Evolució constructiva i material arqueológic de la casa núm. 3 del poblat ibéric de Darró (Vilanova i la Celtrú), segles II-I aC / Alberto López Mullor
López i Mullor, AlbertEn:
141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 367-391
(
Jaciments de l'ager Tarraconensis i cultura material)
Bibliografia.
La casa número 3 era un edifici d'ús mixt. D'una banda, es feia servir com a taller, amb instal·lacions per a l'obtenció de ferro a través de la cocció de l'argila local dins d'uns forns situats a la planta baixa, i d'altra banda s'utilitzava com a habitatge familiar, amb algunes cambres al nivell del carrer i les altres al pis alt. Aquesta construcció estava situada dins un barri artesanal del poblat ibèric, que s'estenia als peus del turó de Sant Gervasi, al cim i els vessants del qual se'n trobava el nucli original, establert cap al segon quart del segle v aC. El barri dels ferrers va començar a funcionar al segle iv aC, però va ser remodelat profundament cap als primers decennis del segle ii aC. És llavors quan s'hi va bastir de bell nou la casa 3, la qual va tenir una activitat remarcable i va ser objecte de fins a nou reformes entre circa 195 i 80/70 aC, segons que va palesar l'excavació duta a terme.
