português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
ELITS LOCALS []
Referències trobades:
279   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 14
anar a la pàgina                         


1 / 279
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Una Familia barcelonesa : los Torró / Carmen Batlle Gallart
Batlle i Gallart, Carme


En: Anales del Instituto de Estudios Gerundenses. Gerona. Vol. 22 (1974-1975) , p. 203-210
Número dedicat a: "Homenaje a Santiago Sobrequés y Vidal". Notes a peu de pàgina.


Matèries: Genealogia ; Famílies ; Baixa edat mitjana ; Elits locals
Matèries: Torró, família
Àmbit:Castelló d'Empúries ; Barcelona
Cronologia:[1401 - 1500]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/53821
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 279
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Formació d'una classe dirigent (1790-1850). Els Carles en la societat gironina [Fitxer informàtic] / Mònica Bosch i Portell ; [dirigida per: Rosa Congost]
Bosch i Portell, Mònica


2019
Dirigida per: Congost, Rosa. Universitat de Girona. Departament d'Història i Història de l'Art, 2019
1 recurs electrònic (786 p.)

Aquest treball estudia com els hisendats, o grans propietaris rendistes, de classe dominant econòmica i social en la societat gironina del segle XVIII, esdevingueren també classe dirigent en el marc de la conformació del nou règim liberal. S'ha realitzat un estudi de cas, l'anàlisi del patrimoni Carles, un dels més importants de la província de Girona al segle XIX, com una manera de focalitzar la visió sobre aquest grup social en els seus diversos àmbits d'actuació: les relacions familiars, la base econòmica i social del seu poder i la seva actuació pública en els medis de sociabilitat i la política local. La font principal del treball ha estat l'arxiu patrimonial de la família Carles, que ha estat complementat amb altres fons (parroquials, notarials, municipals i provincials). La geografia de l'estudi és la regió de Girona, al nord-est català, i la seva cronologia central la primera meitat del segle XIX.


Matèries: Tesis doctorals ; Agricultura ; Propietaris agraris ; Llibres de comptes ; Arxius familiars ; Propietat de la terra ; Liberalisme ; Poder polític ; Poder local ; Elits locals ; Famílies
Matèries: Carles, família
Àmbit:Girona, província
Cronologia:1790 - 1850
Autors add.:Congost i Colomer, Rosa (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/667113
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 279
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Barcelona i el model econòmic de l'absolutisme borbònic : un tret per la culata / Josep Maria Delgado Ribas
Delgado i Ribas, Josep Maria


En: Barcelona quaderns d'història. Barcelona, núm. 23 (2016) , p. 225-242 : il. (Ponències
Número monogràfic: Ciutat, monarquia i formacions estatals, segles XIII-XVIII. Notes a peu de pàgina.


Matèries: Administració reial ; Nova planta ; Absolutisme ; Institucions polítiques ; Política econòmica ; Poder local ; Elits locals ; Felip V d'Espanya ; Ferran VI d'Espanya ; Carles III d'Espanya
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1715 - 1796
Autors add.:Congrès d'Història de Barcelona (14è : 2015 : Barcelona )
Accés: https://www.raco.cat/index.php/BCNQuadernsHistoria/article/view/319563
http://ajuntament.barcelona.cat/arxiumunicipal/arxiuhistoric/sites/default/files/pdfs_interns/Josep Maria Delgado Ribas.pdf [Resum]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); UAB: Ciències Socials; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; UB: Filosofia, Geografia i Història; Arxiu Històric de Sabadell; Fundació Bosch i Cardellach


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 279
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Autoridad real y mediación ministerial en la Cataluña moderna (siglos XVI y XVII) / Joan Lluís Palos i Peñarroya
Palos Peñarroya, Joan Lluís


En: Historia Social. Valencia, núm. 24 (1996) , p. 39-56 (Dossier : Cataluña y la Monarquía en la España Moderna

El funcionament del sistema imperial dissenyat pels Habsburg al començament del segle XVI, depenia bàsicament de la seva capacitat per integrar a les elits socials dels territoris de la perifèria. A Catalunya, la falta d'una aristocràcia poderosa va obligar a la corona a dipositar la seva confiança en els juristes que van ocupar els llocs clau de l'administració. Educats en una tradició legal independentista i intensament implicats en les lluites entre bàndols, aquests ministres reals van ser un obstacle més que un camí per a la transmissió de les ordres procedents de la cort.


