El Inicio de la contienda en el Maestrazgo. La guerra de partidas / Javier Posada Moreiras
Closa Salinas, Francesc


En: Desperta Ferro : Historia moderna. Madrid, núm. 80 (2026) , p. 6-13 : il.
Exemplar dedicat a: "Cabrera. La Primera Guerra Carlista en el Maestrazgo".

Ramón Cabrera va passar, en poc més de setze mesos -de novembre de 1833 a abril de 1835-, de simple guerriller i cap de la seva pròpia partida a comandant general del Baix Aragó i creador del segon exèrcit carlista, el del Maestrat. Això li va permetre controlar bona part dels antics regnes d'Aragó i València, alhora que va suposar un important salt qualitatiu i quantitatiu en l'esforç de guerra carlista. I és que, contra el que sol pensar-se, els homes de don Carlos van poder sortir victoriosos. Però els començaments no van ser gens falaguers. En iniciar-se l'aixecament del carlisme a l'octubre de 1833, ni un sol escamot de l'Exèrcit de Ferran VII es va pronunciar a favor de la legitimitat. D'aquí ve que els carlistes haguessin d'articular diverses iniciatives i respostes bèl·liques per gairebé tota la Península amb un denominador comú: el protagonisme indiscutible de les guerrilles.

Cabrera y la regulación de la guerra / Francesc Closa Salinas
Closa Salinas, Francesc


En: Desperta Ferro : Historia moderna. Madrid, núm. 80 (2026) , p. 14-21 : il.
Exemplar dedicat a: "Cabrera. La Primera Guerra Carlista en el Maestrazgo".

Després de la junta carlista celebrada al març de 1834 es va designar a Manuel Carnicer com a comandant general d'Aragó, encara que la pressió governamental isabelina va afeblir seriosament la causa. Cabrera, llavors subordinat del nou cap, va començar a guanyar reconeixement entre les partides aragoneses. Malgrat això, a la fi de 1834 i començaments de 1835 la insurrecció carlista en aquesta regió es trobava en un moment especialment delicat. Al febrer de 1835 Cabrera es va traslladar a la caserna general carlista per a exposar personalment a don Carles la greu situació d'Aragó i València. Poc després, Carnicer va caure presoner i va ser executat, amb el que Cabrera va quedar com a líder provisional de les forces carlistes del Baix Aragó, València i Tortosa. El seu comandament es va afermar ràpidament fins a erigir-se en figura central i indiscutible del carlisme llevantí.

La Administración carlista en el Maestrazgo / Antonio Manuel Moral Roncal
Moral Roncal, Antonio Manuel


En: Desperta Ferro : Historia moderna. Madrid, núm. 80 (2026) , p. 22-25 : il.
Exemplar dedicat a: "Cabrera. La Primera Guerra Carlista en el Maestrazgo".

Des de data primerenca, la necessitat d'administrar el territori controlat es va imposar entre els comandaments carlistes, puix que podia aparentar l'existència d'un Estat que legitimava la seva causa i que havia de facilitar l'extracció de recursos. Així, imitant el moviment juntista dels dies de la invasió napoleònica, els legitimistes van crear diverses juntes de govern. Al començament de la guerra, els alçats contra el tron d'Isabel II van constituir una Junta de Govern a Morella presidida pel baró d'Hervés, formada per sis vocals i pel governador militar, el coronel Carlos Victoria, que, el 13 de novembre de 1833, va victorejar al rei Carles V de Borbó en la plaça del mercat. També es va crear una Junta d'Aliments, formada en la seva majoria per eclesiàstics, encara que aviat aquestes dues institucions van desaparèixer, després de vèncer les tropes de la reina als rebels i prendre Morella.

El Cénit carlista. La campaña de Morella / Antonio Caridad Salvador
Caridad Salvador, Antonio


En: Desperta Ferro : Historia moderna. Madrid, núm. 80 (20265) , p. 26-35 : il.
Exemplar dedicat a: "Cabrera. La Primera Guerra Carlista en el Maestrazgo".

La plaça de Morella, completament emmurallada i amb un castell en bon estat de defensa, era, en començar la Primera Guerra Carlista, una de les principals fortificacions de la província de Castelló. Per això, els carlistes van posar especial interès a apoderar-se d'ella, alguna cosa que van aconseguir breument a la fi de 1833. Una vegada perduda la població, van tractar de recuperar-la a partir de 1837 i van establir un bloqueig sobre aquesta. El 25 de gener de l'any següent van aconseguir prendre-la per sorpresa. Amb la seva ocupació, el cap carlista comptava ja amb dues poblacions fortificades, la qual cosa li va permetre dur a terme una guerra molt diferent a partir de llavors. Va poder així disposar d'una sèrie de serveis més propis d'un exèrcit regular que d'unes partides guerrilleres. D'aquesta manera intentava equiparar-se als seus enemics i anar creant un petit Estat en el cor del Maestrat.

