Escoles de mestres ; Dona ; Ensenyament de la dona ; Personal directiu ; Professores ; Guerra civil espanyola
Matèries: Uriz i Pi, Josepa (1883-1958)
Àmbit:Lleida
Cronologia:1885 - 1936
Accés: http://raco.cat/index.php/Shikar/article/view/332624/423404
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 104
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
L'Escola Normal de Tarragona al temps de la República (1931-1936) : una renovació qüestionada / Cristina Margriñà Salvat
Magriñà Salvat, Cristina


En: 120800 La II República al camp de Tarragona ; Piqué i Padró, Jordi; Sánchez i Cervelló, Josep (Dirs.). Tarragona : Cercle d'Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver del Camp de Tarragona, 2006. p. 37-98



Matèries: Escoles de mestres ; Política educativa ; Renovació pedagògica ; Mestres ; Legislació ; República espanyola II
Matèries:Escola Normal de Tarragona
Àmbit:Tarragona
Cronologia:1931 - 1936
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Arxiu Històric de Sabadell; B. Central Xavier Amorós (Reus); B. Pública de Vila-seca; B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); Biblioteca Municipal de Constantí; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 104
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Rosa Sensat y los orígenes de los Movimientos de Renovación Pedagógica = Rosa Sensat and the beginning of the Movimientos de Renovación Pedagógica / María Teresa Codina
Codina Mir, Maria Teresa


En: Historia de la Educación. Revista Interuniversitaria. Salamanca, núm. 21 (2002) , p. 91-104
Número monogràfic: "Transición democrática y educación". Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

A Catalunya el començament de la dictadura franquista va representar la ruptura violenta d'un procés educatiu de qualitat. En un ambient sociocultural retrògrad i repressiu, ja en els anys 40 hi ha educadors que intenten canviar alguna cosa. A meitat dels 50, pedagogs de la generació anterior transmeten informació sobre pedagogia activa a mestres que senten interès de millorar l'educació. La il·lusió, la dedicació, i la voluntat eficaç de pares i mestres es concreten en la creació d'escoles: educació integral, contacte amb la realitat, dimensió social, lliberteu/responsabilitat, treball en equip. La formació de mestres cristal·litza en la institució "Rosa Sensat". En els 60 la coordinació d'escoles representa un Moviment de Renovació Pedagògica. En els 70 les experiències educatives s'estenen, els principis s'estructuren, la Llei d'Educació General Bàsica oficialitza la renovació que havia començat clandestina. El primer de gener de 1981, el govern de la Generalitat assumeix les competències d'educació.


Matèries: Franquisme ; Transició democràtica ; Renovació pedagògica ; Política educativa ; Associacions educatives ; Escoles de mestres
Matèries:Associació de Mestres Rosa Sensat
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1940 - 1981]
Accés: http://campus.usal.es/~revistas_trabajo/index.php/0212-0267/article/viewFile/6857/6840
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 104
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Els Orígens de Rosa Sensat : una alternativa a l'escola franquista / Marta Vallverdú
Vallverdú, Marta


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 427 (octubre 2016), p. 32-41 : il. (Focus
Bibliografia.

Marta Vallverdú reflexiona al voltant de L'Escola de Mestres Rosa Sensat com a exponent de la unió indestriable entre catalanitat i renovació pedagògica. Vallverdú exposa, en aquest article, un interessant recorregut per la trajectòria de l'Escola des dels seus precedents fins a l'actualitat, passant per les seves idees pedagògiques i els diferents projectes que s'hi han desenvolupa.



Matèries: Associacions educatives ; Educació ; Escoles de mestres ; Franquisme ; Renovació pedagògica ; Ciències de l'educació ; Escoles d'estiu ; Mestres ; Pedagogs
Matèries:Associació de Mestres Rosa Sensat ; Escola d'Estiu de Rosa Sensat
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1950 - 1982]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 104
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Concepte d'una organitzacio docent per als individus en funció de la societat per Miquel Golobardes / Edició comentada per: Neus Salvat Golobardes i Joan Heras Costa
Golobardes Vila, Miquel


En: Podall. Montblanc, núm. 3 (2014) , p. 245-267 : il. (Pedagogia i Pensament
Bibliografia. Resums en català i castellà.

Aquest article conté un text escrit pel pedagog Miquel Golobardes i Vila com a treball final dels seus estudis de Magisteri a l'Escola Normal de la Generalitat l'any 1937, amb un pròleg i un epíleg realitzats per dos professors que treballen en instituts de Secundària i que en fan un seguit de valoracions des de la perspectiva actual, tot destacant que molts dels plantejaments que s'hi exposen segueixen tenint vigència. En el seu treball, Miquel Golobardes exposa com s'ha de planificar o, en paraules seves, organitzar la tasca docent tenint en compte diversos factors com són: la personalitat infantil, el medi natural, el medi social, els aspectes biològics o els aspectes psicològics i, per últim, fa unes consideracions sobre com hauria de ser l'escola per adequar-se a tots els pressupòsits exposats.


