português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
FONS
Cercar:
REIAL AUDIENCIA []
Referències trobades:
85   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 5
anar a la pàgina              


1 / 85
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Notes sobre l'enderrocament de fortaleses a les contrades tarragonines, ordenat per Felip V / Prim Bertran i Roigè
Bertran i Roigé, Prim


En: Boletín arqueológico. Tarragona. Época IV, fascs. 121-128 (1973-1974) , p. 131-134


Matèries: Felip V d'Espanya ; Muralles ; Fortificacions ; Castells ; Cases ; Fonts documentals ; Reial Audiència
Àmbit:Tarragona, província
Cronologia:1718
Accés: https://raco.cat/index.php/ButlletiArq/article/view/323617
Localització: Universitat Rovira i Virgili; B. Centre de Lectura de Reus; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 85
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Una Sentència de la Reial Audiència a favor dels veïns d'Alcanar / Ignasi J. Baiges i Jardí
Baiges i Jardí, Ignasi J.


En: 134694 I Congrés d'Història d'Alcanar : Alcanar, 24, 25 i 26 de febrer de 1989 : 750è. aniversari de la Carta Pobla 1239-1989. Alcanar : Ajuntament d'Alcanar, DL 1990. p.113-145

Inclou la transcripció del document.



Matèries: Documentació jurídica ; Sentències ; Reial Audiència ; Fonts documentals ; Procés judicial ; Pesca ; Edat moderna
Àmbit:Alcanar ; Tortosa
Cronologia:1629
Localització: Universitat Rovira i Virgili; Universitat Autònoma de Barcelona; B. Trinitari Fabregat (Alcanar); Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa); B. Sebastià Juan i Arbó (Amposta); B. Pere de Montcada (La Sènia); B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 85
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Trayectoria profesional de los magistrados de la Sala Penal de la Real Audiencia Catalana en el primer tercio del setecientos / Miquel Àngel Martínez Rodríguez
Martínez i Rodríguez, Miquel Àngel


En: Cuadernos dieciochistas. Salamanca, núm. 10 (2009) , p. 167-183
Notes a peu de pàgina.

La Guerra de Successió va representar un dramàtic punt i final a les institucions pròpies del Principat durant l'etapa foral. fins i tot va certificar la defunció del projecte que tenia l'Arxiduc Carles per a l'Audiència catalana. Les esperances que va posar la classe dirigent catalana en les corts de 1705-1706 no es van concretar en l'immediat futur. el decret de nova Planta va afectar de ple a la Real Audiència catalana, ja que la corona va aprovar un nou organigrama per a l'alt tribunal de justícia català. en aquest sentit, la reaparició de la sala penal va significar homologar la praxi judicial catalana amb la de la resta d'Espanya. Per a calibrar en la seva justa mesura aquest fet hem prestat especial atenció a la trajectòria professional i familiar dels magistrats que van donar vida a aquesta. Informació imprescindible per a conèixer a fons el paper que van tenir els mateixos en aquests moments inicials de l'etapa borbònica.


Matèries: Justícia ; Dret penal ; Jutges ; Reial Audiència ; Guerra de Successió ; Nova Planta
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:[1707 - 1750]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=3392576
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 85
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Batalla pel conreu de l'arròs a l'Empordà, 1704-1767 / Jordi Casas i Roca
Casas i Roca, Jordi


En: Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols. Volum 41 (2022) , p. 13-71 : il. (Estudis

A mitjan segle XVIII el conreu de l'arròs assoleix el seu màxim a l'Empordà, una extensió de terra que va de Pals a l'Armentera. D'aigua no en falta. Dos rius, el Ter i el Daró, una munió de sèquies i canals i els aiguamolls, en les zones més properes al mar, garanteixen la inundació dels camps dedicats al conreu d'una gramínia que dona millors rendiments que el blat. Un conreu ja consolidat al segle XV, però no exempt de dificultats. La més greu, el paludisme. Durant el segle XVIII els enfrontaments entre partidaris del conreu i opositors és constant. La salut, però també les compensacions econòmiques que han de rebre els municipis afectats, són al centre del debat. La Reial Audiència es veu constantment obligada a intervenir-hi. Al final proposa una solució amb voluntat d'arreglar el tema definitivament: l'elaboració d'un reglament que organitzi per torns l'ús del territori destinat al cultiu de l'arròs.


