português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
COSTAFREDA I PUIGPINOS, VIRGINIA []
Referències trobades:
26   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 2
anar a la pàgina        


1 / 26
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Xantatge i engany en la separació de les filles dels darrers comtes d'Urgell de la seva família (segle XV) / Virgínia Costafreda
Costafreda i Puigpinós, Virgínia


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 2 (2023) , p. 51-67 : il. (Ponències
Notes. Bibliografia.

La tardor de 1413, després de la derrota i l'empresonament del comte Jaume II d'Urgell, la repressió del rei Ferran d'Antequera es va abatre sobre la seva família. Les actuacions contra la comtessa mare, condemnada també a presó perpètua, i contra les germanes, en suposar la confiscació de tot el patrimoni comtal, les van deixar en la misèria. La seva esposa, la infanta Isabel, i les seves filles també van ser víctimes d'aquesta situació d'injustícia i patiment, per bé que sota una aparença -falsa- de més benignitat. Durant el procés de liquidació i venda del comtat d'Urgell, el rei Ferran va coaccionar la infanta per aconseguir la renúncia als drets que Isabel hi tenia pel seu dot. A més de l'extorsió, també va utilitzar el xantatge per tenir sota control el futur de les filles del seu rival polític. Amb aquest objectiu, va ordenar separar les filles de la seva mare i les va enviar a Castella. La correspondència del seu fill Alfons també revela una actuació contra la dona i les filles del malaurat comte d'Urgell, actuació que no és més benigna que la del pare. Fins i tot va utilitzar l'engany per privar-les del patrimoni a què tenien dret i per mantenir-les aïllades de la seva família.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Comtats ; Famílies ; Dona ; Noblesa ; Matrimoni ; Fonts documentals
Àmbit:Urgell, comtat ; Catalunya
Cronologia:[1400 - 1500]
Autors add.:Jornades d'Estudis Rei Pere el Cerimoniós (3s : 2021 : Balaguer )
Accés: https://museucn.com/uploads/files/pdf_s/NOKARIA_II-1.pdf [exemplar complet]
Localització: B. Margarida de Montferrat (Balaguer)


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 26
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Reivindicació de Margarida de Montferrat : una comtessa d'Urgell condemnada per la història / Virgínia Costafreda
Costafreda i Puigpinós, Virgínia


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer. Vol. 1, núm. 1 (2021) , p. 43-65 : il. (Ponències de la Jornada d'Estudis Rei Pere el Cerimoniós
Notes. Bibliografia.

La comtessa d'Urgell Margarida de Montferrat (c. 1360-1420) va ser una de les persones més damnificades pel canvi dinàstic resultant del Compromís de Casp. Condemnada, primer, per rebel·lió, i després per intentar alliberar el seu fill i assassinar el rei Ferran d'Antequera, va ser desposseïda de tots els béns i va morir empresonada. La tradició historiogràfica ha censurat també l'actuació de la comtessa i n'ha fet la principal responsable del final lamentable del seu fill, el comte Jaume el Dissortat. Aquest estudi completa algunes de les dades biogràfiques de Margarida de Montferrat a través de la correspondència i les bones relacions que va mantenir amb la família reial i, especialment, amb el rei Martí. S'examinen els factors que podrien haver incidit en aquesta visió negativa i es fa una revisió de com es van interpretar alguns fets en què es va veure involucrada, com ara la seva presència en les darreres hores de vida de Martí l'Humà. També es revisa la documentació que s'ha esgrimit per criticar les seves creences i acusar-la d'utilitzar fetilleries i sortilegis. A la vegada, se situen en el context dels interessos i els temors de la nova dinastia les més greus acusacions que es van formular contra la comtessa.