Mito y realidad de Ramón Cabrera y Griñó / Manuel Santirso Rodríguez
Santirso Rodríguez, Manuel


En: Desperta Ferro : Historia moderna. Madrid, núm. 80 (20265) , p. 36-41 : il.
Exemplar dedicat a: "Cabrera. La Primera Guerra Carlista en el Maestrazgo".

No tot han de ser sants, herois i constructors en les biografies, i, per descomptat, Ramón Cabrera no encaixa en aquestes categories. La primera semblança d'ell, apareguda en 1839, ja ho deia, i aquí se subscriu: "no són menys importants les lliçons que tanca per als pobles la història de l'heroisme que la del crim". La guerra de paper es va declarar uns anys després que acabés la civil. Després de la treva del trienni esparterista de 1840-1843, van obrir foc alguns liberals moderats que buscaven la concòrdia: Buenaventura de Córdoba, amb una autoritzada biografia (1844-1846), i Dámaso Calvo i Rochina de Castro. Altres liberals, progressistes, que havien sofert en carn pròpia els danys de la contesa, van rebutjar l'apaivagament: així ho van fer Francisco Cabello, Francisco Santa Cruz i Ramón María Temprado (1845-1846), així com Wenceslao Ayguals de Izco amb la seva novel·lesca "El Tigre del Maestrazgo" (1846).

La Batalla de Maella. "Una lucha encarnizada" / Daniel Aquillué Domínguez
Aquillué Domínguez, Daniel


En: Desperta Ferro : Historia moderna. Madrid, núm. 80 (20265) , p. 42-47 : il.
Exemplar dedicat a: "Cabrera. La Primera Guerra Carlista en el Maestrazgo".

Després del fracàs de l'Exèrcit del Centre davant els murs de Morella a l'agost de 1838, Cabrera no va perdre el temps. Mentre els seus enemics es recuperaven i reorganitzaven lentament, els carlistes es van abalançar sobre la Plana de Castelló, la ribera del Túria i fins i tot van aconseguir el riu Xúquer. Va haver-hi un comandament isabelí, el general de divisió Ramón Pardinyes, de trenta-sis anys d'edat, que va prendre la iniciativa i una actitud ofensiva que li va portar a buscar una batalla campal decisiva enfront de Cabrera, qui va tornar al Maestrat de la seva expedició valenciana amb un gran comboi. L'1 d'octubre de 1838 va tenir lloc la batalla de Maella a la província de Saragossa. En ella es van enfrontar dos exèrcits similars en número. Per als primers va ser una "derrota desastrosa"; per als segons, "una corona triomfal". Del que no hi ha dubte és que va ser un combat molt sagnant.

En la cúspide de la brutalidad. Cabrera y la espiral de represalias en el Maestrazgo / Eduardo González Calleja
González Calleja, Eduardo


En: Desperta Ferro : Historia moderna. Madrid, núm. 80 (20265) , p. 48-53 : il.
Exemplar dedicat a: "Cabrera. La Primera Guerra Carlista en el Maestrazgo".

El Maestrat, un espai geogràfic d'uns 5000 km² situat entre les capitanies generals de Saragossa, Barcelona i València, mai ha despertat un gran interès estratègic. El seu caràcter fronterer entre entitats administratives diverses, el seu allunyament de les grans ciutats, la seva limitada riquesa agropecuària, el rudimentari de les comunicacions i la complicada orografia la van fer una àrea d'operacions propícia per a conduir la guerra irregular en totes les seves manifestacions, inclosa la cruesa de la violència desplegada contra l'enemic i la població civil. Va ser en el Baix Aragó i el Maestrat on es van produir els actes més reprovables de la contesa, especialment des del nomenament de Cabrera com a comandant general del Baix Aragó.

La Ofensiva final de Espartero. Asedio al Maestrazgo / Daniel Aquillué Domínguez
Aquillué Domínguez, Daniel


En: Desperta Ferro : Historia moderna. Madrid, núm. 80 (20265) , p. 54-61 : il.
Exemplar dedicat a: "Cabrera. La Primera Guerra Carlista en el Maestrazgo".

