El Centre Catòlic d'Obrers / Josep Salceda Castells
Salceda i Castells, Josep


En: Revista Cambrils. Cambrils. 3a època, núm. 98 (juny 1979) (Estampes cambrilenques) 

La Familiar de Sant Pere de Torelló : Història d'una cooperativa centenària (1920-2025) / Joan Torrents Juncà
Torrents i Juncà, Joan


Manlleu : Museu del Ter, 2025
350 p. : il. col. ; 21 cm
ISBN 9788409551606

L'obra recupera la història de la cooperativa La Familiar, fundada el 1920 per un grup d'obrers amb l'objectiu d'accedir a productes de qualitat i a millor preu. Amb el temps, van ampliar serveis amb un bar, mutualitat i préstecs. El 1939, amb la fi de la Guerra Civil, fou incautada i il·legalitzada, i no va reobrir fins al 1964. La cooperativa continua activa avui dia.El llibre es basa en fonts documentals diverses (arxius, premsa local, testimonis veïnals) i també contextualitza el moviment cooperatiu local, com la Cooperativa Sanperense. Aquesta publicació posa en valor el patrimoni històric i social del cooperativisme a Osona i la Catalunya Central. (Editorial).

Documents de la cooperativa dels ollers de la Selva del Camp (1905-1913) / Josep M. T. Grau Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: Cooperació Catalana, Núm. 263 (febrer 2004), p. 12-14
Conté apèndix: Conveni dels ollers de la Selva del Camp (1903).

El Porvenir Democràtic : El Casino de baix / Martí Rom
Rom, Martí


En: Ressó Mont-rogenc. Mont-roig del Camp, Núm. 94-98 (II,IV, I, II Trimestre 2005-2006), p. 20-22, 19-21, 18-19, 10-12

Al margen del Estado. La creación de una red de previsión social en Cataluña. El ejemplo de Manresa (1850-1936) / Llorenç Ferrer Alòs
Ferrer i Alòs, Llorenç


En: Historia contemporánea. Bilbao, núm. 79 (2025) , p. 789-821 (Miscelánea) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

A partir del cas de la ciutat de Manresa, una ciutat industrial del centre de Catalunya, es pretén mostrar les diverses iniciatives de previsió social que es van desenvolupar des de 1850 a 1936 per a cobrir les baixes laborals, invalidesa, mort, maternitat. (Germanors de socors mutus d'origen religiós, d'origen laic, de montepíos privats, de societats d'ofici, d'iniciatives empresarials, de l'administració pública.). Es pretén demostrar que no va ser per la inacció de l'Estat, sinó per la capacitat comunitària i les diferents creences presents en la societat. El resultat final va ser que pràcticament totes la famílies estaven cobertes d'una forma o una altra. Si hi havia diferències era, en part, per la distinta capacitat de negociació política dels diferents sectors productius.

La Festa del Centre Obrer / Jordi Pujiula
Pujiula i Ribera, Jordi


En: El Cartipàs : ciutat, patrimoni, memòria. Olot, núm. 21 (febrer 2008), p. 8 : il. (Imatges d'un segle) 

Orígens del moviment obrer a Olot : 1840-1923 / Joan Barnadas i Puigferrer
Barnadas i Puigferrer, Joan


Olot : Biblioteca Social d'Olot, 2012
154 p. ; 20 cm (Història) 
ISBN 9788461557974

El Llibre en la cultura social : conferència donada al Centre Obrer d'Olot el dia 21 de gener de 1928 / per en J.M. Mir Mas de Xexàs
Mir Mas de Xexàs, Josep M.


Olot : Imp. de P. Aubert, [1928]
15 p. ; 22 cm

[Recull de programes d'espectacles, fullets, etc. del Centre Obrer d'Olot : de 1927 a 1937]

Centre Obrer d'Olot.


[Olot] : [Centre Obrer], 1927-1937
1 portafolis ; 34 cm
Textos en català i castellà.

Reglamento de la Auxiliar Obrera Olotense

Auxiliar Obrera Olotense.