Matèries: Martí I l'Humà ; Alfons IV el Magnànim ; Compromís de Casp ; Comtats ; Noblesa ; Biografia ; Dona ; Història de la dona ; Procés judicial ; Baixa edat mitjana ; Fonts documentals ; Historiografia
Matèries: Montferrat, Margarida de (1360?-1420) ; Urgell, Comtessa d' ; Pere II d'Urgell (1340-1408)
Àmbit:Urgell, comtat ; Aragó, corona d'
Cronologia:[1350 - 1450]
Autors add.:Jornada d'Estudis Rei Pere el Cerimoniós (2a : 2020 : Balaguer )
Accés: https://raco.cat/index.php/Nokaria/article/view/406306
https://museucn.com/uploads/files/pdf_s/NOKARIA_n1.pdf [exemplar complet]
Localització: B. Margarida de Montferrat (Balaguer)


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 26
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Joana Nicolau, amor primerenc del rei Ferran el Catòlic i mare de Joana d'Aragó / Virgínia Costafreda Puigpinós
Costafreda i Puigpinós, Virgínia


En: Estudis històrics i documents dels arxius de protocols. XXXI (2013) , p. 147-200

Joana Nicolau fou mare de Joana d'Aragó, la filla gran il·legítima del rei Ferran el Catòlic. Fins fa pocs anys era una personalitat desconeguda, pel fet que no pertanyia a una família aristocràtica. L'estudi del seu testament, de l'inventari dels seus béns i de nombrosa documentació de la Cancelleria reial permet aprofundir en la comprensió del seu origen i el de la seva família en la vila d'Agramunt. Els seus hereus foren els nebots Berenguer d'Agramunt. Dels documents destaca la cura que el rei Ferran va tenir durant tota la vida tant de la mare com, especialment, de la filla. Joana d'Aragó, casada amb el duc de Frías, es va integrar en la cort reial castellana i va tenir un paper destacat en el cercle íntim del seu pare i de la seva germana, la reina Joana de Castella.


Matèries: Biografia ; Dona ; Noblesa ; Monarques ; Fonts documentals ; Testaments ; Ferran I el d'Antequera
Matèries: Nicolau, Joana ; Joana d'Aragó
Àmbit:Catalunya ; Aragó, corona d' ; Agramunt
Cronologia:[1473 - 15??]
Accés: https://raco.cat/index.php/EHDAP/article/view/385530/
Localització: B. Guillem Viladot (Agramunt)


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 26
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
. El relligat dels fascicles s'ha pogut realitzar gràcies el suport de la Diputació de Lleida i l'Ajuntament d'Agramunt / Virgínia Costafreda Puigpinós, Joan Puig Ribera
Costafreda i Puigpinós, Virgínia


[Agramunt] : Sió, [2020]
223 p. : il. ; 28 cm (Els Col·leccionables de Sió, 16) 
Postals d'Agramunt ha estat publicat en fascicles a la revista Sió que han aparegut des d'octubre de 2019 fins el novembre de 2020. El relligat dels fascicles s'ha pogut realitzar gràcies el suport de la Diputació de Lleida i l'Ajuntament d'Agramunt.
ISBN 9788409139613



Matèries: Crònica gràfica ; Fotografies ; Edificis ; Vida quotidiana ; Tradicions populars ; Societat rural
Àmbit:Agramunt
Cronologia:[0000 - 2020]
Autors add.:Puig i Ribera, Joan
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Pública de Lleida; B. Guillem Viladot (Agramunt)


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 26
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Oruça i Mir de Ponts, tronc d'un llinatge de repobladors del Comtat d'Urgell (Segles X-XI) / Virgínia Costafreda i Puigpinós
Costafreda i Puigpinós, Virgínia


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 34 (2020) , p. 145-171 : il. (Articles
Notes a peu de pàgina. Abstracts en castellà i anglès.

Oruça i Mir de Ponts, una parella fins ara poc estudiada i tractada de forma dispersa, van esdevenir el tronc d'un llinatge important durant el segle xi. Al servei dels comtes d'Urgell i de Barcelona, van tenir un paper destacat en la seva política d'expansió. A partir del càrrec vicarial de Mir, els seus fills acapararen un bon nombre de castells termenats de la zona fronterera. Les possessions s'estenien sobretot pel comtat d'Urgell però també pels comtats de Berga i de Manresa, i arribaven, fins i tot, a la Conca de Barberà i a la Baixa Ribagorça. En els seus primers anys, a Oruça la trobem vinculada a les possessions que els. seus progenitors tenien al Bages, que al final van cedir al monestir de Sant Benet. A més, aquesta dama seria molt probablement una descendent de Sal·la, fundador del monestir. Poc temps després de quedar-se vídua, Oruça va casar-se en segones noces amb el conseller de la comtessa de Barcelona i fundador del monestir de Sant Miquel del Fai, Gombau de Besora. Al seu fill gran, Pere Mir, el comte d'Urgell li concedí el castell d'Agramunt en ser conquerit, i un altre fill, Ramon Mir, gaudí del càrrec de senescal dels comtes de Barcelona.