Matèries: Edat moderna ; Administració reial ; Juristes ; Institucions polítiques ; Poder polític ; Elits locals
Matèries: Austries, Casa dels
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1501 - 1700]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=121252
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; B. Pública Arús (Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 279
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Los Jefes del primer carlismo / Antonio Caridad Salvador
Caridad Salvador, Antonio


En: Historia contemporánea. Bilbao, núm. 58 (2018) , p. 679-712
Notes a peu de pàgina. Bibliografia i fonts. Títol i resum en castellà i anglès.

En aquest article he intentat esbrinar què tipus de persones van ser els caps carlistes que van participar en la primera guerra. Per a això he seleccionat als 100 més destacats i he elaborat una sèrie d'estadístiques amb les seves dades biogràfiques. La informació l'he extret de l'obra de *Pirala, d'altres treballs sobre la Primera Guerra Carlista i de diverses obres biogràfiques sobre caps carlistes. Amb aquesta recerca he pogut saber que la majoria dels caps carlistes procedien de Catalunya, el País Basc i Navarra, que eren en la seva majoria militars apartats del servei o caps de voluntaris realistes i que van tenir una trajectòria vital bastant variada, havent-hi entre ells idealistes, pragmàtics i oportunistes.


Matèries: Guerra carlina I ; Carlisme ; Prosopografia ; Elits locals ; Militars ; Societat ; Dades estadístiques
Àmbit:Catalunya ; País Basc ; Navarra ; Espanya
Cronologia:[1833 - 1840]
Accés: http://www.ehu.eus/ojs/index.php/HC/article/view/18837
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 279
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Representación política y modernidades múltiples. Los diputados catalanes en las Cortes de Cádiz (1810-1814) / Maria Gemma Rubí i Casals, Lluís Ferran Toledano González
Rubí i Casals, Maria Gemma


En: Historia Constitucional. Revista Electrónica de Historia Constitucional. Oviedo, núm. 19 (2018) , p. 159-176 (España en los siglos XIX i XX
Notes a peu de pàgina.

En el present article pretenem reflexionar sobre el trànsit del mandat imperatiu al mandat representatiu a través de l'actuació dels diputats catalans en les Corts de Cadis (1810-1814). S'analitzen com els condicionants derivats dels rigors de la Guerra napoleònica i de les necessitats del model de desenvolupament econòmic de la Catalunya del segle XVIII van comportar una no alineació majoritària dels parlamentaris catalans a favor del liberalisme polític i si en canvi es van situar dins d'un reformisme tardoilustrat. En definitiva, la tesi central de l'article és demostrar com van existir diferents vies múltiples de modernització que van conduir també al fet que les elits territorials es decantessin per canals de representació variables, a cavall entre el mandat imperatiu i el representatiu en funció dels interessos que volien defensar.


Matèries: Diputats a Corts ; Corts de Cadis ; Guerra del Francès ; Crisi de l'Antic Règim ; Política ; Liberalisme ; Elits locals ; Poder polític
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:[1810 - 1814]
Autors add.:Toledano González, Lluís Ferran
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6536538
http://www.seminariomartinezmarina.com/ojs/index.php/historiaconstitucional/article/view/486
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 279
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Ni tan apáticos ni tan subordinados : la politización electoral durante la Década Moderada (1843-1854). El caso de los distritos catalanes / Oriol Luján Feliu
Luján i Feliu, Oriol