Matèries: Conreus ; Arròs ; Salut pública ; Malalties infeccioses ; Paludisme ; Reial Audiència
Àmbit:Alt Empordà ; Baix Empordà
Cronologia:1704 - 1767
Accés: https://raco.cat/index.php/EBE/article/view/420577
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 85
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Un Conflicte jurisdiccional a Santa Coloma de Queralt (1773) / Josep M. Llobet i Portella
Llobet i Portella, Josep Maria


En: Recull. Associació Cultural Baixa Segarra. Santa Coloma de Queralt, núm. 16 (2021) , p. 39-49 : il.
Inclou transcripció dels documents.

A partir de dos documents notarials de l'any 1773, dels quals s'adjunta la transcripció, s'explica un conflicte jurisdiccional entre la senyora de la vila de Santa Coloma de Queralt i les autoritats locals, en el qual intervingué el capità general de Catalunya i la Reial Audiència.



Matèries: Senyoria jurisdiccional ; Plet jurisdiccional ; Fonts documentals ; Protocols notarials ; Administració local ; Reial Audiència ; Capitania General
Matèries: Pinós, Maria Josepa de
Àmbit:Santa Coloma de Queralt
Cronologia:1773
Localització: Institut Ramon Muntaner; Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 85
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Tancaments de terres a la Catalunya del segle XIX / Lluís Serrano Jiménez ; Rosa Congost (Dir.)
Serrano i Jiménez, Lluís


En: Mestall : butlletí de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines. Girona. Any XVII, núm. 37 (juny 2015), p. 14-15 (Recerques
Resum de la tesi doctoral dirigida per Rosa Congost a la Universitat de Girona. Data de lectura: 23 de gener de 2015.


Matèries: Propietaris agraris ; Dret de la propietat ; Propietat de la terra ; Propietat rural ; Béns comunals ; Reial Audiència ; Bans ; Conflictivitat social
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1800 - 1900]
Autors add.:Congost i Colomer, Rosa (Dir.)
Accés: http://www.ddgi.cat/historiarural/mestall/Mestall37.pdf [exemplar complet]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; B. Carles Rahola (Girona); B. Octavi Viader i Margarit (Sant Feliu de Guíxols)


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 85
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Gremis manresans i el suplement del servei de bagatges (1738-1741). Pressió militar, resistència i litigi a la Catalunya borbònica / David Ferré Gispets
Ferré i Gispets, David


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 41 (2021) , p. 327-360
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

A finals de la dècada de 1730, el Principat de Catalunya encara es trobava en ple procés d'adaptació a la Nova Planta. Les notables tensions derivades tant del pes de la militarització estructural del nou sistema administratiu com de la corrupció generalitzada en el món local acabaren cristal·litzant en nombrosos plets i resistències en l'àmbit local. L'objectiu d'aquest article és saber com i per què s'esdevingueren aquest tipus de resistències, com es vertebraren i quin va ser el seu desenllaç final. Per aconseguir-ho, prendrem com a principal objecte d'anàlisi el plet entre les autoritats locals de Manresa i els gremis de la ciutat al voltant del cobrament d'un impost local per finançar els retorns del servei de bagatges. Mitjançant la consulta de documentació oficial de la Reial Audiència de Catalunya i de l'administració municipal i corregimental, així com de l'àmbit notarial i gremial, procurarem definir una imatge el més completa possible d'aquestes dinàmiques de protesta i litigi a la Catalunya de mitjans del Set-cents.


Matèries: Edat moderna ; Felip V d'Espanya ; Gremis ; Impostos-exaccions ; Nova Planta ; Corrupció administrativa ; Plet ; Reial Audiència
Àmbit:Manresa
Cronologia:1738 - 1741
Accés: https://raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/396471
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Ciències Socials; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 85
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Col·legials majors a l'Audiència borbònica de Catalunya / Pere Molas Ribalta
Molas i Ribalta, Pere


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 40 (2020) , p. 11-43 (Article en evidència
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

Estudi de la presència dels col·legials majors de Castella a l'Audiència borbònica de Catalunya (1716-1808). S'identifiquen els magistrats que havien estat becaris dels sis col·legis majors, la seva procedència geogràfica, familiar i social, la carrera judicial que van fer abans i després de la seva estada a Catalunya, aquesta mateixa estada i la seva activitat cultural, si n'hi va haver. Es completa amb l'estudi de magistrats procedents d'altres col·legis i es compara l'important grup dels col·legials majors amb els d'altres procedències, especialment els provinents de la carrera de varas (corregidors i alcaldes majors) i els advocats. En línies generals es confirma el model conegut de l'Audiència de Valencia, però també s'observen diferencies significatives, en especial una presència col·legial me'ls tardana en el cas de Catalunya, deguda a les circumstancies concretes de formació del tribunal l'any 1716, com ara el nomenament de jutges cessants per la caiguda de Melchor de Macanaz.