Matèries: Genealogia ; Famílies ; Noblesa ; Edat mitjana ; Fonts documentals
Àmbit:Urgell, comtat
Cronologia:[900 - 1100]
Accés: https://raco.cat/index.php/Urtx/article/view/389342
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 26
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Violant de Cabrera, senyora del castell de Concabella, una noble promotora artística al voltant de l'any 1500 / Virgínia Costafreda i Puigpinós
Costafreda i Puigpinós, Virgínia


En: Miscel·lània cerverina. Cervera, núm. 24 (2020) , p. 33-68 : il. (Estudis
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resum en català i anglès.

A partir de documentació inèdita es completarà la biografia d'una noble de la segona meitat del segle XV, de qui destaca el paper patrocinant diverses obres religioses, algunes de les quals s'han conservat. Violant de Cabrera va esdevenir, pel seu matrimoni amb el capità de l'exèrcit reial Rodrigo de Bovadilla, i arran dels canvis senyorials després de la Guerra Civil, senyora de Concabella i de Castellnou d'Oluges. Amb la consciència del seu llinatge i en la mesura de les seves possibilitats, aquesta noble va voler deixar un llegat religiós i artístic. Així, ha arribat fins als nostres dies una capella que va fer construir a l'església parroquial de Concabella on es conserven elements heràldics. En canvi, del retaule que va fer realitzar per decorar-la no se'n sap el destí. També va encarregar edificar una altra capella al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona, on va voler ser soterrada. Aquest espai va ser destruït i només se'n conserva la làpida sepulcral.


Matèries: Fonts documentals ; Biografia ; Noblesa ; Dona ; Guerra civil catalana ; Heràldica ; Retaules ; Llegats i donatius
Matèries: Cabrera i de Bovadilla, Violant de
Matèries:Castell de Cancabella ; Monestir de Sant Jeroni de la Murtra
Àmbit:Plans de Sió, els ; Badalona ; Catalunya
Cronologia:[1450 - 1500]
Accés: https://raco.cat/index.php/MiscellaniaCerverina/article/view/387396
Localització: B. Pública de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 26
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Origen i trajectòria de Joana d'Aragó, filla del rei Ferran el Catòlic i de Joana Nicolau / Virginia Costafreda i Puigpinós
Costafreda i Puigpinós, Virginia


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 31 (2017) , p. 114-139 : il. (Dossier. Notícia etnològica d'Urgell) 
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental. Abstracts en castellà i anglès.


Matèries: Noblesa ; Monarques ; Dona ; Biografia ; Baixa edat mitjana ; Ferran II el Catòlic ; Guerra civil catalana ; Fonts documentals ; Historiografia
Matèries: Nicolau, Joana ; Nicolau, família ; Joana d'Aragó
Àmbit:Tàrrega ; Aragó, corona d'
Cronologia:[1300 - 1527]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Urtx/article/view/326030
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 26
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Aldonça de Bellera i el retaule gòtic de Santa Maria de les Omedes del Museu Maricel de Sitges / Virgínia Costafreda Puigpinós
Costafreda i Puigpinós, Virgínia


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 29 (2015) , p. 69-85 : il. (Articles
Notes a peu de pàgina. Abstracts en castellà i anglès.


Matèries: Pintura ; Gòtic ; Retaules ; Museus ; Objectes de museus ; Noblesa ; Dona
Matèries: Bellera, Aldonça de
Matèries:Museu de Maricel de Sitges ; Església de Santa Maria de les Olmedes
Àmbit:Vilanova de l'Aguda
Cronologia:[1301 - 1500]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Urtx/article/view/292800
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 26
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Infanta Isabel, darrera comtesa d'Urgell i la seva relacióamb els Ardèvol de Tàrrega / Virginia Costafreda Puigpinós
Costafreda i Puigpinós, Virginia


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 27 (2013) , p. 157-161 : il. (Articles
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Inclou apèndix documental amb transcripció de cartes. Abstracts en castellà i anglès.


