Posar un plat a taula quan a plaça no hi ha res. Estratègies de proveïment durant la Guerra Civil i la postguerra a Girona / Rosa Maria Gil Tort
Gil i Tort, Rosa Maria


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 64 (2023) , p. 55-76 : il. (Articles i treballs) 
Fonts. Bibliografia. Inclou apèndix documental.

Aquest article analitza les conseqüències de la Guerra Civil en la vida quotidiana a Girona, en un dels seus aspectes més importants: l'accés als aliments i les estratègies per assegurar la manutenció diària quan les infraestructures que la sustentaven van fallar. La investigació s'ha centrat en bona part en la documentació de les famílies Masó i Aragó, gràcies a la disponibilitat dels seus fons dins l'Arxiu de la Fundació Rafael Masó. És, doncs, una recerca de classe, basada en el paradigma de la societat gironina burgesa, no pas en el conjunt de la població. En esclatar la guerra, la República va perdre la batalla de l'abastiment de la població, però des de les cuines, lluitant a la rereguarda, amb un esforç encara poc valorat, les dones van aconseguir guanyar el pols a la fam i sobreviure.

La Força vella de Girona (1). Terminologia general i portes urbanes / Josep Maria Nolla
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 64 (2023) , p. 79-96 : il. (Articles i treballs) 
Fonts. Bibliografia.

S'analitza la Força Vella de Girona (fins a les grans reformes de Pere el Cerimoniós) a partir de la documentació escrita conservada. En aquest primer estudi es considera la terminologia general i les referències a les portes urbanes (Sobreportes, de l'Onyar, Rufina, de la Canònica, portella de Sant Cristòfol i porta major del castell de Gironella).

Radulf comte de... / Tura Clarà Vallès
Clarà i Vallès, Tura


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 64 (2023) , p. 97-126 : il. (Articles i treballs) 
Notes a peu de pàgina.

La historiografia tradicional vol que el comte Radulf governi el comtat de Besalú i per això fa que Guifré I el Pilós sigui el comte de Girona. Els documents, però, escriuen un altre relat, ja que, ens consta que Dela, el germà de Sunyer II d'Empúries, actuava com a comte de Girona un any abans del repartiment secret del honors del deposat Bernat de Gòtia. No tenim cap notícia que relacioni el comte Guifré amb el comtat de Girona, per això els historiadors s'han vist en la necessitat de buscar excuses per explicar la nul·la implicació del comte en els fets que succeïren en dit comtat. Seguint el principi d'Occam "les entitats no s'han de multiplicar més enllà de la necessitat" o la versió més moderna, "les teories haurien de ser tan simples com sigui possible", he refet el relat traient de l'equació Guifré I el Pilós.

Moviments patrimonials de la seu de Girona a l'època del bisbe Berenguer Dalmau (1114-1144/45) / Josep Camprubí Sensada
Camprubí Sensada, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 64 (2023) , p. 127-150 : il. (Articles i treballs) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La documentació conservada durant els trenta anys en què Berenguer Dalmau va ésser bisbe de Girona ens permet de veure amb força amplitud les variacions patrimonials que es produïren en aquesta institució, un fet que ens pot ajudar a comprendre la procedència dels béns que acumulaven les seus catalanes, si més no durant la primera meitat del segle XII.

Exèquies reials a Girona. Cerimonial i escenografia efímera / Pere Freixas i Camps, Sandrine Victor
Freixas i Camps, Pere


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 64 (2023) , p. 151-191 : il. (Articles i treballs) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Inclou apèndix documental.

L'arribada a la seu del govern municipal d'una carta que comunicava el traspàs del rei o d'algun familiar seu degué provocar un doble sentiment de contrarietat. La pèrdua del cap del regne i el dol subse-güent representava per als governants locals, des del veguer i el batlle fins als jurats i consellers de la ciutat, la respon-sabilitat d'organitzar en pocs dies les exèquies en memòria del finat i, el que de vegades provocava més amoïnament, disposar dels recursos per finançar el cerimonial. Aquest treball pretén aproxi-mar-se al seguit d'esdeveniments i com-portaments socials que tenien lloc a la ciutat de Girona, semblantment a altres indrets de l'occident medieval, des de l'anunci de l'òbit fins a la celebració de les exèquies, en el muntatge escenogrà-fic de les quals hi participaven els millors artífexs de la ciutat.

