Una Proposta de separatisme català francòfil : la proclamació de la República Catalana peninsular de Díaz Capdevila i la Lliga Nacionalista Catalana (París, gener de 1922) / Josep Pich Mitjana, Frederic J. Porta, Fermí Rubiralta Casas
Pich i Mitjana, Josep


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 84 (2024) , p. 87-113 (Articles) 
Notes a peu de pàgina.

Els principals objectius de l'article són estudiar el contingut i l'abast d'una fins ara desconeguda proposta de separatisme català francòfil, i posar-lo en relació amb el desenvolupament inicial del moviment independentista català. L'article aporta informació sobre un personatge pràcticament oblidat: Llucià Trinitat Díaz Capdevila, qui impulsà i dirigí des de 1903 a París la Lliga Nacionalista Catalana (LNC), adherida a la Unió Catalanista, així com també els Republicans Socialistes Catalans (RSC). El gener de 1922 publicà un manifest on declarava la independència de la Catalunya peninsular, com a base d'un projecte federal "francoibèric", o fins i tot "retornar a França per pacte autonòmic federatiu". Informà de la declaració d'independència i la constitució del govern provisional tant el president de la Mancomunitat, Josep Puig i Cadafalch, com la premsa i les principals associacions catalanistes.

Exemple de Sèrbia en el naixement de l'independentisme polític català (1912-1918) / Frederic J. Porta
Porta i Capdevila, Frederic J.


En: Entremons : UPF Journal of World History. Barcelona (octubre 2024), núm. 15 (Articles) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

El present article ressegueix l'exemple de Sèrbia en el procés de naixement de. l'independentisme polític català. Durant les dues guerres balcàniques (1912-1913) i la Gran. Guerra (1914-1918), Sèrbia va emergir per diversos motius com un exemple cap al qual van projectar-se esperances i anhels dels separatistes aixoplugats sota el paraigua de la Unió Catalanista. L'exemple serbi va contribuir a la radicalització d'un espai que es trobava aleshores immers en una crisi i transformació que culminaria en la formació de les primeres organitzacions independentistes durant la crisi final del règim de la Restauració. La distància i el poc que es coneixia del país balcànic va permetre que es desfermessin les idealitzacions i les mitificacions d'un país i del seu moviment nacionalista. No seria fins a la transformació de l'exemple irlandès al tombant de 1918 a 1919 que l'exemple serbi quedaria obsolet.

Josep Dencàs i Puigdollers : el conseller maleït (1900-1966) / Frederic J. Porta i Capdevila, Fermí Rubiralta i Casas, Fèlix Villagrasa ; [pròleg de Joan B. Culla]
Porta i Capdevila, Frederic J.


Barcelona : Editorial Base, 2024
452 p. : il. ; 24 cm
Bibliografia.

Aquest llibre és el primer que estudia amb profunditat i rigor històric la trajectòria personal i política d'un dels personatges centrals de la Catalunya autònoma republicana: Josep Dencàs i Puigdollers (1900-1966), conseller de Sanitat i Assistència Social i de Governació; màxim dirigent de les JEREC; principal responsable, amb el president Companys, de la proclamació de la República Catalana el 6 d'octubre de 1934, i líder indiscutible de l'Estat Català separatista reunificat el maig de 1936. Aquesta extensa recerca sobre Josep Dencàs, el "conseller maleït", fa balanç de la seva actuació en les coordenades del seu temps i espai concrets, més enllà de la condemna mediàtica que l'ha acompanyat per sempre més fins a convertir-lo en "l'ase de cops" per la fallida revolta del 6 d'octubre; descobrint què hi havia de cert darrere l'estigma de feixista associat a la seva figura; i desmuntant la llegenda negra que encara perdura sobre la seva suposada connivència amb el govern feixista italià. (Editorial).

"Las Famosas Bases de Manresa que constituyen las aspiraciones de aquellas gentes de constituir la nacionalidad catalana" : entre el mito y la realidad / Josep Pich Mitjana, Jordi Sabater, Frederic Josep Porta i Capdevila
Pich i Mitjana, Josep


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 11, núm. 22 (2022) , p. 1-23 (Artículos) 
Número dedicat a: "Ibericidad: estudios sobre la condición peninsular en la era contemporánea". Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

L'objectiu de l'article és comprendre millor el procés que va implicar la definitiva politització del moviment catalanista. Està basat en fonts primàries, fonamentalment provinents de la premsa i memòries, i també secundàries. Pretenem explicar la rellevància que van tenir les Bases de Manresa de 1892, negant el mite que les situava com el moment inicial del catalanisme polític. Aquest mite va ser impulsat tant pels centralistes, els quals veien en les Bases de Manresa els orígens d'un suposat independentisme català, com d'una banda del catalanisme.

Estat Català (1922-2022) : 100 anys d'independentisme polític / [Fermí Rubiralta i Cases (Ed.) ; pròleg de Lluís Duran]



Barcelona : Editorial Base, 2022
198 p. ; 24 cm (Base històrica, 183) 
Bibliografia. Conté: Pròleg / Lluís Duran -- Introducció / Fermí Rubiralta -- Estat català (1922-1931) / Frederic J. Porta i Capdevila -- L'evolució d'Estat Català i del separatisme durant la República i la Guerra Civil (1931-1939) / Marc Santasusana i Corzan -- Estat Català sota el franquisme (1939-1968) / Fermí Rubiralta i Casas -- Les darreres dècades d'Estat Català (1969-2022) / Tomàs Callau i Bladé.
ISBN 9788419007216

Aprofitant l'efemèride, quatre dels historiadors que millor coneixen la seva història ens presenten, amb voluntat divulgativa i esperit de síntesi, els esdeveniments més destacats i els trets principals de l'organització creada per Francesc Macià el 1922. Tindrem l'oportunitat de conèixer, així, de primera mà, la trajectòria centenària d'un moviment polític que ha hagut de superar moltes barreres i no pocs obstacles per perpetuar, i estendre finalment de manera majoritària, el missatge independentista dins la societat catalana. (Editorial).