La Singularitat del Llibre del Comú i el creixement urbanístic de Llardecans / Anna Almacellas Visa, Roser Dolors Visa Oró
Almacellas Visa, Anna


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 9 (2022) , p. 6-12 : il. (Urbanisme) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Els treballs de reorganització de l'arxiu municipal de Llardecans i, sobretot, la contractació d'una professional en arxivística va donar com a resultat l'obligatorietat de catalogar i descriure un llibre de complicada transcripció paleogràfica. El llibre del comú és un llibre singular, per la gran quantitat d'informació que atresora, i perquè surt dels cànons de la tradició diplomàtica que coneixem a Catalunya. Tota la informació toponímica, demogràfica, econòmica, onomàstica, etc. ens va encoratjar a seguir fils diferents d'investigació històrica, però que vam decidir centrar en àmbits molt relacionats, el creixement urbanístic d'acord amb l'economia i la població de Llardecans.

La Influència dels Barons de Casa Fleix en l'important desenvolupament del Cementiri de Lleida (de 1833 a 1921) / Zenith Escolà i Gateu
Escolà Gateu, Zenith


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 9 (2022) , p. 13-20 : il. (Urbanisme) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Construir de bell nou el cementiri d'una ciutat sempre comportarà problemes, i el creixement de la ciutat suposarà la seva ampliació: "a tal ciutat tal cementiri". En el cas de Lleida, les ampliacions han estat, des de la meitat del segle xix i fins a primers del segle xx, una complicitat entre els barons de Casa Fleix i l'Ajuntament. Les cessions de terrenys, facilitats pels opulents Fleix, han permès la construcció de nombroses sepultures i panteons d'amplitud considerable, tot i que les circumstàncies o l'infortuni no han permès que ni els barons Domènec Fleix Solans, en Josep Hostalrich Fleix i l'últim dels barons, en Enric Hostalrich Colomer, descansin en la seva ciutat natal. Al mausoleu que podem veure al departament dedicat per la ciutat a Sant Anastasi, on no hi són les seves despulles, ni les d'en Josep ni les d'Enric, ni tan sols podem concretar amb seguretat on es troben. Els documents existents ens ho demostren. La baronia fou, dins de la cort d'Espanya, un recordatori de l'existència de la ciutat de Lleida.

Séquia major, patrimoni oblidat / Joan Pifarré Vidal
Pifarré i Vidal, Joan


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 9 (2022) , p. 21-26 : il. (Patrimoni) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Aquest article recull aspectes històrics, culturals, geogràfics, agraris, econòmics, socials i polítics vinculats a la Séquia Major o, com s'anomenava antigament, Séquia del Segrià. Volem fer una aproximació des de diferents àmbits per valorar l'impacte d'aquest antic reg lleidatà que data de mitjans de segle xii i que és un dels més antics de Catalunya. La construcció de la Séquia Major durant la regència d'Alfons "el Cast" va permetre tancar el perímetre de regadiu per la part nord-oest de Lleida. El marge nord-est i sud de Lleida estava regat per la Séquia de Fontanet i la d'Alcarràs, d'origen andalusí. La Séquia Major va formar l'Horta tal com l'entenem avui en dia. I no solament la va configurar com un espai agrari, també com un espai social on actualment hi viuen prop de 5000 habitants amb una llarga tradició "agrocultural". Cal reivindicar aquest important patrimoni material i immaterial de Ponent.

Sobre la cronologia i la història del castell de Raimat / Josep Manuel Martínez París
Martínez París, Josep Manuel


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 9 (2022) , p. 27-33 : il. (Patrimoni) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Fins ara es desconeixia la veritable cronologia de l'edifici del castell de Raimat, bastit en el mateix emplaçament on hi havia hagut una fortalesa almenys des del segle xii. Diferents institucions i historiadors l'han datat en el segle xvii en el seu aspecte actual, hipòtesi que es demostra errònia a la llum de les contundents evidències gràfiques i arxivístiques aportades en aquest article. El monument conservat és, bàsicament, una obra de la segona meitat del xix, alçada al mateix emplaçament de les restes del castell originari, arruïnat durant la Guerra de Successió. Els anys 1932-1935 Rafael Masó, arquitecte noucentista, va reformar la planta baixa, acabant de conferir al castell el seu aspecte present.