Girona, ciutat ocupada per les tropes de Lluís XIV de França (1694-1697) / Mateu Guitart i Molina
Guitart i Molina, Mateu


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 64 (2023) , p. 193-215 : il. (Articles i treballs) 
Notes a peu de pàgina.

La guerra dels Nou Anys (1689-1697) fou un dels conflictes més devastadors de la història de Girona. El curt, però violent setge, donà pas a una ocupació militar que es perllongà durant més de tres anys. A diferència de la caiguda de 1711, la informació conservada d'aquest període sí que ens ha permès resseguir amb cert detall els principals esdeveniments d'una ciutat sotmesa per una potència estrangera. Malauradament, bona part de la problemàtica descrita no es pot considerar un episodi aïllat, ans el contrari, ja que era l'expressió d'una manera de conduir la guerra d'aquell temps. En aquest sentit, allotjar tropes es convertí en una autèntica maledicció, encara que fossin soldats del mateix sobirà, no sols per l'elevat cost econòmic que representava la construcció o manteniment dels quarters, sinó pel retall de sobirania que implicava la presència d'un governador militar dintre de la ciutat.

Impressores gironines a la Biblioteca del Palau de Peralada (segles XVIII-XX) / Inés Padrosa Gorgot
Padrosa i Gorgot, Inés


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 64 (2023) , p. 217-240 : il. (Articles i treballs) 
Fonts i bibliografia.

Miquel Mateu Pla (1898-1972) va tenir especial predilecció pel material sortit dels tòrculs gironins. En aquesta aportació es presenta una selecció en la qual es donen a conèixer prop de quaranta obres impreses a la capital per dones impressores. Podem concloure que vuit són exemplars únics i d'uns altres sis ítems tan sols se n'ha localitzat un exemplar.

Quan l'aigua és un be escàs. La crisi de 1817 a la ciutat de Girona / Carlos Moruno Moyano
Moruno Moyano, Carlos


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 64 (2023) , p. 241-259 : il. (Articles i treballs) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La sequera de 1812-1824 ha estat una de les més severes de l'època contemporània. L'article estudia la manca de pluges que es va viure a la ciutat de Girona entre finals de desembre de 1816 i mitjans de maig de 1817 a partir de les actes municipals, les actes capitulars de la catedral i una memòria de l'arxiconfraria de la Puríssima Sang. D'aquesta manera, s'analitzen els actes de rogativa que es produïren a la ciutat per tal de poder valorar la gravetat de la sequera i, posteriorment, identificar les conseqüències socials d'aquest fenomen i la conflictivitat creixent entorn de l'accés i l'ús de l'aigua.

Llibre de notes de la família Pérez Claras de Girona (1856-1860) (III) / Pep Vila
Vila i Medinyà, Pep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 64 (2023) , p. 261-318 : il. (Articles i treballs) 

En aquest volum dels Annals continuo amb la transcripció i anotació del llibre de notes de la família Pérez Claras de Girona. Les entrades que aneu a llegir corresponen al període comprès entre l'any 1856 i el 1860. Si en voleu saber més, consulteu el volum LXIII dels Annals, que correspon a l'any 2022, a les pàgines 477-524.

Carta de Lluís Companys a Miquel Santaló (1935) / Ernest Martí i Clara
Martí i Clara, Ernest


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 64 (2023) , p. 319-340 : il. (Articles i treballs) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

El treball pretén aproximar-se a la per-sonalitat, caràcter i actuació política de Lluís Companys en els anys 1934-1936. El mitjà de què es disposa és una carta ori-ginal escrita al presidi de Cadis el 1935. També es té present un estudi grafològic de la mateixa font primària. Naturalment es consulten fonts secundàries actualit-zades, que citem al final. Es detalla l'ex-periència carcerària i, finalment, s'explica el perquè de tot el que es diu a la carta.