El 31 d'agost de 1839 va acabar la guerra civil en el front nord basc-navarrès amb el Conveni de Vergara entre el liberal Espartero i el carlista Maroto. Però en el Maestrat, teatre bèl·lic en auge, Cabrera es va negar a adherir-se a la pau i es va mantenir lleial al seu rei. La seva resistència numantina entorn d'una xarxa de fortificacions va obligar a desplaçar al gruix de l'exèrcit de la reina contra ell, a la fi de 1839, amb una campanya militar, en la primavera de 1840, dirigida pel general Espartero. La Primera Guerra Carlina encara es va prolongar així pràcticament un any més. Cabrera estava preparat: tenia la moral alta, en els seus tretze, una administració eficaç del territori, una reforçada línia de fortificacions i vint mil homes en armes. No obstant això, tota la força de l'estat isabelí es dirigiria contra ell, desembarassat ja d'altres enemics, fins a la seva derrota i expulsió d'Espanya, en l'estiu de 1840.

La Guerra dels Matiners a Sant Llorenç del Munt i l'Obac, 1846-1849 : la presència del mític general Cabrera al camí ral de Coll de Daví, Mura i Talamanca / Antoni Ferrando i Roig
Ferrando i Roig, Antoni


Sant Vicenç de Castellet : Farell Editors, 2026
167 p. : il. col. ; 24 cm (Morral del Drac, 2) 
ISBN 9788410211148

La guerra dels Matiners (1846-1849), és un període poc conegut per la majoria. A diferència de la Primera Guerra Carlina (1833-1840), aquesta confrontació incorporà elements socials nous que aproparen carlins i republicans per col·laborar en la lluita comuna contra l'exèrcit nacional, dirigit pels capitans generals de Catalunya, representants del centralisme espanyol i de bona part de la burgesia que s'havia acomodat al Decret de Nova Planta després de la desfeta de 1714. El segle XIX va ser un dels períodes més corruptes de la història d'Espanya; en aquest sentit destacaren els borbons, primer, la reina regent Maria Cristina i després la seva filla Isabel II, ambdues envoltades d'escàndols de tota mena. La corrupció i la delació serien recursos enverinats emprats pels capitans generals de Catalunya per acabar amb la guerra dels Matiners. Sant Llorenç del Munt, l'Obac i les poblacions de l'entorn, van ser escenaris de les aventures dels matiners i de la presència del mític general Ramon Cabrera. Les batalles que tingueren lloc al camí ral de Collde Daví i els seus hostals, així com al voltant del Montcau, sorprendran el lector que conegui aquests paratges. (Editorial).

El General Ramon Cabrera a Berga : el final de la Primera Guerra Carlina a Catalunya / Daniel Montañà i Josep Albert
Montañà i Buchaca, Daniel


En: 272628 Mirades sobre el carlisme des del Berguedà : IX Simposi d'Història del Carlisme : Avià, 10 de maig de 2025. Avià : Centre d'Estudis d'Avià, [2025]

Sant Carles de la Ràpita en la història : la bahía de los Alfaques, base naval de la "Flota de Cabrera" / Francisco A. Barado
Barado Moreno, Francesc A.


En: Ebre: Setmanari independent. Tortosa, Núm. 130 (17 jul. 1980), p. 7

Los Hospitales del general Cabrera durante la Primera Guerra Carlista (1833-1840)
Montañà i Buchaca, Daniel


Cantavieja : Centro de Estudios del Maestrazgo Turolense, 2022
1 vol

Este libro centra su atención en los hospitales que habían estado bajo el dominio del general Ramón Cabrera y del ejército Carlista de Aragón, Valencia y Murcia durante la primera Guerra Carlista.

L'Any Cabrera



En: Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta. Gandesa, núm. 44 (2006) , p. 29 (Fets i gent) 

Ramon Cabrera i el primer carlisme (1833-1840) : apunts sobre el general carlista durant la campanya del Maestrat / Núria Sauch Cruz
Sauch i Cruz, Núria


Avià : Centre d'Estudis d'Avià, 2017
83 p. : il. ; 24 cm (Història del carlisme, 7) 
Bibliografia. Al verso de la portada: "Amb el suport de Institut Ramon Muntaner, Ajuntament d'Avià".
ISBN 9788494101793

Llibre on s'analitza i es transcriu el document Notas sobre la biografía de Cabrera publicada en Valencia. L'autora explica les aportacions del document i com aquest mostra noves informacions sobre la vida quotidiana del general carlí Ramon Cabrera, com ara l'estada de les seves germanastres a Morella, a més de noves dades sobre les campanyes carlines al Maestrat i a València, el paper de Cabrera en la Primera Guerra Carlina i les seves relacions amb el carlisme. (PLECS).