La Recuperació del singular monument del Calvari (Granja d'Escarp) / Ramon Solé, Josep Àngel Corbella, Maria Jesús Llavero, Joan Ramon González



En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 9 (2022) , p. 34-39 : il. (Patrimoni) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Els Molins a Torrebesses del segle XVII al XXI / Maria Jesús Monclús i Puig
Monclús i Puig, M. Jesús


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 9 (2022) , p. 40-46 : il. (Patrimoni) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia i documentació. Resums en català i anglès.

A Torrebesses, la història dels molins és llarga i cruenta. Els principals productes que es recollien eren el blat, el vi i les olives, dels quals dos necessitaven els molins. Aquests molins eren propietat del Senyor i tots havien d'anarhi a moldre. Escala Dei així tenia el negoci i el control de les collites que, junt amb la prohibició de poder construir molins nous, provocà el descontentament dels caps de casa del poble, que es van rebel·lar i van lluitar, amb les armes que tenien, fins a la fi del Monestir.

La Societat d'Almenar entorn de l'any 1373 : els efectes de la pesta negra, l'endeutament, els conflictes entre viles i la dependència senyorial en una crisi de llarga durada / Mercè Terré Vilà, Josep Forns Bardají
Terré i Vilà, Mercè


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 9 (2022) , p. 47-54 : il. (Història) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'estudi d'un document notarial relacionat amb la conflictivitat entre viles veïnes ens permet aprofundir en aspectes concrets de la vida quotidiana local, en un moment significatiu de la crisi baix medieval. Destaquem el nom, nombre i origen geogràfic de moltes famílies que habiten Almenar, alguns oficis principals, el sistema de funcionament del govern municipal o la relació entre els senyors jurisdiccionals i la gent de la vila. Aquestes dades, contextualitzades amb l'anàlisi d'altres elements coetanis a nivell local i generals, ens donen una visió àmplia d'un moment de forta davallada demogràfica i de dificultats de subsistència, tant per la falta de producció com per l'increment de les extraccions senyorials i del fisc, que es veuen agreujades al coincidir en la postguerra entre les corones d'Aragó i de Castella (1356-1378).

Els Inicis del cooperativisme a les terres de Lleida (els casos de les comarques del Segrià i les Garrigues) / Quintí Casals
Casals Bergés, Quintí


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 9 (2022) , p. 55-56 : il. (Història) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

En el present article parlarem de la creació del món cooperatiu agrari a Catalunya, centrantnos en els casos de les comarques de les Garrigues i el Segrià. En ambdós casos es copsa la mateixa dinàmica de fundació, molt limitada cronològicament als anys de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1923), que en va ser promotora. Altrament, l'evolució del cooperativisme agrari va ser molt diferent a partir de l'època franquista, mantenint-se gairebé inalterat a les Garrigues i evolucionant a formes més complexes capitalistes al Segrià.

La Col·lectivitat d'Alguaire, 1936-1938 / Pilar Pelegrí Terrado
Pelegrí Terrado, Pilar


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 9 (2022) , p. 67-78 : il. (Història) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Amb aquesta comunicació volem donar a conèixer el funcionament de la col·lectivitat agrària i la gestió col·lectivitzada de la fàbrica La Mata i Pons, establerta a Alguaire durant la Guerra Civil. Fundada per la CNT-FAI, es va iniciar des dels primers dies de la revolució de juliol de 1936 i va perviure fins l'entrada de l'exèrcit rebel al poble la nit del 2 al 3 d'abril de 1938. Malgrat que l'anarquisme havia calat al poble des de feia uns anys, la col·lectivització de la terra no fou un procés fàcil d'implantar.

