Les Fonts del bosc de Poblet, punts calents de biodiversitat / R. Pascual, J. Solé, G. García, C. Pedrocchi, J. Gomà, A. Nebra



En: 258561 El Paper dels espais naturals per a una societat saludable. VI Jornades Bosc de Poblet i Muntanyes de Prades. Museu de la Vida Rural, l'Espluga de Francolí 18 i 19 de novembre de 2022. [l'Espluga de Francolí] : Generalitat de Catalunya, Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural : Paratge natural d'interès nacional de Poblet, 2024. p. 115-137 : il., gràf

Bibliografia.

S'ha analitzat la biodiversitat dels principals grups biològics de quatre fonts ubicades a les muntanyes de Prades, en l'àmbit del Paratge Natural d'Interès Nacional de la vall del monestir de Poblet o molt a prop dels seus límits: les fonts dels Boixets, del Deport, de Ferro i del mas d'en Pagès. Es tracta de fonts permanents, però humils, amb un cabal de 0,1 a 7,8 l/min, de mineralització baixa o mitjana i de tipus bicarbonatat càlcic o calcicomagnèsic, situades entre 564 i 1145 m d'altitud. Mitjançant una metodologia sistemàtica s'ha analitzat la riquesa específica de cormòfits, briòfits, macroalgues, diatomees, macroinvertebrats aquàtics i microcrustacis. També s'han anotat observacions no exhaustives sobre altres grups biològics, com microalgues, vertebrats, invertebrats terrestres o bacteris. Els resultats corroboren que les fonts són focus de biodiversitat: en una superfície aproximada de 100 m2 (la prospectada en el conjunt de les 4 fonts), s'ha identificat un total de 318 tàxons, essent els cormòfits (97 tàxons), les diatomees (77 tàxons) i els macroinvertebrats i microcrustacis (73 tàxons) els grups amb més diversitat biològica. A les diferents fonts, el nombre de tàxons identificats ha variat entre 97 i 140. Es constata, d'acord amb estudis publicats recentment, que la coincidència de les llistes taxonòmiques entre diferents fonts és molt baixa, independentment de la distància i similitud entre elles i, en conseqüència, que cada font constitueix un ecosistema únic i irrepetible.

Ecosistemes microbians de l'Estany de Banyoles i avaluació del perill de contaminació / Isabel Esteve i Martínez
Esteve i Martínez, Isabel


En: 001218 Primeres Jornades sobre l'estany de Banyoles. Girona : Diputació : Ajuntament de Banyoles : Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles, 1986. p. 171-180 : il
 (Comunicacions) 
Bibliografia.

Balanç del fosfat soluble i dels paràmetres de contaminació bacteriològica a l'Estany de Banyoles durant el període primavera-estiu, 1984 / C. Abellà i Ametller, A. Dutras i Congost, R. Brunet i Carreras
Abellà i Ametller, Carles


En: 001218 Primeres Jornades sobre l'estany de Banyoles. Girona : Diputació : Ajuntament de Banyoles : Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles, 1986. p. 159-170 : gràf
 (Comunicacions) 
Bibliografia.

Evolució de la composició físico-química de l'aigua i de les activitats microbianes en estanyols de nova formació / Emili Montesinos i Seguí
Montesinos i Seguí, Emili


En: 001218 Primeres Jornades sobre l'estany de Banyoles. Girona : Diputació : Ajuntament de Banyoles : Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles, 1986. p. 139-148 : gràf
 (Comunicacions) 
Bibliografia.

Ecosistemes microbians de l'Estany de Banyoles i avaluació del perill de contaminació / Ricard Guerrero i Moreno
Guerrero i Moreno, Ricard


En: 001218 Primeres Jornades sobre l'estany de Banyoles. Girona : Diputació : Ajuntament de Banyoles : Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles, 1986. p. 125-131 : gràf
 (Ponències) 

Microfauna i fitoplàcton : els microorganismes dels estanyols de la conca lacustre de Banyoles / Alba Viñals Aguilera ; tutora del treball: Pilar Rubert
Viñals Aguilera, Alba


Banyoles : INS Pere Alsius i Torrent, [2021]
75 p. : gràf., il. col. ; 30 cm (Treballs de recerca de batxillerat) 
Treball de recerca de batxillerat - INS Pere Alsius i Torrent (Banyoles). Premi de Recerca Jove (PRJ), 2022. Relligat en espiral. Bibliografia.