Olot : Alzamora, Pere, impr, 1920
7 p. ; 16 cm

Nueva escritura de sociedad anónima bajo la denominación de Cooperación Fabril / por D. Ramón Gómez Zubiri
Gómez Zubiri, Ramon


Olot : P. Alzamora, [1916]
14 p. ; 17 cm

Estatuts del Sindicat d'Iniciativa d'Olot = Estatutos del Sindicato de Iniciativa de Olot

Sindicat d'Iniciativa d'Olot.


Olot : Tipografía Planadevall, 1851
VII, 7 p. ; 17 cm
Text en català i castellà.

Federación local de Sociedades Obreras de Olot : [estatutos]

Sociedades Obreras de Olot. Federación Local


Olot : Tip. Aubert, [1913]
8 p. ; 16 cm

Reglamento de la sociedad de obreros albañiles, domiciliada en Olot con el titulo de La Montañesa : en sustitución al aprobado por el Sr. Gobernador Civil en 5 de Septiembre de 1898

Montañesa.


Olot : Imp. Aubert, [1912]
16 p. ; 15 cm

Reglament de la Associació de Sant Lluch : constituida pels operaris y empleats de la casa El Arte Cristiano dels Srs. Vayreda y C

Associació de Sant Lluch d'Olot.


Olot : Imprempta de Narcis Planadevall, 1901
20 p. ; 16 cm

Demostración del objeto que lleva la Sociedad Protectora del Trabajo / por D. Alberto Fábrega y Estorch
Fàbrega i Estorch, Albert


Olot : Tipografía y Librería Olotense, [1872]
11 p. ; 20 cm

El Mutualisme en l'època contemporània a l'Hospitalet / Manuel Domínguez
Domínguez López, Manuel


En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 38 (desembre 2024), p. 125-144 : il.
Títols i resums en català, castellà i anglès.

En el procés de transició de l'Antic Règim al capitalisme, les mutualitats van ser la forma associativa que van adoptar les classes treballadores i de petits propietaris per ajudar-se mútuament. El mutualisme va ser la forma més important de cuidar-se els col·lectius de persones, locals o professionals, més enllà de la família.

L'Ateneu Obrer Vilafranquí : auge i espoli (1885-1972) / [ressenya de] J.S.B.
Solé i Bordes, Joan


En: Del Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 39-40 (2023-24) , p. 391-392 (Seccions. Llibres) 
Ressenya de:
. L'Ateneu Obrer Vilafranquí : auge i espoli (1885-1972) / Gerard Ferret Colomer. Vilafranca del Penedès : Edicions i propostes culturals Andana, 2023

Els Cambrers de La Alianza : treball i societats obreres a la Barcelona d'inicis del segle XIX / per Manel Masó Ponz
Masó Ponz, Manel


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 83 (2023) , p. 91-114 (Articles miscel·lanis) 
Notes a peu de pàgina. Títol i resum en català i anglès.

Entre 1897 i 1919 la Societat de cambrers, La Alianza fou cabdal en la construcció de l'ofici a Barcelona. No hi havia marc laboral establert, la patronal era combativa i l'ofici molt precari: nivells elevats de desocupació, moltes hores de treball diàries, cap festa setmanal, salaris baixos, propina humiliant i fort intrusisme. Malgrat tot, els cambrers crearen una societat prestigiosa. Confeccionaren l'organització política i econòmica, uns serveis com ara, el d'ocupació, la Germandat o La Quinta de Salud i van facilitar la comunicació, culturització i socialització dels socis a partir d'una revista o d'un local social sobre el qual gravitava bona part de la vida social.

Llibreta de soci del boter Francisco Puig de Terrassa a la "Sociedad de Obreros Toneleros de Barcelona y su radio" [Fitxer informàtic]



1919
1 recurs electrònic
Edició electrònica de: Arxiu Comarcal del Pla de l'Estany / Biblioteca Comarcal del Pla de l'Estany.

Llibreta amb les anotacions de l'alta i de les quotes del soci Francisco Puig Masia a la 'Sociedad de Obreros Toneleros de Barcelona y su radio'. Signada pel president Enrique Salomó i el secretari Jaime Capdevila. Francisco Puig és el besavi de Josep Molins Reixach de Banyoles.