L'Ofensiva del Baix Segre (novembre de 1938) / Josep Ramon Camí Fernández de Ledigos, Josep Maria Belío Cunyat
Camí Fernández de Ledigos, Josep Ramon


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 9 (2022) , p. 79-87 : il. (Història) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Després del fracassat intent de Vilanova de la Barca durant el mes d'agost de 1938, l'exèrcit republicà projectà un nou pla per eliminar el cap de pont de Seròs, situat en la marge esquerra del riu Segre. Era un pla imaginat pel general Vicente Rojo, el desenvolupament del qual ja estava present des de l'inici de la batalla de l'Ebre. Les baixes de les dues parts van ser nombroses. Al dia d'avui encara resten nou fosses de combatents morts i d'emplaçament conegut en el territori. Els enterraments en els fossars de Seròs i Fraga també foren molts, si bé, en aquests casos, majoritàriament de soldats franquistes.

El Reglament de Calamitats Públiques del noviembre de 1936. / Leonard Jové i Vidal
Jové i Vidal, Leonard


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 9 (2022) , p. 88-93 : il. (Història) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El novembre de l'any 1936 l'Ajuntament de Lleida va crear la Brigada de Calamitats Públiques, una organització dedicada a la defensa de la ciutat en situacions d'emergència extraordinària en un context de guerra civil. L'esmentat escamot estava format per personal de l'administració pública i per treballadors de les principals indústries de la ciutat; donava suport al cos de bombers i estava subjecte a la direcció consistorial a través del Reglament de Calamitats Públiques.

Una Xapa de guarniment recuperada al Tossal del Pobre (Segrià) : estudi tecnològic i historicoarqueològic / Lluïsa Amenós Martínez, Josep Gallart Fernàndez
Amenós Martínez, Lluïsa


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 9 (2022) , p. 94-104 : il. (Arqueologia) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

A principis de 2018 l'arqueòleg Xavier Esteve va dipositar als Serveis Territorials de Cultura a Lleida una xapa-penjoll de guarniment que li havia estat lliurada per una persona que l'havia recollit superficialment l'any 2012 en el jaciment del tossal del Pobre (Lleida, Segrià), també anomenat tossal de Grealó. Des del primer moment va cridar la nostra atenció la seva forma i elegància, així com el seu cromatisme i la composició dels motius decoratius, però també els caràcters en cal·ligrafia àrab del cercle central que formen la paraula Allah, motius que ens impulsaren a realitzar-ne l'estudi i de passada del jaciment on es va trobar. En l'estudi que presentem, a més de la preceptiva recerca de paral·lels, i dels estudis analítics i epigràfics que n'identifiquen el grafisme, s'aprofundeix en el coneixement morfològic i tecnològic de la peça, així com en la seva dimensió d'ús i també en la recerca del possible taller on es va produir.

Joan Riba Vallés, el tenor d'Almatret (1904-1992) / Felip Gallart Fernàndez, Vicent Lladonosa Giró
Gallart Fernàndez, Felip


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 9 (2022) , p. 104-115 : il. (Biografia) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Joan Riba Vallés (1904-1992), tenor d'Almatret, entre els anys 1930 i 1936 va ser una gran figura de l'espectacle. Va actuar al costat de les figures més prestigioses i en els teatres més importants de l'estat, sobretot de Barcelona i València, interpretant les sarsueles i operetes de més èxit del moment. Va ser també un gran innovador amb un nou gènere de cant que es va anomenar cançons impressionistes. Després de la Guerra Civil va ser represaliat pel franquisme i la seva extraordinària carrera es va veure arruïnada per sempre.

Sobre l'alcalde Costa, en el centenari de la seva mort / Josep Varela
Varela i Serra, Josep


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 9 (2022) , p. 116-124 : il. (Biografia) 
Fonts. Resums en català i anglès.

En el centenari de la mort de Francesc Costa Terré, que fou alcalde de Lleida set vegades en el període 1884-1922, es recorden els principals fets polítics dels quals fou protagonista i el marc en què es desenvoluparen: La Restauració de la Monarquia, en l'any 1875, mitjançant el rei Alfons XII.

Patricio Redondo i les noves escoles de Puigverd / Felip Niubó Gassol
Niubó Gassol, Felip


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 9 (2022) , p. 125-134 : il. (Biografia) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'any 2020 va fer cent anys de l'arribada del mestre i pedagog Patricio Redondo Moreno a Puigverd de Lleida, un dels majors exponents de la tècnica Freinet a Catalunya i a l'estat espanyol. L'objectiu d'aquest estudi pretén posar de manifest noves aportacions històriques i biogràfiques de Patricio Redondo Moreno pel seu pas a Puigverd de Lleida, coincidint amb el centenari de la seva arribada a la població, on va exercir de mestre durant catorze anys i hi va fundar les seves primeres escoles.