Matèries: Administració pública ; Administració reial ; Juristes ; Reial Audiència ; Fonts documentals
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:1716 - 1808
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/386287
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Ciències Socials; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 85
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Contenciós de la Universitat de Prades amb Francesc de Montserrat i Vives i els Rojas Pantoja (1651-1733) / Jordi Casas i Roca
Casas i Roca, Jordi


En: Estudis altafullencs. Altafulla, núm. 43 (2019) , p. 7-30 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

La vila de Prades hagué de pagar un elevat preu per la seva resistència a rendir-se a les tropes de Felip IV. Potser no sabrem mai el que realment passà el 1651, però, en tot cas, l'ocupació militar per part de les tropes castellanes originà un deute, que només podem qualificar de repressió militar, que els seus habitants arrossegaren fins ben entrat el segle XVIII, i més enllà probablement. Un militar, Baltasar de Rojas Pantoja, que barrejà repressió militar i profit propi, un intermediari sense gaires escrúpols, Francesc de Montserrat i Vives, amb els anys marquès de Tamarit i baró d'Altafulla, i més tard els hereus d'ambdós, no tingueren cap inconvenient en seguir un contenciós a la Reial Audiència que durà una vuitantena d'anys. La vila perdé i es trobà davant un deute descomunal, impagable. I la justícia, no exempta de prejudicis de classe, que acostumava a decantar-se pels interessos senyorials, no dubtà en aplicar amb rigor allò que preveia la llei quan de deutes es tractava.


Matèries: Guerra dels Segadors ; Consell municipal ; Finances municipals ; Deute públic ; Censal ; Impostos-exaccions ; Plet ; Reial Audiència
Matèries: Montserrat i Vives, Francesc de ; Rojas Pantoja y Sossa, Baltasar de
Àmbit:Prades
Cronologia:1651 - 1733
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EstudisAltafulla/article/view/375287
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; B. Pública de Tarragona; B. Centre de Lectura de Reus; Biblioteca Municipal d'Altafulla; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 85
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Real Audiencia de Gerona / por Luis Batlle y Prats
Batlle i Prats, Lluís


En: Revista de Gerona. Girona, núm. 14 (1961) , p. 37-38


Matèries: Reial Audiència ; Administració de justícia
Matèries:Reial Audiència de Catalunya
Àmbit:Girona ; Catalunya
Cronologia:[1635 - 1659]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/77739
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 85
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Un Fragment de les "Decisions de la Reial Audiència de Catalunya" (¿de Josep Pastor i Mora?) descobert a l'Arxiu de la Catedral de Lleida / Antoni Vaquer Aloy
Vaquer Aloy, Antoni


En: Ilerda : humanitats. Lleida, núm. LII (1998) , p. 163-186 (Dret
Notes a peu de pàgina. Índex de matèries.


Matèries: Arxius històrics ; Arxius eclesiàstics ; Fonts documentals ; Documentació jurídica ; Reial Audiència
Matèries: Pastor i Mora, Josep
Matèries:Arxiu Capitular de la Seu de Lleida ; Reial Audiència de Catalunya
Àmbit:Lleida ; Catalunya
Cronologia:1693
Accés: https://repositori.fpiei.cat/ca/dem/catalog/details/1798 [text complet]
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 85
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Contenciós entre el paborde del Penedès del Monestir benedictí de Sant Cugat del Vallès i la Universitat de Capellades (1661-1690) / Jordi Casas i Roca
Casas i Roca, Jordi


En: Miscellanea Aqualatensia. Igualada, núm. 18 (2019) , p. 9-38 (Articles

Les disputes amb els senyors jurisdiccionals de ciutats, viles i llocs fou una constant al llarg dels segles medievals i moderns. El Monestir benedictí no fou una excepció.


Matèries: Règim senyorial ; Plet jurisdiccional ; Consell municipal ; Església ; Monopolis senyorials ; Reial Audiència ; Monestirs ; Pabordes
Matèries:Monestir de Sant Cugat del Vallès
Àmbit:Capellades ; Sant Cugat del Vallès
Cronologia:1661 - 1690
Accés: https://www.raco.cat/index.php/MiscellaneaAqualatensia/article/view/361352
Localització: B. Central d'Igualada; Universitat de Lleida; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; B. Pública (Capellades); Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 85
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Selva de Mar : deute municipal versus burocràcia borbònica, 1758-1775 / Jordi Casas i Roca
Casas i Roca, Jordi


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 49 (2018) , p. 67-88 : il. (Història
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental. Resums en català i anglès.