Valls : Milenio, 2018
216 p. ; 24 cm (Alfa, 73) 
ISBN 9788497438261

A partir de l'anàlisi de les eleccions generals en els districtes catalans durant la Dècada Moderada (1843-1854) aquest llibre explora i destria les diferents concepcions de la política liberal que van tenir els actors implicats: elegibles, electors i col·lectius sense dret a vot. Des d'una perspectiva que conjumina història social i cultural, el text revaloritza el paper actiu dels electors i els col·lectius sense dret a vot, ressalta el singular rol desenvolupat per les elits territorials, per més que enfronti tinguessin sempre disposats a governs que obtenien grans majories, i obre noves línies de recerca sobre la politització electoral, veient en l'abstenció i la disputa electoral formes de manifestació política. A més, assenyala la necessitat de revisar algunes interpretacions assentades en la historiografia, com per exemple el domini gairebé hegemònic del moderantismo en les eleccions generals. (Editorial).



Matèries: Dècada moderada ; Isabel I d'Espanya ; Eleccions generals ; Liberalisme ; Moderantisme ; Sistema electoral ; Comportament electoral ; Cens electoral ; Elits locals ; Poder polític ; Dinàmica social
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1843 - 1854


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 279
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Andreu, prohoms de la ciutat de Manresa / Raquel Valdenebro Manrique
Valdenebro i Manrique, Raquel


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 122 (Hivern 2017), p. 5-12 : il. (Història
Notes.

Aquest article vol donar a conèixer aspectes relacionats amb la nissaga manresana dels Andre durant la primera meitat del segle XIV que de ben segur es poden extrapolar a les altres famílies de prohoms de la ciutat, que al llarg d'aquest període augmentaren considerablement la seva fortuna i acapararen sovint càrrecs públics, esdevenint una oligarquia cada cop més tancada.


Matèries: Genealogia ; Famílies ; Oligarquia ; Elits locals ; Baixa edat mitjana
Matèries: Andreu, família
Àmbit:Manresa
Cronologia:[1300 - 1400]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Dovella/article/view/343536
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; B. del Casino (Manresa); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 279
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Élite municipal leridana bajo los Austrias / Antoni Passola i Tejedor
Passola i Tejedor, Antoni


En: Revista de Historia Moderna : Anales de la Universidad de Alicante. Alicante, núm. 19 (2001) , p. 269-312 (Varia
Exemplar dedicat a: "Oligarquías y municipio en la España de los Austrias". Notes. Resums en català i anglès.

Com i responent a quins interessos va ser exercit el poder municipal per les elits locals catalanes en el període de la formació de l'Estat modern hispànic? tals són les qüestions fonamentals que s'intenten respondre acudint a l'exemple concret de la ciutat de Lleida, població altament representativa de l'entorn urbà català dominant als segles XVI i XVII. Una breu introducció al marc urbà o institucional català obre pas al nucli de l'estudi centrat en la caracterització social de l'elit governant. L'evolució del grup social que dirigia la ciutat, els seus característiques soci-econòmiques, la mobilitat dels seus integrants o els seus comportaments familiars, conformen un retrat que culmina amb l'anàlisi de les seves actituds al govern municipal i la seva actuació política als segles dels Àustries.


Matèries: Institucions polítiques ; Edat moderna ; Ajuntament ; Elits locals ; Poder local ; Vida política ; Societat urbana
Àmbit:Lleida
Cronologia:[1500 - 1700]
Accés: http://hdl.handle.net/10045/1426
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 279
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Los Orígenes de una oligarquía comercial : la evolución de la élite económica barcelonesa en el siglo XVIII / José Miguel Sanjuán
Sanjuán, José Miguel


En: Historia Social. Valencia, núm. 87 (2017) , p. 3-24 (Estudios



Matèries: Comerç ; Comerciants ; Oligarquia ; Poder local ; Elits locals
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[1701 - 1800]
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; B. Pública Arús (Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 279
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Apunts per a una biografia de Joaquím Pujol i Santo : militar, funcionari, hisendat i col·leccionista d'antiguitats / Lluís Buscató i Somoza
Buscató i Somoza, Lluís