Matèries: Ciències de l'educació ; Escoles de mestres ; Treballs escolars ; Gestió educativa ; Mestres ; Pedagogs ; Pensament científic
Matèries: Golobardes Vila, Miquel (1909-1971)
Àmbit:Montblanc ; Catalunya
Cronologia:1936 - 1937
Autors add.:Salvat i Golobardes, Neus (Ed.) ; Heras Costa, Joan (Ed.)
Accés: http://raco.cat/index.php/Podall/article/view/295497/384163


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 104
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Dies i camins : 40 escoles d'estiu de Rosa Sensat / Joaquim Farré, [et al.]

Escola d'Estiu de Rosa Sensat (40a : 2005 : Barcelona )


Barcelona : Associació de Mestres Rosa Sensat, 2005
142 p. : il. ; 22 cm
ISBN 8495988534



Matèries: Mestres ; Formació de formadors ; Reciclatge professional ; Escoles de mestres ; Commemoració ; Renovació pedagògica
Matèries:Escola d'Estiu de Rosa Sensat
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1965 - 2005]
Autors add.:Farré, Joaquim ; Fortuny, Pere ; Martínez, Concepció
Autors add.:Associació de Mestres Rosa Sensat
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 104
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Esbós biogràfic de Maria de las Mercedes Usúa Pérez / Maria de les Neus Ruiz Jaume
Ruiz Jaume, Maria de les Neus


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 21 (novembre 2010), p. 353-370 (Memòria oral i biografies
Notes i bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

La present comunicació pretén realitzar una primera aproximació a la figura de Mercedes Usúa, professora i directora a l'Escola Normal de les Balears. María de las Mercedes Usúa Pérez va néixer a Barcelona el 20 de març del 1887. L'any 1906 va obtenir el títol de mestra de grau superior a l'Escola Normal de Valladolid i el 1909 va ingressar a l'Escola d'Estudis Superiors del Magisteri de Madrid, on l'any 1912 va assolir el grau de mestra normal en la secció de ciències. L'any següent, va aconseguir una plaça com a professora numerària a l'Escola Normal Femenina de les Balears. Durant la seva estada a l'illa, va compaginar la tasca docent a la càtedra de matemàtiques amb el desenvolupament de la funció directiva, primer de l'Escola Normal Femenina (1913-1931) i després de l'Escola Normal de Magisteri Primari (1931-1936). Després de la Guerra Civil, període en el qual exercí a diferents indrets de la geografia espanyola, va reingressar a la Normal balear, on va enfrontar-se a un consell de guerra i a un expedient de depuració, malgrat els quals va continuar exercint la docència i amb el temps fins i tot la direcció de l'Escola Normal fins al 1957, any en què es va jubilar.


Matèries: Biografia ; Dona ; Professores ; Mestres ; Escoles de mestres ; Directors d'escoles ; Gestió centres d'ensenyament ; Educació de la dona ; Ensenyament de la matemàtica
Matèries: Usúa Pérez, María de las Mercedes (1887-19??)
Àmbit:Barcelona ; Valladolid ; Madrid ; Balears, illes
Cronologia:1887 - 1957
Autors add.:Jornades sobre Història de l'Educació (19es : 2010 : Olot )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/view/278970/366702
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 104
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les primeres dones gironines a l'institut provincial i la universitat / Carles Cortada i Hortalà
Cortada i Hortalà, Carles


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 21 (novembre 2010), p. 151-164 (Dona i educació durant la monarquia alfonsina i la II Répública. En l'àmbit escolar) 
Resums en català, castellà i anglès.

Els aires de llibertat de la Revolució del 1868 van portar la preocupació per l'educació femenina, però amb la restauració borbònica aquesta preocupació va quedar marcada per la confrontació entre els plantejaments ideològics conservadors, que valoraven la dona només per les seves funcions familiars i no acceptaven que treballés, i els progressistes, que defensaven la instrucció i el treball de les dones sempre que no anessin contra les obligacions familiars. La Girona conservadora del darrer terç del segle XIX va ser una de les últimes capitals de província a tenir una Escola Normal Femenina; malgrat això, durant els primers anys de la Restauració Girona va ser una de les capitals de província amb més noies matriculades a l'institut provincial. Això va ser degut a la voluntat de les noies de rebre una educació més enllà de la necessària per al seu paper familiar, el rol d'alguns parents i professors, i el paper permissiu que va jugar l'institut provincial en absència d'altres institucions on les noies poguessin estudiar. La primera noia que estudià a l'institut de Girona ho féu el 1876 (com a estudiant lliure), la primera graduada va ser el 1885 i la primera universitària, el 1904. Aquest treball té la voluntat de donar a aquestes noies la visibilitat que fins ara no han tingut i que el seu esforç mereix.


Matèries: Dona ; Diccionari biogràfic ; Educació de la dona ; Política educativa ; Restauració ; Institucions educatives ; Escoles de mestres ; Ensenyament secundari ; Ensenyament superior
Àmbit:Girona ; Girona, província
Cronologia:1876 - 1904
Autors add.:Jornades sobre Història de l'Educació (19es : 2010 : Olot )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/view/278959/366691
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 6
anar a la pàgina                

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3