La Universitat de la Selva de Mar és un bon exemple de com la reconducció d'un deute llargament acumulat, mitjançant una concòrdia amb tots el creditors censalistes, podia resultar de complicada a causa dels entrebancs administratius generats per una estructura enormement centralitzada i jerarquitzada i, a conseqüència d'això, lenta, com era la monarquia borbònica del segle XVIII. D'una banda, les exigències i els tràmits de tot tipus per aprovar la imposició d'un quinzè sobre els productes de la terra i el mar, més de nou anys de gestions; d'altra banda, el contenciós entre dos organismes essencials de la monarquia a Catalunya, la Reial Audiència, de llarga tradició, i la Intendència, d'implementació més recent però destinada a substituir l'anterior en matèria de control de les finances municipals, especialment a partir de 1760.


Matèries: Finances municipals ; Deute públic ; Censal ; Impostos-exaccions ; Burocràcia ; Administració central ; Reial Audiència
Àmbit:Selva de Mar, la
Cronologia:1758 - 1775
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/10.2436-20.8010.01.240
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 85
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Summari del proces de la causa vertent en la Real Audiencia ... entre la abadessa, y convent del Monestir de S. Pere de las Puellas de la present ciutat de una, y alguns particulars del lloch de Monmalò, y lo prior, y convent de Montalegre de part altre / Notar. Cervera ; [Comes]

Monestir de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona.


[S.l.] : [s.n.], [1668 o post.]
36 p. ; 2§ ; 32 cm
Fris i caplletra orn. "1668" és la data més moderna citada al text. Tít. obtingut de l'epígraf, precedit per la invocació pia: "Iesus, Maria, Ioseph".



Matèries: Monestirs ; Beneficis eclesiàstics ; Procés judicial ; Reial Audiència ; Edat moderna
Matèries:Monestir de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona ; Benedictines ; Cartoixa de Montalegre ; Cartoixans
Àmbit:Montmeló ; Cartoixa de Montalegre - Tiana ; Barcelona
Cronologia:1688
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 85
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Informe de la Real Audiencia sobre las disensiones entre reales dignidades y canonigos de Solsona

Reial Audiència de Catalunya.


[Barcelona?] : [s.n.], [1686?]
[8] p. ; 2§ (27 cm)



Matèries: Clergues ; Església ; Organització de l'església ; Plet ; Reial Audiència
Àmbit:Solsona
Cronologia:[1686]
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 85
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Sententia in causa contentionis, inter Curiam Saecularem Regiae Audientie & civitatem Coelsonae ex una : & Curiam Ecclesiasticam civitatis eiusde, & Rm. Ermenterium Sunyer ...

Reial Audiència de Catalunya.


[Barcelona?] : [s.n.], [1685 o post.]
[16] p. ; 29 cm (2§)
Fris i primera caplletra ornada. Reclams. 1685 és l'any més actual que apareix al document. Text signat per: Verthamon V.I.D. Títol obtingut de l'epígraf.



Matèries: Reial Audiència ; Sentències ; Procés judicial ; Església
Àmbit:Solsona, diòcesi
Cronologia:[1685]
Autors add.:Sunyer, Ermenter ; Verthamon, Francesc de
Autors add.:Diòcesi de Solsona ; Universitat Literària de Solsona


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 85
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Tancaments de terres a la Catalunya del segle XIX. L'individualisme agrari a l'Alt Empordà / Lluís Serrano Jiménez
Serrano i Jiménez, Lluís


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 47 (2016) , p. 175-212 : gràf. (Dossier : Novetats en la recerca històrica empordanesa
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix (26 p.) amb relació de masos i finques que aparèixen en els Bans de la Reial Audiència (1800-1835). Resums en català i anglès.

L'article, que resumeix la tesi doctoral i les seves coordenades historiogràfiques, explica les estratègies dels propietaris per excloure els altres d'usos i aprofitaments com la cacera, la pastura o recollir llenya. Se citen les dues fonts estudiades, s'aporten resultats comarcals i una projecció geogràfica que assenyala la Catalunya dels masos, especialment al nord-est, com la zona més significativa en la pràctica dels tancaments de terres. En els annexos, trobem les finques objecte de prohibició i els protagonistes de l'individualisme agrari a l'Alt Empordà.


