L'Epigrafia ibèrica de Valls / Joan Ferrer i Jané
Ferrer i Jané, Joan


En: Quaderns de Vilaniu : miscel·lània de l'Alt Camp. Valls, núm. 86 (novembre 2024), p. 29-50 : il. (Quaderns d'arqueologia) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

El corpus d'inscripcions ibèriques de Valls és quantitativa mentmenor, consta només de vuit inscripcions, cinc del Vilar i els tres segells sobre àmfora Dressel 1B de Masmolets, però qualitativament és molt rellevant, atès que està format per peces tipològicament selectes. Una ceràmica àtica, una de les escasses torteres que documenten l'element kastaun i una ceràmica ibèrica caliciforme amb una inscripció cultual que conté una de les escasses ocurrències de baikar. Finalment, també podem afegir una làmina de plom escrita per les dues cares amb més d'un centenar de signes en escriptura dual que procedeix de les darreres excavacions del Vilar.

Afaiçonament i funcionalitat dels elements ceràmics documentats en l'establiment del Puig Roig del Roget (El Masroig, Priorat). Una primera aproximació a la globalitat / Margarida Genera i Monells
Genera i Monells, Margarida


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 46 (2024) , p. 5-31 : il

Ens proposem mostrar una primera visió de conjunt de la producció terrissera en el jaciment del Puig Roig del Roget, al Masroig, comarca del Priorat, avançant algunes dades que reservàvem per a una monografia que preveiem publicar més endavant. Amb aquest objectiu, aquí establim les bases conceptuals i línies metodològiques aplicades en l'estudi ceràmic, tot fent especial èmfasi en les peces de més significació de cada fase ocupacional. El conjunt majoritari comprèn atuells d'ús habitual: gerres o grans recipients per a l'emmagatzematge, olles, urnes, botiges o enòcoes (oinochóai), vasos petits, entre altres. Globalment, trobem un clar predomini de la producció local, de terrissa feta a mà, mentre que les peces tornejades són molt més escasses i de filiació fenícia. Incloem, també, alguns resultats de les anàlisis fetes en una selecció de mostres representatives de les diferents tipologies, que ens permeten conèixer amb més precisió, tant alguns aspectes tecnològics com probables continguts dels recipients.

Connectivitat rural a l'antiguitat : un estudi de cas del nord-est de la Hispània Tarraconense / César Carreras Montfort, Pau de Soto
Carreras Montfort, César


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 37 (2025) , p. 43-66 : il. (Dossier) 
Número dedicat a: Humanitats digitals i història agrària. Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

El paisatge rural representa un dels pilars fonamentals sobre els quals es van construir l'economia i la societat a l'antiguitat. En aquest article s'analitzen les estructures de comunicació i transport que van permetre que els espais rurals es vinculessin amb els centres urbans propers i amb territoris més allunyats. De forma capil·lar, la productivitat rural es va estendre vers altres mercats, fomentant una economia pròspera especialment durant l'època romana. Per exposar aquest fenomen es pren com a exemple el cas de la província Tarraconense.

Estamharitz, Leherfarnko i Cagalela, una proposta de topònims ibèrics a Palafrugell / Ramon Prior i Tió
Prior i Tió, Ramon


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 66 (2025) , p. [28] (Articles) 
Notes a peu de pàgina.

Aquest article presenta uns arguments que qüestionen les interpretacions tradicionals sobre l'orígen toponímic del nom d'uns pobles del litoral del Baix Empordà que sostenen que Tamariu fa referència a un tamariu, que Llafranc té l'arrel en una "terra de Frank" i que Calella prové de "cala petita". Es proposa una nova etimologia basada en paraules que es poden traduir a partir del basc actual i que hauren estat emprades pels ibers, els antics pobladors d'aquestes terres, en la llengua avui extinta coneguda com a ibèrica. Aquesta revisió etimològica amplia la comprensió dels orígens d'aquests topònims i qüestiona les premisses lingüístiques establertes fins ara.

Toponímia i arqueologia / Manuel Jaume Massó i Carballido
Massó i Carballido, Jaume


En: Societat d'Onomàstica: Butlletí interior, núm. 17 (setembre 1984), p. 52-55

Dos jaciments d'època ibèrica en el terme de Reus / Ester Ramón Sariñena
Ramon i Sariñena, Ester


En: Lligalls : Revista d'història, Núm. 2 (desembre 1990), p. 36-46 : il.

[Ibers]



En: Informatiu Museus : revista de recerca i divulgació cultural dels museus de Reus. Reus. III època, núm. 39 (febrer 2008), p. 8-17 : il. (Tema central) 
Notes.

