Dels Altimiris a Santa Cecília dels Altimiris : horitzons cronològics i dades interpretatives d'una comunitat monàstica de la primerenca edat mitjana (s. V-IX) / Marta Sancho i Planas, Walter Alegría Tejedor
Sancho i Planas, Marta


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2019-2020 (2022) , p. 199-213 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Les darreres campanyes arqueològiques portades a terme en el jaciment dels Altimiris ens han permès definir uns horitzons cronològics força precisos a partir de l'estudi de produccions ceràmiques contextualitzades en diferents unitats estratigràfiques. D'aquesta manera hem detectat diverses fases entre les quals destaquen les que situem en els segles vi-vii, moment de màxima activitat i ocupació. Així mateix, la proposta interpretativa que ens ha portat a identificar aquest jaciment com un monestir fundat dins del període visigot s'ha anat reforçant a partir de la descoberta de nous espais i materials. D'aquí que assumim l'hagiotopònim de Santa Cecília com a nom identificador d'aquest indret.

Amirid Jihad, the Religious Radicalisation of the Catalans, and the Loss of Andalusi Hegemony / Josep Suñé Arce
Suñé Arce, Josep


En: Journal of Medieval Iberian Studies. Vol. 17, núm. 3 (2025) , p. 365-394
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resum en anglès.

El Testamento y su publicación sacramental en la Cataluña altomedieval : una oportunidad para la lexicografía / Mercè Puig Rodríguez-Escalona, María Antonia Fornés Pallicer
Puig Rodríguez-Escalona, Mercè


En: Journal of Medieval Iberian Studies. Vol. 17, núm. 2 (2025) , p. 213-230
Notes. Resum en anglès.

Món antic i alta edat mitjana a Girona en la historiografia d'ençà de la fundació de l'Institut d'Estudis Gironins (1946-2023) / Josep Maria Nolla
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 65 (2024) , p. 65-78 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina.

En els setanta-cinc anys que van de la fundació de l'Institut d'Estudis Gironins al 2022 en el camp històric que aniria dels inicis de la conquesta romana (218 aC) a la fi del primer mil·lenni de l'era, els canvis han estat tan enormes gràcies a la recerca arqueològica, que, mirat en perspectiva i des de fora, sorprenen. El canvi de paradigma s'hauria de situar a les acaballes de la vuitena dècada del segle XX i hi tingué molt a veure la consolidació i el creixement del Servei Tècnic d'Investigacions Arqueològiques (1975) i la creació del Col·legi Universitari de Girona (Universitat Autònoma de Barcelona) (1969) que esdevingué més endavant (1992) la Universitat de Girona. Aquesta dinàmica engrescadora està en perill d'estroncar-se.

Pau i treva, mil anys / Bernabé Dalmau
Dalmau, Bernabé


Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2025
60 p.
ISBN 9788491913900

Al segle XI les autoritats de Catalunya es van reunir per a parlar de pau. Aquest Parlament és el sínode de Toluges promogut pel bisbe-abat Oliba el 1027. En vigílies d'acomplir-se el mil·lenari d'aquest esdeveniment, el llibre en fa una descripció contextualitzada de l'obra del bisbe de Vic i fundador del monestir de Montserrat. (Editorial).

Iglesia de Urgell : feudalización y Reforma (1020-1150) / Jaume Camats Campabadal
Camats Campabadal, Jaume


Lleida : Pagès Editors, 2025
587 p. ; 24 cm (Verum et Pulchrum Medium Aevum, 28) 
Referències bibliogràfiques.
ISBN 9788413036564

El acaparamiento de bienes y derechos constituye la base del progreso feudal, es por ello que gran parte del contenido de este libro versa sobre el evidente incremento patrimonial de la Iglesia urgelense y su gestión entre los años 1020-1150. Aquí adquiría especial relevancia el acuerdo privado plasmado en las llamadas convenientiae, el contrato feudal por excelencia. En paralelo a esta dinámica, desde mediados del siglo XI, la Iglesia latina se hallaba en un proceso de cambio y fortalecimiento conocido con el nombre de reforma gregoriana, que tendría su repercusión en el conjunto de iglesias de los distintos reinos y condados peninsulares, pero que no supuso, antes al contrario, incompatibilidad alguna con el avance de la feudalidad en el ámbito eclesiástico de Urgell. (Editorial).