Microorganismes de l'estany de Banyoles / [textos: Josep Armengol i Mar Hereu ; fotografies: Josep Armengol, Stephanie Gascon, Miquel Laburu ; dibuix: Albert Carrillo]
Armengol i Albanell, Josep


Banyoles : Escola de Natura de l'Estany de Banyoles, 2006
[28] p. : il. col. ; 15 cm (Guies de natura, 4) 

Rotifer symposium VI : proceedings of the sixth Internationl Rotifer Symposium, held in Banyoles, Spain, june 3-8, 1991

International Rotifer Symposium (6è : 1991 : Banyoles )


Dordrecht ; [etc.] : Kluwer, 1993
572 p. : il. ; 27 cm (Developments in hydrobiology, 83 ) 
Reimpressió de Hydrobiologia, vols. 255/256.

Identificació i estudi poblacional de bacteris fototròfics a l'estanyol de Sisó (Banyoles) : aplicació de tècniques de microscòpia electrònica / Isabel Esteve, Carles Abellà Ametller, Ricardo Guerrero
Esteve i Martínez, Isabel


En: Butlletí de la Societat Catalana de Biologia. vol. V-VI (1981) , p. [29]-38
Bibliografia.

Distribución en el espacio y en el tiempo de las especies del zooplancton del lago de Banyoles / María Rosa Miracle
Miracle Solé, Maria Rosa


Madrid : Servicio de Publicaciones Agrarias, Ministerio de Agricultura, [1976]
270 p. : il. ; 24 cm (Monografías, 5) 
Forma part d'una tesi doctoral llegida a: Universidad de Barcelona. Facultad de Biología. Departamento de Ecología. A portada: Ministerio de Agricultura. Instituto Nacional para la Conservación de la Naturaleza.

Fish ecology in Lake Banyoles (NE Spain): a tribute to / Elena Roget, Xavier Casamitjana, J. Pararols
Roget i Armengol, Elena


En: Limnetica, núm. 7 (1991) , p. 23-36

Wind induced phenomena as the set-up of the therrnocline and the consequent interna1 seiches have been recorded in the southern lobe of Banyoles Lake. The observed period is in agreement with that obtained theoretically by the MortimerIDefant method. During these events -about two days- the thermocline migrated more than two meters. The Richardson number during this period "f seiches suggests that the induced shear was not the force but the direct effect of the wind. From November to April a bottom baroclinic current from north to south was also recordered. The differential heating between the two lobes is due to their significantly different depth and to the different incoming heat flux through the underground sources. This current can be observed indirectly from temperature data but also directly from the data recordered in a currentmeter too. The current is highly influenced by the wind blowing in the northsouth direction. In the central part of the lake, currents up to 12 cmls are observed. Their path, slightly inflected towards the right, seerns to be influenced by the bottom of the lake, but Coriolis force may be also important.

[Notes breus (fauna)] Noves introduccions i poblament actual de peixos a l'estany de Banyoles = New introductions and present population of fishes in Lake Banyoles / Lluís Zamora Hernández, Quim Pou i Rovira
Zamora Hernández, Lluís


En: Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural, núm. 71 (2003) , p. 136-139

Nota breu de fauna sobre les noves introduccions i el poblament actual de peixos a l'estany de Banyoles.

Signature pigments of green sulfur bacteria in lower Pleistocene deposits from the Banyoles lacustrine area (Spain) / Noemí Mallorquí Fernández, Juan B. Arellano, Carles Borrego i Moré, L.J. Garcia-Gil