Conté: Ibers, la nostra civilització abans de Roma ; Aproximació a la cultura ibèrica / Lluís Batista ; Els Ibers al Baix Camp / Ester Ramón Sariñena ; La Ciutadella de Calafell, un centre pioner en la recerca i la didàctica / Joan Santacana Mestre, Clara Masriera Esquerra.

El Poblat ibèric de Santa Anna (Castellvell del Camp) / Manuel Magriñà Alonso i Jaume Massó i Carballido
Magriñà Alonso, Manuel


En: Fulls de treball de Carrutxa. Reus, Núm. 19-20 (estiu-tardor 1985), p. 40-41 : il.

L'Assentament ibèric de Tarragona : l'excavació arqueològica al carrers dels Capuxins núm. 24 l'any 1978 / David Asensio, Mireia O, Sagrari Martorell, Pedro Otiña



En: 153161 Tàrraco 99 : Arqueologia d'una capital provincial romana : Tarragona 16, 16 i 17 d'abril de 1999 : Actes de les Jornades d'arqueologia sobre intervencions a la ciutat antiga i al seu territori 1993-1999. Tarragona : El Mèdol, 2000. p. 71-81

Referències bibliogràfiques.

Topònims ibèrics : les paraules i els noms de lloc que han perdurat de l'idioma ibèric : fa 2.500 anys, Reus ja era un enclau comercial / Enric Aguadé i Sans, Enric Aguadé Bruix
Aguadé i Sans, Enric


Reus : [l'autor], DL 1998
102 p., XVI p. de làm. : il. ; 24 cm
Bibliografia. Índex.
ISBN 8460580075

El Serrat de Castellar (Fontanals de Cerdanya) : primeres hipòtesis sobre un nou assentament iberoromà a la Cerdanya / Joan Oller Guzmán, Jordi Morera Camprubí i Oriol Olesti Vila
Oller Guzmán, Joan


En: Ker : Revista científica de l'associació Grup de Recerca de Cerdanya. Puigcerdà, núm. 19 (juliol 2024), p. 43-50 : il

La Seca ibèrica de KERE (la Cerdanya). Noves aportacions a la numismàtica ibèrica catalana / Marc Carol Vendrell
Carol Vendrell, Marc


En: Ker : Revista científica de l'associació Grup de Recerca de Cerdanya. Puigcerdà, núm. 19 (juliol 2024), p. 59-63 : il
Bibliografia.

Consum carni i artesanat en os als afores del Puig de Sant Andreu : el jaciment ibèric del Camp d'en Gou - Gorg d'en Batlle (Ullastret, Baix Empordà) / Sílvia Valenzuela-Lamas, Lua Valenzuela-Suau, Sergio Jiménez-Manchón, Ferran Codina Falgas, Rosa Plana Mallart Aurora Martín Ortega



En: Empúries. Barcelona, núm. 57 (2017) , p. 7-26 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.

A redós del vell camí de Sant Feliu de la Garriga (Viladamat) unes excavacions preventives van exhumar un establiment rural tardoantic. Malgrat l'estat de les restes s'han posat al descobert diverses sitges i fosses difícils d'interpretar i una cabana semisoterrada amb dues llars. El material arqueològic, amb moltes importacions, permet datar l'hàbitat entre inicis del segle VI i inicis del VIIILes diverses campanyes d'excavació al Camp d'en Gou - Gorg d'en Batlle van posar al descobert tot un barri situat a les afores de la muralla del Puig de Sant Andreu. La importància i la densitat d'aquesta ocupació periurbana van evidenciar que el poblament de la capital dels Indigets no estava concentrat només dins de l'espai fortificat, sinó que s'estenia també pels terrenys immediats fora de la muralla. El present estudi presenta els resultats de l'anàlisi de la fauna recuperada durant les excavacions d'aquest barri periurbà, que presenta un consum inusualment elevat de porc, i posa les bases per una ulterior comparació amb el registre faunístic intramurs del Puig de Sant Andreu i amb el d'altres jaciments contemporanis.

Un Temple romà al Puig de Can Cendra? L'ús i el reaprofitament del gres Fm. Folgueroles a Estanyol (mun. de Bescanó) / Albert Guevara Molina, Jordi Oliver Vert
Guevara Molina, Albert


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 36 (2024) , p. 199-213 : il. (Notes i aportacions) 

A partir de la pacificació catoniana del 195 aC,1 Roma va promoure una nova organització territorial del nord-est peninsular. Arran d'aquesta gran derrota dels ibers, l'arqueologia ha constatat com un determinat nombre d'oppida (poblats ibèrics) varen ser abandonats. D'altres continuaren ocupats, gràcies a pactes amb les elits o a la seva posició geoestratègica a ulls de Roma. També alguns d'ells varen ser objecte d'importants obres arquitectòniques influenciades, del tot o en part, per models itàlics.