Matèries: Biografia ; Noblesa ; Dona ; Famílies ; Relacions interpersonals ; Fonts documentals ; Epistolari ; Baixa edat mitjana ; Monarques ; Pere III el Cerimoniós ; Martí I l'Humà ; Ferran I el d'Antequera
Matèries: Isabel d'Aragó i de Fortià (1376-1424) ; Martí l'Humà (1356-1410)
Àmbit:Urgell, comtat ; Aragó, corona d'
Cronologia:[1376 - 1424]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Urtx/article/view/270141
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 26
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Cecilia d'Urgell, germana de Jaume el dissortat. Darrera representant d'aquesta família comtal a Catalunya / Virginia Costafreda Puigpinós
Costafreda i Puigpinós, Virginia


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 25 (2011) , p. 277-303 : il.
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental. Abstracts en castellà i anglès.


Matèries: Noblesa ; Famílies ; Comtes ; Dona ; Baixa edat mitjana ; Fonts documentals ; Biografia
Matèries: Urgell, Cecilia d' (1424-1460) ; Jaume II d'Urgell (1378?-1433) ; Urgell, Comte d'
Àmbit:Urgell, comtat
Cronologia:[1350 - 1460]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Urtx/article/view/250337
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 26
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Tradició dels torrons a Catalunya durant l'edat mitjana i la seva continuïtat en el torró d'Agramunt / Virgínia Costafreda Puigpinós
Costafreda i Puigpinós, Virginia


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 24 (2010) , p. 325-348 : il. (Articles
Notes a peu de pàgina. Abstracts en castellà i anglès.


Matèries: Costums alimentaris ; Aliments ; Edat mitjana ; Receptes culinàries ; Pastissers ; Fonts documentals ; Indústria alimentària
Àmbit:Agramunt ; Catalunya
Cronologia:[1201 - 1500]; 2010
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Urtx/article/view/199699
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 26
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Senyoriu de Mont-roig i Bellver de Sió durant el segle XVI / Virgínia Costafreda i Puigpinós
Costafreda i Puigpinós, Virgínia


En: Coses nostres. Plans del Sió, Núm. 220 (hivern 2001-2002)
Monografies : separata de Coses Nostres, Núm. 20, hivern 2001-2002.



Matèries: Règim senyorial ; Senyoria ; Edat moderna
Àmbit:Mont-roig - Plans de Sió, els ; Bellver de Sió - Plans de Sió, els
Cronologia:[1600 - 1700]
Localització: B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 26
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Els Propietaris de les cases de Mont-roig segons el capbreu de 1692-93 / Virgínia Costafreda i Puigpinós
Costafreda i Puigpinós, Virgínia


En: Coses nostres. Plans del Sió, Núm. 214 (estiu 2000)
Monografies : separata de Coses Nostres, Núm. 14, estiu 2000.



Matèries: Propietat ; Cases ; Capbreu
Àmbit:Plans de Sió, els
Cronologia:1692 - 1693
Localització: B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 26
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Mont-roig i Bellver de Sió durant el segle XV / Virgínia Costafreda i Puigpinós
Costafreda i Puigpinós, Virgínia


En: Coses nostres. Plans del Sió, Núm. 225 (primavera 2003)
Monografies : separata de Coses Nostres, Núm. 25, primavera 2003.



Matèries: Edat mitjana
Àmbit:Mont-roig - Plans de Sió, els ; Bellver de Sió - Plans de Sió, els
Cronologia:[1400 - 1500]
Localització: B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 26
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Fundació de l'església nova de Mont-roig i altres aspectes religiosos del poble durant els segles XVII i XVIII / Virgínia Costafreda i Puigpinós
Costafreda i Puigpinós, Virgínia


En: Coses nostres. Plans del Sió, Núm. 235 (primavera/estiu 2006)
Monografies : separata de Coses Nostres, Núm. 29, primavera/estiu 2006.