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 56 (2015) , p. 265-306 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Joaquim Pujol i Santo fou un destacat membre de l'elit gironina de les dècades centrals del segle XIX, que va saber aprofitar les oportunitats que la nova societat liberal oferia a la mitjana burgesia per progressar i enriquirse mitjançant la co¾aboració amb el naixent estat liberal. Ràpidament acumulà un important patrimoni agrari, procedent de béns desamortitzats, i ocupà importants càrrecs públics, com l'alcaldia interina de Girona. Alhora, cal destacar que per assolir aquests objectius féu un ús molt intel·ligent de la seva afició al co¾eccionisme d'antiguitats, ja que aquesta li serví per a establir contactes amb personatges tan destacats com Víctor Balaguer i progressar socialment.


Matèries: Biografia ; Genealogia ; Militars ; Empleats públics ; Elits locals ; Propietaris agraris ; Col·leccionistes ; Col·leccionisme ; Arqueologia ; Historiografia ; Objectes arqueològics
Matèries: Pujol i Santo, Joaquim (1819-1886) ; Pujol i Camps, Celestí (1843-1891)
Matèries:Ciutat antiga d'Empúries
Àmbit:Girona ; Empúries - Escala, l'
Cronologia:[1801 - 1900]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/302274/391962
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 279
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Una Família catalana al servei d'Austries i Borbons : els Huguet, Puig i Fitor de Vila-rodona / Rafael Cerro Nargánez
Cerro Nargánez, Rafael


En: La Resclosa : estudis de la Vall del Gaià. Vila-rodona, núm. 19 (2015) , p. 83-95 (Articles

El nostre propòsit en aquest breu rticle ha estat recuperar una línia d'investigació desatesa pels historiadors actuals, però que pot ajudar-nos a entendre millor el context polític sorgit a Catalunya després de publicar-se el Decret de Nova Planta l'any 1716. Ens proposem, doncs, conèixer quin tipus de paper exerciren els lletrats filipistes de segona classe dins l'aparell repressiu borbònic del país. També analitzarem la frustació que produí, a les seves filles, la marginació d'honors i oficis reservats a un reduït cercle de l'èlit borbònica catalana, que hagué de compartir parcel·les de poder amb forasters. Aquesta deceoció -fins i tot diríem desencant- creiem que fou el cas dels Huguet, Puig i Fitor . Una família de Vila-rodona que serví a la casa d'Austria i Borbó, però la lleialtat de la qual mai fou recompensada generosament pels reis d'Espanya.


Matèries: Genealogia ; Famílies ; Càrrecs reials ; Juristes ; Elits locals ; Poder local ; Poder polític ; Nova Planta
Matèries: Austria, casa d' ; Borbons, casa dels ; Huget, Puig i Fitor, família
Àmbit:Vila-rodona
Cronologia:[1700 - 1800]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Resclosa/article/view/302624
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Pública de Tarragona; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 279
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
L'elit mèdica de Barcelona als segles XVI-XVII, a partir de quaranta dossiers genealògics / Josep Capdeferro Pla
Capdeferro i Pla, Josep


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 67 (2013) , p. 61-86 : il., gràf.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.



Matèries: Edat moderna ; Col·legis professionals ; Facultats ; Genealogia ; Metges ; Elits locals ; Fonts documentals
Matèries:Col·legi de Medicina de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[1501 - 1700]
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 279
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
"Noverint universi quod ego, Guillelmus Morey...": Un acercamiento biográfico a la relación entre élites urbanas, ambientes reales y guerra marítima a mediados del siglo XIV [Fitxer informàtic] / Alberto Reche Ontillera ; [dirigida per: José Enrique Ruiz-Domènec]
Reche Ontillera, Albert


Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2016
Dirigida per: Ruiz-Domènec, José Enrique. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana, 2016
1 recurs electrònic
ISBN 9788449063046