El Jaciment de Vilardida : de l'hàbitat de l'ibèric final a l'assentament tardoantic. Primeres valoracions dels darrers treballs arqueològics / Adrià Cubo Córdoba, Jordi Morera Camprubí, Tatiana Piza Ruiz
Cubo Córdoba, Adrià


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2019-2020 (2022) , p. 155-176 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

El jaciment de Vilardida s'ubica al llogarret homònim, un nucli a cavall entre els municipis de Monferri i Vila-rodona, a la comarca de l'Alt Camp. La intervenció arqueològica es realitzà en el marc de la millora de la carretera C-51 al seu pas per aquestes poblacions, en una extensió propera al quilòmetre. L'indret ja havia estat localitzat a partir de diferents campanyes de prospeccions i sondejos, però se'n desconeixia l'abast real. A partir de la delimitació iniciada l'abril de 2017 es van poder identificar quatre zones amb restes arqueològiques: d'est a oest, es tractava d'un camí medieval que podia remuntar l'origen a l'època romana; una necròpolis tardoantiga; un hàbitat ibèric amb perduració als primers segles altimperials; i finalment, les restes d'una vil·la tardorromana i d'un assentament de l'antiguitat tardana. Les excavacions posteriors van determinar que els diferents sectors corresponien a un mateix assentament que des de les etapes ibèriques havia anat evolucionant al llarg del període romà. Finalment, la localització de dos enterraments dipositats seguint el ritual islàmic relacionava l'hàbitat de l'antiguitat tardana amb els primers segles altmedievals.

La Problemática de las fuentes clásicas. Reflexiones y planteamientos del caso Ausetano / Carles Padrós Gómez
Padrós Gómez, Carles


En: Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, Núm. 34 (2016) , p. 221-231 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Las Importaciones griegas en la costa ilercavona / Florencio Mayoral Franco
Oliver Foix, Arturo


En: Cuadernos de Prehistoria y Arqueología Castellonenses, Núm. 15 (1991) , p. 173-188
Notes a peu de pàgina.

La Qüestió del "Reus Ibèric" a la historiografia reusenca dels segles XVIII i XIX / Jaume Massó i Carballido
Massó i Carballido, Jaume


En: Penell : Revista d'Història. Reus, Núm. 1 (abril 1984), p. 9

Evolució constructiva i material arqueológic de la casa núm. 3 del poblat ibéric de Darró (Vilanova i la Celtrú), segles II-I aC / Alberto López Mullor
López i Mullor, Albert


En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 367-391
 (Jaciments de l'ager Tarraconensis i cultura material) 
Bibliografia.

La casa número 3 era un edifici d'ús mixt. D'una banda, es feia servir com a taller, amb instal·lacions per a l'obtenció de ferro a través de la cocció de l'argila local dins d'uns forns situats a la planta baixa, i d'altra banda s'utilitzava com a habitatge familiar, amb algunes cambres al nivell del carrer i les altres al pis alt. Aquesta construcció estava situada dins un barri artesanal del poblat ibèric, que s'estenia als peus del turó de Sant Gervasi, al cim i els vessants del qual se'n trobava el nucli original, establert cap al segon quart del segle v aC. El barri dels ferrers va començar a funcionar al segle iv aC, però va ser remodelat profundament cap als primers decennis del segle ii aC. És llavors quan s'hi va bastir de bell nou la casa 3, la qual va tenir una activitat remarcable i va ser objecte de fins a nou reformes entre circa 195 i 80/70 aC, segons que va palesar l'excavació duta a terme.

Aportacions de la prospecció arqueològica a l'estudi diacrònic de les dinàmiques del poblament rural antic al Vallès Oriental (segles V aC-V dC) / Marta Flórez i Santasusana, Arnau Trullén, Arnau Garcia i Molsosa
Flórez i Santasusana, Marta


En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 183-199
 (El poblament) 
Bibliografia.

Des de l'any 2005, el Vallès Oriental ha estat objecte d'un projecte de recerca en arqueologia del paisatge desenvolupat pel Grup d'Investigació en Arqueologia del Paisatge (GIAP) de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC). En el marc d'aquest projecte, s'ha desenvolupat un programa biennal (2008-2009) de prospecció arqueològica dirigit principalment a millorar quantitativament i qualitativament la informació arqueològica disponible. Els treballs de prospecció intensiva i extensiva ens han permès: a) verificar la informació bàsica dels jaciments ja inventariats (localització, extensió, tipologia, cronologia, etc.; b) ampliar i millorar les dades arqueològiques materials; c) identificar jaciments arqueològics inèdits. El present article se centra en la contribució de la prospecció arqueològica a l'estudi diacrònic de la dinàmica del poblament rural antic.