En: Journal of Paleolimnology. vol. 34, núm. 2 (2005) , p. 271-280

Signature pigments of photosynthetic green sulfur bacteria (GSB) were found in ancient sediments collected from an abandoned clay quarry located in the Banyoles lacustrine area (Spain). The sediments belong to the Interglacial Waalian of the lower Pleistocene (0.7-1.5 millions years old) and were deposited after a marshy event occurring during that geologic period. Reverse-phase high performance liquid chromatography (RP-HPLC) analyses of acetone:methanol sediment extracts revealed that the main pigments found were carotenoids of both eukaryotic and prokaryotic photosynthetic organisms. In particular, isorenieratene (Isr) and ß-isorenieratene (ß-Isr) constituted the larger bacterial fraction (35-40 [per cent] of the total carotenoid content), whereas okenone, a signature pigment of purple sulfur bacteria, accounted for less than 2 [per cent]. Xanthophylls from oxygenic photosynthetic organisms accounted for the remaining carotenoids. Likewise, traces of degradation products of both bacteriochlorophyll (BChl) and chlorophyll (Chl) were also detected. The low concentration of Chl degradation products made proper identification of these compounds impossible. In contrast, degradation products of BChl-e such as bacteriochlorophyllide-e and bacteriopheophorbide-e were identified in the HPLC analyses, suggesting that chemical degradation of naturally occurring BChl aggregates of GSB was slower in the clay quarry sediments. The presence of signature pigments of brown-colored species of GSB (Isr, ß-Isr and degradation products of BChl-e) in the sediments suggests an ancient aquatic environment where GSB were present and where episodes of sulfide-rich anoxia reaching the photic zone could be envisaged. Similarly, the large percentage of algal xanthophylls supports that algae could be an important part of the microbial photosynthetic community in this ancient ecosystem.

Physical Limnology in Lake Banyoles / Xavier Casamitjana, Jordi Colomer, Elena Roget, Teresa Serra



En: Limnetica. vol. 25, núm. 1-2 (2006) , p. 181-188

The main physical long-scale processes occurring in Lake Banyoles are reviewed as a tribute to Prof. Margalef. These processes include the water fluxes below the surface of the lake, the behavior of the sediment in suspension in the basins, the heat fluxes at the surface and at the bottom layers, the internal seiching, the formation of a baroclinic current due to differences in cooling between the two lobes, the mixing dynamics, the meromictic behavior of some of the basins and the formation and dynamics of hydrothermal plumes.

Fish ecology in Lake Banyoles (NE Spain): a tribute to Ramon Margalef / Ramon Moreno i Amich, Quim Pou i Rovira, Anna Vila i Gispert, [et al.]



En: Limnetica. vol. 25, núm. 1-2 (2006) , p. 321-334

Lake Banyoles is the second largest lake in the Iberian Peninsula and due to this relative uniqueness, its peculiar geological origin, and its considerable age attracted the early attention of the late Professor Ramon Margalef. One of the first papers by Margalef was on the biota of Lake Banyoles and two of the first four Ph.D. theses that he supervised were about the limnology of this lake. Unfortunately, the uniqueness of this lake also implied that it was the first place of introduction into the Iberian Peninsula of several exotic fish species, early in the XXth Century and nowadays the lake fish assemblage is dominated by invasive species, and some native ones have been extirpated. Although the limnological studies in Lake Banyoles were pioneering within the Iberian Peninsula, studies on fish ecology of the lake did not start until 1989. Thereafter, four Ph.D. theses have been completed on different aspects of the fish assemblages of Lake Banyoles. The aim of this paper is to provide a short overview of this research, largely brought about by the considerable limnological information previously available for this lake, thanks to the insightful, pioneering work of Professor Margalef.

Bryozoans of Banyoles lake / Maria Rieradevall i Sant, Josep M. Busquets
Rieradevall i Sant, Maria


En: Limnetica. vol. 6 (1990) , p. 137-146

Data for bryozoan species from Banyoles lake (NE Spain) are presented. Three species have been recorded: Fredericella sultana, Lophopus crystallinus and Plurnatella repens, the first two for the first time in the Iberian peninsula. An examination of the F. sultana colony and the statoblast observations of L. crystallinus and P. repens with the scanning electron rnicroswpe made possible the identification. Details of the floatoblast structure are given.