L'estudi de les elits urbanes baixmedievals està sent, des dels últims anys, una de les formes d'aproximació més fecundes a la història urbana durant l'Edat Mitjana. Aquesta tesi doctoral s'emmarcada en l'interès pels ritmes d'adaptació i integració en el teixit urbà de famílies que, alienes al principi als cercles de decisió urbana, aconsegueixen amb el pas d'una o dues generacions integrar-se als espais de reconeixement, decisió i poder dins de la ciutat. En aquest sentit, a través d'un acostament biogràfic i una reconstrucció documental de la seva carrera professional, analitzarem la figura de Guillem Morey, un nouvingut a la ciutat de Barcelona en la dècada de 1330, procedent de Sitges, i que lligaria el seu ascens social al servei tècnic a la Corona, especialment en l'àmbit de la guerra marítima. Observarem el desenvolupament dels seus diferents serveis a Pere el Cerimoniós com la seva implicació en les expectatives marítimes de la Corona li permeten aconseguir el lloc de vicealmirall de Catalunya i, al temps, consolidar la seva posició dins de la ciutat de Barcelona. En la següent generació veurem als seus fills, partint de la base de l'aconseguit pel pare, perfectament integrats en els ambients de les elits dirigents de la ciutat, fins al punt que un d'ells, Berenguer Morey, acabarà sent un dels consellers de Barcelona per a l'any 1398. Reconstruir i observar la vida professional i familiar de Guillem Morey, per tant, constitueix un petit observatori de com el servei a la Corona pot constituir un pont efectiu per a la integració als espais urbans. Guillem Morey permet també, tant per la pròpia acumulació documental que tot acostament biogràfic facilita com per la proximitat als espais de decisió de la monarquia, llançar llum sobre multitud d'aspectes tan dispars com l'anàlisi de les pràctiques de autorrepresentación, les fonts orals en la Crònica de Pedro el Cerimoniós, l'urbanisme mental de Barcelona, les disputes jurisdiccionals, la gestió de flotes o el paper de les obres d'art en l'entramat dels crèdits de la Corona.


Matèries: Biografia ; Tesis doctorals ; Baixa edat mitjana ; Ciutats ; Elits locals ; Poder local ; Burgesia ; Corona d'Aragó ; Finances públiques ; Operacions militars ; Navegació ; Guerra ; Mar ; Expansió catalano-aragonesa ; Vaixells de guerra
Matèries: Morey, Guillem ; Morey, família
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[1330 - 1398]
Autors add.:Ruiz Domènec, José Enrique (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/382481
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 279
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Barcelona, el Mediterráneo y las redes mercantiles italianas en la Baja Edad Media / Maria Elisa Soldani
Soldani, Maria Elisa


En: Barcelona quaderns d'història. Barcelona, núm. 21 (2014) , p. 185-197
Número monogràfic: Barcelona i el mar. Homenatge a Antoni de Capmany, 1742-1813. Notes a peu de pàgina.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Ports ; Transport marítim ; Comerç ; Circuits comercials ; Comerciants ; Elits locals
Àmbit:Barcelona ; Mediterrània ; Itàlia
Cronologia:[1400 - 1500]
Autors add.:Congrès d'Història de Barcelona (13è : 2013 : Barcelona )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/BCNQuadernsHistoria/article/view/305505/395330
http://w110.bcn.cat/ArxiuHistoric/Continguts/Documents/Fitxers/Soldani_resum.pdf [Resum]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); UAB: Ciències Socials; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; UB: Filosofia, Geografia i Història; Arxiu Històric de Sabadell; Fundació Bosch i Cardellach


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 279
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
La classe dirigent de Barcelona i la Conferència dels Tres Comuns. Una relectura del poder del Consell de Cent en el tombant del segle XVIII / Eduard Martí Fraga
Martí Fraga, Eduard


En: Barcelona quaderns d'història. Barcelona, núm. 20 (2014) , p. 264-265 (Comunicacions. Resums, II) 
Número monogràfic: Recurs al passat i modalitats historiogràfiques a Barcelona. Conté resum de la comunicació.


