Cara i creu de la Guàrdia Civil a Banyoles / text: Jordi Galofré
Galofré i Illamola-Simal, Jordi


En: Revista de Girona. Girona, núm. 337 (març-abril 2023), p. 46-49 : il. (Història) 

Una Conversa històrica de Miquel Canals "Pahí" amb Joan Fuster (2003) / Jaume Bassa i Pasqual
Bassa Pasqual, Jaume


En: Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Torroella de Montgrí (2016) , p. 61-76 : il.
Notes.

Joan Seguí Almuzara (1885-1936), el figuerenc protagonista de la subversió militar a Melilla / Josep Clara Resplandis
Clara i Resplandis, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 54 (2023) , p. 243-250 : il. (Història) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Un tinent coronel retirat, originari de Figueres, va ser una de les figures clau de l'aixecament militar de 1936 al nord d'Àfrica. En temps de la dictadura de Primo de Rivera havia estat agregat militar a l'ambaixada espanyola de París i Brussel·les, i en 1931 s'havia acollit voluntàriament al retir proposat pel ministre Manuel Azaña. Dedicat als negocis a Melilla i afiliat a Falange Española, va ser l'enllaç entre conspiradors civils i militars de Melilla i els directors de la subversió la Península. Amb el triomf dels sollevats, es va traslladar a Andalusia, per tal de prosseguir el combat contra la Segona República, però ben aviat va perdre la vida en terres extremenyes. D'aquesta manera, el seu paper en la Guerra Civil va restar sense rellevància.

Vidas paralelas : los generales Domingo Batet y Manuel Goded / Fernando Puell de la Villa
Puell de la Villa, Fernando


En: Desperta Ferro : Especiales. Madrid, núm. 36 (2023) , p. 63-67
Número dedicat a "Ejércitos de la Guerra Civil".

En el present article es glossarà i compararà la trajectòria professional de dues dels generals que es van posicionar a favor i en contra del cop d'estat de juliol de 1936 i van ser representatius de la ideologia dels dos bàndols enfrontats en la Guerra Civil, posant en relleu les similituds o diferències que van jalonar la seva carrera i els valors morals i castrenses que van singularitzar a tots dos personatges: d'una part, el general de divisió Domingo Batet Mestres (Tarragona, 1872-Burgos, 1937), paradigma del perfecte militar professional, i de l'altra, el de la mateixa ocupació Manuel Goded Llopis (Sant Joan de Puerto Rico, 1882-Barcelona, 1936), paradigma també de la tendència dels militars a interferir en la vida política. Batet i Goded representen dues visions contraposades de l'oficialitat del primer terç del segle XX, però bastants trets de les seves carreres castrenses es presten a poder comparar les seves biografies de mode similar al fet per Plutarc fa gairebé dos mil anys.

Los Actos cívicos del 18 de Julio en Palafrugell



En: Revista de Palafrugell. Palafrugell. Año III, núm. 8 (agosto 1964), p. 17-18

Salàs de Pallars, 1936-1939, tres anys dins la història d'un poble / Manuel Gimeno, Josep Calvet
Gimeno i Llarden, Manuel


Tremp ; Salàs de Pallars : Garsineu : Ajuntament de Salàs de Pallars, 2022
119 p. ; 20 cm (La Cullereta, 47) 
ISBN 9788418806223

Reedició posada al dia del llibre del mateix títol editat l'any 1987, feta amb la voluntat d'homenatjar totes les víctimes relacionades amb la vila de Salàs que perdre la vida en la contesa. (Editorial).

L'Altra guerra : la patrulla antifeixista de Móra la Nova en la revolució social de 1936 / Jordi Duran i Suàrez
Duran i Suàrez, Jordi


Flix : Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, 2022
267 p. : il. ; 24 cm (Daliner, 22) 
Referències bibliogràfiques i fonts.
ISBN 9788409426768

El llibre és el resultat d'una aprofundida recerca, la qual va comptar amb una beca del CERE, que ens parla dels esdeveniments que es van produir a partir del 19 de juliol de 1936 a la població de Móra la Nova, però també als antics districtes de Falset i Gandesa, coincidint amb l'aixecament en armes per part del bàndol nacional i, com a reacció, de la contraofensiva per part de les organitzacions revolucionàries, la qual va generar una important discrepància en el si de les forces republicanes, especialment en el moment en què comencen a articular-se els comitès revolucionaris, les patrulles anarcosindicalistes, els conflictes per la col·lectivització de la terra o les execucions extrajudicials.