Matèries: Esglésies ; Pràctica religiosa ; Edat moderna
Àmbit:Mont-roig - Plans de Sió, els
Cronologia:[1600 - 1800]
Localització: B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 26
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Isona i la conca Dellà vistes per Josep Boixadera / coordinació Francesc Amorós, Virgínia Costafreda, Teresa Reyes i Ramon Roca



Tremp : Garniseu, 2000
XV, 39 p. : il. ; 21 cm (Pirineu memòria gràfica, 4) 
ISBN 8495194260



Matèries: Crònica gràfica ; Fotografies ; Fotògrafs ; Societat rural
Matèries: Boixadera i Ponsa, Josep (1878-1938)
Àmbit:Isona i Conca Dellà
Cronologia:[1878 - 1938]
Autors add.:Amorós i Capdevila, Francesc (Dir.) ; Costafreda i Puigpinós, Virgínia (Dir.) ; Reyes i Bellmunt, Teresa (Dir.)
Autors add.:Ecomuseu de les Valls d'Àneu
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Pública de Lleida; B. Pública Maria Barbal (Tremp)


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 26
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Pere i Francesc Joan Costafreda : trajectoria d'uns notaris de Guissona dels segles XVI i XVII / Virgínia Costafreda Puigpinós
Costafreda i Puigpinós, Virgínia


En: Miscel·lània cerverina. Cervera, núm. 15 (2002) , p. 101-122 : il. (Articles
Notes a peu de pàgina.


Matèries: Biografia ; Notaris ; Poder local ; Notaries ; Càrrecs públics ; Famílies
Matèries: Costafreda, família ; Costafreda, Pere ; Costafreda, Francesc Joan (????-1646) ; Ninot, família ; Càncer, família
Àmbit:Guissona ; Ossó de Sió ; Barcelona
Cronologia:1553 - 1646
Accés: http://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaCerverina/article/view/136983/190312
Localització: B. Pública de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 26
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Origen d'una llegenda medieval agramuntina?: l'escriptor del segle XVI Fra Esteve Barelles / Virgínia Costafreda Puigpinós
Costafreda i Puigpinós, Virgínia


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 22 (2008) , p. 137-149 : il., map.
Notes. Resum en castellà i anglès.

Aproximació a l'obra del frare franciscà Esteve Barelles, autor d'una narració llegendària dels temps de la invasió musulmana, on la heroïna era una donzella d'Agramunt. El llibre, publicat l'any 1600, va ser molt conegut i polèmic en el seu temps i a la historiografia posterior. S'analitza les possibles raons de l'autor per crear la llegenda i voler donar aires de versemblança a la narració.


Matèries: Llegendes ; Clergues ; Biografia ; Escriptors ; Literatura popular ; Tradicions populars ; Edat mitjana
Matèries: Barelles, Esteve
Àmbit:Agramunt ; Urgell
Cronologia:[1600]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Urtx/article/view/169193/267068
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 26
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Retaule gòtic de Sant Miquel d'Agramunt / Virgínia Costafreda i Puigpinós
Costafreda i Puigpinós, Virgínia


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 19 (2006) , p. 225-233 : il.
Notes. Resum en castellà i anglès.

El retaule de Sant Miquel de l'església parroquial d'Agramunt fou venut l'any 1920 i, des de llavors, no es tenia cap notícia del mateix. L'objectiu d'aquest article es donar a conèixer aquesta obra d'art gòtica que, fins el moment, era considerada de procedència desconeguda.


Matèries: Art religiós ; Artistes ; Gòtic ; Retaules ; Objectes de culte ; Pintura
Matèries:Església Parroquial d'Agramunt
Àmbit:Agramunt ; Catalunya
Cronologia:[1515]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Urtx/article/view/169149/266867
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 26
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Procés d'empara reial del senyoriu de Mont-Roig i Bellver de Sió en temps de Pere el Cerimoniós / Virgínia Costafreda i Puigpinós
Costafreda i Puigpinós, Virgínia


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 18 (2005) , p. 111-124 : il.
Notes. Resum en anglès i castellà.

L'any 1378 el batlle general de Catalunya Pere Çacosta ordenà l'empara reial del senyoriu de Mont-roig i Bellver de Sió per haver sigut en part aliniat sense el consentiment del monarca. Aquests llocs havien sigut successivament propietat dels Alemany, Anglesola i Mur. Finalment el rei Pere III el Cerimoniós declarà que pertanyien a Dalmau de Queralt, com a part de l'herencia de la seva tia Elisenda.


Matèries: Pere III el Cerimoniós ; Feudalisme ; Noblesa ; Propietat ; Dret feudal ; Fonts documentals ; Senyoria
Àmbit:Mont-roig - Plans de Sió, els ; Bellver d'Ossó - Ossó de Sió
Cronologia:[1378]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Urtx/article/view/169129/266847
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 2
anar a la pàgina        

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3