"Envieu jueus, si no, boicot impossible" de quan Carles Rahola escriví a Joseph Goebbels per portar el filòsof Hermann Keyserling a Girona / Eloi Busquets, Oriol Ponsatí-Murlà
Busquets, Eloi


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 64 (2023) , p. 341-365 : il. (Articles i treballs) 
Referències bibliogràfiques.

Fins a quin punt eren coneixedors, els gironins dels anys vint i trenta del segle XX, de qui eren Hitler i Goebbels, de quin era l'ideari nazi, dels boicots i pogroms que sofria la població d'origen jueu a Alemanya? Aquest article presenta una visió de conjunt de les notícies que arribaven a Girona des d'Alemanya entre 1923 i 1933. Un buidat de premsa exhaustiu d'aquesta dècada permet fer-se càrrec de fins a quin punt la petita Girona de fa un segle estava perfectament al cas de les convulsions polítiques que sacsejaven Alemanya. A partir d'aquest coneixement, es presenta un document sorprenent: la carta enviada per Carles Rahola i la resta de membres de l'Ateneu de Girona a Joseph Goebbels, el mes de juny de 1934, amb l'objectiu d'obtenir el permís perquè el filòsof Hermann Keyserling pogués impartir una conferència a Girona.

Dues lletres de l'ADG sobre el mss. del Llibre del Àngels i de la vida de Jesucrist eiximenisians, i d'altres elements bibliogràfics desapareguts de la Biblioteca Diocesana del Seminari de Girona durant el franquisme / Jaume de Puig i Oliver
Puig i Oliver, Jaume de


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 64 (2023) , p. 367-376 : il. (Articles i treballs) 
Notes a peu de pàgina.

Es publiquen dues lletres, probablement de l'any 1963, conservades a l'ADG, que documenten les gestions fetes pel bisbe i pels responsables de la Biblioteca del Seminari de Girona per a esbrinar la desaparició després de la guerra dels exemplars del Llibre dels Àngels i de la Vida de Jesucrist, llibres VIII-IX d'aquesta biblioteca.

Epistolari gironí de Joaquín Ruiz-Giménez / Josep Clara
Clara i Resplandis, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 64 (2023) , p. 377-401 : il. (Articles i treballs) 
Notes a peu de pàgina.

Disset cartes, escrites entre els anys 1952 i 1994, conformen una mostra de les relacions epistolars de Joaquín Ruiz-Giménez, polític i professor universitari, amb gent de les terres gironines. Aquesta correspondència reflecteix afers derivats del Ministeri d'Educació Nacional i d'altres de caire professional o particular. Se subratlla la vinculació del personatge al nostre àmbit territorial com a ministre del franquisme i estiuejant privilegiat, el qual posteriorment va evolucionar cap a la democràcia cristiana, fou un opositor tolerat i defensor d'antifranquistes.

Recull de parèmies d'ús habitual en una família saltenca (II) / Daniel Vivern Lladó, Montserrat Vivern Lladó, Lucrècia Vivern Lladó
Vivern i Lladó, Dani


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 64 (2023) , p. 403-440 : il. (Articles i treballs) 

Aquesta és la continuació d'un treball anterior amb més parèmies, adagis i aforismes diversos que els autors hem recollit del parlar habitual dels nostres pares i avis i que, per a les generacions actuals, ja són poc o gens coneguts, i menys encara usats. La majoria corresponen al català que s'usava a mitjan segle XX a l'àrea del Gironès, per bé que s'hi noten influències del parlar empordanès, i també del Pla de l'Estany i de la Garrotxa.