Buenaventura de Córdoba : político liberal y admirador de Cabrera / Antonio Caridad Salvador
Caridad Salvador, Antonio


En: Historia contemporánea. Bilbao, núm. 46 (2013) , p. 49-84
Notes a peu de pàgina. Resum, paraules clau i títol també en anglès.

En aquest article s'analitza l'obra de Buenaventura de Còrdova, historiador i polític tortosino del segle XIX que és conegut sobretot per la biografia que va elaborar sobre Cabrera. Aquesta obra és la principal font d'informació que tenim sobre la Primera Guerra Carlista a València i Aragó, així com sobre la vida d'aquest cabdill durant aquest període. Això ha fet que hagi estat utilitzada sovint des de la seva publicació entre 1844 i 1846, tenint una gran influència en molts autors que han estudiat el carlisme d'aquests anys. L'article comença amb una breu biografia de Buenaventura de Còrdova, passant després a analitzar la seva obra, posant l'accent en la seva falta d'imparcialitat, ja que, encara que va intentar semblar objectiu, no pot ocultar la seva admiració per Cabrera. A continuació es fa un estudi dels llibres que han utilitzat posteriorment l'obra de Còrdova, gairebé sempre com a font principal i sovint sense citar l'origen de la seva informació. Amb tot això pretenc tirar llum sobre un personatge crucial en la bibliografia sobre el carlisme i al mateix temps contextualitzar la seva obra i fer que els lectors de la mateixa puguin llegir les seves pàgines amb una mentalitat més crítica.

El Tigre del Maestrat : la perillosa vida de Ramon Cabrera, el gran general carlí / per Oriol Gracia ; amb l'assessorament de Josep Maria Llasat
Gracià, Oriol


En: Sàpiens. Barcelona. núm. 172 (setembre 2016), p. 30-33 : il. (Reportatges. Segle XIX) 

Va assolir al més alta distinció militar en un temps rècord. Els seus detractors el presenten com un home sense principis, traïdor, cruel i sanguinari. Pels partidaris va ser un estrateg, just, lleial i valent. Sigui com sigui, el general carlí Ramon Cabrera, nascut a Tortosa el 1806, no va deixar ningú indiferent. La història militar, i en bona mesura també política, de l'Espanya del segle XIX pivota al seu voltant.

La Ruta del Tigre en BTT : Terres de l'Ebre, Baix Maestrat y Matarranya / Elías Bel Mestres
Bel Mestres, Elías


Zaragoza : Prames, 2009
94 p. : il. col. ; 23 cm (Deportes de montaña, 34) 
ISBN 84-83212950

Any Cabrera 2006 : 2n. Centenari del naixement de Ramon Cabrera / [Coordina Institut Ramon Muntaner]



Móra la Nova : Institut Ramon Muntaner, [2006]
1 carpeta (10 fitxes, 1 desplegable) : il. ; 22 cm
Les fitxes estan numerades. Els deplegables porten per títol: Carlisme al Priorat : el carlisme al voltant del riu Sénia Ulldecona; el carlisme al voltant del riu Sénia Rosell i la Sénia; la violència de les guerres carlistes a Santa Bàrbara i les planes; carlisme a Alcanar, Sòl-de-Riu, Vinaròs; bibliografia recent sobre carlisme; Carlisme a Amposta; Ramon Cabrera al Matarranya; la Morella de Cabrera i els carlistes; Ruta literària de l'Hivern del Tigre. A la part posterior de la carpeta: Organitzen centres d'estudis i entitats culturals de les Terres de l'Ebre, el Priorat, la Franja, el Maestrat i els Ports.

Cabrera, la Guerra de los "Matiners" y sus motivaciones ideológicas / Josep Carles Clemente
Clemente, Josep Carles


En: 144992 Estat carlista : tradició i furs : II Simposi d'Història del Carlisme, Avià-Berga, 10 de maig 2014. Avià : Centre d'Estudis d'Avià, 2014. p. 107-122

Retalls de la Primera Guerra Carlista i dels seus personatges a través d'un manuscrit anònim / Núria Sauch Cruz
Sauch i Cruz, Núria


En: 144992 Estat carlista : tradició i furs : II Simposi d'Història del Carlisme, Avià-Berga, 10 de maig 2014. Avià : Centre d'Estudis d'Avià, 2014. p. 57-69

Bibliografia.