Crónica del 18 julio 1936 al 31 diciembre 1940



En: 011267 . Crónica de Valls 1941 : decenario de Nuestra Señora de la Candela : Impr. E. Castells, 1941. p. [55-76]

Memòria inèdita de la vida i mort de Jaume Guiu Guimó / Cristian Muñoz Gracia
Muñoz Gracia, Cristian


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. Novena època (3r quadrimestre 2021), 1 fitxer html : il. (Vària) 

Aquest article està basat en la recopilació i en l'anàlisi de les diferents versions sobre l'eventual participació de Jaume Guiu Guimó al cop d'estat del juliol del 1936 i sobre els fets relatius a la seva detenció i la seva mort, incloent-hi especialment informacions recollides per l'autor i fins ara no tingudes en compte.

El Nou projecte de la Fundació Reeixida : Aixafem el feixisme / Oriol Falguera
Falguera, Oriol


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. Novena època (2n quadrimestre 2021), 1 fitxer html : il. (Aturem el feixisme) 
Número monogràfic: Aturem el feixisme. Inclou llistat de reusencs, per naixença o veinatge, deportats als camps nazis.

Xavier Robert posa sobre la taula l'existència de reusencs que van fer cap als camps de concentració nazis i tot el que s'ha fet i es pretén fer per reconèixer-los i visibilitzar-los. Després fa una anàlisi sobre la situació actual del feixismeOriol Falguera ens explica el motiu i el procés de realització de la reedició del cartell de Pere Català i Pic Aixafem el feixisme, així com ho fa també de la reedició del mapa dels Països Catalans de l'activista Joan Ballester i Canals, en tots dos casos per part de la Fundació Reeixida. Centrant-se en el primer, ens explica qui va ser Pere Català i Pic i com va realitzar la mítica fotografia.

Els Fongs que no creixen en una nit : col·laboradors del cop d'Estat i entusiastes de la Victoria / Guillem Puig Vallverdú
Puig Vallverdú, Guillem


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. Novena època (2n quadrimestre 2021), 1 fitxer html : il. (Aturem el feixisme) 
Número monogràfic: Aturem el feixisme. Notes.

A l'Estat espanyol, el feixisme va accedir al poder de manera diferent a com ho havien fet els seus homòlegs europeus. Ni el rei -perquè no n'hi havia- ni el president de la República els va entregar les claus del govern. Van ocupar el poder a partir d'un intent de cop d'estat i una guerra contra un règim democràtic que es va allargar trenta-quatre mesos. Militars, eclesiàstics, homes de negocis, eren alguns dels perfils que donaven suport als insurrectes i al seu projecte contrarevolucionari. Però només foren les elits les que els hi van donar suport? En aquest article s'hi apunten algunes de les experiències dels entusiastes del nou règim a la Selva del Camp com un exemple de les dinàmiques dels suports al feixisme a Catalunya i a la resta de l'Estat.

Aixafem el feixisme [Material gràfic] / Pere Català i Pic
Català i Pic, Pere


Barcelona : Fundació Reixida, 2021
1 poster : 50 * 70 cm (Póster Històric, 2) 
ISBN 9788423203536

Cartell dissenyat per Pere Català i Pic després del cop d'estat feixista de 1936; reeditat per la Fundació Reeixida.

Alella, 1936-1939 : del somni a la foscor / [Cerquem les Arrels, Centre de Recerca Històrica d'Alella ; Jordi Albadalejo, Ramon Anglada, Àlex Asensio, [et al.]



2a ed.
Alella : Cerquem les Arrels, Centre de Recerca Històrica d'Alella, 2017
36 p. : il. ; 21 cm
Conté: L'inici de la Guerra Civil i la Revolució a Alella / Jordi Albadalejo - Company Antoni Pujadas Nirell... volem tornar a casa! / Ramon Anglada - Dues dones a la Granadella / Àlex Asensio - El tinent coronel, la cafeteria El Oro del Rhin i la finca de Cal Vegetalí / Ramon Anglada - El pintor Eduard Flò, refugiat a Alella / Jordi Albadalejo - Un llop amb pell de xai : Pina, el masover de les Quatre Torres / Jordi Albadalejo i Ramon Anglada - Jaume Casanovas, l'escolapi que va escapar tres vegades a la mort / Ramon Anglada - No tot fou destrucció durant la República / Ramon Anglada.

1936 : desplaçaments forçosos i primers exilis / Edició a cura de Josep Lluís Martín i Barbois (ed.) ; [autors]: Manuel Pérez Nespereira, [et al.]