Un Diari (espiritual) de joventut de mossèn Josep Maria Marquès i Planagumà (1958-1959) (I) / Introducció i notes de Jordi Bohigas, Pep Vila ; transcripció de Elara Pi



En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 64 (2023) , p. 441-482 : il. (Articles i treballs) 
Notes a peu de pàgina.

Editem i anotem contextualitzat un diari de joventut i de formació humana i espiritual de Josep Maria Marquès i Planagumà (1939-2007), eclesiàstic i historiador català. El primer d'aquests lliuraments correspon als anys 1958-1959. Marquès, que fou director de l'Arxiu Diocesà de Girona, serví també com a rector a les parròquies de Fornells, Sils, Riudarenes, l'Esparra, Vallcanera i Quart. En el volum 49 (2008) dels AIEG hi podeu llegir les seves memòries.

Onomàstica de la Bisbal d'Empordà / Moisés Selfa Sastre
Selfa i Sastre, Moisés


Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, 2010
177 p. ; 24 cm (Treballs de l'Oficina d'Onomàstica, 19) 
ISBN 9788499650173

L'Onomàstica de la Bisbal d'Empordà de Moisés Selfa és un estudi ben interessant i valuós per al coneixement dels noms propis d'aquest terme, situat en una comarca que disposa d'escassos estudis monogràfics similars. L'obra recull els noms de lloc i de persona, actuals i pretèrits, del terme de la Bisbal d'Empordà a partir de la informació documental i també d'enquestes orals. Ramon Amigó i Anglès, gran expert en l'elaboració d'aquesta mena de reculls, ha estat el curador d'aquest estudi. (IEC).

Pla de màrqueting pel desenvolupament turístic en l'àmbit cultural de la ciutat de Sant Feliu de Guíxols [Fitxer informàtic] / Ester Riera Pérez ; [dirigit per: Raquel Camprubí Subirana]
Riera Pérez, Ester


2015
Dirigida per: Camprubí Subirana, Raquel. Universitat de Girona. Facultat de Turisme , 2015
1 recurs electrònic (115 p.) (Treballs de màster. Universitat de Girona. Turisme Cultural) 
Treball final de màster.

L'Atenció psicopedagògica a mares en relació al part Una proposta de millora al Centre 0-3 de l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols [Fitxer informàtic] / Guadalupe Iserte Aznar ; [dirigit per: Albert Bayot i Fuertes]
Iserte Aznar, Guadalupe


2009
Dirigida per: Bayot i Fuertes, Albert. Universitat de Girona, 2009
1 disc òptic (CD-ROM) (Treballs de pràcticum de Psicopedagogia) 
Treball de pràcticum de Psicopedagogia.

Quines són les necessitats de mares i pares guixolencs amb fills/es menors de 3 anys? / Carme Bravo Altieri ; [dirigit per: Ester Rafel Cufí]
Bravo Altieri, Carme


2003
Dirigida per: Rafel Cufí, Ester. Universitat de Girona, 2003
76 f. ; 30 cm (Treballs de pràcticum de Psicopedagogia) 
Treball de pràcticum de Psicopedagogia. Mecanoscrit (impressora).

La Vida de les dones a pagès. Una mirada al món femení durant el franquisme / Xènia Pujolàs Moret
Pujolàs Moret, Xènia


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 54 (2023) , p. 295-303 (Treballs de recerca) 
Premi Albert Compte. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Partint de l'interès de la forma de vida de les dones a pagès, s'ha plantejat conèixer com convivien les dones pageses durant la postguerra, amb les seves dificultats i feines diàries, i conèixer la seva manera de veure el món. Després d'haver fet un recull d'entrevistes orals a dones de pagès de l'Empordà nascudes a principis del segle XX, s'ha procedit a investigar sobre el context històric viscut i els canvis que els han influït al llarg de la seva vida. A partir d'això, s'ha realitzat una anàlisi i estadística de les dones en la qual s'ha tingut en compte les diferents etapes de les seves vides i, finalment, s'ha formulat un model de dona pagesa que ha viscut durant la postguerra, una dona conformista que ha estat el pal de paller de la casa.