Matèries: Consell de Cent ; Poder polític ; Oligarquia ; Institucions polítiques ; Elits locals ; Guerra de Successió
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1698 - 1714
Autors add.:Congrès d'Història de Barcelona (12è : 2011 : Barcelona )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/BCNQuadernsHistoria/article/view/277948/394397
http://w110.bcn.cat/ArxiuHistoric/Continguts/Documents/Fitxers/Comun03_Marti.pdf [Comunicació]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); UAB: Ciències Socials; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; UB: Filosofia, Geografia i Història; Arxiu Històric de Sabadell; Fundació Bosch i Cardellach


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 279
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Occupation, Family, and Inheritance in Fourteenth-Century Barcelona : A Socio-Economic Profile of One of Europe's Earliest Investing Publics / Jeff Fynn-Paul
Fynn-Paul, Jeff


En: European History Quarterly. London. Vol. 45, núm. 3 (July 2015), p. 417-445
Notes. Resum en anglès.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Família ; Transmissió de béns ; Finances públiques ; Elits locals ; Burgesia ; Pere III el Cerimoniós ; Guerra dels Dos Peres
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1356 - 1375
Accés: http://ehq.sagepub.com/content/45/3/417.abstract
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 279
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les elits i el poder local en una societat en transformació : Vic : política, cultura i associacionisme (1860-1902) [Fitxer informàtic] / David Cao Costoya ; [dirigida per: Jordi Casassas]
Cao Costoya, David


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2015
Dirigida per: Casassas i Ymbert, Jordi. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Contemporània, 2014
1 recurs electrònic

El punt de partida del nostre treball, en les dècades centrals del vuit-cents, ens situa en un context històric decisiu. Ens proposem veure quin tipus d'apreciacions i respostes van generar-se durant la segona meitat del segle XIX des de la ciutat de Vic (nucli rellevant de la Catalunya interior) davant de l'avenç dels processos de modernització, interpretats normalment en clau d'integració territorial i econòmica, de centralització del poder i d'homogeneïtzació cultural i política. Si bé es cert que aquests tenien un abast que transcendia àmpliament l'"espai local", no deixaven de concretar-se i afectar de manera particular en cada lloc, suscitant al seu torn reaccions que han de ser valorades en els contextos a propòsit. La nostra aproximació a l'"espai local" i als problemes definits com a objecte d'estudi la fem a través d'un grup social determinat: l'elit local. Partim del pressupòsit que aquest sector ciutadà és un vehicle adequat per a l'anàlisi de les problemàtiques plantejades, ja que en un marc històric en el qual pervivien forts localismes, on la societat continuava estant escassament democratitzada culturalment i política, i on l'Estat presentava importants limitacions en la seva capacitat d'influència directa i quotidiana, l'elit local va tenir un paper fonamental en l'elaboració i la socialització dels discursos que explicaven i valoraven els processos de canvi que afectaven la col·lectivitat local, i, també, en la determinació de les estratègies i les iniciatives d'adaptació a la nova realitat. Compartim la perspectiva historiogràfica que considera els poders locals com un agent rellevant en la dinàmica històrica contemporània. Aquesta línia d'estudis ha contribuït a corregir les visions unilaterals excessivament focalitzades en els àmbits polítics, institucionals i normatius de l'Estat central i ha proposat estimar una relació més complexa, variada i dialèctica d'aquest ens amb les altres formacions institucionals existents, amb la societat civil, i, també, amb les col·lectivitats locals. Entre els objectius que persegueix el nostre treball podem enumerar els següents: a) identificar i caracteritzar l'elit vigatana i els individus i els grups que exercien el poder en la localitat; reconèixer les possibles faccions en competència i els canvis eventuals en la composició del col·lectiu que disposava de l'hegemonia social; b) analitzar les seves actuacions i iniciatives especialment en relació al procés de canvi històric referit; c) estudiar alguns dels instruments i recursos que van posar en joc per assolir els seus objectius; d) reconèixer els mòbils i finalitats que perseguien en la seva acció col·lectiva; e) avaluar la importància dels poders i les elits locals com a agents històricament rellevants; f) considerar la relació d'aquests actors amb altres instàncies de poder; g) apreciar la possible existència de dinàmiques polítiques i culturals diferenciades de base local.