Barcelona : Departament de Justícia : Memorial Democràtic, 2020
276 p. ; 25 cm (Referents, 13) 
Referències bibliogràfiques. Conté: Coneguts i anònims. Salvament de vides a la rereguarda republicana / Manuel Pérez Nespereira - Salvament de vides i èxode marítim de la classe dirigent i conservadora de Catalunya / Rubèn Doll-Petit - Les actituds de l'Església catalana enfront de la persecució / Josep Maria Solé i Sabaté - Claudi Ametlla, periodista francòfil, catalanista possibilista / Xavier Pla - Negocis bruts i humanització frustrada de la guerra. Les ombres de les evacuacions de l'exili del 1936 / Arnau Gonzàlez i Vilalta - Dues protagonistes del primer exili: Francesca Bonnemaison i Aurora Bertrana / Susanna Tavera - El primer exili de l'advocat i polític Amadeu Hurtado / Joan Safont i Plumed - Dos exemples locals d'exili a París i Gènova : el cas de Joan Llonch i Salas i Joan Costa i Deu / Josep Lluís Martín i Berbois - Les cicatrius de la mossegada del terror: l'antirepublicanisme del periodista Manuel Brunet / Francesc Montero Aulet - Entrevista a Montserrat Trias de Bes, el testimoni d'una nena exiliada a Gènova / Josep Lluís Martín i Berbois.
ISBN 9788418601040

Aquest llibre incideix en una matèria historiogràfica poc estudiada: els desplaçaments forçosos de població, que en alguns casos es van convertir en exili a l'estranger o en incorporació a l'Espanya de Burgos. Com és sabut, l'ofegament del sollevament militar del juliol de 1936 va desencadenar a Catalunya un procés de subvertiment de l'ordre social que va comportar molts episodis de violència i d'iconoclàstia anticlerical. Una part molt rellevant de les classes benestants i moltes persones d'adscripció catòlica van optar per sortir del país, desplaçant-se cap a França, la Itàlia feixista o la nova Espanya de Burgos. (Editorial).

La Revolució obrera : Barcelona, 19 de juliol de 1936 / Sònia Garangou i Tarrés
Garangou i Tarrés, Sònia


En: Barcelona quaderns d'història. Barcelona, núm. 26 (2019) , p. 189-200
Textos de les sessions del curs: La Rosa de Foc : obrerisme i moviments sindicals a Barcelona durant el primer terç del segle XX (1909-1936) organitzat per l'Arxiu Històric de la Ciutat per commemorar el centenari de la vaga de la Canadenca. Volum editat per Teresa Abelló. Notes a peu de pàgina.

Dels fets de Vilalba dels Arcs, el 23 de juliol de 1936 : contestació a l'article publicat a l'Estel, número 521, al febrer de 2012 / Javier Satué, Eduardo Satué, José Bada
Satué, Javier


En: Estel, Núm. 530 (nov. 2012), p. 11

Dels fets de Vilalba dels Arcs, el 23 de juliol de 1936 / Ramon Miravall
Miravall i Dolç, Ramon


En: Estel, Núm. 521 (feb. 2012), p. 10-11

Recordant una vivència del 36. El general Don Emilio Elice / Joan Rius Planas
Rius Planas, Joan


En: El Sot de l'Aubó. Canet de Mar, núm. 12 (2005) , p. 48-49 : il.

Aquell temps de punys alçats : memòries d'un jove vigatà sobre l'esclat revolucionari de 1936 a la seva ciutat i la seva posterior fugida pels Pirineus / notes de Josep M. Viñas i Colomer ; edició a cura de Xavier Cateura i Valls
Viñas i Colomer, Josep M.


Vic : Trencada, 2019
186 p. : il. ; 24 cm (Memòria recuperada, 2) 
ISBN 9788412064018

Aquest llibre recull les notes que va escriure Josep M. Viñas i Colomer, aleshores un jove de 17 anys, sobre l'esclat revolucionari a Vic, ciutat on va néixer. Degut als actes vandàlics que van començar a la capital d'Osona el dimarts 21 de juliol de 1936, un nombrós grup d'estudiants claretians, acompanyats del seu pare mestre, van haver d'abandonar la seva casa mare, que seria incendiada i destruïda, i fugir de la ciutat per anar a refugiar-se durant dies a les muntayes de les Guilleries i del Montseny. Un cop van poder tornar a la ciutat, Viñas ens explica fil per randa, tot el que anava vivint a casa seva, un observatori privilegiat, ja que era a la Plaça Major i al costat de l'ajuntament. Tot això explicat amb el detall de qui coneix les persones i els llocs on vivia. Més tard, formant part d'una expedició de fugitius de la zona republicana, va travessar a peu el Pirineus per, a través de França, arribar a la zona controlada pels sublevats, per poder continuar els seus estudis eclesiàstics. Un camí ple d'aventures i sobresalts. (Editorial).

Revolta militar i poder revolucionari a la Seu d'Urgell el juliol de 1936 / Jordi Nistal i Refart
Nistal Refart, Jordi


En: Interpontes : annals de l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell. La Seu d'Urgell, núm. 5 (2018) , p. 51-70 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.