Josep Pach Roselló, un lleidatà víctima de l'operació Bolero-Paprika / M. Glòria Garcia Vallecillos
Garcia Vallecillos, M. Glòria


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 9 (2022) , p. 135-142 : il. (Biografia) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Es presenta una breu biografia de Josep Pach Roselló (Lleida, 1911-1975) que desvetlla els fets viscuts com a víctima de l'Operació Bolero-Paprika el 1950 i la seva deportació a Còrsega i Polònia. Mestre durant la II República, membre del col·lectiu de mestres Batec, regidor pel PSUC durant el 1937, participa en la Guerra Civil i s'exilia a França el febrer de 1939. Participa en la resistència i el 30 de juliol de 1944 és deportat a Buchenwald. És alliberat i repatriat a França. En plena Guerra Freda, el govern francès posa en marxa l'Operació Bolero-Paprika contra els comunistes.

Els Determinatius en la toponímia major municipal del Segrià / Santi Arbós
Arbós i Gabarró, Santi


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 9 (2022) , p. 143-149 : il. (Toponímia) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Estudi dels determinatius toponímics presents en les denominacions oficials dels municipis de la comarca del Segrià (Catalunya) pel que fa a l'antiguitat, origen, llengua i variabilitat.

Espais públics i noms de dona al Segrià / Judith Mellado Ganau
Mellado Ganau, Judith


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 9 (2022) , p. 150-156 : il. (Toponímia) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Analitzem el nomenclàtor dels pobles del Segrià per posar de manifest com el nomenclàtor invisibilitza les dones i concretament el treball de les dones. I d'altra banda la falta de referents femenins que donin nom a espais públics que articulen la vida dels pobles.

Els Tretze poemes llatins a monts de Terra Santa : del col·legi St. Ignasi de Lleida al nou temple de Betlem de Barcelona / Carlos Ángel Rizos Jiménez
Rizos Jiménez, Carlos A.


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 9 (2022) , p. 157-166 : il. (Literatura) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Inclou transcripcio i traducció dels poemes. Resums en català i anglès.

Després d'haver editat (cf. Shikar 5) els tretze poemes castellans que incorpora un manuscrit que porta per títol Algunas de las poesías que se pusieron en la Fiesta de la Translación del Santísimo Sacramento a la Iglesia nueva de Belén (1729; conservat a l'Arxiu Municipal de Lleida: fons de la Companyia de Jesús), dedicats a diferents muntanyes de Terra Santa, ara es donen a conèixer els tretze poemes llatins (acompanyats de la traducció al català) dedicats a altres muntanyes de les Sagrades Escriptures, deixant per una altra ocasió els vint-i-cint poemes inicials, que són els que el col·legi jesuïta de Lleida realment dedicà a la nova església de Betlem, a Barcelona.

Les Estratègies del neuromàrqueting aplicades als supermercats i hipermercats de primeres necessitats d'Alcarràs / Sara Mir Ribas
Mir Ribas, Sara


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 9 (2022) , p. 168-173 : il. (Annex) 
Síntesi del Treball de Recerca que va guanyar el primer premi Manuel Camps a treballs de recerca de batxillerat re-lacionats amb el municipi d'Alcarràs. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El neuromàrqueting és una disciplina poc coneguda que cada cop està tenint més influència i presència en l'organització dels diferents establiments comercials gràcies als avantatges que comporta, com l'augment del volum de facturació, la fidelització dels consumidors i la millora dels resultats de les empreses. És per aquest motiu que, en el present treball, hem volgut investigar si les seves estratègies també es troben presents en els hipermercats, supermercats i botigues de queviures del municipi d'Alcarràs. Uns establiments que, catalogats com a de primera necessitat i imprescindibles en aquests temps de pandèmia, també han de competir entre si i intentar cercar noves estratègies per incrementar vendes i beneficis.