Matèries: Tinença de la terra ; Propietat rural ; Dret de la propietat ; Legislació ; Propietaris agraris ; Béns comunals ; Fonts documentals ; Reial Audiència ; Bans
Àmbit:Alt Empordà ; Catalunya
Cronologia:[1801 - 1910]
Accés: http://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/10.2436-20.8010.01.202
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 85
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Història d'un molí : l'orígen del Comú de Particulars de La Pobla de Segur (1820-1835) / [ressenya de:] Josep Santesmases i Ollé
Santesmases i Ollé, Josep


En: Frontissa : butlletí de la CCEPC. Barcelona, núm. 32 (desembre 2016), p. 21 (Ressenyes i novetats
Ressenya de:
- Castells i Granados, Pau. Història d'un molí : l'orígen del Comú de Particulars de La Pobla de Segur (1820-1835) / Pau Castell Granados. La Pobla de Segur : Associació de Cultura Comú de Particulars, 2015


Matèries: Ressenyes ; Molins fariners ; Béns comunals ; Règim senyorial ; Reial Audiència ; Plet jurisdiccional ; Abastament d'aigües ; Comunitats de regants ; Trienni Liberal
Matèries:Comú de Particulars
Àmbit:Pobla de Segur, la
Cronologia:1820 - 1835
Accés: http://www.ccepc.org/gestor/plugin/dlfile_150 [Exemplar complet]
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 85
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Exemplaris sententia lata in Consistorio contentionvm die 23 ianvarii 1692 per ... D. Michaelem Ioannem de Taverner et Rubi ... in causa contentionis ... D. Antonii Pasqval Episcopi vicen[sis] & Procuratoris Fiscalis Curiae Ecclesiasticae eiusdem civitatis, contra Procvratorem Fiscalem Patrimonialem Regiae Avdientiae et Syndicum Civitatis Minorissae / actuario Iosepho Mas ...

Reial Audiència de Catalunya.


Barcinone : ex typ. Raphaelis Figveró, [1692 o post.]
[8] p. ; 2o ; 32 cm
Port. dins orla i capll. Data de publicació deduïda del tít. Text signat per Taverner y Rubi cancellarius.



Matèries: Sentències ; Procés judicial ; Documentació jurídica ; Ajuntament ; Església ; Bisbes ; Reial Audiència
Matèries: Pasqual, Antoni (1643-1704)
Àmbit:Manresa
Cronologia:[1692]
Autors add.:Pasqual, Antoni
Autors add.:Ajuntament de Manresa ; Bisbat de Vic
Localització: Universitat de Barcelona; Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 85
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Història d'un molí : l'orígen del Comú de Particulars de La Pobla de Segur (1820-1835) / Pau Castell Granados
Castell i Granados, Pau


La Pobla de Segur : Associació de Cultura Comú de Particulars, 2015
269 p. : il.
Bibliografia. Notes. Quadre cronològic. Apèndix documental. Text en castellà; apèndix documental amb textos en català, castellà o llatí.
ISBN 9788494527500

Estudi on s'analitza el context de la Pobla de Segur al començament del segle XIX, amb el molí senyorial del Llorens, i els precedents en els conflictes d'aigües i molins durant el Trienni Liberal. S'hi explica la construcció del molí del Comú, la creació de la mancomunitat de particulars (caps de casa veïns de la Pobla), la lluita per la construcció d'un nou molí i la primera victòria a favor dels mancomunats. Posteriorment analitza el plet davant la Reial Audiència, el tancament del molí del Comú i l'establiment del dret d'ús de les aigües pel Reial Patrimoni fins a una segona victòria a favor dels mancomunats, que va suposar la consolidació del Comú de Particulars amb la sentència final de la Junta Suprema de Madrid, la construcció de les noves séquies i la compra del molí de Llorens per part del Comú. Completen el llibre un quadre cronològic i la transcripció completa de trenta documents sobre el conflicte. (PLECS).



Matèries: Molins fariners ; Règim senyorial ; Trienni Liberal ; Béns comunals ; Plet jurisdiccional ; Reial Audiència ; Abastament d'aigües ; Comunitats de regants ; Séquies ; Associacions econòmiques
Matèries:Comú de Particulars
Àmbit:Pobla de Segur, la
Cronologia:1820 - 1835
Autors add.:Associació de Cultura Comú de Particulars
Localització: Universitat de Barcelona; Institut Ramon Muntaner; B. Municipal (La Pobla de Segur); B. Pública Maria Barbal (Tremp)


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 5
anar a la pàgina              

Base de dades  FONS : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3