El Poblament tardoantic al sector meridional de la Tarraconensis (sud de Catalunya i nord del País Valenciá). Concomitàncies i diferències / Ramón Járrega Domínguez
Járrega i Domínguez, Ramon


En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 167-182
 (El poblament) 
Bibliografia.

Les darreres recerques dutes a terme en el Projecte Ager Tarraconensis (PAT) han permès augmentar considerablement els coneixements existents sobre l'antiguitat tardana al territorium de Tarraco, tema que ja havíem estudiat parcialment en la nostra tesi doctoral (1992), que inclou també altres àrees del Camp de Tarragona no incloses al PAT. D'altra banda, en els darrers anys hem tingut també ocasió d'estudiar parcialment el poblament antic a la zona de les terres de l'Ebre i al nord del País Valencià, molt especialment a les comarques de l'Alt Palància i la Plana de Castelló. El conjunt d'aquests estudis ens permet plantejar una visió general sobre el poblament tardoantic en una zona determinada que correspon a la part costanera meridional de l'antiga provincia Tarraconensis, amb els límits i la denominació que rep a partir de la divisió de Dioclecià.L'estudi comparatiu del poblament tardoantic d'aquestes àrees permet contrastar, a més de punts en comú, també algunes diferències, tant en el diferent grau de prvivència dels hàbitats després de la crisi del segle iii com en l'aparició de nous tipus d'hàbitats (poblats en altura) que no apareixen en totes les àrees, sinó només en les més meridionals. S'aborda també la problemàtica de l'existència d'unes poques vil·les luxoses durant el segle iv (especialment la controvertida de Centcelles), en contrast amb altres hàbitats més modestos, així com el pas de la vil·la a un altre tipus de poblament dispers.

De l'ager Tarraconensts a la marca extrema d'Al-Andalus. Algunes reflexions entorn al (des)poblament del Camp de Tarragona, la Conca de Barberá i el Priorat entre l'antiguitat tardana i la conquesta feudal / Joan Menchón Bes
Menchón i Bes, Joan J.


En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 57-73
 (El paisatge) 
Bibliografia.

Es presenta un estat de la qüestió sobre el poblament o despoblament de les comarques del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat (província de Tarragona) entre la conquesta islàmica (713-714) i la conquesta feudal (segles XI-XII). A partir de les traces de la documentació diplomàtica, arqueològica i toponímica es planteja que el territori no va estar despoblat, sinó que realment hi havia població, ja sigui d'arrel antiga, andalusina o feudal.

Diplomatari de Cambrils : col·lecció de documents històrics



Capafonts : Ajuntament de Capafonts, 1996
55 p. : pral. il. ; 30 cm

Bioarqueologia de la maternitat a al-Àndalus : dues embarassades i restes d'individus perinatals a la màqbara del Pla d'Almatà (Balaguer) / Júlia Olivé
Olivé, Júlia


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 4 (2025) , p. 75-79 : il. (Ponències de la Jornada d'Estudis Rei Pere el Cerimoniós) 
Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

La maternitat i la criança dels nadons són elements clau en la vida dels individus que condicionen altament la seva salut i capacitat de supervivència. Mitjançant un estudi multidisciplinari centrat en dos esquelets de sexe femení i dos individus perinatals procedents de la màqbara del Pla d'Almatà (Balaguer). Aquest article fa un recull de les dades de caràcter antropològic i bioarqueològic que fan referència als habitants de madîna Balaghí i el seu context biocultural per fer una aproximació als riscos i els canvis que la maternitat podia suposar en les dones que habitaven aquesta madina.

L'Experiència maternal de Duoda, comtessa i escriptora del segle IX / Helena Casas Perpinyà
Casas Perpinyà, Helena


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 4 (2025) , p. 81-87 : il. (Ponències de la Jornada d'Estudis Rei Pere el Cerimoniós) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

Duoda, aristòcrata franca del segle IX, visqué les convulses disputes dels nobles carolingis per la successió de l'imperi i el control del territori. L'any 841 el marit de Duoda s'endugué els seus dos fills a la cort de Carles el Calb (823-877) per demostrar la seva fidelitat al nou monarca. El Liber Manualis és l'obra que ella escrigué per poder fer de mare i guiar els seus fills més enllà de la seva absència i de la voluntat del seu marit. Aquest article ofereix un recorregut per la vida d'aquesta autora, amb especial atenció a la seva experiència maternal, i en recull les aportacions bibliogràfiques més rellevants.