Composición, ciclo y productividad del fitoplancton del lago de Banyoles / María Dolores Planas
Planas Mont, M. Dolors


En: Oecologia aquatica. Vol. 1, N. 1 (1973) , p. 3-106

Factors controlling phytoplankton community structure in an alkaline versus a softwater lake / Dolors Planas
Planas Mont, M. Dolors


En: Oecologia aquatica. Vol. 10, N. 10 (1991)

The objective of this paper is to compare nutrient resources that might control phytoplankton species composition and succession in two Spanish lakes located in very different geological areas but at the same latitude. The lakes, Banyoles and Sanabria, are respectively located on Eocene gypsum carbonate rocks and in a Pre-Cambrian regio n dorninated by granitic rock. Their species compositions are quite different: the frrst lake is dominated by diatoms, the second by chroococcal cyanobacteria. Our hypothesis is that the lirniting nutrient in soft-water Lake Sanabria will be nitrogen, and in the alkaline Lake Banyoles, phosphorus (because of its strong precipitation with calcium or coprecipitation with CaC03). In order to test this hypothesis we used principal component analyses with physico-chemical and biological variables on the one hand and species composition on the other. The results show nitrogen to be the more important nutrient, controlling species succession in both lakes. This element is relatively low in both ecosystems during the summer.

Materiales para el estudio de la biología del lago de Bañolas (Gerona) / Ramon Margalef
Margalef i López, Ramon


En: Publicaciones del Instituto de Biología Aplicada. Barcelona. Tomo 1, vol. 2 (1946) , p. 27-77
Bibliografia.

Insights into the distribution and ecological role of members of the archaeal Phylum Bathyarchaeota. From the global to the local scale [Fitxer informàtic] / Mireia Fillol Homs ; [dirigida per: Carles Borrego i Moré]
Fillol Homs, Mireia


2017
Dirigida per: Borrego i Moré, Carles. Universitat de Girona, 2017
1 recurs electrònic

El Fílum Bathyarchaeota és un dels llinatges d'arqueus no cultivats més estudiat degut a la seva diversitat filogenètica i ubiqüitat, especialment en sediments marins on són particularment abundants. Tot i així, la manca de representants cultivats i els pocs genomes seqüenciats del que es disposa limita el coneixement sobre el seu paper en l'ecosistema, els factors ambientals que afecten la seva distribució, les seves capacitats metabòliques i requeriments fisiològics. El treball que aquí es presenta combina tècniques moleculars i filogenètiques per conèixer quins factors ambientals són els que afecten la distribució dels Bathyarchaeota a escala global i regional. Els resultats mostren que el Fílum Bathyarchaeota ha patit, al llarg de l'evolució, diverses transicions entre ambients salins i d'aigua dolça que han resultat en una diversificació i adaptació dels diferents subgrups a cadascun d'aquests ambients. Les aproximacions moleculars que hem desenvolupat defineixen un marc ecològic robust en el que Bathyarchaeota apareix com a un grup central, generalista en termes de recursos i que desenvolupa,juntament amb altres llinatges d'arqueus no cultivats com ara els Thermoplasmata, un paper clau en els sediments. A escala regional, hem aplicat un anàlisi molecular en diversos llacs estratificats del Sistema Càrstic de Banyoles que ha permès determinar que els Bathyarchaeota són membres estables de la comunitat d'arqueus en ambients euxínics tant de la columna d'aigua com del sediment. Les anàlisi multivariants han identificat que el sulfhídric i el carboni orgànic dissolt són les principals variables ambientals que expliquen la segregació dels subgrups de batiarqueus entre nínxols planktònics i sedimentaris. Concretament en ambients bentònics, els Bathyarchaeota són particularment abundants en biofilms desenvolupats sobre fulles en descomposició acumulades al sediment del llac Cisó, representant un vertader "enriquiment natural" d'aquests arqueus. Estudis de lipidòmica i seqüenciació massiva del gen del 16S rRNA han mostrat que en aquests biofilms la comunitat d'arqueus està composada gairebé en la seva totalitat per Bathyarchaeota del subgrup-6 i mostren un perfil d'isòmers dels lípids isoprenoides de membrana (GDGT-1, -2 i -3) únic i fins ara desconegut. En conjunt, el nostre estudi identifica als Bathyarchaeota com a grup clau en sediments marins i lacustres tant a escala global com regional. També identifica els principals factors ambientals que han afectat la seva diversificació durant l'evolució així com en la segregació que actualment mostrenen ambients lacustres. També es presenten evidències de la co-ocurrència freqüent entre membres del fílum Bathyarchaeota i la classe Thermoplasmata en sediments, fet que suggereix una possible relació sintrófica entre aquests dos llinatges. El treball aporta, a més, eines moleculars que permetran estudiar els Bathyarchaeota amb més detall i avenços clau per la identificació de biomarcadors lipídics específics per aquest grup d'arqueus tan ubic i divers.