Matèries: Poder local ; Elits locals ; Tesis doctorals ; Administració local ; Vida política ; Cultura ; Associacionisme ; Societat
Àmbit:Vic
Cronologia:1860 - 1902
Autors add.:Casassas i Ymbert, Jordi (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/351712
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 279
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Municipi, finances i elits locals en una ciutat catalana baixmedieval : Girona (1345-1445) [Fitxer informàtic] / Albert Reixach i Sala ; [dirigida per: Pere Ortí Gost, Pere Verdés]
Reixach i Sala, Albert


Girona : Universitat de Girona, 2015
Dirigida per: Ortis Gost, Pere; Verdés, Pere. Universitat de Girona. Departament d'Història i Història de l'Art, 2015
1 recurs electrònic

La present tesi doctoral es proposa analitzar els efectes que tingué la fiscalitat en la societat d'una ciutat de la Catalunya baixmedieval, en especial de cara a la formació d'unes autèntiques elits locals. El cas d'estudi escollit és Girona i el període, el comprès entre 1345 i 1445. Una vegada revisada i valorada la historiografia sobre el tema, el treball es divideix en dues grans parts. La primera s'ocupa de reconstruir la plataforma en la qual havien d'actuar aquestes presumptes elits. Així, descriu els elements bàsics (pressió fiscal, necessitats comunitàries, deute i estratègies en la gestió de recursos i impostos) que impulsaren la consolidació i l'evolució de l'administració local a Girona entre mitjan tres-cents i mitjan quatre-cents. També es fixa en l'organigrama d'aquesta administració des del punt de vista dels actors implicats. La segona part consisteix en una prosopografia dels protagonistes de tot el sistema. D'entrada, s'identifiquen les persones que participaren en el contínuum d'òrgans de govern locals exercint oficis. A continuació, es caracteritzen els que gestionaren la hisenda vinculada al municipi bé com a tresorers, bé en ocupacions temporals de cara a operacions econòmiques en benefici de la comunitat. Finalment, s'observen els que prengueren part en els negocis fiscals i financers lligats al municipi (el crèdit, l'arrendament d'impostos indirectes, els serveis financers i la provisió de vitualles i materials). En conjunt, aquesta tesi pretén aportar llum, és a dir, abonar hipòtesis, però alhora introduir matisos, entorn a l'existència, al principat de Catalunya als segles XIV i XV, d'unes elits locals les bases polítiques i econòmiques de les quals radicaven en bona part en les institucions municipals.


Matèries: Tesis doctorals ; Baixa edat mitjana ; Ciutats ; Finances municipals ; Elits locals ; Prosopografia ; Poder local ; Finances ; Corona d'Aragó ; Sistema fiscal ; Administració local
Àmbit:Girona
Cronologia:1345 - 1445
Autors add.:Ortí i Gost, Pere (Dir.) ; Verdés i Pijuan, Pere (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/327319
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 279
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La fundació del col·legi Valldemia : un projecte d'ensenyamentde l'elit a mitjan segle XIX) / Montserrat Gurrera i Lluch
Gurrera i Lluch, Montserrat


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2013, núm. XXX (2014) , p. 51-54 + (p. 219-237 en pdf)
Notes. Bibliografia. Resum.



Matèries: Centres d'ensenyament ; Ensenyament secundari ; Escola privada ; Elits locals ; Classe alta
Matèries:Col·legi Valdemia de Mataró
Àmbit:Mataró
Cronologia:1855 - 1900
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; B. Pompeu Fabra (Mataró); UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Barcelona; B. Pare Fidel Fita (Arenys de Mar); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 14
anar a la pàgina                         

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3