La Canònica de Santa Maria de Vilabertran en els seus orígens: estudi i diplomatari (969-1108) / Edició i estudi a cura de Tània Alaix i Gimbert



Lleida ; Barcelona : Pagès, 2024
742 p. ; 24 cm (Diplomataris, 87) 
Estudi guanyador de la XXXII Edició de la Beca Raimon Noguera, en l'especialitat de medieval, el 2022.
ISBN 9788413035574

Aquest estudi té per finalitat la d'oferir un corpus documental el màxim de complet possible de tota la documentació pervinguda fins als nostres dies de l'arxiu antic del monestir de Santa Maria de Vilabertran, a l'Alat Empordà. Els índexs, que són un complement imprescindible dels diplomataris medievals, son molt complets, clars i útils. L'autora ha inclòs junts, però diferenciant-los tipogràficament, antropònims i topònims. (Editorial).

Record del Comte-Bisbe Miró, de Besalú, en el mil·lenari de la seva mort / Ramon Sala i Canadell
Sala i Canadell, Ramon


En: La Comarca d'Olot, Núm. 279 (30 ag. 1984), p. 37

Qui era Quíxol, fundadora de l'església de Sant Andreu del Coll (Olot), secularment vinculada a la família Vallgornera, consagrada l'any 995 / Josep M. Salrach
Salrach i Marés, Josep Maria


Barcelona : Arxiu i Biblioteca Vallgornera, 2007
20 p. : il. ; 23 cm
Bibliografia.

Atlas històric de Catalunya : anys 759-992 : Ripoll-Olot [Material cartogràfic] / [cartografia de Josep Nuet i Badia]



Barcelona : Mirador, 1987
2 fulls + amb mapes
Escala 1:100.000. Conté: Full 10-1 : Mapa econòmic i toponímic.-- Fulls 10-2 i 10-3 : Mapa polític, Mapa eclesiàstic.

Marca Hispanica : [Notas]



En: 266041 Notas históricas de Olot. Vol. I. Olot : Impr. y Librería de Juan Bonet, 1899. p. 20-29

El Cartoral de Santa Maria de Lavaix : la memoria escrita de un monasterio pirenaico / Guillermo Tomás Faci
Tomás Faci, Guillermo


En: Revista Ripacurtia. Benavarri. segona etapa, núm. 6 (2024) , p. 45-58 (Dossier: a l'entorn de Lavaix) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

El Monestir de Sant Joan. Primer cenobi femení dels comtats catalans (887-1017) / [ressenya] Cornel-Peter Rodenbusch
Comas Via, Mireia


En: Anuario de Estudios Medievales. vol. 54, núm. 1 (2024) , 2 p. (Reseñas) 
Ressenya de:
. El Monestir de Sant Joan. Primer cenobi femení dels comtats catalans (887-1017) / Irene Brugués, Coloma Boada, Xavier Costa (eds.). Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2019

Preu de venda del terme de Cubelles l'any 999 : un mul òptim que valgui cinc unces / Jaume Casañas Mestres
Virella i Bloda, Albert


En: Anuari : Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles. 2023 (2024) , p. 123-125 (Articles) 

Encara que el 977 el nom de Cubelles ja apareix com a referència en detallar-se els límits del castell de Castellet, no és fins vint-i-dos anys més tard que es esmentat com a terme propi, ja que fins a aquest moment havia format part del grandiós territori del castell d'Olèrdola. Segons es després de l'escriptura de la compra-venda datada el 17 d'octubre del 999, els comtes de Barcelona, Ramon Borrell i Ernessenda de Carcassona, venen les terres conreades o ermes, que tenen al lloc que en diuen Marítima o be Roca Crespa i també Cubelles, a Gombau pel "preu d'un mul òptim que valgui cinc unces". Recordem que una unça equival a 33.33 grams i cal pensar que aquests 166 grams devien ser d'or; ja que aquest era el metall preciós més valorat a l'hora de fer transaccions d'aquest tipus.

Farus (el Far d'Empordà). Una peça important en la defensa del territori a la baixa antiguitat / Josep M. Nolla Brufau
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 55 (2024) , p. 39-46 : il. (Arqueologia, història) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El Far d'Empordà, en una situació a mig camí entre Panissars i Sant Julià de Ramis, i enlairant-se considerablement sobre la vasta plana empordanesa, tal com es pot deduir del topònim com dels documents carolingis més antics, fou un fortí amb torre de senyals lluminosos que forma part del sofisticat sistema defensiu baix-imperial i d'època del domini visigot.